anava a escriure alguna cosa...pensava, sobre el post anterior, perquè he pensat que potser ben bé el sentiment no era de fàstic, sinó de de calfred profund...puc entendre que el sentiment que descrivia el soldat/marine/el que sigui, es forgi estant en un exèrcit, tan a prop de la mort i aquestes coses. Però el calfred anava també pel fet de pensar que probablement sigui un sentiment universal comú a tants soldats de tantes guerres de tants països...
el calfred també ve de pensar que el sentiment, al final de tot plegat, d'algú que ho ha viscut en primera línia no sigui un preguntar-se "i valia la pena?", sinó un "orgull ferotge d'haver lluitat amb els companys".
El pitjor mal no sol ser el que es fa expressament....Aquest orgull el podria arribar a entendre si es passa per alt el context, cosa tan estúpida com dir que a Hitler, si no es té en compte tot el que va fer, se li ha de reconèixer que va ser un gran líder (més enllà de la demagògia, ho he sentit amb les meves pròpies orelles). I, de fet, és cert. Segurament qualsevol assassí en sèrie deu estar lliure de pecat, si no tenim en compte els seus assassinats....Va, home.
Quina mania, aquesta de matitzar. Quan faig algun amago de sentenciar de seguida em faig enrera, com si les coses no podessin ser mai o blanques o negres...no, no era del tot negre, era més aviat gris fosc amb punts semiobscurs i a estones blanc trencat amb un punt d'ocre. Però si a la ràdio i els programes de tele estan plagats de penya que es guanya la vida no sabent res però opinant de tot, i que l'últim cop que van dir alguna cosa interessant l'home encara no havia arribat a la lluna (i recordem les teories conspiratòries segons les quals encara no hi ha arribat) Va, home.
Ah, i tot plegat, brindant per la independència del poder judicial. Com moltes coses, si no fos perquè és una realitat, em faria molta gràcia. Una sentència judicial que depèn del que l'executiu digui. Em fa realment gràcia que algú pretengui que són independents.
A Estats Units va passar una cosa semblant. No sé quina elecció presidencial, diria que a la que va sortir el bush per primer cop, un dels motius pels quals era important -més enllà de poder ser el dolent més poderós del món, si es vol- era que allà els càrrecs del tribunal suprem són vitalicis, i durant el mandat del president que sortís elegit se'n jubilaven dos. Com que els designa el govern, en funció de si el que sortia era republicaà o demòcrata es preveia quin seria el color del tribunal suprem pels següents anys (conservador o ultraconservador)
De fet, entre 1974 i 1978 a EUA es va abolir la pena de mort, perquè es considerava que anava en contra de la octava enmnienda (tantes pelis sentint a parlar de la quinta enmienda, trobo que en català perd força....5ena esmena?). La 8ena esmena, doncs, va en contra "càstigs cruels i ...bé, "Cruel and inusual punishments".
Al '78 es va reinstaurar la pena de mort. Diria que el procés va ser això, un canvi en algun membre del tribunal suprem. Entre altres coses, em costa de creure que algú en 4 anys passi de pensar que la mort és un càstig cruel a que potser no n'hi ha per tant.
En mig d'aquesta disserció entre Iraq, el tribunal constitucional, els EUA i la pena de mort ha sonat la Janis Joplin amb el seu desgarro -vocal- i per sort he tornat a la meva confortable casa des d'on ho puc jutjar tot i quedar-me amb la consciència ben neta.
i parlant de cantants hippies, deixo una frase de la JOan Baez que m'agrada molt....
els detractors de la no violència diuen que la no-violència no ofereix garanties. És cert. El que és curiós, però, és que la violència tampoc no en dóna. Les estadístiques demostren que tens més probabilitats de sortir viu d'una batalla no violenta.
i ja callo...perquè, malgrat tot....hi crec
Avui sí, després de tant sentenciar i parlar d'Estats Units, "buenas noches, y buena suerte"
el calfred també ve de pensar que el sentiment, al final de tot plegat, d'algú que ho ha viscut en primera línia no sigui un preguntar-se "i valia la pena?", sinó un "orgull ferotge d'haver lluitat amb els companys".
El pitjor mal no sol ser el que es fa expressament....Aquest orgull el podria arribar a entendre si es passa per alt el context, cosa tan estúpida com dir que a Hitler, si no es té en compte tot el que va fer, se li ha de reconèixer que va ser un gran líder (més enllà de la demagògia, ho he sentit amb les meves pròpies orelles). I, de fet, és cert. Segurament qualsevol assassí en sèrie deu estar lliure de pecat, si no tenim en compte els seus assassinats....Va, home.
Quina mania, aquesta de matitzar. Quan faig algun amago de sentenciar de seguida em faig enrera, com si les coses no podessin ser mai o blanques o negres...no, no era del tot negre, era més aviat gris fosc amb punts semiobscurs i a estones blanc trencat amb un punt d'ocre. Però si a la ràdio i els programes de tele estan plagats de penya que es guanya la vida no sabent res però opinant de tot, i que l'últim cop que van dir alguna cosa interessant l'home encara no havia arribat a la lluna (i recordem les teories conspiratòries segons les quals encara no hi ha arribat) Va, home.
Ah, i tot plegat, brindant per la independència del poder judicial. Com moltes coses, si no fos perquè és una realitat, em faria molta gràcia. Una sentència judicial que depèn del que l'executiu digui. Em fa realment gràcia que algú pretengui que són independents.
A Estats Units va passar una cosa semblant. No sé quina elecció presidencial, diria que a la que va sortir el bush per primer cop, un dels motius pels quals era important -més enllà de poder ser el dolent més poderós del món, si es vol- era que allà els càrrecs del tribunal suprem són vitalicis, i durant el mandat del president que sortís elegit se'n jubilaven dos. Com que els designa el govern, en funció de si el que sortia era republicaà o demòcrata es preveia quin seria el color del tribunal suprem pels següents anys (conservador o ultraconservador)
De fet, entre 1974 i 1978 a EUA es va abolir la pena de mort, perquè es considerava que anava en contra de la octava enmnienda (tantes pelis sentint a parlar de la quinta enmienda, trobo que en català perd força....5ena esmena?). La 8ena esmena, doncs, va en contra "càstigs cruels i ...bé, "Cruel and inusual punishments".
Al '78 es va reinstaurar la pena de mort. Diria que el procés va ser això, un canvi en algun membre del tribunal suprem. Entre altres coses, em costa de creure que algú en 4 anys passi de pensar que la mort és un càstig cruel a que potser no n'hi ha per tant.
En mig d'aquesta disserció entre Iraq, el tribunal constitucional, els EUA i la pena de mort ha sonat la Janis Joplin amb el seu desgarro -vocal- i per sort he tornat a la meva confortable casa des d'on ho puc jutjar tot i quedar-me amb la consciència ben neta.
i parlant de cantants hippies, deixo una frase de la JOan Baez que m'agrada molt....
els detractors de la no violència diuen que la no-violència no ofereix garanties. És cert. El que és curiós, però, és que la violència tampoc no en dóna. Les estadístiques demostren que tens més probabilitats de sortir viu d'una batalla no violenta.
i ja callo...perquè, malgrat tot....hi crec
Avui sí, després de tant sentenciar i parlar d'Estats Units, "buenas noches, y buena suerte"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada