el que m'ha fet el bil

després del mail d’ahir, imagino que les ànimes innocents (que sé que són la majoria, entre aquells que llegiu aquests línies) es preguntaran: però què t’ha fet el Bill, pobre home (no cal dir que en aquest cas això de pobre es refereix únicament al camp espiritual). DOncs bé, en faré un resum (ja sabeu que jo sóc de poques paraules :) )

1. 10 dies abans d¡entregar se’m va tancar irremeiablement, en la ja documentada crisi núm. 1
2. ja vaig dir que vaig aconseguir obrir-ho amb oppen word...però treballar amb oppen era realment una mala opció..a 10 dies d’entregar, perdent la majoria de formats i referències creuades....faltant-me el que em faltava, em va semblar que potser no era el moment d’aprendre a fer anar un altre software.
3. Aquí va entrar l’agustin, que amb una funció del microsoft office 2007 em va aconseguir recuperar i reparar el document.
4. aleshores vaig seguir treballant. Espantada, deixant a Word el seu espai, i resant cada cop que em sortia el rellotget de sorra indicant-me que estava pensant
5. fins divendres, 3 dies abans del dia D. EVidentment, com a bona professional dels últims minuts, em faltaven força coses per fer, per escriure, anexos, conclusions... però tenia 50 pàgines de les 75 que donava per acabades, i podríem dir que estava més o menys sota control...fins que word va detectar la seva oportuniat d’infligir dolor, com un tauró detecta l’olor de sang a quilòmetres de distància....i llavors...ZAS. “microsoft word ha detectado....”...i “ui, se siente..parece que el documento se ha corrompido”....i “ui, que mal me sabe, pero el documento no puede abrirse...”...i “vaya vaya, parece que alguien deberá volver a empezar...” Això un divendres a la nit, entregant dilluns.
6. La solució....que l’agustin i el seu office 2007 agafessin el document i ho enganxessin sense format a un document nou (jo no podia perquè se’m tancava el word), de manera que sense formats, ni taules, ni figures, ni referències creuades, ni estils els word es tornés a pensar que el document no era important per la persona en qüestió i jo hi pogués seguir treballant. .
7. Així que un cop acabat d’escriure el que havia d’escriure, a les 5 del matí de dilluns vaig poder-me enfrontar a la deliciosa tasca de tornar a fer el que ja tenia fet...a tornar a posar al sac el que si no fos per word ja estava al sac i ben lligat. I bé, l’agustín també m’havia ajudat reenganxant moltes de les taules i figures (72, en total), algunes de les quals estaven en el document corromput i la utilització del qual portava el meu Word a tancar-se irremeiablement). Sense l’agustin segur que no hagués arribat.
8. no cal dir que aquella nit els nivells de paranoia van arribar a tal extrem que vaig fer 28 (sic.) versions diferents...

i bé, així fins a les 3 de la tarda del dia D, després de 28 hores de no aixecar-me de la cadira, amb el cul adolorit, els ulls vermells i la tendinitis galopant, sabent que hi devia haver uns 293170 errors però incapaç (per cansament i per temps) de corregir-ho, ho vaig enviar a l’olga...amb una annexes ridículs, uns formats dubtosos, i uns continguts que no sé ni quins són...però vaig entregar.

Bill 12019. Milena 12020.

Bé, us torno a deixar. Avui potser treballo una mica, però no gaire, que he d’anar a buscar les cerveses que tinc en fred a casa per anar-me’n de picnic :)

Salute

milena