presentació projecte hora i lloc

FInalment la presentació del meu projecte fi de carrera serà el
dilluns 16/06/2008 a les 11:15 a l'aula 28.8, a la planta de direcció,
de l'ETSEIB/industrials de Barcelona. (Diagonal 647)
Després hi haurà un pica pica a delegació.

Està clar que tothom que pugui i vulgui venir, sigui perquè no té res
a fer, o perquè em vol fer companyia, o perquè vol apuntar-se a un
aperitiu de després (de gratis!!) serà molt benvingut....
i si a sobre m'ho vol dir, prefecte.......no tant perquè hi hagi
menjar per tothom al pica pica, sinó més aviat perquè no n'hi hagi
massa...sempre m'ha fet por la imatge de la pobra noia amb el vestit
rosa, i els rínxols, les patates fregides i els entrepanets de nocilla
ben posats, en una habitació plena de globus i guirlandes i esperant
els convidats a la seva festa d'aniversari, que al final no arriben...
i llavors la mare l'intenta abraçar i dir-li "no te preocupes,
hijita..." i ella se'n va a plorar a l'habitació després d'un "déjame
en paz" i donar un portasso tan sonor com els seus plors.
Curiós que m'ho imagini en castellà i que me la imagini a ella vestida
de rosa...però és així.
Tot i que la presentació serà en català,que així d'entrada no tenia
pensat vestir-me de rosa, i que no hi haurà entrepanets de nocilla,
aquesta por sempre em persegueix....els efectes perversos de
holliwood.
Fins llavors, o fins una altra ocasió...fins aviat, en tot cas!

milena-ai-quasi-ja-falta-poc

Respon

Reenvia

el que m'ha fet el bil

després del mail d’ahir, imagino que les ànimes innocents (que sé que són la majoria, entre aquells que llegiu aquests línies) es preguntaran: però què t’ha fet el Bill, pobre home (no cal dir que en aquest cas això de pobre es refereix únicament al camp espiritual). DOncs bé, en faré un resum (ja sabeu que jo sóc de poques paraules :) )

1. 10 dies abans d¡entregar se’m va tancar irremeiablement, en la ja documentada crisi núm. 1
2. ja vaig dir que vaig aconseguir obrir-ho amb oppen word...però treballar amb oppen era realment una mala opció..a 10 dies d’entregar, perdent la majoria de formats i referències creuades....faltant-me el que em faltava, em va semblar que potser no era el moment d’aprendre a fer anar un altre software.
3. Aquí va entrar l’agustin, que amb una funció del microsoft office 2007 em va aconseguir recuperar i reparar el document.
4. aleshores vaig seguir treballant. Espantada, deixant a Word el seu espai, i resant cada cop que em sortia el rellotget de sorra indicant-me que estava pensant
5. fins divendres, 3 dies abans del dia D. EVidentment, com a bona professional dels últims minuts, em faltaven força coses per fer, per escriure, anexos, conclusions... però tenia 50 pàgines de les 75 que donava per acabades, i podríem dir que estava més o menys sota control...fins que word va detectar la seva oportuniat d’infligir dolor, com un tauró detecta l’olor de sang a quilòmetres de distància....i llavors...ZAS. “microsoft word ha detectado....”...i “ui, se siente..parece que el documento se ha corrompido”....i “ui, que mal me sabe, pero el documento no puede abrirse...”...i “vaya vaya, parece que alguien deberá volver a empezar...” Això un divendres a la nit, entregant dilluns.
6. La solució....que l’agustin i el seu office 2007 agafessin el document i ho enganxessin sense format a un document nou (jo no podia perquè se’m tancava el word), de manera que sense formats, ni taules, ni figures, ni referències creuades, ni estils els word es tornés a pensar que el document no era important per la persona en qüestió i jo hi pogués seguir treballant. .
7. Així que un cop acabat d’escriure el que havia d’escriure, a les 5 del matí de dilluns vaig poder-me enfrontar a la deliciosa tasca de tornar a fer el que ja tenia fet...a tornar a posar al sac el que si no fos per word ja estava al sac i ben lligat. I bé, l’agustín també m’havia ajudat reenganxant moltes de les taules i figures (72, en total), algunes de les quals estaven en el document corromput i la utilització del qual portava el meu Word a tancar-se irremeiablement). Sense l’agustin segur que no hagués arribat.
8. no cal dir que aquella nit els nivells de paranoia van arribar a tal extrem que vaig fer 28 (sic.) versions diferents...

i bé, així fins a les 3 de la tarda del dia D, després de 28 hores de no aixecar-me de la cadira, amb el cul adolorit, els ulls vermells i la tendinitis galopant, sabent que hi devia haver uns 293170 errors però incapaç (per cansament i per temps) de corregir-ho, ho vaig enviar a l’olga...amb una annexes ridículs, uns formats dubtosos, i uns continguts que no sé ni quins són...però vaig entregar.

Bill 12019. Milena 12020.

Bé, us torno a deixar. Avui potser treballo una mica, però no gaire, que he d’anar a buscar les cerveses que tinc en fred a casa per anar-me’n de picnic :)

Salute

milena

kill bill

els problemes amb word continuen
(per mantenir informats, diré que l'oppen office només em va permetre anar-me'n a dormir sense un atac d'histèria, però l'endemà vaig veure que les referències creuades (en total, tranquil·lament unes 120) havien desaparegut...
en fi, clarament era un mal menor en comparació amb haver perdut tot el PFC, però si algú que ha amenaçat amb matar-te al final et diu que només et torturarà, l'alegria inicial a poc a poc es difumina...
en fi, que al final l'agustin em va salvar la vida. Un cop més, vull dir.
però bé...després d'uns dies de relativa calma, el word em torna a...com dir-ho?
se'm penja irremeiablement
així que toca començar de zero (amb el format, oju), treure porqueria, posar-ho en simple, descarregar, descarregar, resar, maleir microsoft, maleir word, maleir els inventors dels ordinadors, esborrar referències creuades, tornar-les a posar, treure negretes, tornar-les a posar, treure taules de continguts, treure numeros de pagina...
i anar pensant...kill bill, kill bill...

s'ha acabat....

recollint l'habitació -una cosa que faig amb certa freqüència, en una lluita contrarellotge contra el caos...que, en el meu cas, sempre és més ràpid- he trobat uns resguards de pagament de crèdits ALE, i he decidit entrar a veure si ja me'ls havien convalidat....i, en el meu expedient, hi he trobat el que hi ha a dalt....
només em queda el projecte
Tot i que ja ho sabia....i tot i que estic contenta...i tot i que em fa il·lusió marxar...i tot i que fa temps que l'escola m'agovia, les assignatures se'm fan pesades, i tenia ganes d'acabar, entrar a un campus digital que ja no faré servir ha tingut el mateix punt nostàlgic que la visita a l'escola que vaig fer ahir per parlar amb el meu tutor...
no és més que el punt nostàlgic d'etapa passada, d'etapa que va ser il·lusionant en el seu moment i que ja no ho és, i ara la il·lusió està centrada en iniciar-ne una altra.... però és un punt nostàlgic, al cap i a la fi

En fi. Muntanyes de merda m'esperen. Confio en ser capaç d'amagar-la sota l'alfombra ràpid, o no dormiré d'aquí a dijous, quan agafi l'avió....i el vol per anar fins a goteborg no dura 12 interminables hores a omplir amb un son profund i reparador com va passar amb Madrid-Lima...

creure-ho per veure-ho....baixant de l'hort

si ho preferiu, aneu a www.etseib.upc.edu.....
sembla que hi ha qui no es pren amb esportivitat que els altres facin el que has fet tu....ara sembla que és super important que la junta d'escola s'hagi pronunciat....
"un fet sense precedents..." ??????????????
jo recordo una llegenda que deia que hi havia una vegada un rector molt dolent que manipulava, extorsionava, mentia i pressionava a la gent, i que va decidir passar-se pel forro una decisió d'una junta d'escola....
ai, no! si no és una llegenda....si ho he viscut en pròpia carn....
clar que, després de molts cops de dir que aquesta decisió, la de marxar, no es va prendre -jo ho he sentit dir infinites vegades, fins al punt que la veritat imperant a la junta d'escola és que l'ETSEIB no s'ha posicionat mai a favor d'anar-se'n- suposo que també es pot defensar que aquest rector no va mentir, manipular, extorsionar i mentir...bé, a mi que no m'ho justifiquin, perquè si a mi m'ha pressionat sent una estudiantilla sense ni pinchar ni cortar, i sense poder-me fer res jo em vaig cagar....

encara m'indigna...fins la medul·la. em crispa. M'entristeix. Em fa rabiar
M'indigna que la mateixa gent que durant anys s'ha passat sistemàticament pel forro les voluntats de la permanent, la junta d'escola, o ha aconseguit consensos basats en la pressió ara esgrimeixi l'insigna demòcrata de "la junta d'escola ha dit", quan MAI se l'han escoltat. M'indigna que s'hagi acabat imperant una veritat que contradiu el que jo he viscut, i el que diuen els documents. Com es pot dir que l'escola no s'ha posicionat mai? Com es pot manipular així? Es fa amb consciència?

A la beca tenim relació amb molts professors....i és quan és fa pal·lès la gran divisió que hi ha a l'escola, i de la qual en formo part, sens dubte. A molts professors els hi tinc un odi desmesurat, o una profunda estima...hi ha alguns punts mitjos, però no gaires....i en tot cas, solen ser als que no he conegut com a delegada....
Em vaig adonar que per explicar les manies sempre acabava parlant del debat de l'edifici, i em va preocupar, perquè no poder suportar als que pensen dirferent no és ser...intolerant? feixista?
Em vaig adonar, però, que el debat de l'edifici el que ha fet ha estat aflorar....tot. Ha obligat a aportar arguments (bons o ridículs), a defensar idees, a respectar -o no- altres opinions....i ha aflorat el que és d'esquerres i sempre ha tingut una "buena relación con los estudiantes, desde que corrí delante de los grises cuando yo lo era" però t'insulta quan no penses com ell, el que riu a la teva cara quan estàs parlant, l'exxrector que t'escriu mails al teu correu personal intimidatoris, el rector que et pressiona i et menteix perquè li facis campanya, el professor pallasso que sempre fa aportacions ridícules, però sempre parla creient-se qui sap què, la que riu sempre i que l'únic que sap aportar és "és normal, sou joves i heu d'estar en contra de tot", el cap d'estudis lolailo que et diu cínica i sempre que parla algun estudiant riu amb menyspreu, la professora amb cara de pocs amics i pintes de convergent que sempre mira amb fàstic els estudiants....
I per altra banda, també hi ha el professor que t'escolta i aporta arguments, el professor que et critica quan cal però t'escolta amb atenció, la professora que es preocupa pels estudiants, el professors apassionat que potser no sempre està allà, però que és capaç d'imaginar una altra escola -era...això anava per l'Albert Prat- i preguntar-se perquè els estudiants no van a classe, en comptes de respondre's que perquè són tots uns vagos...
També crec que valorar tant el respecte pels estudiants (a part, segurament, de perquè nosaltres ho fóssim) , també ve de pensar que se'n pot esperar poc d'algú que no et respongui en funció dels arguments que aportes, sinó de qui ets...la frase m'ha quedat empalagosa, però el sentit és aquest.

Un cop vaig escriure que el pitjor de fer-te gran es entendre que la gent gran tampoc no té respostes.Per mi, una altra putada de fer-te gran -jo ho he entès totalment amb l'escola- és entendre que la gent gran tampoc no es mou per arguments, i que la veritat no interessa sempre....
m'entristeix que els arguments serveixin de tan poc. que la gent pugui ser tan poc crítica. No és quedar-se o marxar. És defensar segons quins arguments. Tan tanquil·lament.
perquè si això passa aquí, en aquest mini entorn tan petit -i tan gris-, en un entorn universitari i tecnològic, on se suposa que les evideències haurien de pesar-...quina merda. Com diu no sé qui a no sé on -agustín, un cable?- hi ha qui necessita "creure-ho per veure-ho"....

Quanta merda infinita hi deu haver, ja no en l'alta política, sinó, simplement, allà fora? Quants interessos personals es deuen imposar al benestar general...? quants....
ja sé que sembla que baixi de l'hort...però és que constatar intuicions d'aquest tipus sempre és una merda.

i quina merda
així que corre, corre, fuig....i que no t'esquitxi. Quan l'escola s'enfonsi en la seva grisor jo no vull ser-hi.

ADE Avorriment de Dreta a Esquerra (i a tort i a dret)

avui he començat el que, primero Dios, hauria de ser el meu últim quadrimestre d'assignatures a industrials....4 assignatures....
entre elles Administració d'empreses...
Avui he anat a classe. Les vull aprovar totes, i clar, vull anar a classe. Clar.

Aquesta és la proposta que tenim amb la marta....de fet segurament sinó hagués quedat amb ella alguna excusa hagués trobat per no anar-hi, avui

i la classe no m'ha decebut.
"balances contables"
"plan de empresa"
"sociedad anónima"
i així, una infinitat de vocables que m'han despertat sentiments enfrontats.
En primer lloc he pensat que potser hagués hagut d'estudiar empresarials. Una mica en la línia d'aquell acudit d'un que va per la sabana arrossegant un tronc, i en preguntar-li que perquè el du respon un "perquè si ve un lleó el deixo anar i corro molt més ràpid". Doncs el mateix. 4 anys submergida en un infern de balanços comptables i plans d'empresa segur que m'haguessin permès, un cop passats, ser feliç en qualsevol situació.
Però clar, la societat on vivim, la societat de la felicitat en l'ara i l'aquí, em va portar a estudiar alguna cosa que potser m'agradava....i n'hauré de pagar les conseqüències la resta de la meva vida.

Un cop acceptat que ja no sóc a temps de fer empresarials, m'ha envaït un agovio profund. És el mateix sentiment que vaig tenir a principis de quadrimestre passat, a la primera classe que vaig anar...unes ganes infintes d'acabar, o, més aviat, desitjos d'haver acabat ja.
Amb aquest estat d'ànim, les paraules "balances contables" i semblants em queien a sobre com una llosa que m'aixafava pràcticament fins faltar-me l'aire...perquè el què sentia no era un avorriment instantani, l'avorriment de l'estona insípida, sinó l'avorriment dolorós de quan saps que tens moltes hores per davant i, a sobre, que en algun moment hauràs de dedicar alguna neurona a entendre alguna cosa que preferiries no saber....

Sort que per desavorrir-me podré estudiar construccions a estones....

quina merda de final per una carrera que m'ha agradat quasi molt....

Hase calorr

Això és el que el professor bonals de calor ha penjat al campus, com a excusa perquè no hagin sortit les notes....i el segon paràgraf el que ha enviat als seus alumnes de calor...
Quina elegància....

Hola a tothom:* avui tenia previst treure les notes de Transferencia
de Calor pero un professor que no es ni el professor Ruiz, ni el prof.
Velo ni jo mateix, m'ha comunicat que te una grip que li impideix tenir
les notes abans del dilluns a la tarda. Per tant si el virus ho permet,
podreu disposar de les notes el dimarts al mati. Sabeu que no m'agrada
tenir que fer aquestes explicacions, pero com diriau vosaltres mateixos,
es lo que hay. Salutacions i bon cap de setmana.

Prof. Lluis Albert Bonals


Nota: el que no puc dir al campus es que fa un moment uns alumnes
(químics) i un professor l'han vist passejantse per el bar i els
ascensors. Molt lamentable.
Pero no hi puc fer-hi res. Al menys, així evito que esteu perden el
temps esperant les notes continuament.

i jo em pregunto...qui deu ser aquest professor misteriós que no ha fet la feina que li tocava...mm...pensem....hi ha 4 professors que donen l'assignatura de calor, Nacenta, Ruiz, Velo, Bonals...si la culpa no és ni del ruiz, ni del velo, ni del bonals...però és d'algú d'ells...de qui és culpa?

Això em recorda que ma germana quan feia mates va fer una assignatura de criptografia en què els donaven la nota encriptada...
més o menys com fa el Bonals, vaja. És una versió fàcil d'aquells passatemps de "no hi ha cap Joan que porti barret, tots els lluïsos duen ulleres, no hi ha cap pol al costat de cap marc....com es diu cadascú?"
Que pesats, ara fins i tot per saber una nota has de pensar...