Cap de les anteriors

ahir vaig veure t 3 minuts de l'entrevista del Jaume Masdeu (TV3, Brussel·les) al montilla...
no en vaig veure més perquè només amb la primera pregunta em vaig indignar..."eleccions el dia 1, blablabla, però aquest cop hi ha una diferència, hi ha un candidat que es diu José Montilla i com es digui" (el masdeu va dir el seu segon cognom, el com es digui el dic jo)
Ficar-se amb el cognom...ja sé que és tot el que hi ve darrera, etcetcetc..Però quina merda de pregunta.
En primer lloc, la pregunta em sembla de titular del Què...("el nuevo presidente de la Generalitat de Cataluña tendrá apellidos castellanos" NO us ho imagineu?)...però que a aquestes alçades ens posem amb els COGNOMS d'algú, em fa vergonya. Per les reminiscències feudals/aristrocràtiques, per...em sento insultada que a TV3, a una setmana de les eleccions, pregunti això com a primera pregunta, com si fos el que més ens interessa als telespectadors de Catalunya
....tot, per tot, em fa grima, i demostra el nivellassu de la campanya, els polítics, i tot el que els envolta. Espero que no sigui veritat que tothom té els polítics que es mereix...Perquè si és així hauré de fer una revisió molt a la baixa del que penso de mi mateixa

Tampoc no havia vist massa espots electorals...però ahir, per primer cop vaig veure el de convergència i no m'ho podia creure. Amb aquella canço de...l'aretha franklin? (the moment I wake up...before I put on my make up..I say a little prayer for you)..en català...si no fos per la sobresaturació de senyeres, hagués pensat que era un anunci de Nadal de Codorniu. Però no. Era molt pitjor que això.

Jo em quedo amb una de les opcions de què van parlar a polònia, una dictadura de ICV, que seria una TIRANO-SAURA...
i, sobretot, mantenint en ment la vinyeta de la mafalda..."anda con una cara, pobre"! Aviat la penjaré al blog

que guanyi....el millor???...
l'avantatge que tenen aquestes eleccions és que ho pots dir amb la tranquil·litat de no tenir-ne ni idea de qui és, el millor. De fet ja no sé ni qui és el pitjor, cosa que encara és pitjor...
Crec que hi hauria d'haver una butlleta amb un "CAP DE LES ANTERIORS". Si a tecnologia elèctrica funciona, perquè no pot funcionar a les eleccions???

Raul...un cop més

us aconsello que mireu el vídeo que hi ha al darrer post del raul...sobretot als que el coneixeu, sinó segurament perd gràcia
No tinc paraules, Raul. Et vols casar amb mi? (malgrat que el matrimoni sigui una instució arcaica, passada de moda...m'ha semblat que "raul, vols ser el meu company", tot i que molt més progre, perdia força)
Quin home
el seu blog, http://raulvelascofernandez.blogspot.com/

La prova definitiva

Aquest és un document, incunable, que corre per la meva habitació, i que demostra l'expoli a què la meva germana gran sempre m'ha tingut sotmesa...i també demostra el síndrome d'estocolm del qual, sense dubte, sóc víctima, sense el qual no s'explica que estigui trista perquè un monstre semblant s'independitzi i deixi de viure amb mi...
La guitarra en qüestió no en tinc ni idea de què devia ser, perquè no n'hem tingut mai cap, i menys als meus 8 anys...del que estic segura, però, és que no devia tenir cap tipus de valor, cosa que demostra la nefasta visió de negoci de ma germana, a més de ser una abusona sense cor...però ja se sap, per triomfar fent les coses bé s'ha de ser molt bo...triomfar expoliant als més dèbils està a l'abast de molta més gent...i fracassar expoliant als més dèbils està a l'abast d'absolutament tothom.

i com que fa temps que no escric, no em posaré a fer-ho ara...però hi ha unes frases que fa temps que volia posar....com per exemple la que va dir Matías Prats quan va morir el caça cocodrils...
"toda la vida enfrentándose a cocodrilos y no fue capaz de mantener a ralla....una raya"

I, sobretot, una que m'ha arribat del Gasset, famosíssim presentador de Días de cine,
“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontraran que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos"

Buscant exactament com feia aquesta frase he trobat fans seus que tenen recopilacions...us en deixo algunes...

Llega el momento de la publicidad, disfrutad del cine si podéis. Si no, también tenéis la música, la literatura o incluso la historia, a no ser que queráis ser presidente del Gobierno.”

“Y llegamos a la pausa en este programa del que tan orgullosos nos sentimos. No así de algunas compañeras de la 7ª planta de Torrespaña que fuman saltándose la norma que tanto nos beneficia a todos.”

“Les deseo que pasen una buena semana, sea lo que sea lo que hayan decidido hacer, incluso si es de Nazareno auto flagelante.”

“Servidor se confiesa seguidor de Philip K. Dick, quizás por ello me he convertido en un trastornado.”

“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontraran que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos.”

“Durante la pausa publicitaria, rezaré con la esperanza de que ninguno de sus hijos se haya presentado al casting de Operación Triunfo.”

“Jeunet es el director de ese engendro, película para algunos (estaban equivocados), ladrillo para otro (estábamos en lo cierto) que fue Amelie.”

“Nos vamos con la esperanza de que ninguno se deje llevar por los fanatismos religiosos, políticos o sexuales: los primeros por no llevar a nada, los segundos porque el objeto de deseo suele ser un idiota de renombre y los últimos por las continuas frustraciones.”

“Antes de despedirme, felicitar a todos los barcelonistas por el reciente titulo de liga conseguido por mi equipo. En esta vida hay pocas cosas tan grandes como el Barcelona.”

“Llego la pausa, evitar cambiar de canal en estos minutos no vaya a ser que os encontréis con esa mujer con ansias de fama, exhibiéndose en publico, justificando un frío asesinato.” (Se refería a la mujer que ayudo a morir a Ramón Sampedro, reconociendo su responsabilidad en un programa de la tele)

“Ahora vamos con "El señor de los anillos", película basada en un famosísimo libro... que yo no me he leído. Sin embargo, les diré como anécdota, que algunos de mis amigos tienen, en una estantería totalmente vacía, junto con su foto de sus vacaciones en Calasparra, un ejemplar de “El señor de los anillos”.”

“Llego la hora de la pausa... espero que puedan contener durante unos minutos los impulsos sexuales de vuestras parejas... si no puede ser, no puede ser... en cualquier caso volveremos después de la publicidad con el sector mas casto de la audiencia.”

“...Lo mejor del festival de Venecia, mi acompañante, aunque por desgracia este enamorada de otro.”

“...Soy consciente que a la hora de emisión de mi programa solo puede ser visto por un puñado de poli toxicómanos insomnes.”

“Tan guapa actriz como mala la película que ha venido a promocionar.”

“Ben Affleck es a la buena interpretación lo que un pepinillo cocido a la alta cocina.”

“Se estrena estos días la película El último samurai, protagonizada por el ex-marido de Nicole Kidman, único dato destacable de este actor llamado Tom Cruise.”

“Vamos a una pausa publicitaria, que será tan corta como el sueldo del presentador.”

“Para ir al cine con esta cartelera hay que tener coeficiente intelectual negativo.”

“Hasta el próximo programa. No sabemos ni qué día ni a qué hora nos pondrán, de modo que estén atentos.”

“Veamos el reportaje de Mar adentro que ha realizado mi compañero y amigo Alberto Bermejo, el único de todo el equipo al que le ha gustado la película.”

“Nunca se fíen de algo que sangra durante cuatro días y no se muere.”

“Y ahora, si nos perdonan, vamos a hablar de cine español.”

“Es incuestionable que Kill Bill es una virtuosa obra de dirección. Lo que es cuestionable es si es algo más.”

“Sed buenos, y si por lo que fuera no podéis, seguid siendo malos, la diferencia es mínima.”

“Quiero aprovechar, como amante de la Fórmula 1, para felicitar al corredor alemán Michael Schumacher por su triunfo en el Gran Premio de San Marino. Da gusto ver en lo más alto del podium a personas ni fatuas, ni engreídas, ni desagradecidas. Espero que continúe la racha.”

“Hola, buenas noches. Hoy les hablo desde Torrespaña en Madrid, más conocido como el pirulí, que con su forma fálica es un símbolo de la modernidad de esta ciudad. Como modernas también son las vidrieras de la Catedral de la Almudena y las pinturas del altar de un tal Kiko no sé qué. Por cierto, igual de horribles que algunas películas.”

“Sé que aguantaran a estas altas horas de la noche el momento de publicidad ya que al regreso tenemos un especial del salón del cine erótico de Barcelona….”

“¿Qué seria de nosotros sin un país inteligente como es Francia?”

“Cuando vuelvan de la publicidad me habré desnudado y me tiraré al mar (En Cannes)”. Evidentemente a la vuelta de la publicidad dio su explicación: "Era un patético intento por mantener la audiencia.....”

“La verdad es que hay días que no sé dónde refugiarme políticamente.”

“Ahora pueden ustedes hacer un montón de cosas aprovechando los interminables minutos de publicidad.”

Lorca eran todos

vinc de veure "Lorca eran todos" amb n'Agus, l'obra dirigida pel Rubianes i que a Madrid només van fer a CCOO (llegir ce ce, o, o) perquè la van prohibir a la resta...bé, la història de sobres coneguda, vaja
Les frases absolutes sempre em causen respecte, però diria que és l'obra de teatre que m'ha emocionat més de les que he vist mai. Tot i que no vaig massa al teatre n'he vist que m'han agradat, i molt...però diria que mai cap m'ha arribat tan a dins...M'ha emocionat fins a la llàgrima -les llàgrimes-, però no de plor desbordat, sinó d'aquella llàgrima d'etómac tancat i que mentre apretes la mandíbula es va fent grossa fins que et cau galtes avall...

Segur que he vist altres obres que m'han emocionat, però no prou, crec, com per més d'una hora després de sortir del teatre encara tingui l'estómac en un puny. Segurament també hi juga el fet que no sigui una ficció, sinó teatre documental, i que per tant la història no es queda a dins del teatre, sinó que quan surts te l'endus amb tu, de tornada a la realitat que és on pertany.
Però no és només això, perquè una història real mal explicada pot ser infinitament menys vibrant que una de mentida, ben narrada. I per mi aquesta estava ben narrada. D'aquestes que et va portant en el seu terreny. T'imagines els personatges. La situació. Com es va tancant el cercle. Imagines a Lorca. Imagines cquè va passar quan el van detenir. T'imagines -i sents- la impotència, la ràbia, la por.

Sense tenir res a veure, recordo que després de veure Requiem for a dream no podia parlar. No em venia de gust. Vam sortir caminant de la sala d'actes de l'escola, també amb l'Agustin (mmm...començo a veure un patró....no seràs tu, el problema?? :) ) , mirant al terra, sense parlar fins arribar a maria cristina. Crec que ha estat la pel·lícula que m'ha causat una impressió més profunda i visceral.

A "Lorca eran todos" el sentiment no és de desesperació, com a requiem for a dream, però sí de profunda tristesa. I en sortir de la sala he recordat aquella sensació de caminar sense tenir ganes de parlar...Ara, crec, però, que en aquest cas hi havia, barrejada amb la tristesa, una part d'intentar retenir una estona més la impressió de l'obra.

I al principi de tot sortia el Rubianes fent una petita introducció i explicant una mica la història de l'obra...A mi el Rubianes sempre m'ha caigut molt bé, no sé ben bé per què. I allà tenia al públic a la butxaca. I té gràcia (a mi me'n fa). Explicava que a ell li agrada venir a presentar l'obra, però que sovint no pot per les altres obres que fa..."aunque como ahora tengo menos trabajo, puedo venir más a menudo", referència òbvia a la censura que ha patit.."aunque no hay nada que me divierta más que molestar a los fachas de mierda". En la seva línia. Aplaudiments efusius.

I, després de tot, d'haver-la vist, d'haver vist el que jo diria que és l'obra de teatre que més fons m'ha arribat de les que he vist mai la perplexitat i indignació perquè no l'hagin fet a Madrid ha arribat fins a extrems inimaginables.
I per què? perquè el rubianes va dir unes frases que per cert, els del partit del boadella van dir a la inaguració de la campanya del seu partit, traslladades a catalunya (a mi catalunya me suda la polla, o semblant) sense que se n'hagi fet més ressò.

Lorca eran todos. I els seus assassins encara viuen.

pd...no sé si després d'aquesta crítica exaltada us agradaria veure-la...però, en tot cas, queden un o dos dies a barcelona, o sigui que correu a agafar al telefon i trucar al 902 i uns quants números més, on un senyoret molt amable us regalarà unes entrades a canvi d'uns quants diners

l'infinitat

hi ha una frase que diu que tot té un límit, menys l'estupidesa humana...el graciosillo que se li va acudir no sé si sabia que això ja ho predeia la bíblia, quan deia a no sé on què "el nombre de necis és infinit"....
o potser sí que ho sabia, i simplement estava fent una relectura d'un clàssic?
el que està clar, però, és que si bé una -la bíblica- fa referència a la quantitat total de gent nècia sense pronunciar-se sobre la quantitat de necietat que hi cap dins d'una persona, l'altra, la del graciosillo, no s'endinsa en estimar la xifra total d'estúpids que hi ha al món, limitant-se a afirmar que dins d'una sola persona hi cap estudidesa infinita, o que la suma de totes les estupideses de totes les persones estúpides -estúpides en diferents graus- és infinita.

Crec que la veritat -absoluta- està en una suma de les dues, que vindria a dir alguna cosa així com "el nombre de necis infinitament estúpids és infinit".

També hi ha una altra frase que diu que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...Quina absurditat, limitar-ho a dues vegades.
i fins i tot n'hi ha una altra que diu que qui dia passa any empeny. Però aquesta no té res a veure...

I jo, aquí estic, per enèssim cop m'ha tornat a passar això de pensar-me que el que és infinit no és l'estupidesa humana sinó les hores del dia, els dies de la setmana, i les setmanes del mes...cosa que no seria cap problema sinó fos perquè aquesta fantasia fa n anys que xoca amb la realitat, una realitat que m'obliga a encabir una cosa infinita en una realitat finita, entera, discreta, i petita.

Total, que si no escric al blog és per culpa d'aquest xoc finitud real-infinitud fantasiejada...

Quina sort no tenir-ne jo la culpa!