malas noches, y buena suerte

és curiós, això dels estats d'ànims
a mi em passa. Estic contenta. Tot va bé. I de sobte, en algun moment, em comença un malestar que fa que se m'indigesti la sopa (avui tenia sopa per sopar)...De fet no és ben bé una indigestió, però hi falta poc, perquè és un malestar anímic que neix molt a prop de l'estómac...una mica més amunt, diria jo...en algun lloc indeterminat de la caixa toràcica
Evidentment, no és ben bé de sobte...de fet, normalment els estats d'ànims aquests els puc veure venir....i el truco és intentar fer veure que no me n'adono De vegades, però, aquesta indigestió emocional es fa massa grossa per seguir fent la tàctica de l'avestruç, i cal passar a l'acció (alguna trucada, una cervesa...)
Quant no hi ha motius externs sòlids que ho justifiquen, sovint se'n va, perquè no té més importància que això. Una petita indigestió sorgida del no res que amb unes petites cures passa sense deixar seqüeles.

Els motius? De vegades ni n'hi ha. De vegades n'hi ha que no vull reconèixer. De vegades n'hi ha que sé que són estúpids....i en el meu cas, sovint, molt sovint, és que estic cansada...i, per recuperar un post meu de fa molt de temps -me remito a mi misma...-, l'hipotàlem em treballa més del compte.
El que no entenc és perquè sorgeixen. Jo no les he demanat.

En fi. Pugem el volum de l'ska i que segueixi la festa. Demà tornarà a ser un dia tan bonic com avui i tornarem a somriure
buenas noches y buena suerte, com deia algú en algun lloc