premi i vinc a Barcelona!

ESTIMATS!!
avui ens han dit que la marta (abad, que també està a Suècia, però que no és la MArta, Mateos, que està vivint a Göteborg...) i jo....hem guanyat el primer premi de "el premio del prontuario SIKA",

Primer premi .3000 -tres-mil- euros
el premi en qüestió consistia en resoldre dos problemes sobre resistència de materials i coles d'enganxar -a això es dedica SIKA-...ens hi vam presentar el juny passat....i...avui ens han trucat.
jejejejajjaajaja

a part de compartir aquesta alegria, també compartir la llista de -estic-a-punt-de-cagar-la-pero-al-final-tinc-sort del dia, que ha estat llarga, intensa, i extensa.

Quasi la Cago però al final No (d'ara endavant, QLCPAFN)) número 1

Hem d'anar a recollir el premi a Madrid el dimarts, cosa que, com que la Marta també està a Suècia i no hi pot anar, tenia més sentit que jo allargués la meva estada a barcelona i perdés el meu bitllet de tornada a Göteborg –que jo pensava que era per dimarts-

Això ha desencadenat una sèrie de trucades, de mirar vols, etc…per
tornar més tard-, i una sèrie de trucades a la noia de Madrid per veure si em podien pagar el bitllet Madrid Göteborg directament (no poden, només paguen Bcn-Madrid-Bcn)
després d'analitzar mil possibilitats, la Marta ha proposat de mirar quant costava canviar el bitllet (cosa que, tractant-se de Ryanair, no se m'havia acudit) I en intentar canviar-ho m'he adonat que...txatxáaan.....el bitllet és per dijous!
La sort m'ha somrigut...pels pèls.
Estic segura que si no arriba a ser per aquest premi m'hagués plantat el dimarts a girona amb les maletes, la sangria, el vi i tot i tot...
Bé, i si no arriba a ser per la Marta compro un altre bitllet per dijous, donant
per perdut el de dimarts...M'hagués agradat veure la cara de la noia -no sé per què, me l'imagino dona- del mostrador en donar-li el meu DNI i veure que tinc dues bitllets amb el mateix nom. Bé, i encara m'hagués agradat més veure la meva cara....

I sense comptar el que he marejat la noia de Madrid, per al final acabar-li dient "esto....al final no te preocupes...."

QLCPAFN número 2
tornant de BArcelona me'n vaig a Gävle a veure la MArta, i d'allà empalmo amb un viatgillo de 3 dies amb ma mare i una amiga per una illa -illota- sueca que hi ha al mig del mar Bàltic, Gotland (al nord del qual el BErgman vivia o feia pel·lícules)

Per al tren fins a Gävle m'havien de fer arribar el bitllet a casa, però no m'havia arribat...ni la factura tampoc, i com que arribo un dia abans de marxar -perquè arribo dijous, i no dimarts com pensava- el tema era preocupant.
Truco, em barallo amb un contestador suec (que em demanava que digués, en suec, el número de la meva reserva, dient noms propis per a les lletres -David Karen 456...- Molt bé...però....com enfrontar la Q i la Z que tenia a la meva reserva??????? Busca google "swedish names"...El David m'ha comentat que a ell també li va passar, i que parlant-ho amb suecs es veu que ells saben uns "noms estàndards" per aquestes situacions. Colla de freaks planificadors )
En fi. Finalment, parlo amb l'operadora.
T'ho vam enviar a casa, a l'adreça...
i em dóna una adreça equivocada.
M'hagués agradat molt pensar que són ells qui es van equivocar en apuntar-la....però el meu historial em pesa massa
En fi. Al final, arreglat

QLCPAFN número 3
per a la visita de ma mare vaig agafar una habitació a Visby, Capital de Gotland.
Vaig rebre per email les dades de la reserva, i jo vinga a mirar i mirar on podia pagar, com confirmar la reserva -quedar-se sense habitació a Visby a l'hivern no sembla bona idea-, mirar els links de la web...
Total, que al final truco, i la dona amable de l'altra banda del telefon em demana la reserva...
li dic...i em contesta...
"mmm...veig aquí que ens vas donar la teva targeta de crèdit"...
a lo qual li he contestat un discret...."ara que ho dius"
Cosa que a part de fer-me riure (en portava ja masses per un sol dia), m'ha preocupat....amb quina tranquil·litat dono el número de targeta, i amb quina facilitat me n'oblido...
suposo que és per això dels 1500 euros que d'aquí poc s'ingressaran trinco trinco al meu compte... :)
jejeje
visca visca

així que, amics, demà divendres -si déu vol, però ho dic flueixet perquè em faig més por que una pedregada- a les 7:30 del matí m'enlairaré per anar cap a BArcelona...Fins dijous
visca
petons
milena

sabies què...
les probabilitats que li passis tot això en un sol dia a un suec són de l'ordre de 0,0002%
les probabilitats que li passi tot això a una noia de Barcelona, tenint en compte que ja ha passat, són de l'100%

Moraleja 1. si ets una noia de Barcelona, vigila
moraleja 2. la MArta i jo hem guanyat 3000 euros!!!!!!!!!!!
moraleja 3: si pots, presenta't a SIKA

talar svenska und giocare al voleybole

Aquesta setmana he fet dues activitats novedoses...

he començat el curs de suec, el que en principi m'ha de permetre, d'aquí 6 mesos, anar a comprar el pa sense haver de fer servir la llengua de l'imperi (americà). Aquesta és la visió optimista del tema. La pessimista és que com a molt em servirà per fer-me la interessant, perquè en 4 mesos no aprendré a dir ni hola. El que encara he de trobar el públic entre el qual em pugui fer la interessant dient que estudio suec...però algú hi haurà, no?

El curs l'he començat amb bon peu...vaig arribar a classe el dimarts amb 2 fulls (total, el primer dia no farem res, no?) i amb la cara de pardilla de tot primer dia de classe. La professora, però, només entrar, saluda, i es posa a esciure paraules a la pissarra. Ni un joc de presentació?
Ni una ronda de noms?
"recordeu com es pronunciava això??" i la gent, en comptes de fer cara de sorpresa, contestava....
mmm...tot començava a prendre un aire sospitosament familiar, com un dejavu de tants cops de cagades pròpies...però vaig mantenir el tipus.. i vaig observar els meus companys....tothom tenia els llibres del curs...responien a preguntes de suec...es mostraven extranyament relaxats per ser el primer dia de classe (sempre hi ha un cert encarcarament el primer dia...)
Finalment, vaig entendre que una de les dues premises amb què jo havia afrontat la classe eren FALSES, és a dir que
1. o bé no era el curs d'introducció a la introducció al suec
2. o bé no era el primer dia de classe

Finalment li vaig preguntar a la meva "klasskomrade" de la dreta si estava al curs d'introducció a la introducció de suec....i em va dir que sí...i...però...no és el primer dia de classe? I la molt...la molt...em va dir que NO!!! amics, amigues...ho vaig saber....M'HAVIA TORNAT A UCURRIR!!! Una data falsa s'havia implantat en el meu cervell en algun moment en què estava despistada...i havia suplantat la veritable data...
ha estat més una tocada de nassos que res greu, un petit esprint que hauré de fer per intentar recuperar algunes coses ja explicades en les 4 hores perdudes... (l'alfabet, les persones verbals...això sí, m'he perdut com es pronuncien les vocals en suec...però bé que en àrab no tenen vocals i s'entenen, no???

a part d'això, quina alegria, quina il·lusió, mai hagués pensat que m'agradés tant aprendre un idioma nou (potser dir-ho després de 2 classes és precipitat....per`ro ja em coneixeu, sóc pura rauxa)...
en fi, un nou...interès? hobby? (passió potser seria precipitat...) en una setmana de retrobament amb un d'antic, el volei, que m'ha fet més feliç del que em pensava, també
He anat a la final de volei universitari de catalunya. Ahir i avui, a Lloret de mar. Semifinal contra la ramon llul (guanyat) i final contra la UB (perdut...per poc). Anirem a fases, a galícia.

Tot l'ambient, el partit contra la UB, que ha estat molt renyit...he disfrutat tant...-si, agustin, es diu gaudir...però la llengua de l¡imperi ha fagocitat tant les llengües minoritàries, com ara el català, que els catalano parlants necessitem recorrer-hi per sentir-nos-hi còmodes en segons quins aspectes-
Tant de temps -3 anys- més rodejada de basketboleros que altra cosa havien minat la meva confiança en el volei. Allà, al campus de basket, que si el magic johnson, que si el gasol, que si boto la pilota... :)
Però, sobretot, feia 8 anys que no estava en un partit sèrio de volei ...i m'ha fet enyorar-ho.I el més bo del cas, és que jo he jugat poquíssim....
em recordo a aquell acudit de "m'agrada tant jugat als escacs i perdre!"
"i guanyar?"
"ja deu ser la hòstia"
Doncs si estic així de contenta havent-me mirat el partit des de la banqueta....si hagués jugat ja seria la hòstia :)
he estat analitzant perquè no he jugat. De moment estic tendint a pensar que l'entrenador em té mania....però encara ho he d'acabar de perfilar :)

En fi, que així estem
bona nit!

ARA SÍ...vacasions per un tub

ja estic de vacasions. Una mica abans del que tenia pensat, perquè jo em pensava que acabava exàmens demà dimarts...
Però ahir tot parlant per telèfon amb un company de l'assignatura, com qui no vol la cosa, va dir no sé què de "demà després de l'examen"...clar, jo el vaig corregir..."demà? no, demà no! l'examen és dimarts....no?" El "no" interrogatiu final, dit amb la boca petita, era fruit de les múltiples cagades que he tingut en el passat en aquesta mateixa línia...que han anat minant la confiança en mi mateixa.

Com ha passat altres cops, era jo qui estava equivocada.
Calendari 7, milena 0. Això en un partit de futbol seria una pallissa. Però jo tinc tota la vida per remuntar el marcador. No tinc pressa...que la venjança es serveix millor freda....

Doncs res, a partir d'aquí (eren les 7 de la tarda) tot van ser més o menys corredisses...que si acabar el treball que els havia dit als meus companys que acabaria jo i que s'havia d'entregar el dia de l'examen, que si anar a l'escola, que si mirar exàmens d'anys anteriors, que si "siusplau, explicar-m'ho"....

Estic contenta, però, perquè he millorat. Sembla que he optat per la quantitat més que no pas la qualitat, i ho prefereixo.
Sembla que ara no perdo avions, ni no em presento a exàmens, ni deixo el freno de mà sense posar...
A canvi, en un mateix període d'examens estic apunt d'equivocar-me en dos exàmens diferents (el de mètodes numèrics pensava que era a les 5 fins 2 dies abans...però també per casualitat em van dir que era a les 8 del matí....va ser una mica problemàtic perquè havia decidit que només l'estudiaria la nit abans, i clar, de cop les hores disponibles es van veure reduïdes a la meitat. Però ho vaig saber abans de l'examen, i això és el que compta)

Està clar, però, que més val 100 "a punt de" que 1 "pensé que"
El que passa és que aquests "a punt de" sempre em fan pensar que el "pensé que" estan aprop. Aguaitant-me. En tombar la cantonada. Qualsevol dia d'aquests. I això m'intranquil·litza.

Qui no té cap ha de tenir cames....per passar-se el dia corrent, segons sembla