jo procrastino

m'adono que les entrades al blog són directament proporcionals als treballs a fer (amb un factor de multiplicació no definit, entre 3 i 10)
entre que m'assec davant de l'ordinador i començo a fer el que he de fer poden passar hores, omplertes amb més o menys gràcia amb tot tipus d'activitats no forçosament productives, ni gratificants, ni interessants, fins i tot.

Un cop contestat els mails, mirats els blogs amics -i no tan amics-, mirades 4 webs curioses, notícies, etc....el temps s'ha d'omplir amb entrades així de poc interessants al blog...potser dues en un dia. què hauria de fer, sinó..? Fer el treball?

Si a sobre fa un dia gris, lleig i depriment, com avui, l'agovio ve abans, perquè ja parteixes d'un punt de malestar interior més elevat.....i aviat apareixen les ganes d'estirar-me els cabells, i la samarreta, i els pantalons, com una nena de 3 anys que té calor, està cansada i té pipi....i de cridar i d'apretar alguna cosa amb totes les meves forces, d'estrujar-ho, retoraçar-ho i estripar-ho.....
i tot, per un treball que fa mandra fer, que converteix un dia potencialment bonic en un dia de merda, grisor i malestar. I, com tot, com sempre, sabent que la culpa no és del treball, sinó meva per ser incapaç de matar-ho ràpid si no tinc la pressió del temps a sobre.

Feta la reflexió...a veure si avui sí ho aconsegueixo....
Si faig alguna altra entrada al blog serà que no me n'he sortit.

Hase calorr

Això és el que el professor bonals de calor ha penjat al campus, com a excusa perquè no hagin sortit les notes....i el segon paràgraf el que ha enviat als seus alumnes de calor...
Quina elegància....

Hola a tothom:* avui tenia previst treure les notes de Transferencia
de Calor pero un professor que no es ni el professor Ruiz, ni el prof.
Velo ni jo mateix, m'ha comunicat que te una grip que li impideix tenir
les notes abans del dilluns a la tarda. Per tant si el virus ho permet,
podreu disposar de les notes el dimarts al mati. Sabeu que no m'agrada
tenir que fer aquestes explicacions, pero com diriau vosaltres mateixos,
es lo que hay. Salutacions i bon cap de setmana.

Prof. Lluis Albert Bonals


Nota: el que no puc dir al campus es que fa un moment uns alumnes
(químics) i un professor l'han vist passejantse per el bar i els
ascensors. Molt lamentable.
Pero no hi puc fer-hi res. Al menys, així evito que esteu perden el
temps esperant les notes continuament.

i jo em pregunto...qui deu ser aquest professor misteriós que no ha fet la feina que li tocava...mm...pensem....hi ha 4 professors que donen l'assignatura de calor, Nacenta, Ruiz, Velo, Bonals...si la culpa no és ni del ruiz, ni del velo, ni del bonals...però és d'algú d'ells...de qui és culpa?

Això em recorda que ma germana quan feia mates va fer una assignatura de criptografia en què els donaven la nota encriptada...
més o menys com fa el Bonals, vaja. És una versió fàcil d'aquells passatemps de "no hi ha cap Joan que porti barret, tots els lluïsos duen ulleres, no hi ha cap pol al costat de cap marc....com es diu cadascú?"
Que pesats, ara fins i tot per saber una nota has de pensar...

ARA SÍ...vacasions per un tub

ja estic de vacasions. Una mica abans del que tenia pensat, perquè jo em pensava que acabava exàmens demà dimarts...
Però ahir tot parlant per telèfon amb un company de l'assignatura, com qui no vol la cosa, va dir no sé què de "demà després de l'examen"...clar, jo el vaig corregir..."demà? no, demà no! l'examen és dimarts....no?" El "no" interrogatiu final, dit amb la boca petita, era fruit de les múltiples cagades que he tingut en el passat en aquesta mateixa línia...que han anat minant la confiança en mi mateixa.

Com ha passat altres cops, era jo qui estava equivocada.
Calendari 7, milena 0. Això en un partit de futbol seria una pallissa. Però jo tinc tota la vida per remuntar el marcador. No tinc pressa...que la venjança es serveix millor freda....

Doncs res, a partir d'aquí (eren les 7 de la tarda) tot van ser més o menys corredisses...que si acabar el treball que els havia dit als meus companys que acabaria jo i que s'havia d'entregar el dia de l'examen, que si anar a l'escola, que si mirar exàmens d'anys anteriors, que si "siusplau, explicar-m'ho"....

Estic contenta, però, perquè he millorat. Sembla que he optat per la quantitat més que no pas la qualitat, i ho prefereixo.
Sembla que ara no perdo avions, ni no em presento a exàmens, ni deixo el freno de mà sense posar...
A canvi, en un mateix període d'examens estic apunt d'equivocar-me en dos exàmens diferents (el de mètodes numèrics pensava que era a les 5 fins 2 dies abans...però també per casualitat em van dir que era a les 8 del matí....va ser una mica problemàtic perquè havia decidit que només l'estudiaria la nit abans, i clar, de cop les hores disponibles es van veure reduïdes a la meitat. Però ho vaig saber abans de l'examen, i això és el que compta)

Està clar, però, que més val 100 "a punt de" que 1 "pensé que"
El que passa és que aquests "a punt de" sempre em fan pensar que el "pensé que" estan aprop. Aguaitant-me. En tombar la cantonada. Qualsevol dia d'aquests. I això m'intranquil·litza.

Qui no té cap ha de tenir cames....per passar-se el dia corrent, segons sembla

la millor botiga del món

hi havia aquesta notícia a vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2211946

mira, la notícia en si...bueno, el saber no ocupa lugar, que diuen...
la poso simplement perquè m'ha recordat el lema de "barcelona, la millor botiga del món", que m'ofèn profundament cada cop que el sento i sobre el que encara no havia escrit mai.
Un company de la beca em va comentar que havia anat a una conferència sobre...no sé què. Fins aquí, tot molt concret.Parlava de màrketing, i deien que el que calia era una marca...que la primera marca de la història va ser el concili de trento (en el camí he perdut el perquè es considerava una marca), i deia que unes regles de màrketing bàsqieus eren que
1. el que venia -i calia tenir- eren les marques, ni les empreses ni les idess (?) ni no sé què...(definició exacta de marca no la tinc clara)
2. que les maques s'havien d'anar renovant
i que això era exactament el que feia l'ajuntament de barcelona, i que això de "barcelona batega" correspon exactament a aquests paràmetres, que és una marca, i que ha substituït, com calia fer, la que hi havia anteriorment (barcelona t'estima? no sé quina era)
El que explicava de la conferència era molt interessant. Però nop prou, sembla, com perquè la meva memòria ho emmagatzemés de tal manera que després fos reproduïble inteligiblement. Intentaré a veure si puc re-aprendre-ho i, ara sí, guardar-ho amb el format adequat.

mentrestant, seguirem sentint bategar barcelona com a millor botiga del món...d'esquerres de debò, es clar

No hi ha res com tenir exàmens per redescobrir fins a quin punt m'agrada escriure. Molt, m'agrada molt. Crec que un post diari encara resulta massa poc....intentaré pujar-ho a dos...i després passaré a la intravenosa, que per via oral, en segons quines dosis, no s'absorbeix bé