problemes domestics 1

vinc a barcelona el 7 de març, fins el 11....més detalls en propers mails (per concretar els colors de la pancarta a la rebuda a l'aeroport, etc)....

(això era pels que llegiu només les 2 primeres línies...la resta us la podeu saltar :)

A Göteborg costa molt trobar-hi apartaments de lloguer. PEr això, el departament té 3 apartaments llogats normalment, que lloga a la gent que ve, per faciltar les coses. EL meu xollo és que m'hi deixen estar gratis –cosa que he anat veient que és l'excepció-

L'altre dia em van venir a arreglar un parell de coses. Tot molt eficient. Comentar-li a l'administrativa del departament, una trucada seva, em truquen al mòbil, quedem per l'endemà entre 10 i 11, l'endemà a les 10:30 es planta un jove caches a casa meva....

En entrar el jove catxes es va descalçar, en un gest reflex, entenc, com a suec...En aquell moment, però, no vaig processar que era el seu gest reflex....suposo que com a sudeuropea (sempre em costa això de definir-me....sóc barcelonina? catalana? espanyola? península-ibèrico-habitant? sudeuropea? no-escandinava-però-temporalment-immigrant? occidental? terrícola?)

bé, deixem-ho amb que com a persona-procedent-d'una-país-on-no-t'acostumes-a-descalçar-quan-arribes-a-les-cases em va fer gràcia el gest venint d'un tio amb mono de treball una mica brut, i un cinturó amb tornavisos, claus allen i altres estris....i que, inconscientment, víctima de les campanyes publicitàries de cocacola light amb els descarregadors catxes traient-se la samarreta davant les mirades de fruïció d'oficinistes -dones- em vaig sentir decebuda quan es va quedar totalment vestit, però en mitjons, preguntant-me què havia de fer.

Un cop més, es demostra que la publicitat perveteix les ments més innocents...(és que estic llegint "no logo" i estic amb la publicitat i les marques que no puc pensar en res més...perquè pel que fa amics i sortir de festa es va fent, però amb moderació....ara, d'aquesta estada a Suècia tornaré feta una culturetes i una crack –com qui diu- de l'acordió....)

En fi. Fins aquí el comentari de l'anècdota. Tota una pàgina. Sense explicar res trascendental. Això demostra que quan no aconsegueixo establir conversa amb un suec, el problema és seu, perquè jo de fotre el rollo en sé un rato :)

salute!

milena

Pd. si algú encara en dubta de la perversió a què ens aboca la publicitat, podríem fer la prova de dir "busco a Jacques" en algun lloc...a veure quanta gent pensa en una mare desesperada que ha perdut el seu fill Jacques, i quanta gent pensa en una dona vestida de cuir, cara indeterminada i pits grans que s'està descordant la cremallera del mono ultra cenyit que porta, en un dels anuncis més gratuïtament sexuals que recordo –però que, suposo, el sol fet que ja formi part de l'imaginari col·lectiu és un triomf dels publicistes que el van idear....