bones bones
el viatge avanca, juntament amb el temps, que passa...
ara estic a stockholm, amb unes quantes hores de tren a l esquena (i al cul), a punt d agafar un avio fins al nord de suecia, per anar finalment a les llargament anhelades illes lofoten, a la costa noruega...
10 dies a grecia visitant konstantinos-el-grec, 3 dies a rotterdam amb baldiria i patricia-la-gallega-coneguda-a-göteborg, 3 dies a stuttgart amb el raul...i ara una setmana sola per acabar a göteborg visitant alguns amics que no estan de vacances.
la tongada mes llarga de viatge van ser les 62hores atenes-rotterdam (3h bus+33h vaixell+6h estacions+20h tren), pero no es van fer massa pesades gracies al vaixell...en canvi les 23h de Stuttgart-Stockholm han tingut moments-infinenno, per culpa de la mania dels alemanys d agafar trens...despres d una setmana dormint poc per culpa dels amics que he estat visitant, 5:30h de viatge en un compartiment ple de preadolescents alemanys excitats per anar d excursio va ser un mal principi de viatge...que va continuar amb un tren a petar fins a copenhague, amb un rus que fotia al rollo a dues alemanyes durant tot el trajecte (si a mi em va posar el cap com un bombo, a elles no vull ni pensar-ho....malgrat els seus intents de treure el llibre per fer-li veure que volien llegir.
pero be.
el balanc en general es molt positiu....poder anar veient la diferencia de paisatge, creuar els alps despres d haver estat a grecia, passar per les planitud d holanda, per la industrialitzacio d alemanya, per lescarpament dels alps, per les oliveres de grecia....ha estat bonic.
aixo si, crec que el meu cos s esta a punt d esquerdar, per una barreja de fatiga termica (carlor brutal a atenes, fred i pluja a holanda) i fatiga mecanica de les vibracions del tren...
Despres de la calor d atenes en que despres d anar en bici queien gotes de suor dels bracos, el fred i pluja d holanda em va desconcertar tant que vaig tardar 2 dies en adonarmen que mhavia de posar el forro polar...
i be, tambe m he creuat amb una vaga de trens a venecia, amb un accident a alemanya...he descobert fins a quin punt mengen malament els holandesos (res que us expliquin us permetra entendre-ho...increible), he vist que efectivament els alemanys mengen salsitxes a la que poden, que els italians son caotics, i que els motxilleros son uns pollosos :)
i tot aixo, acompanyada d una armonica i una cosa de malabars que em fan molta companyia en la meva solitud....
internetes s acaba
dimarts, de juliol 15, 2008
dimarts, de juny 10, 2008
presentació projecte hora i lloc
FInalment la presentació del meu projecte fi de carrera serà el
dilluns 16/06/2008 a les 11:15 a l'aula 28.8, a la planta de direcció,
de l'ETSEIB/industrials de Barcelona. (Diagonal 647)
Després hi haurà un pica pica a delegació.
Està clar que tothom que pugui i vulgui venir, sigui perquè no té res
a fer, o perquè em vol fer companyia, o perquè vol apuntar-se a un
aperitiu de després (de gratis!!) serà molt benvingut....
i si a sobre m'ho vol dir, prefecte.......no tant perquè hi hagi
menjar per tothom al pica pica, sinó més aviat perquè no n'hi hagi
massa...sempre m'ha fet por la imatge de la pobra noia amb el vestit
rosa, i els rínxols, les patates fregides i els entrepanets de nocilla
ben posats, en una habitació plena de globus i guirlandes i esperant
els convidats a la seva festa d'aniversari, que al final no arriben...
i llavors la mare l'intenta abraçar i dir-li "no te preocupes,
hijita..." i ella se'n va a plorar a l'habitació després d'un "déjame
en paz" i donar un portasso tan sonor com els seus plors.
Curiós que m'ho imagini en castellà i que me la imagini a ella vestida
de rosa...però és així.
Tot i que la presentació serà en català,que així d'entrada no tenia
pensat vestir-me de rosa, i que no hi haurà entrepanets de nocilla,
aquesta por sempre em persegueix....els efectes perversos de
holliwood.
Fins llavors, o fins una altra ocasió...fins aviat, en tot cas!
milena-ai-quasi-ja-falta-poc
dilluns 16/06/2008 a les 11:15 a l'aula 28.8, a la planta de direcció,
de l'ETSEIB/industrials de Barcelona. (Diagonal 647)
Després hi haurà un pica pica a delegació.
Està clar que tothom que pugui i vulgui venir, sigui perquè no té res
a fer, o perquè em vol fer companyia, o perquè vol apuntar-se a un
aperitiu de després (de gratis!!) serà molt benvingut....
i si a sobre m'ho vol dir, prefecte.......no tant perquè hi hagi
menjar per tothom al pica pica, sinó més aviat perquè no n'hi hagi
massa...sempre m'ha fet por la imatge de la pobra noia amb el vestit
rosa, i els rínxols, les patates fregides i els entrepanets de nocilla
ben posats, en una habitació plena de globus i guirlandes i esperant
els convidats a la seva festa d'aniversari, que al final no arriben...
i llavors la mare l'intenta abraçar i dir-li "no te preocupes,
hijita..." i ella se'n va a plorar a l'habitació després d'un "déjame
en paz" i donar un portasso tan sonor com els seus plors.
Curiós que m'ho imagini en castellà i que me la imagini a ella vestida
de rosa...però és així.
Tot i que la presentació serà en català,que així d'entrada no tenia
pensat vestir-me de rosa, i que no hi haurà entrepanets de nocilla,
aquesta por sempre em persegueix....els efectes perversos de
holliwood.
Fins llavors, o fins una altra ocasió...fins aviat, en tot cas!
milena-ai-quasi-ja-falta-poc
 Respon | Reenvia |
dilluns, de juny 09, 2008
presentacio projecte final de carrera
estimats amics familia i de tot,
dilluns 16 de juny, a una hora indeterminada però que sembla que serà
cap a 11h del matí presentaré el meu projecte fi de carrera.
Ja aviso que
1. estaré nerviosa
2. si em surten palabrejes en anglès no és que es faci la guais, és
que els darrers 8 mesos suecs m'han penetrat les neurones.
4. segur que em farà il·lusió que m'acompanyeu en aquest moment de
final de la festa que ha estat industrials -una festa per l'ànima més
que pel cos, però festa al cap i a la fi :) Després hi haurà algun
pica pica a delegació (jo pico pico pico pico...ja sabeu).
jo el dia abans estaré despedint-me de suècia i de
goteborg...aiaiaiiii....i ja us podeu estalviar les brometes..."ai,
milena, aquest avió no el perdis.."perquè no cal dir que ara mateix és
el que més m'agunieja. Aconseguiré arribar a l'aula on he de
presentar???
aiaiaiiii....
Ja us avanço que el primer que he fet ha estat comprovar que el
bitllet de tornada el tingués efectivament per al 15. i sí, de mometn,
això està en ordre.
Faltarà no perdre'l...no perdre la connexió a
estocolm...aiaiaiaiai.....aiaiai.....
Quan aconsegueixi esbrinar l'hora exacta us ho confirmo, així com
l'aula i tot i tot. Tenir un tutor encantador però una mica despistat
té els seus inconvenients.
Fins aviat!
abraçades a tothom
dilluns 16 de juny, a una hora indeterminada però que sembla que serà
cap a 11h del matí presentaré el meu projecte fi de carrera.
Ja aviso que
1. estaré nerviosa
2. si em surten palabrejes en anglès no és que es faci la guais, és
que els darrers 8 mesos suecs m'han penetrat les neurones.
4. segur que em farà il·lusió que m'acompanyeu en aquest moment de
final de la festa que ha estat industrials -una festa per l'ànima més
que pel cos, però festa al cap i a la fi :) Després hi haurà algun
pica pica a delegació (jo pico pico pico pico...ja sabeu).
jo el dia abans estaré despedint-me de suècia i de
goteborg...aiaiaiiii....i ja us podeu estalviar les brometes..."ai,
milena, aquest avió no el perdis.."perquè no cal dir que ara mateix és
el que més m'agunieja. Aconseguiré arribar a l'aula on he de
presentar???
aiaiaiiii....
Ja us avanço que el primer que he fet ha estat comprovar que el
bitllet de tornada el tingués efectivament per al 15. i sí, de mometn,
això està en ordre.
Faltarà no perdre'l...no perdre la connexió a
estocolm...aiaiaiaiai....
Quan aconsegueixi esbrinar l'hora exacta us ho confirmo, així com
l'aula i tot i tot. Tenir un tutor encantador però una mica despistat
té els seus inconvenients.
Fins aviat!
abraçades a tothom
dimecres, de juny 04, 2008
tornada a barcelona i temps suec
l'engany que representa la tornada de la setmana que ve a goteborg només ha suavitzat una mica la tristesa del marxar, gràcies al David-el-català que presenta el doctorat en el moment adequat, donant-me l'exucsa per tornar i perquè les despedides d'avui fossin ens-veiem-la-setmana-que-ve i dosificar la tristesa. Gràcies...doncs (un cop més... :)) tot i així, ha estat un engany relatiu...no ha aconseguit enganyar-me prou com per no ser conscient que això s'ha acabat, i algunes de les despedides de "fins la setmana que ve" han estat igualment molt tristes, i s'hi ha sumat una despedida dolorosa d'un amic-veí-grec que no hi serà quan torni i que no se sap quan tornaré a veure...però ha estat l'únic adéu-espero-que-fins-aviat,-estimat-amic,
així que ja a barcelona, amb la feina feta...m'he despedit, m'he entristit, he format part del grup de gent que hi ha en qualsevol aeroport amb llàgrimes als ulls, he estat mirant els cels nòrdics i les illes sueques per la finestra fins que la falta de son dels últimes dies m'ha fer dormir i m'he despertat a girona, rebuda pel meu pare content que la filla torni (i no vull semblar mala filla..contenta de veure'l, es clar...però trista igualment), però acompanyat d'una humitat asquerosa que m'ha fer venir al cap "ai...el temps a goteborg és millor". cosa que aquests dies que fa sol és veritat..i davant de l'esplendorositat de la naturalesa goteborguiense, de les 20 hores de llum, dels dies radiants i de la fresca agradable a la nit, qui recorda els 6 mesos de pluja i grisor que t'has hagut de tragar??
doncs tothom, ho recorda.
després d'un temps allà et transformes, i el sol es converteix en una obsessió. Quan surt el sol els habitants de Suècia es llencen al carrer. Les barbacoes instal·lades per tot arreu de cop estan sempre plenes, i barbacoes d'un sol ús inunden els parcs i jardins de la ciutat, que passa, tota ella, a fer olor de barbacoa. Les terrasses on a l'hivern hi ha 3 persones abrigades amb mantes -proporcionades pels mateixos restaurants- de cop estan totes plenes, i costa trobar un sol lloc lliure on et deixin pagar 5 euros per una cervesa. Quan t'asseus, si el sol està molt baix et sap greu fer-li ombra al del darrera i adoptes postures inversemblants per tal de no cometre el pitjor crim que es pot cometre en aquetes ocasions....privar de sol a algú.
I llavors només pots pensar en sortir a fora. si compres dinar, en agafar-lo per endur i anar-te'n al sol. I qualsevol passeig es converteix en un zic-zac, on el que compta no és el camí més curt sinó el camí que creua menys trossos d'ombra. Si cal creuar d'acera per evitar caminar 10m a l'ombra, es canvia. Com a mínim en el meu cas, i em consta que no sóc l'única.
I tota aquesta obsessió per gaudir del sol també és perquè no se sap quan durarà. Fa 3 setmanes va fer unes dies molt calurosos. Després va tornar el fred. Quan hi havia la marta a goteborg, una nit estàvem a uns 2 graus. Ahir estàvem a 27ºC..no saber si és l'últim dia de sol de tot l'estiu també te fa viure'l més intensament. Els estius poden ser preciosos o terriblement plujosos....de fet diuen que l'any passat "l'estitu va ser un dijous". La resta de temps, pluja i pluja. I també, després de passar un temps allà entens una mica el que al principi sobtava...i és que els suecs parlin tant del temps.
Al principi pensava que formava part de les converses d'ascensor, inevitables amb companys de departament que no coneixes...però no, després he anat veient que es parla molt molt del temps...cosa que en el meu anàlisis sociològic de carajillu -no vindrà d'un, oi?- jo atribuiria a dues causes1. l'aparent incapacitat dels suecs per generar conversa fàcilment.
1. El temps és un bon comodin. (un amic suec del david que ha estat temps a portugal sempre diu que els suecs han d'aprendre molt de nosaltres en quant a habilitats socials. en canvi, jo trobo que l'extremada bona educació sueca fa també que tot sigui en general més fàcil...potser l'homo socialis adequat seria algú amb la bona educació i consideració sueques -en general, sempre somrient i atent als altres- i la nostra manera d'interaccionar un cop passada la barrera de la bona educació, en nosaltres de vegades inexistent -la bona educació- i que, en canvi, en el suecs de vegades sembla que és l'únic que hi ha. Una muralla de bona educació que fa que sigui molt fàcil un primer contacte però molt difícil anar més enllà...ho seguiré elaborant)
2. el temps aquí és tan extrem que realment et governa la vida. Els extrems no són jaqueta i samarreta sense mànigues, sinó 4 o 20 hores de llum, grisor absoluta o cel radiant...després de dies seguits de pluja, grisor absoluta i foscor, quan surt el sol ´només et ve de gust parlar de que fa sol. I no cal dir que despres de 6 mesos de fred i foscor i pluja, i arbres morts i cares blanques, quan tot això canvia només et ve de gust parlar-ne i "regodearte", revolcar-te verbalment en la nova situació climàtica.
I, durant els mesos d'hivern et dediques a parlar de com de bonic serà tot quan arribi la primavera. Sembla una exageració, però només ho és parcialment. M'he fet farts de sentir converses sobre lo bonic que és tot quan ve la primavera,, o de suecs parlant-me del temps i dient-me durant l'hivern "hauries d'haver vingut a la primavera"...."t'hauries de quedar per veure la primavera"..i després "com a mínim t'has quedat i has vist la primvaera".
doncs això. Potser ni una flor no fa estiu ni una barbacoa no fa primavera, però ara sé que hi ajuda.
així que ja a barcelona, amb la feina feta...m'he despedit, m'he entristit, he format part del grup de gent que hi ha en qualsevol aeroport amb llàgrimes als ulls, he estat mirant els cels nòrdics i les illes sueques per la finestra fins que la falta de son dels últimes dies m'ha fer dormir i m'he despertat a girona, rebuda pel meu pare content que la filla torni (i no vull semblar mala filla..contenta de veure'l, es clar...però trista igualment), però acompanyat d'una humitat asquerosa que m'ha fer venir al cap "ai...el temps a goteborg és millor". cosa que aquests dies que fa sol és veritat..i davant de l'esplendorositat de la naturalesa goteborguiense, de les 20 hores de llum, dels dies radiants i de la fresca agradable a la nit, qui recorda els 6 mesos de pluja i grisor que t'has hagut de tragar??
doncs tothom, ho recorda.
després d'un temps allà et transformes, i el sol es converteix en una obsessió. Quan surt el sol els habitants de Suècia es llencen al carrer. Les barbacoes instal·lades per tot arreu de cop estan sempre plenes, i barbacoes d'un sol ús inunden els parcs i jardins de la ciutat, que passa, tota ella, a fer olor de barbacoa. Les terrasses on a l'hivern hi ha 3 persones abrigades amb mantes -proporcionades pels mateixos restaurants- de cop estan totes plenes, i costa trobar un sol lloc lliure on et deixin pagar 5 euros per una cervesa. Quan t'asseus, si el sol està molt baix et sap greu fer-li ombra al del darrera i adoptes postures inversemblants per tal de no cometre el pitjor crim que es pot cometre en aquetes ocasions....privar de sol a algú.
I llavors només pots pensar en sortir a fora. si compres dinar, en agafar-lo per endur i anar-te'n al sol. I qualsevol passeig es converteix en un zic-zac, on el que compta no és el camí més curt sinó el camí que creua menys trossos d'ombra. Si cal creuar d'acera per evitar caminar 10m a l'ombra, es canvia. Com a mínim en el meu cas, i em consta que no sóc l'única.
I tota aquesta obsessió per gaudir del sol també és perquè no se sap quan durarà. Fa 3 setmanes va fer unes dies molt calurosos. Després va tornar el fred. Quan hi havia la marta a goteborg, una nit estàvem a uns 2 graus. Ahir estàvem a 27ºC..no saber si és l'últim dia de sol de tot l'estiu també te fa viure'l més intensament. Els estius poden ser preciosos o terriblement plujosos....de fet diuen que l'any passat "l'estitu va ser un dijous". La resta de temps, pluja i pluja. I també, després de passar un temps allà entens una mica el que al principi sobtava...i és que els suecs parlin tant del temps.
Al principi pensava que formava part de les converses d'ascensor, inevitables amb companys de departament que no coneixes...però no, després he anat veient que es parla molt molt del temps...cosa que en el meu anàlisis sociològic de carajillu -no vindrà d'un, oi?- jo atribuiria a dues causes1. l'aparent incapacitat dels suecs per generar conversa fàcilment.
1. El temps és un bon comodin. (un amic suec del david que ha estat temps a portugal sempre diu que els suecs han d'aprendre molt de nosaltres en quant a habilitats socials. en canvi, jo trobo que l'extremada bona educació sueca fa també que tot sigui en general més fàcil...potser l'homo socialis adequat seria algú amb la bona educació i consideració sueques -en general, sempre somrient i atent als altres- i la nostra manera d'interaccionar un cop passada la barrera de la bona educació, en nosaltres de vegades inexistent -la bona educació- i que, en canvi, en el suecs de vegades sembla que és l'únic que hi ha. Una muralla de bona educació que fa que sigui molt fàcil un primer contacte però molt difícil anar més enllà...ho seguiré elaborant)
2. el temps aquí és tan extrem que realment et governa la vida. Els extrems no són jaqueta i samarreta sense mànigues, sinó 4 o 20 hores de llum, grisor absoluta o cel radiant...després de dies seguits de pluja, grisor absoluta i foscor, quan surt el sol ´només et ve de gust parlar de que fa sol. I no cal dir que despres de 6 mesos de fred i foscor i pluja, i arbres morts i cares blanques, quan tot això canvia només et ve de gust parlar-ne i "regodearte", revolcar-te verbalment en la nova situació climàtica.
I, durant els mesos d'hivern et dediques a parlar de com de bonic serà tot quan arribi la primavera. Sembla una exageració, però només ho és parcialment. M'he fet farts de sentir converses sobre lo bonic que és tot quan ve la primavera,, o de suecs parlant-me del temps i dient-me durant l'hivern "hauries d'haver vingut a la primavera"...."t'hauries de quedar per veure la primavera"..i després "com a mínim t'has quedat i has vist la primvaera".
doncs això. Potser ni una flor no fa estiu ni una barbacoa no fa primavera, però ara sé que hi ajuda.
dimarts, de juny 03, 2008
retocant
rellegint-me he vist que m'ha faltat remarcar que...això que clarament
nosaltres no tenim aquesta sobèrbia era una broma....
m'ha semblat una puntualització important....sobretot perquè un cop em
vaig trobar uns espanyols a un bar aquí a, que polo i caballet a
puesto (sobre el cor) es van pensar que era...no sé, però em van
preguntar en anglès si coneixia la bandera que tenien com a fons de
pantalla al mobil, una bandera roja y gualba
davant del meu "ya la conozco, gracias"
em van preguntar un "la quieres besar" que em va deixar fora de joc.
en fi...però he de dir a favor seu que no portaven ulleres de sol :)
nosaltres no tenim aquesta sobèrbia era una broma....
m'ha semblat una puntualització important....sobretot perquè un cop em
vaig trobar uns espanyols a un bar aquí a, que polo i caballet a
puesto (sobre el cor) es van pensar que era...no sé, però em van
preguntar en anglès si coneixia la bandera que tenien com a fons de
pantalla al mobil, una bandera roja y gualba
davant del meu "ya la conozco, gracias"
em van preguntar un "la quieres besar" que em va deixar fora de joc.
en fi...però he de dir a favor seu que no portaven ulleres de sol :)
aurevoire hej då adéu....
demà dimarts arribo a barcelona per estar-m'hi una setmana per
compromisos familiars :)
la setmana que ve tornaré per la presentació del David, aquí a
Chalmers, Göteborg, aquí a Suècia....aquí, però només per 5 dies
sembla que a barcelona fins el 21 de juny no tindré tampoc massa
temps....però després seré una dona de BArcelona, un altre cop
disposada a fer cerveses, braves, gelats i orxates, per esmorzar, a
mig matí, per dinar, per berenar, al capvespre, a la nit, a la
matinada...
Aquesta marxa en dos trams (marxar i tornar d'aquí a una setmana) té
l'avantatge que no dic adéu a goteborg, sinó un arreveure i fins demà,
cosa que enganya una mica (només una mica, però) la tristesa de la
partida que lluita per sortir...
però bé...
com sempre, m'han quedat moltes coses per explicar...però entre
barbacoes i prendre el sol se me n'ha anat el temps sense adonar-me'n.
escric uns temes dels que volia parlar per si algun dia tinc
temps....tant de bo el trobi, perquè tot i que inicialment no era per
això ara veig, rellegint el que escrivia al principi veig que em
serveix per recordar, i fa il·lusió.
1. les cues i els suecs
2. el salmó i les sueques (per qüestions d'equitat...). Menjar suec.
3. el diàleg...Attac, G8 a goteborg. Violència i dialog polis. 1 de
maig a göteborg. TEstimonis gràfics
4. el temps i els suecs...lo bogeria del sol.
5. la seguretat...soroll, etc..
6.invencions sueques: el buròcrata servicial
7. educació sueca. La baralla amb educació, l'expulsió amable
8. el treball a suècia. estrangers que hi treballen.
9. les tradicions seguides. Curses, maratons, esport, st lucia...modes
i diversitat
10. Màfies sueques
11. segregació i escoles privades
12. grecs a suècia, iran i la revolució islàmica
11...a seguir completant
dit això...fins aviat!
milena
pd alguns sabies que ràpids....
(la font d'informació és el David en la majoria de casos. Per a
qulasevol reclamació
1. una ministra sueca va dimitir perquè la van pillar que havia
comprat xuxes amb la targeta ministerial? (uns 3 euros)
2. en temes de prostitució, suècia va ser un dels països on es va
començar a castigar al client en comptes de la a la prostituta. Durant
un temps, al prinicipi d'implantar aquesta llei a la portada del diari
de goteborg per excel·lència (que té l'original nom de Göteborg Post)
publicava fotos de gent que anava amb cotxe pel carrer on hi havia
prostitució, en el moment en què els clients negociaven amb les
prostitutes. Una manera dràstica d'acabar amb el problema...
3. Hi ha molts estudiants de medicina grecs que vénen a Suècia, perquè
aquí els falten metges, i perquè a grècia un cop acabada la carrera
has de fer l'especialitat, i pots tardar anys en poder-la començar. A
més, aquí a Suècia
3.a. et paguen més
3.b. treballes menys
3.c les hores que es treballen durant guardies es comptabilitzen com a
hores treballades, cosa que es tradueix en que els metges tenen quasi
3 mesos de vacances, amb la qual cosa els grecs se'n poden anar aquest
temps a casa a menjar feta com uns condemnats i a fer el que més d'un
diu, i és que " a grècia, només de vacances". Cosa que jo també he
sentit a una amiga gallega que explica un panorama molt semblant al de
"los lunes al sol" en qüestions de feina a santiago de compostela...
i tot això també ho dic perquè últimament he conegut força grecs...i
bé, he elaborat una teoria que diu que a part de confirmar el que
tothom sospitava, i és que hi ha clarament una cultura mediterrània o
sud europea que contrasta clarament amb la nòrdica...i que sí,
compleix el tòpic de riure més, parlar més, cridar més, tocar-se més
-els uns als altres, s'entén-...les converses amb sudeorupeus solen
fluir molt més que amb suecs, on molt molt sovint es dona el fenomen
"conversa fronton", consistent en tu fer una pregunta per generar
conversa i només aconseguir respostes monosil·làbiques, una rera
l'altra, fins que al final tens la sensació d'estar en un
interrogatori en què el subjecte interrogat té alguna cosa a amagar i
li fa por contradir-se.
Doncs bé...a part d'aquesta cultura mediterrània, jo diria que amb
grecs els semblants potser són més grans que els italians, un poble
que -posats a dir tòpics amb la "brocha gorda"- tenen uns certs tics
afrancesats -un poble, el francès, que, per cert, he descobert que
desperta antipatia a tota Europa-...no sé, un cert xobinisme, una
certa sobèrbia. Cosa que nosaltres clarament no tenim. De fet, es veu
que a holanda hi ha la broma que la manera de distingir un espanyol
d'un italià, tant semblants físicament, és que si porta ulleres de sol
és italià.
vaja, és una llàstima, però he de marxar a fer un altre sopar de
despedida...ara que m'estava animant. Va, perquè no sigui dit diré que
tots els belgues mengen xocolata i tots els anglesos roast-beef
fins aviat!
compromisos familiars :)
la setmana que ve tornaré per la presentació del David, aquí a
Chalmers, Göteborg, aquí a Suècia....aquí, però només per 5 dies
sembla que a barcelona fins el 21 de juny no tindré tampoc massa
temps....però després seré una dona de BArcelona, un altre cop
disposada a fer cerveses, braves, gelats i orxates, per esmorzar, a
mig matí, per dinar, per berenar, al capvespre, a la nit, a la
matinada...
Aquesta marxa en dos trams (marxar i tornar d'aquí a una setmana) té
l'avantatge que no dic adéu a goteborg, sinó un arreveure i fins demà,
cosa que enganya una mica (només una mica, però) la tristesa de la
partida que lluita per sortir...
però bé...
com sempre, m'han quedat moltes coses per explicar...però entre
barbacoes i prendre el sol se me n'ha anat el temps sense adonar-me'n.
escric uns temes dels que volia parlar per si algun dia tinc
temps....tant de bo el trobi, perquè tot i que inicialment no era per
això ara veig, rellegint el que escrivia al principi veig que em
serveix per recordar, i fa il·lusió.
1. les cues i els suecs
2. el salmó i les sueques (per qüestions d'equitat...). Menjar suec.
3. el diàleg...Attac, G8 a goteborg. Violència i dialog polis. 1 de
maig a göteborg. TEstimonis gràfics
4. el temps i els suecs...lo bogeria del sol.
5. la seguretat...soroll, etc..
6.invencions sueques: el buròcrata servicial
7. educació sueca. La baralla amb educació, l'expulsió amable
8. el treball a suècia. estrangers que hi treballen.
9. les tradicions seguides. Curses, maratons, esport, st lucia...modes
i diversitat
10. Màfies sueques
11. segregació i escoles privades
12. grecs a suècia, iran i la revolució islàmica
11...a seguir completant
dit això...fins aviat!
milena
pd alguns sabies que ràpids....
(la font d'informació és el David en la majoria de casos. Per a
qulasevol reclamació
1. una ministra sueca va dimitir perquè la van pillar que havia
comprat xuxes amb la targeta ministerial? (uns 3 euros)
2. en temes de prostitució, suècia va ser un dels països on es va
començar a castigar al client en comptes de la a la prostituta. Durant
un temps, al prinicipi d'implantar aquesta llei a la portada del diari
de goteborg per excel·lència (que té l'original nom de Göteborg Post)
publicava fotos de gent que anava amb cotxe pel carrer on hi havia
prostitució, en el moment en què els clients negociaven amb les
prostitutes. Una manera dràstica d'acabar amb el problema...
3. Hi ha molts estudiants de medicina grecs que vénen a Suècia, perquè
aquí els falten metges, i perquè a grècia un cop acabada la carrera
has de fer l'especialitat, i pots tardar anys en poder-la començar. A
més, aquí a Suècia
3.a. et paguen més
3.b. treballes menys
3.c les hores que es treballen durant guardies es comptabilitzen com a
hores treballades, cosa que es tradueix en que els metges tenen quasi
3 mesos de vacances, amb la qual cosa els grecs se'n poden anar aquest
temps a casa a menjar feta com uns condemnats i a fer el que més d'un
diu, i és que " a grècia, només de vacances". Cosa que jo també he
sentit a una amiga gallega que explica un panorama molt semblant al de
"los lunes al sol" en qüestions de feina a santiago de compostela...
i tot això també ho dic perquè últimament he conegut força grecs...i
bé, he elaborat una teoria que diu que a part de confirmar el que
tothom sospitava, i és que hi ha clarament una cultura mediterrània o
sud europea que contrasta clarament amb la nòrdica...i que sí,
compleix el tòpic de riure més, parlar més, cridar més, tocar-se més
-els uns als altres, s'entén-...les converses amb sudeorupeus solen
fluir molt més que amb suecs, on molt molt sovint es dona el fenomen
"conversa fronton", consistent en tu fer una pregunta per generar
conversa i només aconseguir respostes monosil·làbiques, una rera
l'altra, fins que al final tens la sensació d'estar en un
interrogatori en què el subjecte interrogat té alguna cosa a amagar i
li fa por contradir-se.
Doncs bé...a part d'aquesta cultura mediterrània, jo diria que amb
grecs els semblants potser són més grans que els italians, un poble
que -posats a dir tòpics amb la "brocha gorda"- tenen uns certs tics
afrancesats -un poble, el francès, que, per cert, he descobert que
desperta antipatia a tota Europa-...no sé, un cert xobinisme, una
certa sobèrbia. Cosa que nosaltres clarament no tenim. De fet, es veu
que a holanda hi ha la broma que la manera de distingir un espanyol
d'un italià, tant semblants físicament, és que si porta ulleres de sol
és italià.
vaja, és una llàstima, però he de marxar a fer un altre sopar de
despedida...ara que m'estava animant. Va, perquè no sigui dit diré que
tots els belgues mengen xocolata i tots els anglesos roast-beef
fins aviat!
dilluns, de juny 02, 2008
fa calor...
que tal si encetem una síndria què tal si me dius que m'estimes durant els següents trenta-mil demantins...com diria l'antònia...
i sí, realment, fa molta calor...
i ha fet molta calor....
dilluns, de maig 12, 2008
tack gràcies grazzie te-lu-agradeixcu nofamal-dil-ho....
com diria un bon amic...llegó la hora de agradecer...
aquests són els agraïments que hi ha al meu PFC-versió catalana...
EL primer agraïment de tots es queda especialment curt...estic corregint el PFC (aquí a Chalmers també el volen i l'he de corregir), és un exercici dolorós perquè em dóna ocasió de veure tots els errors que hi ha (petits i grans, mitjans, garrafals, faltetes...)...rellegint la versió entregada a BArcelona vaig produint sons i exclamacions de l'estil "no m'ho puc creure" -aquesta és la meva prefe- o..."merda!" o..."ostres.." i d'altres més malsonants. Hi ha alguns errors greus que són directament culpa de la word-crisi que malgrat l'ajuda de super-agus m'he menjat amb patates i que en rellegir-les han reforçat el meu bill-odi.
En fi. Que us deixo amb els agraïments...amb una certa vergonya, però estar secretament agraït a algú té poca gràcia, i, a més, la gran majoria dels que rebeu aquests mails hi sortiu d'una manera o altra mencionats...
abraçades vàries
milena
ACKNOWLEDGEMENTS
Abans de tot, agrair a Microsoft l'haver creat una eina com Microsoft Word, que ha sabut fallar en els moments claus afegint una emoció mai buscada a aquest projecte i recordant-me, constantment i amb insistència, que el futur està en el software lliure.
Dit això, queden els agraïments importants…
To Filip Jonsson, for giving me the opportunity to carry out this work at Chalmers.
To Eoin Ó Broin, co-supervisor and friend. For working on weekends to help me finish on time. for all the time he has spent correcting the same English mistakes over and over again. For his corrections, advice, patience, support, help….Thank you.
To Luis Calixto architect from Universidad de Lisboa, for his kind patience and useful answers.
A Francesc Reventós, per acceptar supervisar-me des de Barcelona i el seu ajut per qüestions importants.
A la casualitat, per haver-me permès treballar al Centre per a la Sostenibiliat i haver pogut aprendre, conèixer i formar-m'hi. A tota la gent que hi treballa i entorn (Didac, Francisco, Anna Luz, Josep, Marta, Anna Paula, Heloise, Mireia, Rosa, Fabian...) per haver facilitat directa o indirectament la meva anada a Suècia. Per resoldre'm dubtes concrets en moments concrets. Per la tasca que duen a terme.
Menció a part al Galdric, per sempre agafar-me el telèfon (i fins i tot donar-me conversa) malgrat la freqüència de les meves trucades, i per ajudar-me més del que es pensa. També agrair a l'Erika Matas i l'Anna Pagès el seu ajut i revisions en temes d'arquitectura a una enginyera en formació.
A l'Ayala i a l'Olga, per enfrontar-se per mi a la burocràcia i permetre'm entregar des de la distància.
A la gent i amics que he conegut a Göteborg, culpables que m'hagi costat tant decidir-me a tornar.
Especialment, a David Pallarès, company de despatx i de dinars de les últimes setmanes de projecte, gran suport -sense ser-ne del tot conscient, crec- durant el meu temps a Göteborg. Company –sense saber-ho cap dels dos- de camí durant molts anys...i amic que serà trobat molt a faltar mentre el síndrome de Stockholm no el deixi tornar a Barcelona.
I a la gent que ha convertit els anys a l'ETSEIB en el que han estat. A aquells professors, PAS, conserges, amics…que durant els intensos anys de carrera han fet de l'ETSEIB una segona casa i en una veritable escola en molts aspects més enllà de–i més rellevants que- l'enginyeria. I sobretot, a la Delegació d'Estudiants de l'ETSEIB (i Enginyeria Sense Fronteres), pels seus projectes, la seva gent, els meus amics. Per intentar canviar l'entorn i per haver-me canviat a mi.
A l'Agustín, per fer-me de padrí en el duel amb Microsoft, i ajudar-me a sortir-ne, sinó il•lesa, sí airosa. Pel seu suport tècnic, en general. Pel seu ajut per aguantar les envestides de Microsoft, en concret. I pel seu suport i ajut en tota la resta, sempre.
A la família, per jugar el paper de clan que tant ens agrada i enorgulleix.
I, sobretot, i sempre, i per tot, als meus pares i la meva germana, per tots aquests anys d'oportunitats i de suport per aprofitar-les.
aquests són els agraïments que hi ha al meu PFC-versió catalana...
EL primer agraïment de tots es queda especialment curt...estic corregint el PFC (aquí a Chalmers també el volen i l'he de corregir), és un exercici dolorós perquè em dóna ocasió de veure tots els errors que hi ha (petits i grans, mitjans, garrafals, faltetes...)...rellegint la versió entregada a BArcelona vaig produint sons i exclamacions de l'estil "no m'ho puc creure" -aquesta és la meva prefe- o..."merda!" o..."ostres.." i d'altres més malsonants. Hi ha alguns errors greus que són directament culpa de la word-crisi que malgrat l'ajuda de super-agus m'he menjat amb patates i que en rellegir-les han reforçat el meu bill-odi.
En fi. Que us deixo amb els agraïments...amb una certa vergonya, però estar secretament agraït a algú té poca gràcia, i, a més, la gran majoria dels que rebeu aquests mails hi sortiu d'una manera o altra mencionats...
abraçades vàries
milena
ACKNOWLEDGEMENTS
Abans de tot, agrair a Microsoft l'haver creat una eina com Microsoft Word, que ha sabut fallar en els moments claus afegint una emoció mai buscada a aquest projecte i recordant-me, constantment i amb insistència, que el futur està en el software lliure.
Dit això, queden els agraïments importants…
To Filip Jonsson, for giving me the opportunity to carry out this work at Chalmers.
To Eoin Ó Broin, co-supervisor and friend. For working on weekends to help me finish on time. for all the time he has spent correcting the same English mistakes over and over again. For his corrections, advice, patience, support, help….Thank you.
To Luis Calixto architect from Universidad de Lisboa, for his kind patience and useful answers.
A Francesc Reventós, per acceptar supervisar-me des de Barcelona i el seu ajut per qüestions importants.
A la casualitat, per haver-me permès treballar al Centre per a la Sostenibiliat i haver pogut aprendre, conèixer i formar-m'hi. A tota la gent que hi treballa i entorn (Didac, Francisco, Anna Luz, Josep, Marta, Anna Paula, Heloise, Mireia, Rosa, Fabian...) per haver facilitat directa o indirectament la meva anada a Suècia. Per resoldre'm dubtes concrets en moments concrets. Per la tasca que duen a terme.
Menció a part al Galdric, per sempre agafar-me el telèfon (i fins i tot donar-me conversa) malgrat la freqüència de les meves trucades, i per ajudar-me més del que es pensa. També agrair a l'Erika Matas i l'Anna Pagès el seu ajut i revisions en temes d'arquitectura a una enginyera en formació.
A l'Ayala i a l'Olga, per enfrontar-se per mi a la burocràcia i permetre'm entregar des de la distància.
A la gent i amics que he conegut a Göteborg, culpables que m'hagi costat tant decidir-me a tornar.
Especialment, a David Pallarès, company de despatx i de dinars de les últimes setmanes de projecte, gran suport -sense ser-ne del tot conscient, crec- durant el meu temps a Göteborg. Company –sense saber-ho cap dels dos- de camí durant molts anys...i amic que serà trobat molt a faltar mentre el síndrome de Stockholm no el deixi tornar a Barcelona.
I a la gent que ha convertit els anys a l'ETSEIB en el que han estat. A aquells professors, PAS, conserges, amics…que durant els intensos anys de carrera han fet de l'ETSEIB una segona casa i en una veritable escola en molts aspects més enllà de–i més rellevants que- l'enginyeria. I sobretot, a la Delegació d'Estudiants de l'ETSEIB (i Enginyeria Sense Fronteres), pels seus projectes, la seva gent, els meus amics. Per intentar canviar l'entorn i per haver-me canviat a mi.
A l'Agustín, per fer-me de padrí en el duel amb Microsoft, i ajudar-me a sortir-ne, sinó il•lesa, sí airosa. Pel seu suport tècnic, en general. Pel seu ajut per aguantar les envestides de Microsoft, en concret. I pel seu suport i ajut en tota la resta, sempre.
A la família, per jugar el paper de clan que tant ens agrada i enorgulleix.
I, sobretot, i sempre, i per tot, als meus pares i la meva germana, per tots aquests anys d'oportunitats i de suport per aprofitar-les.
divendres, de maig 09, 2008
el que m'ha fet el bil
després del mail d’ahir, imagino que les ànimes innocents (que sé que són la majoria, entre aquells que llegiu aquests línies) es preguntaran: però què t’ha fet el Bill, pobre home (no cal dir que en aquest cas això de pobre es refereix únicament al camp espiritual). DOncs bé, en faré un resum (ja sabeu que jo sóc de poques paraules :) )
- 10 dies abans d¡entregar se’m va tancar irremeiablement, en la ja documentada crisi núm. 1
- ja vaig dir que vaig aconseguir obrir-ho amb oppen word...però treballar amb oppen era realment una mala opció..a 10 dies d’entregar, perdent la majoria de formats i referències creuades....faltant-me el que em faltava, em va semblar que potser no era el moment d’aprendre a fer anar un altre software.
- Aquí va entrar l’agustin, que amb una funció del microsoft office 2007 em va aconseguir recuperar i reparar el document.
- aleshores vaig seguir treballant. Espantada, deixant a Word el seu espai, i resant cada cop que em sortia el rellotget de sorra indicant-me que estava pensant
- fins divendres, 3 dies abans del dia D. EVidentment, com a bona professional dels últims minuts, em faltaven força coses per fer, per escriure, anexos, conclusions... però tenia 50 pàgines de les 75 que donava per acabades, i podríem dir que estava més o menys sota control...fins que word va detectar la seva oportuniat d’infligir dolor, com un tauró detecta l’olor de sang a quilòmetres de distància....i llavors...ZAS. “microsoft word ha detectado....”...i “ui, se siente..parece que el documento se ha corrompido”....i “ui, que mal me sabe, pero el documento no puede abrirse...”...i “vaya vaya, parece que alguien deberá volver a empezar...” Això un divendres a la nit, entregant dilluns.
- La solució....que l’agustin i el seu office 2007 agafessin el document i ho enganxessin sense format a un document nou (jo no podia perquè se’m tancava el word), de manera que sense formats, ni taules, ni figures, ni referències creuades, ni estils els word es tornés a pensar que el document no era important per la persona en qüestió i jo hi pogués seguir treballant. .
- Així que un cop acabat d’escriure el que havia d’escriure, a les 5 del matí de dilluns vaig poder-me enfrontar a la deliciosa tasca de tornar a fer el que ja tenia fet...a tornar a posar al sac el que si no fos per word ja estava al sac i ben lligat. I bé, l’agustín també m’havia ajudat reenganxant moltes de les taules i figures (72, en total), algunes de les quals estaven en el document corromput i la utilització del qual portava el meu Word a tancar-se irremeiablement). Sense l’agustin segur que no hagués arribat.
- no cal dir que aquella nit els nivells de paranoia van arribar a tal extrem que vaig fer 28 (sic.) versions diferents...
i bé, així fins a les 3 de la tarda del dia D, després de 28 hores de no aixecar-me de la cadira, amb el cul adolorit, els ulls vermells i la tendinitis galopant, sabent que hi devia haver uns 293170 errors però incapaç (per cansament i per temps) de corregir-ho, ho vaig enviar a l’olga...amb una annexes ridículs, uns formats dubtosos, i uns continguts que no sé ni quins són...però vaig entregar.
Bill 12019. Milena 12020.
Bé, us torno a deixar. Avui potser treballo una mica, però no gaire, que he d’anar a buscar les cerveses que tinc en fred a casa per anar-me’n de picnic :)
Salute
milena
dijous, de maig 08, 2008
confidencial....el bill és un....(shhhttt!)
En primer lloc...
1. sí, el darrer mail volia dir que havia acabat el PFC (i segons dius l’Olga, ja està entregat a ordenació d’estudis i tot....visca.)
2. fins quan em quedo? en principi fins a mitjans de juny, però potser torno abans (depèn d’una possible feina..ja veurem)
i bé, excusar-me per no contestar cap dels mails de suport que he rebut últimament…el cas és que jo pensava que la vida dura s’acabaria amb el PFC, però he descobert amb sorpresa (i desassossec) que no...res és tan fàcil com et penses. ARa toca prendre constantment decisions difícil....quan em desperto: em llevo, o mandrejo una mica més al llit? em poso LA samarreta sense mànigues que tinc, o LA samarreta de màniga curta? (tota la resta són jerseis de 3cm de gruix de llana que no m’afavoreixen gens amb la calor que està fent...)...la cervesa, de quina marca?
en fi, una vida dura. Molt dura.
En tot cas, m’agradaria compartir alguns dels aprenentatges que m’ha donat aquest projecte....
I és que després de les experiències doloroses amb el word...he de dir que tinc una sospita...siusplau, no ho feu córrer, de moment....encara estic reunint proves...però...crec que....
El Bill Gates és una vampir que s’alimenta de l’estress que ell mateix genera en la gent...(ssshhht! Parleu baixet, que ens observa)....i word no és més que la seva eina..el seu fidel servent, ensinistrat per crear aquests nivells d’estress que alimenten l’ànima del seu creador, podrida ja, només capaç de generar el MAL.
Això sí, el word és una eina molt perfeccionada. Tant, que crec que, com els animals, és capaç d’olorar la por, el nerviosisme, en les seves víctimes. No té pressa. Et va testant. Va esperant que creïs pàgines i pàgines, afegint taules i taules, figures i figures, referències i referències....i llavors, quan el document ja està madur, prou madur perquè la pèrdua sigui francament dolorosa, quan l’incaut usuari comença a emetre l’hormona “bé, em puc relaxar perquè veig que hi arribaré...”.zas, es tanca. Zas, “microsoft word ha detectado un problema y debe cerrarse. Desea informar a microsoft del problema”? jo normalment poso que no, no per res, però ....crec que si realment hi estessin interessats en millorar word et deixarien incloure un mail amb insults. Però així, un mail purament informatiu de la teva desgràcia personal, perquè els acòlits del bill sàpiguen quin és el grau de dolor que t’han infligit...no, gràcies.
Encara no tinc clar com ho fa per ensumar la por en l’usuari...tinc la sospita que és a través de les pijadetes i milions d’opcions que té word...estils, referències creuades, quadres de text, taules de taules, índexs...només són trampes per avaluar el grau d’importància del document en el que es treballa (ningú –tret dels psicòpates de l’ordre- es posa a definir tipus d’estil per un document d’una pàgina o per un document que no sigui important)....o potser la freqüència amb la que salves el document...?
No ho sé. ....demà continuaré compartint el coneixement que m’ha reportat aquest PFC, però ara us he de deixar. Vaig a trencar-me el coco per decidir en quina racó vull prendre el sol. Vull que em toqui l’aire o un lloc arrecerat??
buff....amb lo fàcil que era quan els únics dubtes eren si posar negreta o negreta amb cursiva...realment, no hi ha més paraïsos que els perduts
1. sí, el darrer mail volia dir que havia acabat el PFC (i segons dius l’Olga, ja està entregat a ordenació d’estudis i tot....visca.)
2. fins quan em quedo? en principi fins a mitjans de juny, però potser torno abans (depèn d’una possible feina..ja veurem)
i bé, excusar-me per no contestar cap dels mails de suport que he rebut últimament…el cas és que jo pensava que la vida dura s’acabaria amb el PFC, però he descobert amb sorpresa (i desassossec) que no...res és tan fàcil com et penses. ARa toca prendre constantment decisions difícil....quan em desperto: em llevo, o mandrejo una mica més al llit? em poso LA samarreta sense mànigues que tinc, o LA samarreta de màniga curta? (tota la resta són jerseis de 3cm de gruix de llana que no m’afavoreixen gens amb la calor que està fent...)...la cervesa, de quina marca?
en fi, una vida dura. Molt dura.
En tot cas, m’agradaria compartir alguns dels aprenentatges que m’ha donat aquest projecte....
I és que després de les experiències doloroses amb el word...he de dir que tinc una sospita...siusplau, no ho feu córrer, de moment....encara estic reunint proves...però...crec que....
El Bill Gates és una vampir que s’alimenta de l’estress que ell mateix genera en la gent...(ssshhht! Parleu baixet, que ens observa)....i word no és més que la seva eina..el seu fidel servent, ensinistrat per crear aquests nivells d’estress que alimenten l’ànima del seu creador, podrida ja, només capaç de generar el MAL.
Això sí, el word és una eina molt perfeccionada. Tant, que crec que, com els animals, és capaç d’olorar la por, el nerviosisme, en les seves víctimes. No té pressa. Et va testant. Va esperant que creïs pàgines i pàgines, afegint taules i taules, figures i figures, referències i referències....i llavors, quan el document ja està madur, prou madur perquè la pèrdua sigui francament dolorosa, quan l’incaut usuari comença a emetre l’hormona “bé, em puc relaxar perquè veig que hi arribaré...”.zas, es tanca. Zas, “microsoft word ha detectado un problema y debe cerrarse. Desea informar a microsoft del problema”? jo normalment poso que no, no per res, però ....crec que si realment hi estessin interessats en millorar word et deixarien incloure un mail amb insults. Però així, un mail purament informatiu de la teva desgràcia personal, perquè els acòlits del bill sàpiguen quin és el grau de dolor que t’han infligit...no, gràcies.
Encara no tinc clar com ho fa per ensumar la por en l’usuari...tinc la sospita que és a través de les pijadetes i milions d’opcions que té word...estils, referències creuades, quadres de text, taules de taules, índexs...només són trampes per avaluar el grau d’importància del document en el que es treballa (ningú –tret dels psicòpates de l’ordre- es posa a definir tipus d’estil per un document d’una pàgina o per un document que no sigui important)....o potser la freqüència amb la que salves el document...?
No ho sé. ....demà continuaré compartint el coneixement que m’ha reportat aquest PFC, però ara us he de deixar. Vaig a trencar-me el coco per decidir en quina racó vull prendre el sol. Vull que em toqui l’aire o un lloc arrecerat??
buff....amb lo fàcil que era quan els únics dubtes eren si posar negreta o negreta amb cursiva...realment, no hi ha més paraïsos que els perduts
dilluns, de maig 05, 2008
divendres, de maig 02, 2008
kill bill
els problemes amb word continuen
(per mantenir informats, diré que l'oppen office només em va permetre anar-me'n a dormir sense un atac d'histèria, però l'endemà vaig veure que les referències creuades (en total, tranquil·lament unes 120) havien desaparegut...
en fi, clarament era un mal menor en comparació amb haver perdut tot el PFC, però si algú que ha amenaçat amb matar-te al final et diu que només et torturarà, l'alegria inicial a poc a poc es difumina...
en fi, que al final l'agustin em va salvar la vida. Un cop més, vull dir.
però bé...després d'uns dies de relativa calma, el word em torna a...com dir-ho?
se'm penja irremeiablement
així que toca començar de zero (amb el format, oju), treure porqueria, posar-ho en simple, descarregar, descarregar, resar, maleir microsoft, maleir word, maleir els inventors dels ordinadors, esborrar referències creuades, tornar-les a posar, treure negretes, tornar-les a posar, treure taules de continguts, treure numeros de pagina...
i anar pensant...kill bill, kill bill...
(per mantenir informats, diré que l'oppen office només em va permetre anar-me'n a dormir sense un atac d'histèria, però l'endemà vaig veure que les referències creuades (en total, tranquil·lament unes 120) havien desaparegut...
en fi, clarament era un mal menor en comparació amb haver perdut tot el PFC, però si algú que ha amenaçat amb matar-te al final et diu que només et torturarà, l'alegria inicial a poc a poc es difumina...
en fi, que al final l'agustin em va salvar la vida. Un cop més, vull dir.
però bé...després d'uns dies de relativa calma, el word em torna a...com dir-ho?
se'm penja irremeiablement
així que toca començar de zero (amb el format, oju), treure porqueria, posar-ho en simple, descarregar, descarregar, resar, maleir microsoft, maleir word, maleir els inventors dels ordinadors, esborrar referències creuades, tornar-les a posar, treure negretes, tornar-les a posar, treure taules de continguts, treure numeros de pagina...
i anar pensant...kill bill, kill bill...
la magnitud de la tragèdia
això és el que enviava per mail diumenge passat, a les 7 del matí...veig que no ho havia penjat al blog, però ho vull recordar....
són les 7 del matí. Plou. I estic al departament fent el PFC des de la nit.
El que necessito compartir és que porto una hora lluitant contra word,
perquè cap a les 6 de m'ha tancat el document. Fins aquí podria
passar. I m'ho he pres amb relativa calma...
en fi. Que l'arxiu del document se m'ha corrumput. La versió amb la
que treballava. I la que tenia guardada a un altre lloc, d'aquesta
nit, també. I el que word va autosalvant...
com a mínim la versió d'ahir...sí, no?...
tampoc no me la deixava obrir.
Ni imprimir.
Ni veure.
La calma inicial s'ha anat convertint en pànic col·lossal en veure que
ni les mesures de precaució roçant la paranoia -una o fins i tot dues
versions diferents per cada dia, guardades en dos llocs diferents,
d'un dels quals, el servidor de Chalmers, se'n fan còpies de seguretat
cada dia- em protegien contra les urpes del gates, bill gates.
En fi...no allargo, que me'n vaig a dormir.
Com a última opció m'he baixat l'open office.
I he obert el document.
I l'he imprès.
i l'he imprès en pdf.
I..
God save open office. visca el software lliure. mort al bill
són les 7 del matí. Plou. I estic al departament fent el PFC des de la nit.
El que necessito compartir és que porto una hora lluitant contra word,
perquè cap a les 6 de m'ha tancat el document. Fins aquí podria
passar. I m'ho he pres amb relativa calma...
en fi. Que l'arxiu del document se m'ha corrumput. La versió amb la
que treballava. I la que tenia guardada a un altre lloc, d'aquesta
nit, també. I el que word va autosalvant...
com a mínim la versió d'ahir...sí, no?...
tampoc no me la deixava obrir.
Ni imprimir.
Ni veure.
La calma inicial s'ha anat convertint en pànic col·lossal en veure que
ni les mesures de precaució roçant la paranoia -una o fins i tot dues
versions diferents per cada dia, guardades en dos llocs diferents,
d'un dels quals, el servidor de Chalmers, se'n fan còpies de seguretat
cada dia- em protegien contra les urpes del gates, bill gates.
En fi...no allargo, que me'n vaig a dormir.
Com a última opció m'he baixat l'open office.
I he obert el document.
I l'he imprès.
i l'he imprès en pdf.
I..
God save open office. visca el software lliure. mort al bill
diumenge, d’abril 20, 2008
no plou i fa sol!
el meu silenci d'últimament es deu a que un bon dia (bon?) d'ara fa 17 dies vaig decidir que volia intentar entregar el projecte al maig en comtpes del juny....
en fi, que les sessions de 16-18 hores diàries no em deixen temps ni ganes d'escriure (i si algú dels típics ja enginyers em ve amb allò tan típic de -ui, sí,ja veus, tots hi hem passat- jo li diré: mira, XXXX (els insults no els poso per escrit, però estaria encantada de dir-li a la cara), jo també m'he trencat el menisc i no per això el dia que a tu et passi et diré que va ser una bona experiència. Així que a xitar-la)
En fi, deia...fa un dia preciós. Està fent uns dies preciosos. El sol ja ha decidit -des de fa dies- començar a remuntar, i el tímid sol que al desembre no pujava del 10 graus respecte a l'horitzó (aprox...diguem) ara llu alt i ufanós, escalfa la cara, espanta els núvols, i et fa venir molt de gust, molt, estar a fora...i llavors els suecs es posen a fer barbacoes a fora, i les noies segueixen portant els mateixos models de minifaldilla i samarretes en tirants que veies en ple hivern a la nit a la zona pija de goteborg...però ara ho entens i no et preocupes per una societat -l'occidental, s'entén- en què la gent prefereix córrer el risc de morir d'una hipotèrmia abans que estar sensilla...el ja nostrat antes muerta que sensilla, no sé si se m'explico.
Lluny queden aquells dies en què sense ni un núvol al cel podies mirar al sol a la cara i dir-li "pa eso quédate en casa", que era el que més em venia de gust dir els pocs dies que la pluja sí que decidia quedar-se a casa...
recordo un cop -quan la mireia estava aquí, diria- que vam quedar en una parada d'autobús. Vaig arribar allà abans que ella, i vaig pensar que no moriria congelada perquè hi havia sol -si bé escalfar escalfar no escalfava, psicològicament ajudava- i perquè la parada estava a 30 m de l'edifici més proper. Quina no va ser la meva desil·lusió en veure que, tot i ser les dotze del migdia, el sol estava tan baix que l'ombra de l'edifici (de 2 plantes, els gratacels per aquí no es porten) devia tenir uns 200 m i que per tant a la parada, de sol, ni gota. L'ombra de qualsevol cosa, aquí, era moooolt allargada. Bé, això abans de les 16h, que era quan es feia de nit, es clar.
I bé. Fa sol, però fresca. les gavines cantes, els arbres comencen a expressar la seva vida interior...preciós. :)
També relacionat amb la trajectòria solar...no he investigat en el tema, però deu ser interessant veure què deien els científics suecs abans que es descobrís la teoria gravitatòria...vull dir, a casa nostra més o menys el sol està controlat. Surt més o menys sempre per un lloc, més o menys sempre per un altre, tenim alguna hora més de llum a l'estiu, alguna estona menys a l'hivern...però bé, si no t'hi fixes cronòmetre en mà, és difícil de dir...
Aquí, però, les diferències són brutals. El sol puja i baixa, ara surt per aquí, ara per allà...les postes de sol que veia des de lameva habitació al setembre es van anar apartant, fins que al desembre ni l'ensumava, el sol des de la meva habitació....després va anar tornant, ara a partir de les 13h em toca de ple i ja quasi s'està passant de llarg...
en fi, que abans que algú descobrís que la terra era rodona i estava inclinada, els pobres científics suecs devien parar bojos...imagino que les teories per explicar aquests moviments pseudoaleatoris devien ser interessants....potser la terra en la mitologia vikinga és un espiral? un dodecaedre irregular i el sol un pentagon amb només alguns costat illuminats?
o potser tot depenia d'un déu que puja, baixa, dorm i es lleva quan li dóna la gana?
No ho sé. Sigui com sigui, a mi em tranquil·litza saber que, en principi, demà hi haurà una mica més de sol que avui...no podria viure atemorida per si aquest déu capriciós es desperta girat i decideix, de cop, tornar a l'hivern...
perquè està clar que si ara tot és tan bonic i preciós és perquè efectivament està bonic i preciós, però també perquè els mesos de tempus horribilis t'ho permeten apreciar en tota la seva magnitud.
sabies què...
i sinó, només cal veure una de les dites sueques
"Det finns inga dåliga väder, bara dåliga kläder", "no hi ha temps dolent, només roba dolenta"...poc més a dir.
és a dir, que si estàs a -20ºC i tens fred, no és perquè faci fred, sinó és que vas mal abrigat.
I si, com passa aquí a goteborg, està plovent per 7 dia consecutiu de la setmana, i et mulles i n'estàs farta, no és perquè faci un temps de merda, sinó perquè no estàs prou impermeabilitzat...com un acudit de plastificar, tan vell com el de "no, pero me gustaria verlas....", que formen ja part del nostre imaginari popular. en fi.
I ja per últim....també és interessant que moltes de les cançons tradicionals parlen justament d'aioxò...ara és fosc a fora, fa fred, però quan vingui la primavera...quan vingui la llum...
en fi, que les sessions de 16-18 hores diàries no em deixen temps ni ganes d'escriure (i si algú dels típics ja enginyers em ve amb allò tan típic de -ui, sí,ja veus, tots hi hem passat- jo li diré: mira, XXXX (els insults no els poso per escrit, però estaria encantada de dir-li a la cara), jo també m'he trencat el menisc i no per això el dia que a tu et passi et diré que va ser una bona experiència. Així que a xitar-la)
En fi, deia...fa un dia preciós. Està fent uns dies preciosos. El sol ja ha decidit -des de fa dies- començar a remuntar, i el tímid sol que al desembre no pujava del 10 graus respecte a l'horitzó (aprox...diguem) ara llu alt i ufanós, escalfa la cara, espanta els núvols, i et fa venir molt de gust, molt, estar a fora...i llavors els suecs es posen a fer barbacoes a fora, i les noies segueixen portant els mateixos models de minifaldilla i samarretes en tirants que veies en ple hivern a la nit a la zona pija de goteborg...però ara ho entens i no et preocupes per una societat -l'occidental, s'entén- en què la gent prefereix córrer el risc de morir d'una hipotèrmia abans que estar sensilla...el ja nostrat antes muerta que sensilla, no sé si se m'explico.
Lluny queden aquells dies en què sense ni un núvol al cel podies mirar al sol a la cara i dir-li "pa eso quédate en casa", que era el que més em venia de gust dir els pocs dies que la pluja sí que decidia quedar-se a casa...
recordo un cop -quan la mireia estava aquí, diria- que vam quedar en una parada d'autobús. Vaig arribar allà abans que ella, i vaig pensar que no moriria congelada perquè hi havia sol -si bé escalfar escalfar no escalfava, psicològicament ajudava- i perquè la parada estava a 30 m de l'edifici més proper. Quina no va ser la meva desil·lusió en veure que, tot i ser les dotze del migdia, el sol estava tan baix que l'ombra de l'edifici (de 2 plantes, els gratacels per aquí no es porten) devia tenir uns 200 m i que per tant a la parada, de sol, ni gota. L'ombra de qualsevol cosa, aquí, era moooolt allargada. Bé, això abans de les 16h, que era quan es feia de nit, es clar.
I bé. Fa sol, però fresca. les gavines cantes, els arbres comencen a expressar la seva vida interior...preciós. :)
També relacionat amb la trajectòria solar...no he investigat en el tema, però deu ser interessant veure què deien els científics suecs abans que es descobrís la teoria gravitatòria...vull dir, a casa nostra més o menys el sol està controlat. Surt més o menys sempre per un lloc, més o menys sempre per un altre, tenim alguna hora més de llum a l'estiu, alguna estona menys a l'hivern...però bé, si no t'hi fixes cronòmetre en mà, és difícil de dir...
Aquí, però, les diferències són brutals. El sol puja i baixa, ara surt per aquí, ara per allà...les postes de sol que veia des de lameva habitació al setembre es van anar apartant, fins que al desembre ni l'ensumava, el sol des de la meva habitació....després va anar tornant, ara a partir de les 13h em toca de ple i ja quasi s'està passant de llarg...
en fi, que abans que algú descobrís que la terra era rodona i estava inclinada, els pobres científics suecs devien parar bojos...imagino que les teories per explicar aquests moviments pseudoaleatoris devien ser interessants....potser la terra en la mitologia vikinga és un espiral? un dodecaedre irregular i el sol un pentagon amb només alguns costat illuminats?
o potser tot depenia d'un déu que puja, baixa, dorm i es lleva quan li dóna la gana?
No ho sé. Sigui com sigui, a mi em tranquil·litza saber que, en principi, demà hi haurà una mica més de sol que avui...no podria viure atemorida per si aquest déu capriciós es desperta girat i decideix, de cop, tornar a l'hivern...
perquè està clar que si ara tot és tan bonic i preciós és perquè efectivament està bonic i preciós, però també perquè els mesos de tempus horribilis t'ho permeten apreciar en tota la seva magnitud.
sabies què...
i sinó, només cal veure una de les dites sueques
"Det finns inga dåliga väder, bara dåliga kläder", "no hi ha temps dolent, només roba dolenta"...poc més a dir.
és a dir, que si estàs a -20ºC i tens fred, no és perquè faci fred, sinó és que vas mal abrigat.
I si, com passa aquí a goteborg, està plovent per 7 dia consecutiu de la setmana, i et mulles i n'estàs farta, no és perquè faci un temps de merda, sinó perquè no estàs prou impermeabilitzat...com un acudit de plastificar, tan vell com el de "no, pero me gustaria verlas....", que formen ja part del nostre imaginari popular. en fi.
I ja per últim....també és interessant que moltes de les cançons tradicionals parlen justament d'aioxò...ara és fosc a fora, fa fred, però quan vingui la primavera...quan vingui la llum...
dijous, de març 06, 2008
premi i vinc a Barcelona!
ESTIMATS!!
avui ens han dit que la marta (abad, que també està a Suècia, però que no és la MArta, Mateos, que està vivint a Göteborg...) i jo....hem guanyat el primer premi de "el premio del prontuario SIKA",
Primer premi .3000 -tres-mil- euros
el premi en qüestió consistia en resoldre dos problemes sobre resistència de materials i coles d'enganxar -a això es dedica SIKA-...ens hi vam presentar el juny passat....i...avui ens han trucat.
jejejejajjaajaja
a part de compartir aquesta alegria, també compartir la llista de -estic-a-punt-de-cagar-la-pero-al-final-tinc-sort del dia, que ha estat llarga, intensa, i extensa.
Quasi la Cago però al final No (d'ara endavant, QLCPAFN)) número 1
Hem d'anar a recollir el premi a Madrid el dimarts, cosa que, com que la Marta també està a Suècia i no hi pot anar, tenia més sentit que jo allargués la meva estada a barcelona i perdés el meu bitllet de tornada a Göteborg –que jo pensava que era per dimarts-
Això ha desencadenat una sèrie de trucades, de mirar vols, etc…per
tornar més tard-, i una sèrie de trucades a la noia de Madrid per veure si em podien pagar el bitllet Madrid Göteborg directament (no poden, només paguen Bcn-Madrid-Bcn)
després d'analitzar mil possibilitats, la Marta ha proposat de mirar quant costava canviar el bitllet (cosa que, tractant-se de Ryanair, no se m'havia acudit) I en intentar canviar-ho m'he adonat que...txatxáaan.....el bitllet és per dijous!
La sort m'ha somrigut...pels pèls.
Estic segura que si no arriba a ser per aquest premi m'hagués plantat el dimarts a girona amb les maletes, la sangria, el vi i tot i tot...
Bé, i si no arriba a ser per la Marta compro un altre bitllet per dijous, donant
per perdut el de dimarts...M'hagués agradat veure la cara de la noia -no sé per què, me l'imagino dona- del mostrador en donar-li el meu DNI i veure que tinc dues bitllets amb el mateix nom. Bé, i encara m'hagués agradat més veure la meva cara....
I sense comptar el que he marejat la noia de Madrid, per al final acabar-li dient "esto....al final no te preocupes...."
QLCPAFN número 2
tornant de BArcelona me'n vaig a Gävle a veure la MArta, i d'allà empalmo amb un viatgillo de 3 dies amb ma mare i una amiga per una illa -illota- sueca que hi ha al mig del mar Bàltic, Gotland (al nord del qual el BErgman vivia o feia pel·lícules)
Per al tren fins a Gävle m'havien de fer arribar el bitllet a casa, però no m'havia arribat...ni la factura tampoc, i com que arribo un dia abans de marxar -perquè arribo dijous, i no dimarts com pensava- el tema era preocupant.
Truco, em barallo amb un contestador suec (que em demanava que digués, en suec, el número de la meva reserva, dient noms propis per a les lletres -David Karen 456...- Molt bé...però....com enfrontar la Q i la Z que tenia a la meva reserva??????? Busca google "swedish names"...El David m'ha comentat que a ell també li va passar, i que parlant-ho amb suecs es veu que ells saben uns "noms estàndards" per aquestes situacions. Colla de freaks planificadors )
En fi. Finalment, parlo amb l'operadora.
T'ho vam enviar a casa, a l'adreça...
i em dóna una adreça equivocada.
M'hagués agradat molt pensar que són ells qui es van equivocar en apuntar-la....però el meu historial em pesa massa
En fi. Al final, arreglat
QLCPAFN número 3
per a la visita de ma mare vaig agafar una habitació a Visby, Capital de Gotland.
Vaig rebre per email les dades de la reserva, i jo vinga a mirar i mirar on podia pagar, com confirmar la reserva -quedar-se sense habitació a Visby a l'hivern no sembla bona idea-, mirar els links de la web...
Total, que al final truco, i la dona amable de l'altra banda del telefon em demana la reserva...
li dic...i em contesta...
"mmm...veig aquí que ens vas donar la teva targeta de crèdit"...
a lo qual li he contestat un discret...."ara que ho dius"
Cosa que a part de fer-me riure (en portava ja masses per un sol dia), m'ha preocupat....amb quina tranquil·litat dono el número de targeta, i amb quina facilitat me n'oblido...
suposo que és per això dels 1500 euros que d'aquí poc s'ingressaran trinco trinco al meu compte... :)
jejeje
visca visca
així que, amics, demà divendres -si déu vol, però ho dic flueixet perquè em faig més por que una pedregada- a les 7:30 del matí m'enlairaré per anar cap a BArcelona...Fins dijous
visca
petons
milena
sabies què...
les probabilitats que li passis tot això en un sol dia a un suec són de l'ordre de 0,0002%
les probabilitats que li passi tot això a una noia de Barcelona, tenint en compte que ja ha passat, són de l'100%
Moraleja 1. si ets una noia de Barcelona, vigila
moraleja 2. la MArta i jo hem guanyat 3000 euros!!!!!!!!!!!
moraleja 3: si pots, presenta't a SIKA
avui ens han dit que la marta (abad, que també està a Suècia, però que no és la MArta, Mateos, que està vivint a Göteborg...) i jo....hem guanyat el primer premi de "el premio del prontuario SIKA",
Primer premi .3000 -tres-mil- euros
el premi en qüestió consistia en resoldre dos problemes sobre resistència de materials i coles d'enganxar -a això es dedica SIKA-...ens hi vam presentar el juny passat....i...avui ens han trucat.
jejejejajjaajaja
a part de compartir aquesta alegria, també compartir la llista de -estic-a-punt-de-cagar-la-pero-al-final-tinc-sort del dia, que ha estat llarga, intensa, i extensa.
Quasi la Cago però al final No (d'ara endavant, QLCPAFN)) número 1
Hem d'anar a recollir el premi a Madrid el dimarts, cosa que, com que la Marta també està a Suècia i no hi pot anar, tenia més sentit que jo allargués la meva estada a barcelona i perdés el meu bitllet de tornada a Göteborg –que jo pensava que era per dimarts-
Això ha desencadenat una sèrie de trucades, de mirar vols, etc…per
tornar més tard-, i una sèrie de trucades a la noia de Madrid per veure si em podien pagar el bitllet Madrid Göteborg directament (no poden, només paguen Bcn-Madrid-Bcn)
després d'analitzar mil possibilitats, la Marta ha proposat de mirar quant costava canviar el bitllet (cosa que, tractant-se de Ryanair, no se m'havia acudit) I en intentar canviar-ho m'he adonat que...txatxáaan.....el bitllet és per dijous!
La sort m'ha somrigut...pels pèls.
Estic segura que si no arriba a ser per aquest premi m'hagués plantat el dimarts a girona amb les maletes, la sangria, el vi i tot i tot...
Bé, i si no arriba a ser per la Marta compro un altre bitllet per dijous, donant
per perdut el de dimarts...M'hagués agradat veure la cara de la noia -no sé per què, me l'imagino dona- del mostrador en donar-li el meu DNI i veure que tinc dues bitllets amb el mateix nom. Bé, i encara m'hagués agradat més veure la meva cara....
I sense comptar el que he marejat la noia de Madrid, per al final acabar-li dient "esto....al final no te preocupes...."
QLCPAFN número 2
tornant de BArcelona me'n vaig a Gävle a veure la MArta, i d'allà empalmo amb un viatgillo de 3 dies amb ma mare i una amiga per una illa -illota- sueca que hi ha al mig del mar Bàltic, Gotland (al nord del qual el BErgman vivia o feia pel·lícules)
Per al tren fins a Gävle m'havien de fer arribar el bitllet a casa, però no m'havia arribat...ni la factura tampoc, i com que arribo un dia abans de marxar -perquè arribo dijous, i no dimarts com pensava- el tema era preocupant.
Truco, em barallo amb un contestador suec (que em demanava que digués, en suec, el número de la meva reserva, dient noms propis per a les lletres -David Karen 456...- Molt bé...però....com enfrontar la Q i la Z que tenia a la meva reserva??????? Busca google "swedish names"...El David m'ha comentat que a ell també li va passar, i que parlant-ho amb suecs es veu que ells saben uns "noms estàndards" per aquestes situacions. Colla de freaks planificadors )
En fi. Finalment, parlo amb l'operadora.
T'ho vam enviar a casa, a l'adreça...
i em dóna una adreça equivocada.
M'hagués agradat molt pensar que són ells qui es van equivocar en apuntar-la....però el meu historial em pesa massa
En fi. Al final, arreglat
QLCPAFN número 3
per a la visita de ma mare vaig agafar una habitació a Visby, Capital de Gotland.
Vaig rebre per email les dades de la reserva, i jo vinga a mirar i mirar on podia pagar, com confirmar la reserva -quedar-se sense habitació a Visby a l'hivern no sembla bona idea-, mirar els links de la web...
Total, que al final truco, i la dona amable de l'altra banda del telefon em demana la reserva...
li dic...i em contesta...
"mmm...veig aquí que ens vas donar la teva targeta de crèdit"...
a lo qual li he contestat un discret...."ara que ho dius"
Cosa que a part de fer-me riure (en portava ja masses per un sol dia), m'ha preocupat....amb quina tranquil·litat dono el número de targeta, i amb quina facilitat me n'oblido...
suposo que és per això dels 1500 euros que d'aquí poc s'ingressaran trinco trinco al meu compte... :)
jejeje
visca visca
així que, amics, demà divendres -si déu vol, però ho dic flueixet perquè em faig més por que una pedregada- a les 7:30 del matí m'enlairaré per anar cap a BArcelona...Fins dijous
visca
petons
milena
sabies què...
les probabilitats que li passis tot això en un sol dia a un suec són de l'ordre de 0,0002%
les probabilitats que li passi tot això a una noia de Barcelona, tenint en compte que ja ha passat, són de l'100%
Moraleja 1. si ets una noia de Barcelona, vigila
moraleja 2. la MArta i jo hem guanyat 3000 euros!!!!!!!!!!!
moraleja 3: si pots, presenta't a SIKA
dilluns, de febrer 25, 2008
El sabies què dels problemes domèstics
Sabies què....
A Suècia el tema de l'habitatge és prou interessant...
segons el fulletó que em va donar un amable noi que em va venir a picar a la porta per preguntar-me si em volia fer membre de la swedish union of tenants", que no sé si es podria traduir com l'associació de veïns, sindicat de veïns, sindicat de llogaters....erl concepte, però, queda clar.
Doncs, segons el fulletó aquest, l'1% de l'habitatge és public, i el 22% és municipal i el 18% són cooperatives (amb ànim de lucre)....i 17% de l'habitatge és de companyies privades, i el 42% són habitatges unifamiliars.
No sé com deuen ser a casa nostra, aquestes estadístiques....bé, per una banda el 80% de la gent és propietària dels seus habitatges, a Espanya, en un dels percentatges més alts d'Europa, com sabem (sinó per culturilla, perquè el meu PFC va de temes del ram...i, per cert, com a estadística que també em sembla molt interessant, el 30% dels habitatges a Espanya són buits o segones residències....per comparar, a UK és el 2%, la gent al·lucina quan dic el 30% d'Espanya –si bé, és cert, només en els cercles de feina....no ho he intentat mai, però imagino que la resposta d'un hipotètic interlocutor a la foscor de la discoteca, cervesa en mà en dir-li aquesta estadística seria molt més freda....–dic cervesa perquè els cubates crec que són prohibitivament cars, tot i que encara no m'he atrevit a intentar-ho…-)
Un tema també interessant és que de vegades quan compres un pis no compres ben bé un pis, sinó compres "el dret a viure-hi", però a fectes pràctics és exactament el mateix, diria....cosa que porta a la pregunta lògica de "i si és el mateix, perquè li diuen diferent"?
JO me l'he formulada molts cops. I fins i tot l'he formulada en veu alta....però no ho he aconseguit aclarir (l'últim cop estàvem en una conversa i veient que tots els estrangers excepte jo semblaven haver-ho entès, i després de demanar per tercer cop que m'ho tornessin a explicar, vaig optar pel clàssic "ahh, vale", en una barreja de no fer-me pesada i de dissimular les meves limitacions comprensives, mentre esperava que ningú s'adonés de l'interrogant que tenia dibuixat als ulls...clar que, ben mirat, és per actituds així que l'emperador del conte es passejava despullat entre la multitud....)
En fi. Diria que la qüestió és que els edificis són propietats de cooperatives de propietaris, i que els hi compres a elles –les cooperatives-...però de fet no és teu, tot i que el pots vendre (bé, pots vendre el dret a viure-hi), el pots llogar –diria- el pots reformar i tot el que es pot fer en un pis.
I tornant als propietaris dels edificis....la manera de trobar apartaments per aquí normalment és anar a una de les dues companyies –publiques?- que hi ha a Goteborg...bé, n'hi ha una tercera, SGS, que és només per estudiants, i que és molt més cara que la resta –en una lògica sorprenent poc pròpia de SUècia-. De fet, el meu pis de 20 m2 val uns 300 euros al mes, que és molt car pels estàndars d'aquí. Però bé....jo no pago :)
Després també hi ha unes limitacions amb el lloguer. TU no pots rellogar el teu pis...més d'un temps determinat. I per llogar-lo has de justificar per què el vols llogar. Entenc que si t'ho fan justificar no s'accepten motius com "perquè sí", o "per fer pasta", sinó qeu han de ser de l'estil "me'n vaig a fer una estada fora de 6 mesos i tornaré després". I, sempre, amb limitacions, de poder-lo rellogar com a molt durant 2 anys
Quasi com a casa –mai més ben dit- nostra, vaja.
Pd. tot el que he dit està subjecte a incorreccions. Que el David o alguna Marta si vol corregiran. I, si non e vero e ben trobato....(una de les últimes incorporacions en la meva vida social és un italià, i clar, en alguna cosa s'havia de notar -pasta, pizza, birra, si non e vero e ben trobato,mascarpone...)
problemes domestics 1
vinc a barcelona el 7 de març, fins el 11....més detalls en propers mails (per concretar els colors de la pancarta a la rebuda a l'aeroport, etc)....
(això era pels que llegiu només les 2 primeres línies...la resta us la podeu saltar :)
A Göteborg costa molt trobar-hi apartaments de lloguer. PEr això, el departament té 3 apartaments llogats normalment, que lloga a la gent que ve, per faciltar les coses. EL meu xollo és que m'hi deixen estar gratis –cosa que he anat veient que és l'excepció-
L'altre dia em van venir a arreglar un parell de coses. Tot molt eficient. Comentar-li a l'administrativa del departament, una trucada seva, em truquen al mòbil, quedem per l'endemà entre 10 i 11, l'endemà a les 10:30 es planta un jove caches a casa meva....
En entrar el jove catxes es va descalçar, en un gest reflex, entenc, com a suec...En aquell moment, però, no vaig processar que era el seu gest reflex....suposo que com a sudeuropea (sempre em costa això de definir-me....sóc barcelonina? catalana? espanyola? península-ibèrico-habitant? sudeuropea? no-escandinava-però-temporalmen
bé, deixem-ho amb que com a persona-procedent-d'una-país
Un cop més, es demostra que la publicitat perveteix les ments més innocents...(és que estic llegint "no logo" i estic amb la publicitat i les marques que no puc pensar en res més...perquè pel que fa amics i sortir de festa es va fent, però amb moderació....ara, d'aquesta estada a Suècia tornaré feta una culturetes i una crack –com qui diu- de l'acordió....)
En fi. Fins aquí el comentari de l'anècdota. Tota una pàgina. Sense explicar res trascendental. Això demostra que quan no aconsegueixo establir conversa amb un suec, el problema és seu, perquè jo de fotre el rollo en sé un rato :)
salute!
milena
Pd. si algú encara en dubta de la perversió a què ens aboca la publicitat, podríem fer la prova de dir "busco a Jacques" en algun lloc...a veure quanta gent pensa en una mare desesperada que ha perdut el seu fill Jacques, i quanta gent pensa en una dona vestida de cuir, cara indeterminada i pits grans que s'està descordant la cremallera del mono ultra cenyit que porta, en un dels anuncis més gratuïtament sexuals que recordo –però que, suposo, el sol fet que ja formi part de l'imaginari col·lectiu és un triomf dels publicistes que el van idear....
divendres, de febrer 08, 2008
tornada de nadal
durant aquest mes que fa que he tornat m’he dedicat a estar amb amics de barcelona que m’han visitat, en tres packs diferents, PACK1 Macarena i Joan, pack 2: Mireia Salvat, Pack 3 germanes Esquerra (Agnès i Anna)
(amics visitants: Nuria, Agustin, Ariadna, Simon, Macarena, Joan, Mireia, Agnès, Anna...perdoneu que us posi en packs com si fóssiu vulgars ampolles de cocacola, però és perquè la gent ho entengui. PEr mi cada una de les vostres visites ha estat un regal –que ho digui en cursi no vol dir que no ho digui en sèrio- )
Això ha tingut moltes conseqüències. Físiques, emocionals, de feina....Els més cansats han estat els dos primers. Primer, la macarena i el Joan, que em van obligar a sortir molt i a beure el ron que ells havien portat. Fins i tot en dilluns! (que fos el meu aniversari no els excusa) Cansadíssim. DEsprés la mireia, que la primer nit em va obligar a beure fins les 6 de la matinada –havent de projectar el dia següent-. EL balanç d’aquella primera nit van ser dues ampolles de vi –que ella havia portat- i uns quants gots de ron. I un dia següent de projecte terrible. Per sort l’Agnès i l’Anna es van comportar i la seva visita no m’ha deixat seqüeles físiques tan grans, en part perquè la primera nit l’agnès va provar l’snus i...es va acabar trobant molt malament (pels que vau viure el meu cap d’any, doncs: sí, l’snus pot tenir efectes xungos. La meva regressió a l’adolescència de cap d’any, doncs, té una explicació)
Tot plegat també ha deixat algunes escenes divertides, com, per exemple, quan després d’aquella nit de vi, ron i conversa amb la mireia havien de venir a mirar no sé què de la ventilació. No vaig tenir la sort de veure la reacció,en entrar, al pis dels ventiladors - es deuen dir així, no, els que controlen la ventilació?-, aquesta sort només la va tenir la Mireia. De fet .quan jo marxava em va semblar que estaven arribant, però vaig decidir deixar-li com a regal a ella. No sé què devien pensar quan un cuerpo de cabell arrissat, ulls de clapada i alè de vi els va obrir pas a un apartament de 20m2 que semblava una espècie de camp de batalla –tot i que jo previsora havia amagat les ampolles buides-, tot desordenat, un sac de dormir a terra...En fi. Sé que la mireia va apreciar el meu regal –així m’ho va fer notar amb els insults pertinents quan ens vam tornar a veure-.
Tantes visites han tingut altres seqüeles –a part, es clar, de grans moments compartits amb els visitants, com sabem- però que explicaré més endavant...
SAbies què
Tot país té els seus estigmes. Els italians mengen pasta, els francesos són rancis, els alemanys cap quadrats, els espanyols fan la siesta (un cop em van preguntar, aquí, si era veritat que era un dret constitucional, a Espanya)...i els suecs són freds.
Esperant-me gent freda, doncs, inicialment me’n vaig endur una sorpresa molt agradable. Tothom al departament em semblava molt amable, era fàcil parlar amb la gent...
Hi ha elements, però, que van indicant allò de que si el rio suena es que agua lleva.La relació amb els companys de departament no semblava evolucionar. Això també es podria deure a que simplement siguin companys de despatx. Podria ser…
Hi va haver un altre element que em va rallar durant un temps. L’administrativa del departament, de nom Inger. Jo hi havia parlat, al principi, quan després de caps de setmana de soledat m’havia pensat de canviar de pis. Quan parlava amb ella es mostrava molt càlida, molt comprensiva i preocupada per la meva solitud, maternal, quasi. I després, mai més no em tornava a dir res fins que no tornava jo a anar a parlar amb ella, que es tornava a mostrar càlida, maternal i preocupada per mi.
I l’enigma és: com és de veritat l’inger? és freda? maternal? perquè tracta la Milena amb fredor a voltes, a voltes amb la calidesa pròpia d’una mare?
I la solució:
és sueca.
I?
doncs que aquí no es porta això de preguntar.
Així és, amics. Els suecs no pregunten. AIxí com per nosaltres no preguntar és de mala educació (que no t’importa, el que em passi a mi?) , per ells preguntar ho és. Si vols ho explicaràs. SI no, no.
El cas extrem el podria explicar el David. Però com que ell en aquesta història no és més que un simple lector, us ho explicaré jo.
Quan portava poc temps aquí va caure de la bici (en un dels molts elements que ens porten a pensar que duem vides paral•leles, decalades 7 anys en el temps)- Ell, en comptes d’insensibilitzar-se el nas, es va partir la cella. I va anar el dilluns a treballar amb la cara feta un mapa i punts.
El Filip –tutor dels dos, i bellíssima persona- va anar a parlar amb ell al despatx. Tot i una primera reacció de sorpresa en veure les tonalitats liloso-morades repartides per tota la cara , va començar a parlar de feina com si no hagués passat res. Fins que al final, després de mitja hora parlant, el David, ja mosca (estaves mosca, oi?) li va dir “és que vaig caure de la bici”, a lo qual el Filip va reaccionar fent veure que llavors se n’adonava (de l’estil “sí, ara que ho dius, veig que tens alguna cosa”), quan era impossible que no se n’hagués adonat fins llavors.
Una altra ocasió per comprovar això la vaig tenir tornant de barcelona després de NAdal. Primer dia al departament. Hola. HOla. Ja està. Com si ens haguéssim vist el dia abans. COm si no hagués estat 3 setmanes fora.
SI no portés un cert temps d’entrenament m’hagués mosquejat. RANCIS. Ni un “què tal per barcelona?” ni un “com han anat les vacances”?
(cal dir que després, en petit comitè, algun suec m’ha fet aquestes preguntes que a casa nostra formen part de les normes bàsiques d’educació. Però no ho digueu. No m’agradaria buscar-li problemes)
Això té uns clars avantatges....mai no cal inventar excuses.
NOTA: per fer aquest estudi no s’ha maltractat cap suec. Els resultats de l’estudi (per tant?) no són aplicables al 100% dels suecs. La realitat és –per sort- més complexa. Hi ha suecs que pregunten. Hi ha espanyols que no fan la siesta. Hi ha francesos que no són rancis. Hi ha alemanys que no són cap quadrats.
Això sí: tots els italians mengen pasta.
QED
(amics visitants: Nuria, Agustin, Ariadna, Simon, Macarena, Joan, Mireia, Agnès, Anna...perdoneu que us posi en packs com si fóssiu vulgars ampolles de cocacola, però és perquè la gent ho entengui. PEr mi cada una de les vostres visites ha estat un regal –que ho digui en cursi no vol dir que no ho digui en sèrio- )
Això ha tingut moltes conseqüències. Físiques, emocionals, de feina....Els més cansats han estat els dos primers. Primer, la macarena i el Joan, que em van obligar a sortir molt i a beure el ron que ells havien portat. Fins i tot en dilluns! (que fos el meu aniversari no els excusa) Cansadíssim. DEsprés la mireia, que la primer nit em va obligar a beure fins les 6 de la matinada –havent de projectar el dia següent-. EL balanç d’aquella primera nit van ser dues ampolles de vi –que ella havia portat- i uns quants gots de ron. I un dia següent de projecte terrible. Per sort l’Agnès i l’Anna es van comportar i la seva visita no m’ha deixat seqüeles físiques tan grans, en part perquè la primera nit l’agnès va provar l’snus i...es va acabar trobant molt malament (pels que vau viure el meu cap d’any, doncs: sí, l’snus pot tenir efectes xungos. La meva regressió a l’adolescència de cap d’any, doncs, té una explicació)
Tot plegat també ha deixat algunes escenes divertides, com, per exemple, quan després d’aquella nit de vi, ron i conversa amb la mireia havien de venir a mirar no sé què de la ventilació. No vaig tenir la sort de veure la reacció,en entrar, al pis dels ventiladors - es deuen dir així, no, els que controlen la ventilació?-, aquesta sort només la va tenir la Mireia. De fet .quan jo marxava em va semblar que estaven arribant, però vaig decidir deixar-li com a regal a ella. No sé què devien pensar quan un cuerpo de cabell arrissat, ulls de clapada i alè de vi els va obrir pas a un apartament de 20m2 que semblava una espècie de camp de batalla –tot i que jo previsora havia amagat les ampolles buides-, tot desordenat, un sac de dormir a terra...En fi. Sé que la mireia va apreciar el meu regal –així m’ho va fer notar amb els insults pertinents quan ens vam tornar a veure-.
Tantes visites han tingut altres seqüeles –a part, es clar, de grans moments compartits amb els visitants, com sabem- però que explicaré més endavant...
SAbies què
Tot país té els seus estigmes. Els italians mengen pasta, els francesos són rancis, els alemanys cap quadrats, els espanyols fan la siesta (un cop em van preguntar, aquí, si era veritat que era un dret constitucional, a Espanya)...i els suecs són freds.
Esperant-me gent freda, doncs, inicialment me’n vaig endur una sorpresa molt agradable. Tothom al departament em semblava molt amable, era fàcil parlar amb la gent...
Hi ha elements, però, que van indicant allò de que si el rio suena es que agua lleva.La relació amb els companys de departament no semblava evolucionar. Això també es podria deure a que simplement siguin companys de despatx. Podria ser…
Hi va haver un altre element que em va rallar durant un temps. L’administrativa del departament, de nom Inger. Jo hi havia parlat, al principi, quan després de caps de setmana de soledat m’havia pensat de canviar de pis. Quan parlava amb ella es mostrava molt càlida, molt comprensiva i preocupada per la meva solitud, maternal, quasi. I després, mai més no em tornava a dir res fins que no tornava jo a anar a parlar amb ella, que es tornava a mostrar càlida, maternal i preocupada per mi.
I l’enigma és: com és de veritat l’inger? és freda? maternal? perquè tracta la Milena amb fredor a voltes, a voltes amb la calidesa pròpia d’una mare?
I la solució:
és sueca.
I?
doncs que aquí no es porta això de preguntar.
Així és, amics. Els suecs no pregunten. AIxí com per nosaltres no preguntar és de mala educació (que no t’importa, el que em passi a mi?) , per ells preguntar ho és. Si vols ho explicaràs. SI no, no.
El cas extrem el podria explicar el David. Però com que ell en aquesta història no és més que un simple lector, us ho explicaré jo.
Quan portava poc temps aquí va caure de la bici (en un dels molts elements que ens porten a pensar que duem vides paral•leles, decalades 7 anys en el temps)- Ell, en comptes d’insensibilitzar-se el nas, es va partir la cella. I va anar el dilluns a treballar amb la cara feta un mapa i punts.
El Filip –tutor dels dos, i bellíssima persona- va anar a parlar amb ell al despatx. Tot i una primera reacció de sorpresa en veure les tonalitats liloso-morades repartides per tota la cara , va començar a parlar de feina com si no hagués passat res. Fins que al final, després de mitja hora parlant, el David, ja mosca (estaves mosca, oi?) li va dir “és que vaig caure de la bici”, a lo qual el Filip va reaccionar fent veure que llavors se n’adonava (de l’estil “sí, ara que ho dius, veig que tens alguna cosa”), quan era impossible que no se n’hagués adonat fins llavors.
Una altra ocasió per comprovar això la vaig tenir tornant de barcelona després de NAdal. Primer dia al departament. Hola. HOla. Ja està. Com si ens haguéssim vist el dia abans. COm si no hagués estat 3 setmanes fora.
SI no portés un cert temps d’entrenament m’hagués mosquejat. RANCIS. Ni un “què tal per barcelona?” ni un “com han anat les vacances”?
(cal dir que després, en petit comitè, algun suec m’ha fet aquestes preguntes que a casa nostra formen part de les normes bàsiques d’educació. Però no ho digueu. No m’agradaria buscar-li problemes)
Això té uns clars avantatges....mai no cal inventar excuses.
NOTA: per fer aquest estudi no s’ha maltractat cap suec. Els resultats de l’estudi (per tant?) no són aplicables al 100% dels suecs. La realitat és –per sort- més complexa. Hi ha suecs que pregunten. Hi ha espanyols que no fan la siesta. Hi ha francesos que no són rancis. Hi ha alemanys que no són cap quadrats.
Això sí: tots els italians mengen pasta.
QED
diumenge, de gener 06, 2008
despedida....Michael Collins
amics,
diu ryanair que dimarts agafo un vol. Una servidora, que ja comença a ser un gat vell, no s'ho creurà fins que no estigui a dins de l'avió -no seria el primer cop que a l'últim moment em canvien el dia o l'hora de sortida de l'avió...o d'un examen....o d'una cita al metge. Quan impresentable suelto, per Déu!-.
En tot cas, pel que pugui ser, i perquè no m'agafi amb els pixats al ventre això de tornar cap a Göteborg....em despedeixo.
Pensava veure'us algun cop més -o, simplement, veure'us- però un refredat traïcioner, sumat amb els exàmens d'alguns de vosaltres, reis, i compromisos familiars diversos, nombrosos i gaudits, no ho han volgut...
això sí, sense ànims que sigui una despedida, demà dilluns a partir de les 22h anirem alguns al Michael Collins, pub irlandès de birra cara, però on els dilluns hi ha música irlandesa en viu...diuen les males llengües que el Llibert hi toca. Si us va bé us hi podeu passar...sinó, imagino que cap a l'abril/maig tornaré a Barcelona i ens tornarem a veure les cares...Ara em sembla lluny, molt més lluny del que em semblava Nadal quan marxava al setembre. Curiós.
Michael Collins
Placa de la Sagrada Familia, 4
En tot cas...una abraçada molt gran i que em trobeu a faltar menys del que jo us hi trobaré :)
milena
ps...però no ens diem adéu, sinó arreveure i fins demà, que cada dia és bo per començar...(com dirien els Garigots, grup d'animació infantil que per desgràcia de la quitxalla (!) catalana, es va dissoldre fa anys....cosa que, sense ser tremebundista, es pot relacionar molt fàcilment amb algunes desgràcies que assolen el país, començant per la pobresa moral de la classe política i segurament, fins i tot, la sequera que se'ns acosta)
diu ryanair que dimarts agafo un vol. Una servidora, que ja comença a ser un gat vell, no s'ho creurà fins que no estigui a dins de l'avió -no seria el primer cop que a l'últim moment em canvien el dia o l'hora de sortida de l'avió...o d'un examen....o d'una cita al metge. Quan impresentable suelto, per Déu!-.
En tot cas, pel que pugui ser, i perquè no m'agafi amb els pixats al ventre això de tornar cap a Göteborg....em despedeixo.
Pensava veure'us algun cop més -o, simplement, veure'us- però un refredat traïcioner, sumat amb els exàmens d'alguns de vosaltres, reis, i compromisos familiars diversos, nombrosos i gaudits, no ho han volgut...
això sí, sense ànims que sigui una despedida, demà dilluns a partir de les 22h anirem alguns al Michael Collins, pub irlandès de birra cara, però on els dilluns hi ha música irlandesa en viu...diuen les males llengües que el Llibert hi toca. Si us va bé us hi podeu passar...sinó, imagino que cap a l'abril/maig tornaré a Barcelona i ens tornarem a veure les cares...Ara em sembla lluny, molt més lluny del que em semblava Nadal quan marxava al setembre. Curiós.
Michael Collins
Placa de la Sagrada Familia, 4
En tot cas...una abraçada molt gran i que em trobeu a faltar menys del que jo us hi trobaré :)
milena
ps...però no ens diem adéu, sinó arreveure i fins demà, que cada dia és bo per començar...(com dirien els Garigots, grup d'animació infantil que per desgràcia de la quitxalla (!) catalana, es va dissoldre fa anys....cosa que, sense ser tremebundista, es pot relacionar molt fàcilment amb algunes desgràcies que assolen el país, començant per la pobresa moral de la classe política i segurament, fins i tot, la sequera que se'ns acosta)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
