tornada a barcelona i temps suec

l'engany que representa la tornada de la setmana que ve a goteborg només ha suavitzat una mica la tristesa del marxar, gràcies al David-el-català que presenta el doctorat en el moment adequat, donant-me l'exucsa per tornar i perquè les despedides d'avui fossin ens-veiem-la-setmana-que-ve i dosificar la tristesa. Gràcies...doncs (un cop més... :)) tot i així, ha estat un engany relatiu...no ha aconseguit enganyar-me prou com per no ser conscient que això s'ha acabat, i algunes de les despedides de "fins la setmana que ve" han estat igualment molt tristes, i s'hi ha sumat una despedida dolorosa d'un amic-veí-grec que no hi serà quan torni i que no se sap quan tornaré a veure...però ha estat l'únic adéu-espero-que-fins-aviat,-estimat-amic,
així que ja a barcelona, amb la feina feta...m'he despedit, m'he entristit, he format part del grup de gent que hi ha en qualsevol aeroport amb llàgrimes als ulls, he estat mirant els cels nòrdics i les illes sueques per la finestra fins que la falta de son dels últimes dies m'ha fer dormir i m'he despertat a girona, rebuda pel meu pare content que la filla torni (i no vull semblar mala filla..contenta de veure'l, es clar...però trista igualment), però acompanyat d'una humitat asquerosa que m'ha fer venir al cap "ai...el temps a goteborg és millor". cosa que aquests dies que fa sol és veritat..i davant de l'esplendorositat de la naturalesa goteborguiense, de les 20 hores de llum, dels dies radiants i de la fresca agradable a la nit, qui recorda els 6 mesos de pluja i grisor que t'has hagut de tragar??
doncs tothom, ho recorda.
després d'un temps allà et transformes, i el sol es converteix en una obsessió. Quan surt el sol els habitants de Suècia es llencen al carrer. Les barbacoes instal·lades per tot arreu de cop estan sempre plenes, i barbacoes d'un sol ús inunden els parcs i jardins de la ciutat, que passa, tota ella, a fer olor de barbacoa. Les terrasses on a l'hivern hi ha 3 persones abrigades amb mantes -proporcionades pels mateixos restaurants- de cop estan totes plenes, i costa trobar un sol lloc lliure on et deixin pagar 5 euros per una cervesa. Quan t'asseus, si el sol està molt baix et sap greu fer-li ombra al del darrera i adoptes postures inversemblants per tal de no cometre el pitjor crim que es pot cometre en aquetes ocasions....privar de sol a algú.

I llavors només pots pensar en sortir a fora. si compres dinar, en agafar-lo per endur i anar-te'n al sol. I qualsevol passeig es converteix en un zic-zac, on el que compta no és el camí més curt sinó el camí que creua menys trossos d'ombra. Si cal creuar d'acera per evitar caminar 10m a l'ombra, es canvia. Com a mínim en el meu cas, i em consta que no sóc l'única.

I tota aquesta obsessió per gaudir del sol també és perquè no se sap quan durarà. Fa 3 setmanes va fer unes dies molt calurosos. Després va tornar el fred. Quan hi havia la marta a goteborg, una nit estàvem a uns 2 graus. Ahir estàvem a 27ºC..no saber si és l'últim dia de sol de tot l'estiu també te fa viure'l més intensament. Els estius poden ser preciosos o terriblement plujosos....de fet diuen que l'any passat "l'estitu va ser un dijous". La resta de temps, pluja i pluja. I també, després de passar un temps allà entens una mica el que al principi sobtava...i és que els suecs parlin tant del temps.
Al principi pensava que formava part de les converses d'ascensor, inevitables amb companys de departament que no coneixes...però no, després he anat veient que es parla molt molt del temps...cosa que en el meu anàlisis sociològic de carajillu -no vindrà d'un, oi?- jo atribuiria a dues causes1. l'aparent incapacitat dels suecs per generar conversa fàcilment.

1. El temps és un bon comodin. (un amic suec del david que ha estat temps a portugal sempre diu que els suecs han d'aprendre molt de nosaltres en quant a habilitats socials. en canvi, jo trobo que l'extremada bona educació sueca fa també que tot sigui en general més fàcil...potser l'homo socialis adequat seria algú amb la bona educació i consideració sueques -en general, sempre somrient i atent als altres- i la nostra manera d'interaccionar un cop passada la barrera de la bona educació, en nosaltres de vegades inexistent -la bona educació- i que, en canvi, en el suecs de vegades sembla que és l'únic que hi ha. Una muralla de bona educació que fa que sigui molt fàcil un primer contacte però molt difícil anar més enllà...ho seguiré elaborant)

2. el temps aquí és tan extrem que realment et governa la vida. Els extrems no són jaqueta i samarreta sense mànigues, sinó 4 o 20 hores de llum, grisor absoluta o cel radiant...després de dies seguits de pluja, grisor absoluta i foscor, quan surt el sol ´només et ve de gust parlar de que fa sol. I no cal dir que despres de 6 mesos de fred i foscor i pluja, i arbres morts i cares blanques, quan tot això canvia només et ve de gust parlar-ne i "regodearte", revolcar-te verbalment en la nova situació climàtica.
I, durant els mesos d'hivern et dediques a parlar de com de bonic serà tot quan arribi la primavera. Sembla una exageració, però només ho és parcialment. M'he fet farts de sentir converses sobre lo bonic que és tot quan ve la primavera,, o de suecs parlant-me del temps i dient-me durant l'hivern "hauries d'haver vingut a la primavera"...."t'hauries de quedar per veure la primavera"..i després "com a mínim t'has quedat i has vist la primvaera".

doncs això. Potser ni una flor no fa estiu ni una barbacoa no fa primavera, però ara sé que hi ajuda.