a la fatarella, petit poblet de la terra alta...l'excusa era celebrar els 25 anys...En podria dir moltes coses, però com que molts dels que llegiu això hi heu estat, em cohibeixo...
Jo m'ho vaig passar molt bé, i diria que les 29 persones que hi eren però no eren jo també, segons m'han dit.
hi va haver danses, terrorífics passatges del terror, jocs, vi, cervesa, música fatarellenca i curses de rucs.
en fi, tot molt bé
I tot i que els meus 25 anys només eren una excusa, hi ha qui s'ho va prendre en sèrio i em van fer un regal que em va emocionar. Vale que tingui la llàgrima fàcil, però això no li treu mèrit.
Ho penjo, per tornar-vos a dir als que m'ho vau fer que em va fer molta il·lusió...suposo que la llàgrima va venir del punt nostàlgic, també, d'aquest resum del camí delegacionenc...
en fi, ho penjo
gràcies!
Jo m'ho vaig passar molt bé, i diria que les 29 persones que hi eren però no eren jo també, segons m'han dit.
hi va haver danses, terrorífics passatges del terror, jocs, vi, cervesa, música fatarellenca i curses de rucs.
en fi, tot molt bé
I tot i que els meus 25 anys només eren una excusa, hi ha qui s'ho va prendre en sèrio i em van fer un regal que em va emocionar. Vale que tingui la llàgrima fàcil, però això no li treu mèrit.
Ho penjo, per tornar-vos a dir als que m'ho vau fer que em va fer molta il·lusió...suposo que la llàgrima va venir del punt nostàlgic, també, d'aquest resum del camí delegacionenc...
en fi, ho penjo
gràcies!
4 comentaris:
impresionante documento...
llàstima que de tant fum a la fatarella, no vaig veure ni la mitat dels 30 q dius q eram allà
això sí, hi ha una petita errada històrica. No van ser dos delegats, si no un de sol q estava en el seu pic de posar morro a la cosa i després de dos minuts de silencis va senyalar a una noia de davant amb croses pensant q així no podría escapar i anar gaire lluny...
i deu-n'hi do fins a on ha arribat! Pq després hi hagi gent q em critiqui el meu criteri d'avaluar a la gent amb la primera mirada! :D
El transcurs de la vida és una suma a parts més o menys desiguals de casualitats i intencions... la primera ens va apropar i seguim amb la intenció de fer-ho perdurar... q duri!!
ai, mikel
amb lo maco que ets quan vols i lo desagradable que pots ser -també quan vols-.... ;)
gràcies pel comentari....i no t'has de preocupar, que no li diré a ningú i la teva fama d'homenot insensible romandrà intacta
i, de nou, gràcies per descobrir la delegada que es veu que portava dins... :P
Hi ha una petita errada històrica, també en la teva versió...després de 2 minuts de silenci no em vas assenyalar perquè sí, jo em vaig tocar el cap i tu vas utilitzar aquest gest per fer veure que ho interpretaves com un oferir-me voluntària...mentre m'aixecava de la cadira per omplir el papeleo vaig aclarir a la classe que si algú ho volia fer endavant, que jo m'oferia perquè ningú més ho volia fer, i tu vas dir un profètic "grans delegats han començat així" :)
Aquestes paraules, ai, mikel, les tinc gravades amb foc en alguna part de...el cervell, per exemple.
La meva entrada a delegació va ser una suma de moltes casualitats...(si no haguessis vingut tu al passaclasses -requeria algú amb morro per aguantar els minuts de silenci sepulcral a la classe del juan de pablo-, si no m'ahgués picat el cap, si hagués sortit algú més...). Llavors puc o creure en el destí -i pensar que aquest era el meu- o estar agraïda a la sort per ser tan benevolent amb mi... (la meva entrada on faig beca va ser un cúmul de casualitats igualment inversemblant i amb resultats igualment positius.... )
En fi, que sí, com passa sovint quan et poses sèrio, tens raó...com tu dius, la vida és una suma a part desiguals de sorts i voluntats....i es tracta d'aprofitar, amb les intencions, les casualitats que t'afavoreixen....
que així sigui
un petó (tu que tan petonaire ets, segur que el sabràs apreciar)
hola milena soc l'alba la xicota del marçal o com va dir en joel en el seu moment algid de borratxera la que dorm am el noi de la samarreta a ratlles. Espero que amb aquesta mega explicacio hagis descobert qui puc ser!!!!!
nomes volia dirte que moltes gracies que mu vaig passar mol be i que si tothom fes la festa genial que vas fer tu xls 25 no hi haurien tans mal de caps( o potser masses x les resaques
que arrossegariem tots no ho se)
fins la proxima!!!!!!!
gràcies, alba!
així que tu eres la que dormia amb el noi de la samarreta de ralles...bona descripció! :)
gràcies i fins la propera!
Publica un comentari a l'entrada