avui he començat el que, primero Dios, hauria de ser el meu últim quadrimestre d'assignatures a industrials....4 assignatures....
entre elles Administració d'empreses...
Avui he anat a classe. Les vull aprovar totes, i clar, vull anar a classe. Clar.
Aquesta és la proposta que tenim amb la marta....de fet segurament sinó hagués quedat amb ella alguna excusa hagués trobat per no anar-hi, avui
i la classe no m'ha decebut.
"balances contables"
"plan de empresa"
"sociedad anónima"
i així, una infinitat de vocables que m'han despertat sentiments enfrontats.
En primer lloc he pensat que potser hagués hagut d'estudiar empresarials. Una mica en la línia d'aquell acudit d'un que va per la sabana arrossegant un tronc, i en preguntar-li que perquè el du respon un "perquè si ve un lleó el deixo anar i corro molt més ràpid". Doncs el mateix. 4 anys submergida en un infern de balanços comptables i plans d'empresa segur que m'haguessin permès, un cop passats, ser feliç en qualsevol situació.
Però clar, la societat on vivim, la societat de la felicitat en l'ara i l'aquí, em va portar a estudiar alguna cosa que potser m'agradava....i n'hauré de pagar les conseqüències la resta de la meva vida.
Un cop acceptat que ja no sóc a temps de fer empresarials, m'ha envaït un agovio profund. És el mateix sentiment que vaig tenir a principis de quadrimestre passat, a la primera classe que vaig anar...unes ganes infintes d'acabar, o, més aviat, desitjos d'haver acabat ja.
Amb aquest estat d'ànim, les paraules "balances contables" i semblants em queien a sobre com una llosa que m'aixafava pràcticament fins faltar-me l'aire...perquè el què sentia no era un avorriment instantani, l'avorriment de l'estona insípida, sinó l'avorriment dolorós de quan saps que tens moltes hores per davant i, a sobre, que en algun moment hauràs de dedicar alguna neurona a entendre alguna cosa que preferiries no saber....
Sort que per desavorrir-me podré estudiar construccions a estones....
quina merda de final per una carrera que m'ha agradat quasi molt....
entre elles Administració d'empreses...
Avui he anat a classe. Les vull aprovar totes, i clar, vull anar a classe. Clar.
Aquesta és la proposta que tenim amb la marta....de fet segurament sinó hagués quedat amb ella alguna excusa hagués trobat per no anar-hi, avui
i la classe no m'ha decebut.
"balances contables"
"plan de empresa"
"sociedad anónima"
i així, una infinitat de vocables que m'han despertat sentiments enfrontats.
En primer lloc he pensat que potser hagués hagut d'estudiar empresarials. Una mica en la línia d'aquell acudit d'un que va per la sabana arrossegant un tronc, i en preguntar-li que perquè el du respon un "perquè si ve un lleó el deixo anar i corro molt més ràpid". Doncs el mateix. 4 anys submergida en un infern de balanços comptables i plans d'empresa segur que m'haguessin permès, un cop passats, ser feliç en qualsevol situació.
Però clar, la societat on vivim, la societat de la felicitat en l'ara i l'aquí, em va portar a estudiar alguna cosa que potser m'agradava....i n'hauré de pagar les conseqüències la resta de la meva vida.
Un cop acceptat que ja no sóc a temps de fer empresarials, m'ha envaït un agovio profund. És el mateix sentiment que vaig tenir a principis de quadrimestre passat, a la primera classe que vaig anar...unes ganes infintes d'acabar, o, més aviat, desitjos d'haver acabat ja.
Amb aquest estat d'ànim, les paraules "balances contables" i semblants em queien a sobre com una llosa que m'aixafava pràcticament fins faltar-me l'aire...perquè el què sentia no era un avorriment instantani, l'avorriment de l'estona insípida, sinó l'avorriment dolorós de quan saps que tens moltes hores per davant i, a sobre, que en algun moment hauràs de dedicar alguna neurona a entendre alguna cosa que preferiries no saber....
Sort que per desavorrir-me podré estudiar construccions a estones....
quina merda de final per una carrera que m'ha agradat quasi molt....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada