la millor botiga del món

hi havia aquesta notícia a vilaweb
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2211946

mira, la notícia en si...bueno, el saber no ocupa lugar, que diuen...
la poso simplement perquè m'ha recordat el lema de "barcelona, la millor botiga del món", que m'ofèn profundament cada cop que el sento i sobre el que encara no havia escrit mai.
Un company de la beca em va comentar que havia anat a una conferència sobre...no sé què. Fins aquí, tot molt concret.Parlava de màrketing, i deien que el que calia era una marca...que la primera marca de la història va ser el concili de trento (en el camí he perdut el perquè es considerava una marca), i deia que unes regles de màrketing bàsqieus eren que
1. el que venia -i calia tenir- eren les marques, ni les empreses ni les idess (?) ni no sé què...(definició exacta de marca no la tinc clara)
2. que les maques s'havien d'anar renovant
i que això era exactament el que feia l'ajuntament de barcelona, i que això de "barcelona batega" correspon exactament a aquests paràmetres, que és una marca, i que ha substituït, com calia fer, la que hi havia anteriorment (barcelona t'estima? no sé quina era)
El que explicava de la conferència era molt interessant. Però nop prou, sembla, com perquè la meva memòria ho emmagatzemés de tal manera que després fos reproduïble inteligiblement. Intentaré a veure si puc re-aprendre-ho i, ara sí, guardar-ho amb el format adequat.

mentrestant, seguirem sentint bategar barcelona com a millor botiga del món...d'esquerres de debò, es clar

No hi ha res com tenir exàmens per redescobrir fins a quin punt m'agrada escriure. Molt, m'agrada molt. Crec que un post diari encara resulta massa poc....intentaré pujar-ho a dos...i després passaré a la intravenosa, que per via oral, en segons quines dosis, no s'absorbeix bé

A dios rogando...

Hola amics
aquesta és una carta que ens ha enviat el César, el peludo, de la contrapart de El salvador d'ESF...
i a sota la que va enviar el mateix César a la comunidad de El Escalon
(petit diccionari:
ADESCO és la Junta directiva legalitzada
ANDA: empresa d'aigua de El salvador. EN principi pública, però no actua com a tal
cantarera: "font pública")
són un pèl llargues, però crec que valen la pena
salut


BROTES DE RESISTENCIA.
28-09-06

La comunidad Escalon está ubicada en el cantón del mismo nombre, que no tiene nada que ver con el nombre de la colonia de la clase dominante. Cuentan con una ADESCO llamada “Despertar”

Las 39 familias de la Escalón son pequeños agricultores, sembradores de maiz, de frijoles y de sueños. Los conocimos en el 2003 cuando se llevó a cabo el levantamiento del “Plan Director de agua y saneamiento”, ahí se identificó la problemática y se definieron propuestas técnicas de abastecimiento de agua potable y saneamiento, especificamente cuatro cantareras estrategicamente distribuidas a lo largo de la comunidad. Aun el proyecto no ha llegado.

En ese mismo cantón una poderosa empresa privada conocida como la ROBLE, de la familia Poma (uno de los bloques hegemónicos de poder mas grandes y bestiales del país, construyó un mega proyecto llamada QUINTAS RECREATIVAS LA HACIENDA; el valor de las casas es de 145,000 dolarucos); la historia de esta familia se remonta al año 1918 cuando un inmigrante español de profesión herrero del Sur de España llamado Bartolome Poma vino al país y se trajo a su media naranja y procrearon varios hijos.

Esta familia allá por los años 50 se metieron al negocio de vehiculos de una marca poco conicida llamada TOYOTA y montaron una empresa conocida como DIDEA.
En la actualidad es una empresa que se ha expandido a otros negocios por ejemplo: los mentados metrocentros, hoteles en Centro America y Miami, construcción, entro otros.

Pues volviendo a las mentadas “Quintas Recreativas” estos personajes cerraron el perímetro, cuentan con portones, casetas de control y vigilancia privada con sendas escopetas de calibre doce que le mientan.

Fue 1996 cuando el empresario Eduardo Poma con prepotencia y engaños se apoderó de la calle expresándose a los lugareños que la calle les pertenecía rebautizándola como “PASEO LA HACIENDA”, Por su parte el presidente de la ADESCO Sergio Alfaro negó que hayan negociado la calle a cambio de una triste cantarera con dos choros (esta fue la gran propuesta de los Pomas para privatizar la calle) dado que desde este año se interpuso la denuncia en la Procuradoría para la Defensa de los Derechos Humanos (PDDH) y fue hasta este año gracias a la presión y movilizacion de la comunidad y el apoyo de FESPAD (Fundación para la Apliación del Derecho) que el alcalde del municipio “papaito chulo” “peinador de cejas” “y de barbas” tuvo que tomar (siendo del partido gobernante), reafirmó el estado púublico de dicha arteria como consta en los archivos de la alcaldía.(ver nota de periódico)

Cuando la empresa de los Poma después de muchas reuniones les entregó la famosa propuesta de resolverles la problemática del agua mediante una canterera con dos grifos por ocho años, con una dotación de 37/l/h/día, los compas de la comunidad sacaron la propuesta del Plan Director y se acercaron a nosotros para que diéramos opinión sobre la misma.(adjunto carta presentada a la comunidad).

Antes de que la comunidad entregará la contra propuesta a los Pomas, desarrollamos una reunión en el local de la casa de oración de las asambleas de DIOS. Llegaron seis personas, tres mujeres y tres hombres, Sergio, Tilo, Pedro, Ana, María, Ester. En esta reunión se reflexionó sobre el fenómeno de los pobres y los ricos a la luz de las escrituras del gran libro, primero analizamos en el evangelio de Mateo la historia de Lázaro y el Rico y los compas dijeron “claro nosotros somos los Lázaros, ellos nos ven mal y nos desprecian como a lazaro, pero somos buenos y los ricos estan condenados. Por si esto fuera poco analizamos Santiago 5: “Ay de ustedes los ricos”, esta parte también fue contundente para que los compas comprendieran el conflicto histórico entre los ricos y los pobres y que el tema a resolver es un problema entre los que tienen demasiado y los que no tenemos nada.

Pero para terminar de rematar el asunto analizamos lo que aquel famoso barbudo le dijo a un hombre cuando éste le preguntó como podría alcanzar el Reino de los Cielos, y aquel le contestó “cumple los diez mandamientos, vende todas tus riquezas y repártela entre los pobres”.
Acá vino la reflexión “es mas fácil que un camello entre por el ojo de una aguja y no que un rico entre en el reino de los cielos”. En esta parte los ánimos de los compas estaban mas altos pero faltaba algo para rematar el asunto. Fue en este punto que el ayote se me alumbró y recordamos como un tal David con una onda y una piedra le rompió el ayote a un gigante llamado Goliat.
La gente reflexionó y concluyó: “nosotros somos los Lázaros pero también podemos ser el David y podemos darle en el ayote a los Pomas que son el Goliat moderno.

Y así fue, se preparó bien la onda, se consiguió una buena piedra redonda del río Aquiquisquillo y el día viernes 22 los Lázaros y los pequeños Davides derribaron las casetas de vigilancia, botaron los portones que les impedían el paso (pues lo que se me olvidó contar fue que la empresa Roble llevaría a cabo un censo en toda la comunidad y para que ellos ingresaran tenáan que dejar su DUI (DNI SALVADOREÑO) y a cambio les darían un carnet de visitantes y si no estabas en la lista siendo un familiar no te dejarían entrar, todo esto mientras les acondicionaban una nueva calle fuera del condimino, donde han visto semejante cosa?). Ese dia viernes 22 de septiembre cuando el reloj marcaba las 4:10 pm, con el apoyo del alcalde y miembros del consejo y bajo un ardiente sol la comunidad Escalón se armaron de valor, afinaron la punteria y le pegáron al gigante un gran cachimbazo lo derribaron poniendo de manifiesto un pequeño embrión de RESISTENCIA Y DIGNIDAD EN LA CORDILLERA DEL BALSAMO, HACIENDO HONOR A SU NOMBRE “DESPERTAR”.


EL CRISTO GUEVARA HIZO LA OBRA.
A DIOS ROGANDO Y CON EL MAZO DANDO
NO LES PARECE?

CESAR ERAZO





Zaragoza, 03 de septiembre de 2006.


Srs. Junta Directiva Comunidad Escalón.
San José Villa Nueva.
Presente.-


Reciban cordiales saludos y deseando al mismo tiempo que el señor derrame bendiciones y los guíe en su quehacer diario a nivel comunal y familiar.

En base a su solicitud hecha a nuestra asociación a través de mi persona el día 22 de agosto de los corrientes para expresar una valoración técnica de propuesta de abastecimiento de agua hecha por la empresa Roble, les manifestamos lo siguiente:


 Una sola cantarera con dos grifos no les resolvería la grave problemática de agua que actualmente ustedes viven.

 Que en nuestro estudio llevado a cabo en Plan director de agua y saneamiento en el 2003 se consideraban al menos cuatro cantareras estratégicamente distribuidas a lo largo de la comunidad.

 La dotación presentada en la propuesta esta muy por debajo de la dotación requerida para proyectos de abastecimiento de agua en el ámbito rural, que según ANDA es de 80 litros, habitante, día, lo que implica que tendrán déficit de agua y se formaran colas e invertirán demasiado tiempo en el abastecimiento de agua para la familia.

 La propuesta solamente habla de cantidad de agua (37 l/h/día) que ya hemos dicho que es baja, pero no se menciona sobre la calidad de agua, método de tratamiento, cloración, etc., además no queda claro aspectos de mantenimiento y operación del sistema propuesto.

 Solo se considera un periodo de 8 años de abastecimiento, siendo lo correcto un proyecto con una vida útil mínima a 20 años considerando el crecimiento de la población para el mismo periodo.


 Es importante en los proyectos de abastecimiento de agua en el ámbito rural incorporar el componente formativo educativo a través de capacitaciones que busquen sensibilizar a la población sobre temas ambientales, contaminación, recursos hídricos, biofiltros, tratamiento de agua, etc.






 En resumen la propuesta A NUESTRO JUCIO no se propone resolver la problemática de manera integral, considera una dotación baja y un periodo corto, sin crecimiento de población, no toma en cuanta los lotes de vivienda de las familias que no habitan actualmente y no se menciona el tema saneamiento básico.

 El caudal requerido para la comunidad Escalón, tomando en cuanto la población actual y lotes de vivienda a 20 años vista con una tasa de crecimiento anual de 2% es de 1.78 l/s




Sin otro particular muy atentamente.






Ing. César Erazo
Coordinador del Programa de Infraestructura Básica PIB
ACUA.

així va el tema....

més bon nadal

segueixo amb la recopilació de felicitacions de Nadal que m'han agradat especialment.
La primera, la del post anterior
Aquí en vénen algunes més, en una altra línia, però també- trobo- boniques (en la fina línia que separa lo bonic de lo carrincló, si es vol...i que fa que classificar-ho en una o altra banda de la línia sigui una qüestió de l'estat d'ànim del moment).
He de reconèixer que ara com ara em semblen una mica cursis, pero, com diu la dita, lo cursi no quita lo valiente (ni lo bonito)
En fi, sense més dilacions, el mític, l'inconfusible, el terrible, el meravellós: Bon Nadal

M’agradaria guarnir, aquests dies, un arbre de Nadal molt especial i penjar-hi, en lloc de regals, els noms de tots els meus amics. Els de prop i els de més lluny. Els de sempre i els que tinc ara. Els que veig cada dia, i els que trobo molt de tant en tant. Aquells que sempre recordo i els que sovint oblido. Els constants i els inconstants. Els de les hores alegres i els de les hores difícils. Els que sense voler vaig ferir, i els que sense voler em van ferir. Aquells a qui conec profundament, i aquells a qui només conec per la seva aparença. Els que em deuen alguna cosa i aquells a qui dec molt. Els amics humils i els amics importants. Per això els anomeno a tots, a tots els amics que han passat per la meva vida. Els que rebeu aquest missatge i els que no el rebran. Un arbre d’arrels profundes, perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai. Un arbre que, en florir l’any vinent, ens porti il·lusió, salut, amor i pau. Tant de bo que per Nadal, ens puguem retrobar per a compartir els millors desitjos d’esperança, donant una mica de felicitat a aquells que ho han perdut tot.

El que ve a continuació diria que no pretén ser una felicitació de Nadal, però me l'han enviada per aquestes dates....i si es diu Oda a la Vida segur que deu ser per celebrar la vida del nen Jesús, o sigui que hi va que ni pintada

Oda a la Vida

Lentamente muere quien se vuelve esclavo de la costumbre, repitiendo cada día los mismos recorridos, quién no cambia el camino, quién no se arriesga a vestir con distintos colores, quién no habla a quien no conoce.

Muere lentamente quien evita una pasión, quién prefiere el negro al blanco y los puntos sobre las íes a "los" antes de un conjunto de emociones, justo esas que hacen brillar los ojos, las que hacen de un bostezo una sonrisa, las que hacen latir el corazón delante del error y de los sentimientos.

Lentamente muere quien no gira la mesa, quién es infeliz con su trabajo, quién no arriesga la certeza por la incertidumbre, para seguir un sueño, quién no se permite al menos una vez en la vida el huir de los consejos sensatos. Lentamente muere quien no viaja, quién no lee, quién no escucha música, quién no encuentra gracia en sí mismo. Muere lentamente quien destruye su amor propio, quién no se deja ayudar; quien pasa los días quejandose de la misma desdicha o de la lluvia incesante.

Lentamente muere quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, quién no hace preguntas sobre los argumentos que no conoce, quién no contesta cuando le preguntan algo que conoce.

Evitamos la muerte a pequeñas dosis, siempre recordando que estar vivo solicita un esfuerzo mucho mayor del simple hecho de respirar. Solamente la ardiente paciencia llevará al logro de una espléndida felicidad.

Pablo Neruda

I ara aquest ja és de gratis, simplement aquesta del Neruda em recorda a "no te salves" de Benedetti, justament ahir vaig trobar-me a les mans el "inventario no.1", i la vaig rellegir. una poesia que durant molt de temps havia estat...no sé si dir una poesia de capçalera, però gairebé. En part perquè me la va ensenyar una noia argentina a qui fa anys que li vaig perdre la pista, però que m'agradava molt (en un sentit no sexual).
En concret es deia Felicitas (en general no sabria dir com es deia) i tenia darrera una història bastant dramàtica.
Em sap greu haver-li perdut la pista.


no te salves

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino

y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.


Mario Benedetti


Y con esto y un bizcocho, amics i amigues, coneguts i conegudes, estimats i estimades, que gaudiu de la família i els amics i els turrons i les neules
Salut

bones festes

Hi ha vegades que no pots arribar al teu destí final per molta màgia que li posis...


Bones festes


PD ( ... sobretot a aquells que vulguin seguir lluitant)

FINAL QUADRIMESTER TOTAL 2

he arribat a final de quadrimestre...
he pensat en moltes metàfores per descriure'l, però penso que potser la descricpió més acurada seria que ha estat com un videojoc, on l'objectiu final era anar passant pantalles, unes pantalles (que a la vida real s'assimilaven a una setmana) que cada cop es succeïen amb un ritme més frenètic....
al principi de cada pantalla/setmana l'objectiu final només era arribar a la següent amb una barra d'energia suficient per poder sobreviure a la següent
I les proves a passar eren diverses.

En algunes havies de córrer davant d'un tren -en marxa- que anava accelerant, i jo anava corrent i corrent, per una via plena d'obstacles, sense possibilitat de sortir de la via...el tren anava accelerant, i jo anava mirant enrera i veient com la distància entre nosaltres s'escurçava..i s'escurçava...quan ja estava a punt de ser envestida per la locomotora veia el final, -Cap-de-Setmana's Station-, feia l'últim sprint i arribava, exhausta...pantalla superada

En d'altres, jo feia de Keanu Reeves a Matrix...agents malvats m'anaven tirant projectils, mentre jo intentava arribar a la central d'intel·ligència -Weekend Central- esquivant-los com podia....refugiant-me en braços amics, que de vegades m'oferien projectils per contratacar -en forma de treballs ja fets, petits favors, unes gotetes de llet de soja per tirar endavant-....

també hi havia pantalles on jo feia de portera de futbol, i tenia el ronaldinho, el pelé, el ronaldo en les sevs bones èpoques, el maradona i el guardiola -crec que no hi pintava res, però era un guinyo al públic català- que anaven tirant penalties a la meva porteria, un rere l'altre, i jo només em podia concentrar en anar tirant pilotes fora com podia,i quan n'aturava una no podia gaudir ni de 3 segons de calma, perquè ja tenia al següent amb la punta de la bota endinsant-se a la pilota...L'important no era fer bones parades...l'important era tirar pilotes fora com podia, i prepara-me pel següent xut...

En d'altres havia de sortir a fer un número de circ de malabars. Jo havia assajat el número amb les clàssiques 3 boles, però en treure'm a la pista m'obligaven a fer-lo amb 7 boles, mentre posaven una música frenètica que feia "titotiro-tiroriroriro-tito-tiro-tito-tiro...." un cop, i un altre, mentre cada cop em queien més boles a sobre que jo havia d¡intentar gestionar com podia, però els meus braços ja anaven més ràpid del que havien anat mai, però les boles no paraven d'arribar, i arribar, i la música em taladrava el cervell i m'impedia concentrar-me en agafar les boles, i tenia a tot el públic mirant-me i rient en veure el meu patiment...fins que arribava el final de l'espectacle, el "FINDE", deixava les boles i m'eixugava la suor que em regalimava pel front i que m'havia empapat la samarreta....Pantalla superada.

En d'altres -era un joc de manufactura japonesa, però versionat a lo castizo- jo era un torero, sense capa ni espasa, en mig de la plaça de toros monumental, amb 7 toros embravits volent-me embastir, i jo, entre corredisses i hàbils jocs de cintura havia d'aconseguir evitar les seves embastides....durant 5 interminables dies...rebia alguna cornada que altra, però havia d'aguantar fins que arribés el cap de setmana, que era quan venia el torero substitut.

I les dues últimes setmanes, perdó, pantalles, del "FINAL QUATRIMESTER TOTAL" tot això es sumava, i havia de fer de keanu reeves en mig de la plaça de toros amb una locomotora que m'intetava atropellar mentre havia de parar els xuts a porteria de pelé i companyia tot fent malabars i sabent que el meu únic objectiu era arribar al final de la pantalla i que la barra d'energia no estigués buida del tot...llavors l'esperit de Nadal -en forma d'una immensa targeta de crèdit- em recolliria i em portaria al braços d'un primer ministre blau -és que era un joc republicà, i això dels prínceps blaus està desfassadíssim-, on unes cures intensives em permetrien recuperar-me de les cornades, les bales i l'extanuament....
Si arribaves aquí -i jo hi he arribat- havies guanyat tot el joc. Hi ha una continuació del joc, que es diu "final exam 4", però és un joc de nens en comparació amb això....que avorrit.
Reconec que vaig tenir moment de dubtes de la meva capacitat, quan del no res sortien petits "bonus tracks" en forma de juntes d'escola, beques a demanar, cartes de recomanació a escriure...però en aquests moments m'aferrava a la meva dieta rica en vegetals i tirava endavant..

Quin subidón d'adrenalina....més absurd.
També s'ha de dir que probablement ssi no hagués funcionat amb la filosofia JIT (Just In Time) potser otro gallo hagués cantado...però què havia de fer, treballar els caps de setmana?????

Per sort tot plegat era prou poc important, però, com perquè m'ho hagi pogut prendre amb esportivitat (crec) ....
I tot això, sense la play station....

salut
pd.parlant de plays stations, l'altre dia ma germana em van explicar d'un capítol de south park on un no podia esperar per tenir la play station 4 (o semblant) i demanava als seus amics que el congelessin, i que quan la play station hagués sortit el descongelessin...els amics no ho feien, i ell s'anava posant a tots els congeladors dient "no puc esperar, no puc esperar"...fins que al final se n'anava a la neu i es congelava...però es descongelava al cap de 10000 anys, i ja no hi havia la play station 4...
moraleja? Que la descongelació espontània és poc precisa? pot ser

recomanació del dia :JO

acabo d'escriure un esborrany de carta de recomanació per mi mateixa....per demanar una beca al govern suec perquè em mantingui si me'n vaig allà...la carta l'acabarà un professor, però m'han demanat que faci jo el primer esborrany...
si mai teniu la moral baixa, us ho recomano, com a exercici d'autoestima....
Un s'acaba preguntant com pot ser que no rebi constantment ofertes de feina, de col·laboració, peticions d'autògrafs.....tant de temps convivint amb mi mateixa, i sense saber que sóc un diamant en brut!!
Com apunt...em fa gràcia, perquè la CEDEII....aquí no ho havia posat mai al curriculum perquè em feia vergonya haver-ne estat presidenta...i si algú sap què és???
Enviar-ho a suècia, però, no sé, em dóna tranquil·litat...allà ningú no ho deu saber....... oi?
bona nit....així comença la meva setmana...dilluns a les 2h del matí i escribint al blog

la meva setmana en xifres

5 treballs fets
1 practica assistida
3 problemes entregats
3 reunions fetes
1 junta d'escola assistida
2 documents escrits
1 director crispat
1 reunió del consell d'estudiants amb temptacions de ser assistida
54 mails escrits
1h de piano estudiada
1,15h de classe de piano assistida
1h d'acordio tocada
1h de classe d'acotrdió assistida
2h d'assaig de teatre fet
15 hores treballades
30 hores dormides
24km en bici fets
53451325132135164.98 tecles premudes
300 cops el nas mocat
....a l'infern de veritat, com a mínim, s'hi deu estar calent, no????
i tot això...perquè no vaig calcular bé el meu temps a principi de curs...? no!! l'únic que hi treuria aquí serien els treballs fets i els problemes entregats,,,,
tot això perque vull!...Perquè ja tinc ganes de viure. Perquè vull...He estat amb gent preciosa, perquè vull...

Per si algú no coneix la cançó de l'Ovidi Montllor en qüestió, aquí us la deixo.

Plovia aquell dia. Perquè vull! Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa.Perquè vull! Perquè tinc ganes que sortís!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull! Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: «Encantada». Perquè vull! Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull! Perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món preciós. Perquè vull! Perquè tinc ja ganes de viure'l!
Després vàrem parlar. Perquè vull! Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull! Perquè tinc ganes de volar!
Vam volar pel món nou. Perquè vull! Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull! Perquè sè qué és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull! Perquè sé que es pot menjar!
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull! Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull! Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de tots!
I acabo la cançó. Perquè vull! Tot comença en un mateix!

Per acabar, algunes xifres més, aquestes ja purament per matar el cuquet de la curiostiat
32135 passos començats amb el peu dret
0 premonicions tingudes
60% de passos començats amb el peu esquerra (ara, doncs, ja podeu calcular el nombre total de passos realitzat)
0 cops la internacional cantada
2563125 cops pronunciada la "e" neutra
1.76m mesurats (de mitjana, de cap a peus)
2 pujades amb anscensor compartides amb veïns
1 amic marxat a les Canàries
0 germanets nascuts

i acabo aquí el post...perquè vull...tot comença en un mateix

y murió

ha mort pinochet... Alegria, però també ràbia perquè hagi mort al llit qual vellet afable, rodejat de família...uns mesos més per veure alguna condemna...tan costava? Però bé, amb això els familiars de les víctimes manen...si ells estan contents, jo també.
A l'escola tenia una professora de mates que era xilena. Quan el garzón va demanar l'extradició de Pinochet (jo devia fer 3er de bup) recordo un dia que la dona no estava molt fina, i demant-nos excuses per estar tan poc inspirada ens va confessar que havia portat cava a la sala de professors per celebrar-ho, i que estava una mica beguda. Està clar que un motiu així bé es val unes quantes integrals menys apreses.
Avui penso en ella. Espero que estigui ben borratxa. I, no sé perquè, m'ha vingut al cap un poema de Mario Benedetti.

Defensa de la alegría

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar

y también de la alegría

Que així sigui

time capsule i el sexe

Fa un any i pico em va arribar un mail d'una cosa que era "time capsule". Un lloc on et podies autoenviar un mail i que et retornés al cap d'un, 10 o 20 anys. Per por de la nostàlgia, m'ho vaig autoenviar només al cap d'un any...i fa cosa d'un mes em va arribar.
El procés en qüestió d'aquesta remesa de cartes als "futurs jo" es pot trobar a http://www.forbes.com/2005/10/21/email-future-time-capsule_cx_de_comm05_1024email.html

el trobo prou interessant...explicant com es pretén assegurar que una mail, digital, es pugui enviar d'aquí a 20 anys...coma ssegurar que una empresa, la que tingui la base de dades, encara existeixi d'aquí a 20 anys? I google, encara existirà? (si fes cas de la teoria de l'agustin la pregunta seria "encara serem lliures o google ens haurà sotmès i s'haurà convertit en el gran hermano de la societat informatitzada??")

Es veu que també hi ha llocs on ho pots fer, això d'autoenviar-te una carta al teu futur jo, si bé, entenc, no hi ha tantes garanties, sobretot si t'ho autoenvies a 20 anys.
http://futureme.org/

I sobre el mail en qüestió que em vaig autoenviar...el vaig enviar en una de les darreres visites que vaig fer al Consell de l'Estudiantat, quan ja no era coordinadora però estava recuperant hores (entenc que els 10 minuts que vaig tardar en fer-ho no els vaig comptabilitzar, no patiu). I hi deia coses prou interessants...quina tia, amb lo jove que era, i ja plena de saviesa! :P

Bé, el cas és que era l'última setmana que l'agustín corria per l'escola, per una banda, i per altra estava ordenant actes del consell, on hi sortien vells coneguts com txescos, mauris, mikels, agustins, i d'altres... (curiós, que amb aquests noms poc freqüents, n'hi hagués més d'un de cada)...i també hi havia actes on sortíem Marta, Macarena, i jo durant les batalles dels compensables (txescos, mauris, mikels, aguss vs marta, macarena, milena....el tema sexe, a delegació, era realment una qüestió generacional, vist així..ai, vull dir, no vull dir que uns tinguem una vida sexual més activa...vull dir, que en temes de sexe, oralment, vull dir, de parlar en públic, a delegació és...en fi, m'estic empantanegant)

Les actes, passat prou temps (i a delegació n'hi ha del 1800) sempre tenen un punt de nostàlgic...el que deuen representar, per la gent que ho va viure!
Ahir vaig tenir la meva darrera comissió permanent, i no sé perquè em va donar per pensar això...tantes disputes, tantes permanetns tenses...i pa qué? Pols som i pols serem..al final, tot quedarà reflectit en una acta en uns arxius que futurs becaris com la mireia i el jaume valentines recopilaran el 2050... :) PERÒ haurem canviat el curs de la història (juajuajua). Bé, això no, però haurem estat feliços ;)

El cas és que entre les actes i que marxava l'agus de l'escola, i que tothom que estava a delegació quan jo havia entrat estava a punt de marxar...i d'això parlava, i deia (em cito textualment, per no perdre la riquesa, els matisos de les meves pròpies paraules)

"quina tristesa....a poc a poc molta gent que m'estimo ho està deixant. i a poc a poc la lluita deixa de ser meva, i delegació (...)
i potser aquests mateixos són els sentiments que ha tingut tothom que ha estat a delegacuió i ha passat la carrera allà....
això és una cosa que em fa gràcia de tot plegat...que els processos personals es repeteixen, sempre...(...)
bueno, continuaré fent´hores de beca, un dia que pujo
i què estaré fent d'aquí a un any quan llegeixi això?
i si m'ho envio per d'aquí a dos anys,...?
en fi...
qui sap
ja veurem....
em fa por enviar-m'ho d'aquí a massa temps.
20 anys....em moriré de nostalgia?

" Tanco cometes. Ara 5 minuts de reflexió sobre les meves paraules.
Paraula de Milena
Amén

passats els 5 minuts....llàstima no haver-m'ho enviat a 20 anys. Com sempre, només em penedeixo d'allò que no he fet, especialment si és per por (en aquest cas, por de nostàlgia infinita)

pd. per cert...el títol és clarament l'aplicació de la regla número 1 del màrketing: el sexe ven. Ahir en vaig veure l'exemple més clar a la portada del muy interesante, al quisoc. En lletres molt grans "SEXO ORAL", i el subtitol era "porque hombre y mujeres piensan y hablan diferente", o semblant. Imagineu si ven que tot i haver-me llegit el subtítol m'ho vaig estar a punt de comprar! per sort no duia diners, que és l'únic contra el que el marketing no pot fer res.

difonem la paraula

coses així rebo al meu compte de hotmail...Us ho passo, per si a algú li interessa....

AASOCIACION CRISTIANA NUEVOS HORIZONTES INVITA A PARTICIPAR EN UN
CAMPAMENTO MISIONERO LLAMADO ACERCATE A LOS TIKUNA
EL PROXIMO 8 AL 15 DE DICIEMBRE EN EL AMAZONAS.
SI ESTAS INTERESADO EN SABER MAS Y PARTICIPAR, HAZ CLIC AQUI.

O INGRESA AL SIGUIENTE SITIO EN INTERNET:

http://www.nuevoshorizontesweb.org/acercate/acercate_tikuna.html

renfe i rac1

en aquest blog hi ha comentaris sobre això de renfe....

http://versiorac.blogspot.com/2006/11/el-merder-del-sr-del-moral.html

la veritat és que jo no en tinc una opinió formada...a mi en el fons em fa gràcia, però hi ha tanta gent tan emprenyada que em fa dubtar...i la pregunta seria: i si aquesta gent es tira del balcó, jo també ho faré??
Qui sap...
salut

responsable renfe

us ho recomano
http://ch-chep.blogspot.com/2006/11/entrevista-al-responsable-de-renfe.html

ciutadans per mi

que t'il·lustri, bernat??? quina resposnabilitat.,,, :)
doncs, petit saltamontes, els de ciutadans...sorgeiexen d'ex-psoes/pscs i ex-ciutadans per catalunya, preocupats pel rumb ultranacionalista (no és broma) que han pres aquests partits...Van començar fa un temps amb manifestos, firmats per "intel·lectuals" de l'estil de Boadella, ARcadi Espada i companyia, però aquests han anat passant a l'ombra a mesura que avançava la campanya.
La seva tesis principal és que a Catalunya els no catalano parlants estan perseguits, i per això es passen el dia dient "llibertat, libertad" com diu el mikel, barrejant (molt important) català i castellà per demostrar que els nacionalismes els la suen. A l'acte de presentació de campanya el seu cap de llista, Albert Rivera, va dir "Catlaunya me suda la polla", cosa que a mi me la suaria si no fos perquè coincidia amb l'època àlgida del pollón -parlant de coses que suen- pel que va dir el Rubianes. (si no ho saps...pregunta)

Mentre al Rubianes no li deixaven fer una obra sobre Lorca a Madrid per les seves declaracions, les del Rivera van passar quasi desapercebudes, cosa que em fa dubtar de si realment són els espanyols no catalans els que estan en inferioritat de condicions....A mi els de ciutadans sempre em recorden una cançó de la trinca, "i ara surten manifestos on expliquen quatre llestos que som jo i la querida (catalunya) els que els estem oprimint".

Ah! i molt important. Tot això acompanyat d'una postura vicitmista sobre el boicot que han patit per part de tots els mitjans de comunicació catalans, especialment tv3, perquè com que demanen llibertat i els mitjans de comunicació estan en mans del nacionalisme català, els han fet el buit...Curiós, com es pot veure tant diferent una cosa. Jo tenia la sensació que estaven fins a la sopa. Recordo una entrevista de la terribas amb algú d'aquesta colla i quan aquest va venir amb aquest discurs victimista la terribas va soltar un "home, senyor boadella, realment vostè creu que se'ls fa boicot??", amb aquell to de "home, tio, fes el favor".

El divertit del cas -és un dir- era veure el protagonisme que els donaven la razón & co. De cada 3 notícies de les eleccions catalanes, 1,4283 eren de ciutadans (aprox). I juraria que en un d'aquests diaris el dia després de les eleccions sortien en portada. Clar, en comparació, els mitjans catalans els invisibilitzaven. Clar que, per mi, prenent com a referència el posa-t'hi fulles, trobo que TV3 ens fa boicot, com a delegació. Fills de puta. Segur que és perquè som estudiants (i estudiantes).

I el seu programa electoral? No el sé, i diria que ells tampoc. Tenen massa feina prometent llibertat a tots els que, com jo, parlem català per por de ser linxats en mig del carrer.
ah! i per si vols informació sobre els que s'han presentat al claustre de la seva línia són:
http://www.uld.es/index.php?option=com_content&task=view&id=26&Itemid=2
I ja que hi som, animar a tothom a veure
www.etseib.com

i, de tant llarg que m'ha qeudat, això que era un comentari ho convertiré en un post, i així de passada la gent ho pot matitzar (i fins i tot contradir...)
i poso un article al mundo sobre terribas&rivera
No és especialment sucós, però té algun punt interesant. Els més tremebunds ja saps on trobar-los.. Però recorda que visita que hi facis, a aquestes webs, visita que serà comptabilitzada.
salut




Alex Salmón

Por fin Albert Rivera, diputado electo por Ciutadans, pudo explicarse con naturalidad en TV3. Fue en el mejor programa informativo de la televisión en España. Y lo digo con tranquilidad y sin excesos. El primero en contenidos y en realización, que además no tiene ningún problema en mostrar la portada de EL MUNDO cada noche. Contrarresta con la sutil ignorancia catalana, el pertinaz vacío que se hace de aquellos temas que no siguen el camino de la supuesta sociedad oficial. Nada nuevo. Los espectadores de Mònica Terribas pudieron hacerse su propio juicio sobre la nueva fuerza política que llega al Parlament de Catalunya. Y salió bien parado. Nada que temer desde el punto de vista ciudadano, sí desde el político. El sentido común que plantificó Rivera la noche del miércoles en los hogares catalanes es un peligro para las fuerzas políticas que trabajan más desde el artificio del titular de prensa que en los razonamientos de las personas.No me pareció Rivera un político con intención de ir en contra del catalán en el Parlament. Más bien una fuerza que intentará reproducir la normalidad de la calle. Oído cocina.

quan la política és fàcil

avui estava a classe esperant que vingués el professor i he sentit la conversa dels del meu costat. (sí, curiosament avui, justament avui, anava jo sola...com si no tingués amics entre la gent del meu curs...i com si no tingués res millor a fer que escoltar converses d'altri)

EN algun diari gratuït hi havia les fotos de tots els diputats, i un dels que estava per allà ha preguntat qui eren ben bé els de ciutadants.

A-Són de dretes o d'esquerres?
B-de dretes o esquerres? vols dir...econòmicament?
A-cony, es pot ser de dretes o d'esquerres, i o català o espanyol
B-són fatxes

Això és un analista polític i la resta són conyes! Quina capacitat de síntesi! Quina capacitat de fer-te fàcil el que pot semblar complicat!
També s'ha de dir, però, que A li ha aplanat bastant el terreny...dretes/esquerres, espanyol/català. Punt.
Vist així, en comptes de votar, podríem fer un test. A la papereta:
t'agradaria un govern:
a) d'esquerres i català
b) d'esquerres i castellà
c) de dretes i català
d) de dretes i castellà
e) cap de les anteriors (jo ja ho vaig proposar)

Però segur que després vindrien els xorres de torn demanant matisos, que si una casella "d'esquerres de debò i català", i els altres demanant "de dretes de veritat i castellà", i els "catalans en sèrio i d'esquerres"...i ja l'hem liada.

Què li hagués respost si m'ho hagués preguntat a mi...? mmm.....suposo que algo així com que en una realitat complexa i rica com és la nostra, la sitaució socioeconòmica, sociocultural, sociolingüística i ecogeogràfica ha propiciat les condicions de contorn necessàries perquè naixés un partit del caràcter de ciutadans, que es podria definir com...
Suposo que aquí hagués arribat el professor...

Conclusió: els matisos són llargs, pesats, i sovint, innecessaris.

caspa amb xocolata

avui he vist el nou anunci de Ferrero Rocher. per qui no l'hagi vist (que desitjo que sigueu uns quants), és exactament com el d'abans, però amb una tia que no conec en comptes de la preisler? presley? bé, la filipina dels liftings i ex del julio iglesias...(em preocupa saber tant de la seva vida)
El mateix anunci...casa luxosa, convidats amb vestits de nit, música clàssica de fons, i l'Ambrosio per allà el mig pululant amb guants blancs i safates daurades amb pilonets de ferrero rocher en forma de piràmide (la pregunta de "i si estan tan bons, perquè les safates estan sempre plenes??? eh?" la deixarem, suposant que en el món de les cases amb majordoms i vestits de nit hi ha una font inesgotable de ferrero rochers...o que la caça al canapè no es practica entre els que practiquen la caça a la guineu...)
És un anunci que de tant sobat el tenim interioritzat, però que no per això deixa de ser caspós...
Algun cop m'he preguntat a quin públic va dirigit...què pretén vendre? exclusivitat? Potser de tants anys que fa que fan l'anunci ara ja forma part de la casa...com el "Rondel és jove i és alegre, tal com ets tu", o l'"ara ve nadal, matarem el gall, farem xerinola i beurem cava Canals i Nuviola"...dues marques, aquestes últimes, que només conec per l'anunci...
mmm...tot escrivint el post me n'he adonat que deu anar per aquí. Si no fos per aquest anunci tan caspós probablement no me'n recordaria, dels Ferrero Rocher...clar que de caspós és digne de boicot...

L'anunci més fort que he sentit últimament, però, va ser l'altre dia a la ràdio...Típic diàleg que pretén ser normal, on una veu de dona diu "siempre he envidiado los alemanes, etc...que compraron casas en la costa por cuatro duros hace años y ahora han visto como se han revalorizado muchísimo"...
y aquí entra la veu d'home que anuncia el producte
"te gustaría poder hacer lo mismo en otros países?" I et venien a dir que hi ha molts llocs on les cases són barates i pujaran de preu, i que és una gran inversió...
era una immobiliària que oferia coses a l'extranger.
No sé quina idea he transmès, de l'anunci. Però la claredat amb que t'oferien especular a l'estranger era tal que em vaig quedar amb la boca oberta i la mirada fixa durant una estona llarga. Marinador és una ciudad de vacaciones, on el que et "venen" és anar a passar les vacances. No sé, normalment es pot revestir de comoditat, de segona residència, de sol, de platja, de felicitat, de tranquil·litat, de paisatge privilegiat, de vistes al mar...o, si vols, d'inversió. És tan fàcil fer servir alguna expressió, algun eufemisme...Em preocupa que no ho facin.
Per mi això és en la mateixa línia del diputat de no sé on que va anar a fer l'ingrés a Andorra, i en demanar-li d'on sortien (perquè, clar, que no fossin negres), amb un "no, hombre, no, tengo todos los justificantes...todo legal, todo legal" va treure, un a on, els justificants de "comissió per recalifiació de terreny", "comissió per concessió de permís", etc, etc (suposo que ho heu llegit...és verídic, en tot cas)...A mi això em sembla molt més greu, infinitament més greu que el fet que es faci, perquè vol dir que no hi ha ni la concepció de que està mal fet.

Tornant a l'especulació a l'estranger, té l'afegit que imagino que els països on tenen casetes a la platja que pots comprar per quatre duros perquè el dia de demà les puguis vendre per 4.000 euros no són ni suècia, ni Dinamarca, sinó països més pobres i amb un preus més baixos on ja ens podem encarregar nosaltres de fer-los pujar

Avui hi pensava...No sé si un altre món és possible. El que està clar, però, és que si ho fos seria amb una altra gent. Amb uns altres gens. En un altre lloc? (mart? Venus? Ara que plutó ja no és planeta anem restringint opcions, però)

Ambrosio, un Ferrero Rocher per oblidar, siusplau. Doble. Sense gel

ciutadans per la UPC

es veu que a les eleccions al claustre universitari de la UPC, com a mínim a l'ETSEIB, s'hi ha presentat una llista de "CIUTADANS"...
em sembla xungo per molts motius. El primer i obvi és el que representa aquest partit. Però més enllà d'ells en concret, em sembla encara més preocupant la politizació partidista de la universitat. Recordo que molts cops parlant amb gent de la resta de l'estat sobre el claustre explicaven que allà a les eleccions a clautre, i fins i tot a les de delegat, hi havia lluites a mort entre les joventuts del PP, del PSOE i d'algun altre partit, si venia al cas. Sempre em sorprenia, perquè a la UPC, al claustre, s'hi presenten associacions/sindicats/assemblees/delegacions, que potser alguna estigui vinculada indirectament amb algun partit, però sense ser-ne les joventuts oficialment...i dins d'aquestes associacions hi ha molt més antisisèmic que altra cosa.

I que ara passés a ser un tema de partits em preocuparia, perquè sembla que la política dels partits estigui renyida amb la política de les idees...Suposo que en el fons tot és política, però per mi una és de la xunga, i l'altra és la d'intentar canviar coses.

L'altre dubte, però, és si és millor una universitat partiditzada, a nivell de "representatns" de l'estudiantat, o una universitat vacantitzada, amb un consell d'estudiants moribund i agònic, places al claustre que ni es cobreixen...El que està clar és que si la gent -els estudiants- no es movilitzen, si als partits els interessa s'acabaran menjant tot l'espai de representació...bueno, com passa a la societat en general.
Doncs quina merda.
Però, un cop més, la gent té, tenim, el que ens mereixem.
La delegació, m'afecta? el claustre, m'afecta? el canvi climàtic, m'afecta? el preu dels pisos, m'afecta? (per parlar del que està ara de moda...però es podria dir amb tot, tot i tot).
No, no t'afecta, si no t'afecta que et donin pe.. (encara tinc reparos en deixar per escrit la vulgaritat :) ).
Doncs així, amb tot.
Doncs quina merda

si pel novembre vas en tanga....

diu la dita que si per novembre vas en tanga, el canvi climàtic no és cap mandanga...

Aquesta és la prova

Salut!

Cap de les anteriors

ahir vaig veure t 3 minuts de l'entrevista del Jaume Masdeu (TV3, Brussel·les) al montilla...
no en vaig veure més perquè només amb la primera pregunta em vaig indignar..."eleccions el dia 1, blablabla, però aquest cop hi ha una diferència, hi ha un candidat que es diu José Montilla i com es digui" (el masdeu va dir el seu segon cognom, el com es digui el dic jo)
Ficar-se amb el cognom...ja sé que és tot el que hi ve darrera, etcetcetc..Però quina merda de pregunta.
En primer lloc, la pregunta em sembla de titular del Què...("el nuevo presidente de la Generalitat de Cataluña tendrá apellidos castellanos" NO us ho imagineu?)...però que a aquestes alçades ens posem amb els COGNOMS d'algú, em fa vergonya. Per les reminiscències feudals/aristrocràtiques, per...em sento insultada que a TV3, a una setmana de les eleccions, pregunti això com a primera pregunta, com si fos el que més ens interessa als telespectadors de Catalunya
....tot, per tot, em fa grima, i demostra el nivellassu de la campanya, els polítics, i tot el que els envolta. Espero que no sigui veritat que tothom té els polítics que es mereix...Perquè si és així hauré de fer una revisió molt a la baixa del que penso de mi mateixa

Tampoc no havia vist massa espots electorals...però ahir, per primer cop vaig veure el de convergència i no m'ho podia creure. Amb aquella canço de...l'aretha franklin? (the moment I wake up...before I put on my make up..I say a little prayer for you)..en català...si no fos per la sobresaturació de senyeres, hagués pensat que era un anunci de Nadal de Codorniu. Però no. Era molt pitjor que això.

Jo em quedo amb una de les opcions de què van parlar a polònia, una dictadura de ICV, que seria una TIRANO-SAURA...
i, sobretot, mantenint en ment la vinyeta de la mafalda..."anda con una cara, pobre"! Aviat la penjaré al blog

que guanyi....el millor???...
l'avantatge que tenen aquestes eleccions és que ho pots dir amb la tranquil·litat de no tenir-ne ni idea de qui és, el millor. De fet ja no sé ni qui és el pitjor, cosa que encara és pitjor...
Crec que hi hauria d'haver una butlleta amb un "CAP DE LES ANTERIORS". Si a tecnologia elèctrica funciona, perquè no pot funcionar a les eleccions???

Raul...un cop més

us aconsello que mireu el vídeo que hi ha al darrer post del raul...sobretot als que el coneixeu, sinó segurament perd gràcia
No tinc paraules, Raul. Et vols casar amb mi? (malgrat que el matrimoni sigui una instució arcaica, passada de moda...m'ha semblat que "raul, vols ser el meu company", tot i que molt més progre, perdia força)
Quin home
el seu blog, http://raulvelascofernandez.blogspot.com/

La prova definitiva

Aquest és un document, incunable, que corre per la meva habitació, i que demostra l'expoli a què la meva germana gran sempre m'ha tingut sotmesa...i també demostra el síndrome d'estocolm del qual, sense dubte, sóc víctima, sense el qual no s'explica que estigui trista perquè un monstre semblant s'independitzi i deixi de viure amb mi...
La guitarra en qüestió no en tinc ni idea de què devia ser, perquè no n'hem tingut mai cap, i menys als meus 8 anys...del que estic segura, però, és que no devia tenir cap tipus de valor, cosa que demostra la nefasta visió de negoci de ma germana, a més de ser una abusona sense cor...però ja se sap, per triomfar fent les coses bé s'ha de ser molt bo...triomfar expoliant als més dèbils està a l'abast de molta més gent...i fracassar expoliant als més dèbils està a l'abast d'absolutament tothom.

i com que fa temps que no escric, no em posaré a fer-ho ara...però hi ha unes frases que fa temps que volia posar....com per exemple la que va dir Matías Prats quan va morir el caça cocodrils...
"toda la vida enfrentándose a cocodrilos y no fue capaz de mantener a ralla....una raya"

I, sobretot, una que m'ha arribat del Gasset, famosíssim presentador de Días de cine,
“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontraran que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos"

Buscant exactament com feia aquesta frase he trobat fans seus que tenen recopilacions...us en deixo algunes...

Llega el momento de la publicidad, disfrutad del cine si podéis. Si no, también tenéis la música, la literatura o incluso la historia, a no ser que queráis ser presidente del Gobierno.”

“Y llegamos a la pausa en este programa del que tan orgullosos nos sentimos. No así de algunas compañeras de la 7ª planta de Torrespaña que fuman saltándose la norma que tanto nos beneficia a todos.”

“Les deseo que pasen una buena semana, sea lo que sea lo que hayan decidido hacer, incluso si es de Nazareno auto flagelante.”

“Servidor se confiesa seguidor de Philip K. Dick, quizás por ello me he convertido en un trastornado.”

“Aprovechen la pausa para revisar su agenda de amigos, encontraran que han malgastado su preciado tiempo y paciencia en conocer a un montón de ineptos, no se corten, cojan un boli y táchenlos.”

“Durante la pausa publicitaria, rezaré con la esperanza de que ninguno de sus hijos se haya presentado al casting de Operación Triunfo.”

“Jeunet es el director de ese engendro, película para algunos (estaban equivocados), ladrillo para otro (estábamos en lo cierto) que fue Amelie.”

“Nos vamos con la esperanza de que ninguno se deje llevar por los fanatismos religiosos, políticos o sexuales: los primeros por no llevar a nada, los segundos porque el objeto de deseo suele ser un idiota de renombre y los últimos por las continuas frustraciones.”

“Antes de despedirme, felicitar a todos los barcelonistas por el reciente titulo de liga conseguido por mi equipo. En esta vida hay pocas cosas tan grandes como el Barcelona.”

“Llego la pausa, evitar cambiar de canal en estos minutos no vaya a ser que os encontréis con esa mujer con ansias de fama, exhibiéndose en publico, justificando un frío asesinato.” (Se refería a la mujer que ayudo a morir a Ramón Sampedro, reconociendo su responsabilidad en un programa de la tele)

“Ahora vamos con "El señor de los anillos", película basada en un famosísimo libro... que yo no me he leído. Sin embargo, les diré como anécdota, que algunos de mis amigos tienen, en una estantería totalmente vacía, junto con su foto de sus vacaciones en Calasparra, un ejemplar de “El señor de los anillos”.”

“Llego la hora de la pausa... espero que puedan contener durante unos minutos los impulsos sexuales de vuestras parejas... si no puede ser, no puede ser... en cualquier caso volveremos después de la publicidad con el sector mas casto de la audiencia.”

“...Lo mejor del festival de Venecia, mi acompañante, aunque por desgracia este enamorada de otro.”

“...Soy consciente que a la hora de emisión de mi programa solo puede ser visto por un puñado de poli toxicómanos insomnes.”

“Tan guapa actriz como mala la película que ha venido a promocionar.”

“Ben Affleck es a la buena interpretación lo que un pepinillo cocido a la alta cocina.”

“Se estrena estos días la película El último samurai, protagonizada por el ex-marido de Nicole Kidman, único dato destacable de este actor llamado Tom Cruise.”

“Vamos a una pausa publicitaria, que será tan corta como el sueldo del presentador.”

“Para ir al cine con esta cartelera hay que tener coeficiente intelectual negativo.”

“Hasta el próximo programa. No sabemos ni qué día ni a qué hora nos pondrán, de modo que estén atentos.”

“Veamos el reportaje de Mar adentro que ha realizado mi compañero y amigo Alberto Bermejo, el único de todo el equipo al que le ha gustado la película.”

“Nunca se fíen de algo que sangra durante cuatro días y no se muere.”

“Y ahora, si nos perdonan, vamos a hablar de cine español.”

“Es incuestionable que Kill Bill es una virtuosa obra de dirección. Lo que es cuestionable es si es algo más.”

“Sed buenos, y si por lo que fuera no podéis, seguid siendo malos, la diferencia es mínima.”

“Quiero aprovechar, como amante de la Fórmula 1, para felicitar al corredor alemán Michael Schumacher por su triunfo en el Gran Premio de San Marino. Da gusto ver en lo más alto del podium a personas ni fatuas, ni engreídas, ni desagradecidas. Espero que continúe la racha.”

“Hola, buenas noches. Hoy les hablo desde Torrespaña en Madrid, más conocido como el pirulí, que con su forma fálica es un símbolo de la modernidad de esta ciudad. Como modernas también son las vidrieras de la Catedral de la Almudena y las pinturas del altar de un tal Kiko no sé qué. Por cierto, igual de horribles que algunas películas.”

“Sé que aguantaran a estas altas horas de la noche el momento de publicidad ya que al regreso tenemos un especial del salón del cine erótico de Barcelona….”

“¿Qué seria de nosotros sin un país inteligente como es Francia?”

“Cuando vuelvan de la publicidad me habré desnudado y me tiraré al mar (En Cannes)”. Evidentemente a la vuelta de la publicidad dio su explicación: "Era un patético intento por mantener la audiencia.....”

“La verdad es que hay días que no sé dónde refugiarme políticamente.”

“Ahora pueden ustedes hacer un montón de cosas aprovechando los interminables minutos de publicidad.”

Lorca eran todos

vinc de veure "Lorca eran todos" amb n'Agus, l'obra dirigida pel Rubianes i que a Madrid només van fer a CCOO (llegir ce ce, o, o) perquè la van prohibir a la resta...bé, la història de sobres coneguda, vaja
Les frases absolutes sempre em causen respecte, però diria que és l'obra de teatre que m'ha emocionat més de les que he vist mai. Tot i que no vaig massa al teatre n'he vist que m'han agradat, i molt...però diria que mai cap m'ha arribat tan a dins...M'ha emocionat fins a la llàgrima -les llàgrimes-, però no de plor desbordat, sinó d'aquella llàgrima d'etómac tancat i que mentre apretes la mandíbula es va fent grossa fins que et cau galtes avall...

Segur que he vist altres obres que m'han emocionat, però no prou, crec, com per més d'una hora després de sortir del teatre encara tingui l'estómac en un puny. Segurament també hi juga el fet que no sigui una ficció, sinó teatre documental, i que per tant la història no es queda a dins del teatre, sinó que quan surts te l'endus amb tu, de tornada a la realitat que és on pertany.
Però no és només això, perquè una història real mal explicada pot ser infinitament menys vibrant que una de mentida, ben narrada. I per mi aquesta estava ben narrada. D'aquestes que et va portant en el seu terreny. T'imagines els personatges. La situació. Com es va tancant el cercle. Imagines a Lorca. Imagines cquè va passar quan el van detenir. T'imagines -i sents- la impotència, la ràbia, la por.

Sense tenir res a veure, recordo que després de veure Requiem for a dream no podia parlar. No em venia de gust. Vam sortir caminant de la sala d'actes de l'escola, també amb l'Agustin (mmm...començo a veure un patró....no seràs tu, el problema?? :) ) , mirant al terra, sense parlar fins arribar a maria cristina. Crec que ha estat la pel·lícula que m'ha causat una impressió més profunda i visceral.

A "Lorca eran todos" el sentiment no és de desesperació, com a requiem for a dream, però sí de profunda tristesa. I en sortir de la sala he recordat aquella sensació de caminar sense tenir ganes de parlar...Ara, crec, però, que en aquest cas hi havia, barrejada amb la tristesa, una part d'intentar retenir una estona més la impressió de l'obra.

I al principi de tot sortia el Rubianes fent una petita introducció i explicant una mica la història de l'obra...A mi el Rubianes sempre m'ha caigut molt bé, no sé ben bé per què. I allà tenia al públic a la butxaca. I té gràcia (a mi me'n fa). Explicava que a ell li agrada venir a presentar l'obra, però que sovint no pot per les altres obres que fa..."aunque como ahora tengo menos trabajo, puedo venir más a menudo", referència òbvia a la censura que ha patit.."aunque no hay nada que me divierta más que molestar a los fachas de mierda". En la seva línia. Aplaudiments efusius.

I, després de tot, d'haver-la vist, d'haver vist el que jo diria que és l'obra de teatre que més fons m'ha arribat de les que he vist mai la perplexitat i indignació perquè no l'hagin fet a Madrid ha arribat fins a extrems inimaginables.
I per què? perquè el rubianes va dir unes frases que per cert, els del partit del boadella van dir a la inaguració de la campanya del seu partit, traslladades a catalunya (a mi catalunya me suda la polla, o semblant) sense que se n'hagi fet més ressò.

Lorca eran todos. I els seus assassins encara viuen.

pd...no sé si després d'aquesta crítica exaltada us agradaria veure-la...però, en tot cas, queden un o dos dies a barcelona, o sigui que correu a agafar al telefon i trucar al 902 i uns quants números més, on un senyoret molt amable us regalarà unes entrades a canvi d'uns quants diners

l'infinitat

hi ha una frase que diu que tot té un límit, menys l'estupidesa humana...el graciosillo que se li va acudir no sé si sabia que això ja ho predeia la bíblia, quan deia a no sé on què "el nombre de necis és infinit"....
o potser sí que ho sabia, i simplement estava fent una relectura d'un clàssic?
el que està clar, però, és que si bé una -la bíblica- fa referència a la quantitat total de gent nècia sense pronunciar-se sobre la quantitat de necietat que hi cap dins d'una persona, l'altra, la del graciosillo, no s'endinsa en estimar la xifra total d'estúpids que hi ha al món, limitant-se a afirmar que dins d'una sola persona hi cap estudidesa infinita, o que la suma de totes les estupideses de totes les persones estúpides -estúpides en diferents graus- és infinita.

Crec que la veritat -absoluta- està en una suma de les dues, que vindria a dir alguna cosa així com "el nombre de necis infinitament estúpids és infinit".

També hi ha una altra frase que diu que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra...Quina absurditat, limitar-ho a dues vegades.
i fins i tot n'hi ha una altra que diu que qui dia passa any empeny. Però aquesta no té res a veure...

I jo, aquí estic, per enèssim cop m'ha tornat a passar això de pensar-me que el que és infinit no és l'estupidesa humana sinó les hores del dia, els dies de la setmana, i les setmanes del mes...cosa que no seria cap problema sinó fos perquè aquesta fantasia fa n anys que xoca amb la realitat, una realitat que m'obliga a encabir una cosa infinita en una realitat finita, entera, discreta, i petita.

Total, que si no escric al blog és per culpa d'aquest xoc finitud real-infinitud fantasiejada...

Quina sort no tenir-ne jo la culpa!

l'home unidimensional

intentant fer una mica de neteja de mails en la infinita bústia de gmail he trobat aquest article que també em va enviar na cata fa prop d'un any i que crec que val molt la pena (i és molt llarg)

Perquè no manen els pobres: l’Home Unidimensional

La democràcia és el govern de la majoria,

La majoria és dona*

Ergo, la democràcia és el govern de les dones

*Estadísticament, en l’espècie humana hi ha més individus de sexe femení que
de sexe masculí.



El sil.logisme que exposà Aristòtil, com a bon sil.logisme, hauria de funcionar
malgrat canviar-ne algun terme. Per això hem provat de canviar “pobres” per
“dones”. Segons Aristòtil, donat que la democràcia és el govern de la majoria i
la majoria és pobra, ens hauríem de trobar davant un govern dels pobres.
Però...si això és així, perquè en democràcia els pobres dónen suport a governs
en contra dels seus interessos? Perquè molts dels governs democràtics són votats
majoritàriament després d’anunciar mesures liberalitzadores, que, en principi,
van en contra dels interessos inmediats dels pobres?

Tornem al sil.logisme modificat: si la majoria és dona, la democràcia és el
govern de les dones. Però les dones continuen representant una part molt petita
del poder. És evident que, abans de votar com a dones, les dones voten segons
altres opcions, i que les dones són també moltes altres coses, a part de dones.
I hauria de ser evident, també, que els pobres són també moltes altres coses, a
part de pobres. Sembla que la resposta és la mateixa per als dos sil.logismes. I
que els pobres potser no voten sempre com a pobres. D’això és el que parlarem
avui. Què fa que la democràcia no sigui el govern dels pobres.

Un homosexual del PP. Un ecologista de CiU. Un petit empresari de IC. Un
trotskista del PNV. Un catòlic del PSOE. S’han trobat. Avui. Per veure si
poden recuperar aquella part de la seva voluntat popular que els sistema de
partits els ha robat. Perquè els han robat. La seva capacitat d’elecció.
L’homosexual del PP ha de decidir si per ell és més important el respecte per la
seva identitat sexual o la seva posició en el camp fiscal. L’ecologista de CiU
ha de decidir entre el seu amor per una idea concreta del planeta o la superació
de l’injust dèficit fiscal. El petit empresari d’Iniciativa-Verds ha d’escollir
entre la seva explotació no sostenible i la seva defensa de la
multiculturalitat. El trotskista del PNV, pobret, migpartit entre el somni d’una
germanor de treballadors i el dret a ésser-ho a la vasca. El catòlic del PSOE,
una versió light dels cato-comunistes que un dia la varen campar per terres
italianes, obligat decidir-se entre el seu esperit profundament socialista i la
seva fe, que mourà muntanyes, però no el traurà d’aquest embolic. No. Amb fe i
prou, no.

Aquesta situació és una situació peculiar. Ningú acceptaria que en anar a
comprar al supermercat, per a poder comprar el paper higiènic per força s’hagués
de comprar també una raspall de dents (que potser no necessites encara), menjar
per gossos (quan tu el que tens és un gat, que certament s’emprenyarà quan vegi
el menjar per gossos) i, ja per posar la guinda, una combinació de llenceria
femenina (que t’obligués a reconfigurar el teu Ser, o donar explicacions a una
parella ja de per si prou tocada d’haver hagut d’esperar tant de temps el paper
higiènic).

No ens sorprèn en canvi, que en anar a votar (diguem, a “comprar” la nostra
parcel.la de poder), hàgim de donar suport i emportar-nos amb nosaltres, si
volem el paper higiènic que ens fa falta, també coses que o bé no ens fan falta,
o bé provoquen problemes amb alguna altra part de casa nostra, o bé comporten
una renúncia a certs ideals.

Però tornem al supermercat del Poder. Vull comprar una pasta i un batut de
xocolata, per esmorzar. No. Això no t’ho venen. O bé prens una pasta i un suc de
fruita, o bé uns cereals i un batut de xocolata. Batut i pasta no pot ser.
Socialista i Catòlic no pot ser. Nacionalista i Socialista tampoc. Ecologista i
de Dretes tampoc...nois, ens han fotut l’esmorzar.

No només en cada elecció has d’acceptar de manera afegida allò que tu no vols,
sinò que a més, no pots pretendre obtenir tot allò que vols. El poder del teu
vot el pots exercir només d’una manera limitada a alguns dels aspectes de la
teva ideologia/visió/decisió.

Perquè els éssers humans som multidimensionals. Cadascú de nosaltres ocupa una
posició única en un sistema multidimensional definit per varis eixos: política
econòmica, ecològica, religió, de gènere, de llibertats socials, d’educació,
d’identitat nacional, avortament, idiomàtica, etc...Ergo, estar representats o
no, no depèn de si guanyen o no les eleccions aquells a qui votem. Al cap i a la
fi, si les perden, ens continuen representant, com a oposició. Depèn de fins a
quin punt els valors per als nostres eixos s’apropen a aquells del partit a qui
votem. O de fins a quin punt escollim (o ens “ajuden” a escollir) un dels valors
com a prioritaris.

Si analitzem aquesta estructura de funcionament als ulls de Dahl i el seu
Pluralisme, és comprensible imaginar una sèrie de grups, cadascun amb uns
objectius diferents (econòmics, ètnics, ...), sovint contradictoris
(solidaritats creuades) que lluiten per a aconseguir el poder. Però, com hem
dit, malgrat que en el sistema de partits existeixi un eix principal
Dreta-Esquerra, el fet que aquest eix sigui principal no és en absolut compartit
per la població, que pot definir com a principals molts altres eixos (ètnic,
cultural, religiós, gènere,...).

Per tant, que els pobres no governin és, simplement, perquè no existeixen com a
grup polític. Pretendre que l’eix económic-fiscal sigui l’eix primordial és tant
lògic com pretendre que l’eix de gènere sigui l’eix primordial. Les dones,
unides, mai seran vençudes. Els pobres no existeixen com a grup polític. Les
dones no existeixen com a grup polític. O els avis no existeixen com a grup
polític. Malgrat que donem molta importància a l’eix fiscal-social, els altres
també existeixen, i poden ser considerats principals. L’existència d’un grup que
reaccioni a un eix polític dependrà no només, del pes que representi aquest
grup, sinò també de la capacitat de presentar el seu Eix com a un Eix principal.
Això explica perquè els partits nacionalistes necessiten un nacionalisme oposat
que incrementi la importància d’aquest Eix per sobre de l’eix Dreta-Esquerra.

El sistema es torna encara més complex després de les eleccions, en formar els
governs de coalició.En les darreres eleccions autonòmiques, es donà la
circumstància que ERC (nacionalista i d’esquerres) podia formar govern amb el
PSC (d’esquerres) o amb CiU (nacionalista).Malgrat que pugui semblar evident
l’elecció final de formar un govern d’esquerres, molts votants d’ERC es sentiren
enganyats. Imagineu ara, per un moment un votant nacionalista de dretes, que
sacrifica les seves opinions en l’eix fiscal-social per a primar el seu vot en
el sentit nacionalista, en la convicció que el nacionalisme d’ERC és
independentista, mentre el de CiU és federalista.

El seu cas és patètic. No només s’ha hagut d’endur a casa el menjar per a gossos
i la combinació de llenceria femenina. No ha aconseguit el paper higiènic.

I això es converteix en un problema per a la legitimitat de la democràcia. El
problema de la legitimitat del sistema democràtic no és que siguin la dictadura
de la majoria. És que són el govern d’una majoria fictícia, que no existeix, i
que es constitueix per compromís representatiu per tal d’obtenir “una mica” del
que voldria, “mica” que serà convertida en “poc” gràcies al sistema
executiu-legislatiu, i “poc” que serà convertit en “res” per les exigències de
l’economia.

Què provoca que en un sistema democràtic, el votant no acabi demanant allò que
vol demanar? El sistema de partits implica uns packs d’opcions no desmontable.El
petit nombre de partits provoca que la combinatòria sigui limitada:cada partit
necessita definir-se en tots els camps, i no totes les opcions poden estar
representades. En intentar aconseguir vots, cada partir genera una oferta
d’ideologies, però s’ha de mantenir en uns valors molt concrets per a cada Eix i
mirar de no incrementar excessivament el nombre d’eixos, tant per la claredat
del missatge com per la governabilitat dels compromissos electorals.

A més, degut a la pèrdua progressiva d’independència dels diputats de cada
partit (partitocràcia disciplinària) , l’efecte és molt més greu, ja que es
talla una camí que hi hauria perquè dins cada partit els altres eixos hi
poguéssin estar representats.

És comprensible que quan dos objectius són contraposats (com ara l’increment de
prestacions socials i la reducció d’impostos) s’ha d’assumir la impossibilitat
d’acomplir-los tots dos. Però actualment, per culpa del sistema de packs
d’eleccions, opcions no contraposades no poden formar part de la legítima
voluntat del votant.

Com es podria solucionar?

Malgrat que s’hagi proposat la democràcia directa, aquest és un sistema que, per
raons de logística i governabilitat, és poc factible.Una opció seria incrementar
el nombres de partits, que afavoriria un increment de les combinatòries. Més
eixos, més diversitat. Menys governabilitat, però més diàleg. Al mateix temps,
però, pot provocar un sobrecàrrega de l’estat, que ha de fer promeses sobre
molts eixos diferents.

Si tot això fos poc, hem de considerar també que moltes vegades el votant no
actua tampoc en funció dels seus interessos, i ho fa de manera conscient. Dins
els dos casos que presenta Aristòtil com a govern del poble, un de govern en
interès propi (democràcia) i un altre en interès de tots els ciutadans
(republica), molts votants actuen amb un estil “Republicà”.

Molts empresaris voten partits d’esquerres perquè ho consideren més just, per
ideologia. Molts treballadors humils voten dretes perquè pensen que és millor
per a l’economia del país,...Existeix, doncs, també, una participació de
l’ideologia que va més enllà de l’interés propi. No sempre és cert el que diu
N.Bobbio que “la democràcia moderna descansa sobre una concepció individualista
de la societat”.

Per tant, el votant pobre no sempre vota a favor seu (de forma conscient) i
quan ho vol fer, ha d’escollir només alguns dels seus objectius (entre els que
el fet de ser pobre és només un més dels elements).

Potser, el sil.logisme famós, l’única forma en què funcionaria és:



La democràcia és el govern dels votants.

El 100% dels votants són adults.

Ergo, la democràcia és el govern dels adults.

...!

Un homosexual del PP. Un ecologista de CiU. Un petit empresari de IC. Un
trotskista del PNV. Un catòlic del PSOE. S’han trobat. Avui. I es passegen
cadascun amb el seu paper higiènic sota el braç, intentant trobar una manera
d’explicar a la seva consciència, què coi fan, amb aquella combinació femenina i
aquell paquet de menjar per a gossos. Incapaços de convertir-se en l’Home
Unidimensional.

Un problema que caldrà solucionar, si no volem que, a falta de paper higiènic,
el votant faci servir la papereta del vot.



Jordi Domènech

vols dir...

per qui no l'hagi vist, un article del partal que ha enviat la CAta
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2060545

Evidentment, que el PArtal no estigui d'acord amb mi, per mi és una senyal inequívoca que vaig pensar malament en el seu moment :)
Quan vaig escriure el post anterior no pretenia ser objectiva. Havia sentit la notícia de resquitllada a la ràdio, i realment em vaig indignar...i la indignació era una bona excusa per criticar el papa que, reconec, és un blanc fàcil (i parlant de blanc...no us heu preguntat mai com aconsegueix aquest blanc tan blanc a la sotana? Miracle?)

I amb l'article del Partal...no hi acabo d'estar d'acord (ho dic amb la boca petita perquè això de no estar del tot d'acord amb ell m'omple d'inseguretat)...Bé, de fet, estic d'acord amb el que diu, però m'hi falta alguna cosa. Com diu ell, "Els musulmans que es queixen no ho fan per allò que ha dit Benet XVI, sinó per allò que es pensen que ha dit, però que no ha pas dit. I aquesta és una barrera divisòria que no s'ha de traspassar mai."
Una barrera que no s'ha de traspassar mai però que en política i mitjans de comunicació sempre es traspassa...i que jo crec que era previsible que es traspassés.
I si culpabilitzo més al papa és perquè en el fons penso que està menys pillat que els altres...de la mateix manera que iniciativa em pot decebre més que el pp, greenpeace que Repsol, o el gelat de torró que el tutifrutti... tu ja m'entens

El que està clar, un cop més, és que de bones intencions l'infern n'està ple...Quina paradoxa seria que un Papa -benintencionat- acabés allà baix, no?

papa pepa pipa...PUPO PAPA

Un parell de coses...abans de Perú...potser
1. Un tal Joan m'ha deixat una nota en el mail anterior. No sé quin Joan ets...Morey? Rivera? Alemany? Prego? Ràfols? (Si ets aquest últim, perquè no m'ho dius a casa?)...listo, parlo d'acabar perquè només em queden 4 assignatures per matricular...ara n'estic fent 6. I ni tu ni ningú em treurà la il·lusió que això és molt poc...i si tu et vas dedicar a agafar les assignatures en l'ordre establert perquè t'ho deien (si t'haguessin dit que et tiressis del balcó, també ho haguessis fet????) no vol dir que la resta, que som d'esperit més rebel, no les agafem amb l'ordre que ens doni la gana.
Listo, que ets un listo. I fes el favor d'identificar-te, i no escudar-te en un link de Cacaolat que surt quan cliques el teu nom.

2. encara no tinc la maleta, però ara ja sé que si tens prou temps i paciència, els d'atenció al client d'ibèria t'acaben atenent. N'hi ha prou amb esperant entre 20 i 30 min amb el telèfon a l'orella. La maleta està al pàrking (de maletes, entenc i espero) de l'aeroport des de dissabte. La veritat, ara que m'havia fet il·lusions que me la perdrien i cobraria 450eurus, resulta que en principi em retornaran una bossa amb 4 pingajus i molta roba bruta. Jugar així amb els sentiments de la gent no té nom.

3. Avui he sentit a la totpoderosa ràdio que el Papa ha citat un no sé qui del segle XII que deia que l'Islam només havia aportat violència a la humanitat (pam més, pam menys, però no ve d'un pam (si està fresca i eixerida, que si es porta pengim penjam sí que ve d'un pam). El món Islàmic li demana que es disculpi. Jo li demano que dimiteixi (i que allà dalt li acceptin la dimissió) Que desaparegui. Que ens deixi en pau...Em fot negra aquest home, com a persona, com a institució. Estic crispada.
Que calli. Que calli. I que recordi que Bush és cristià, i que diu que "God is on our side". I que l'estat d'Israel no és Islàmic. I que amb la conya del cristianisme es van matar i torturar centenars de milers de persones durant segles.
El Papa, màxima autoritat d'una Església que mentre condemnava la teologia de l'alliberació i els seus capellans per rojos donava la mà a Franco...de l'Església de la conferència episcopal espanyola, que permet tenir la màquina de fer odi que és jiménez Losantos...
Només falta ara que perquè un fanàtic que vol tornar a fer les misses en llatí (?) es converteixi en guerra de religions el que ja és una guerra econòmica i de tot.
Que calli d'una MALEÏDA VEGADA i es dediqui a aprendre idiomes per fer la benedicció des de la Pl. del Vaticà. Però que calli. I que pari de parlar del que en principi no en té ni idea. Ni de preservatius, ni de l'Islam, ni de l'amor lliure, ni de la dona, ni de la família. (tot i que diu l'acudit que el capellà és aquell a qui tots li diuen pare menys els seus fills que li diuen tiet)

PAPA: Jo ni t'espere, ni et vull, ni et soporte.

Recordo un reportatge que vaig veure sobre la conquesta d'Amèrica. Com tothom sap, en arribar allà es van dedicar a matar, assassinar, contagiar, violar, massacrar i robar tot el que van trobar per davant.
Segons deien, estaven a punt de cremar un cap índigena, i hi havia un capellà que li insistia perquè es convertís al cristianisme a l'últim moment, perque sinó no aniria al cel.
Davant d'això el cap indígena li va preguntar si el cel era on anaven els cristians, i davant la resposta afirmativa del capellà l'indi va respondre que llavors no es convertiria de cap de les maneres, que no volia anar a parar, després de mort, on hi havia tanta gent com aquells cristians que havia conegut (i que l'estaven a punt de cremar, recordem)

Semblava que l¡època fanàtica del cristianisme havia passat...però, qui sap, si se tornat a imposar la moda hortera dels 80, potser això també pot tornar...

Una cop més es demostra que mai pots dir mai...jo que fa 2 anys hagués jurat que mai trobaria a faltar Joan Pau II...

any nou, ganes noves, sorolls nous

cada dia vull escriure sobre perú però l'actualitat m'ho impedeix (i encara no he parlat del clos ministre d'indústria, i ja no és ni actualitat...la demostració que, en política, la mediocritat i la grisor és el que puja...)

avui, davant del nou curs, no puc evitar fer un monogràfic ETSEBIÀ
nou curs, ganes renovades d'acabar. Estic en aquella recta final agònica en què vols sortir de l'escola com sigui. I de delegació, intentant-me encaminar cap al cementiri d'elefants-delegats tapant-me les orelles per no sentir els cants de sirena que encara sento (alternats amb ganes de fugir). Encara podria encabir un parell més de metàfores, però ho deixarem aquí
Qui mai decep, però, són les acadèmies. La imatge és de la publicitat que repartien a l'entrada, un A3 plegat a lo llibret, amb acudits i tot...Acadèmia Pi, es veu que l'any passat ja existia. A part de la foto, davant de la qual no puc sinó treure'm el barret, hi ha coses autènticament genials, com és el "actualitat: esmorzar amb els teus nous companys", o fins i tot un test "què en saps de la carrera". És el moment de, vist que no els hem pogut vèncer, unir-nos-hi. Jo ja m'he apuntat a càlcul I per recuperar el temps perdut.

Falta per dir que ja no tenim parking ni lloc on fer la festa...Les obres han començat. Horitzó: 2015. Just 5 anys abans de l'odissea a l'espai. Casualitat? No ho crec.
TAmpoc tenim pavelló d'electricitat. La porta que hi donava des del passadís de les aules d'estudi està tapiat amb maons..llàstima, m'hagués encantat que hi hagués una porta que donés al buit...seria tan divertit, estar allà estudiant i poder comptar la gent despistada que obre la porta i de sobte desapareix....
Són uns avorrits.
I afirma la gent que avui ha fet classe a l'edifici H que se sentia molt soroll d'obres...tatatatatá...Per sort, tenim anys (tenen) per acostumar-s'hi :)

Darrer apunt ETSEBIA:
dos somriures, només començar, amb construccions industrials.
1. Bibliografia. "estructuras metálicas hoy", ed. upc 1978.
2. Fulla amb horaris de consulta dels professors..Prof. X, dim, dijous,m de 12 a 14, etc...Pere Alavedra, horari de consulta: pere.alavedra@upc.edu
coneixent la seva llegenda (a qui conec molt més que a ell), i estant avorrida com estava, això m'ha animat l'hora llarga de classe...

L'agonia continuarà demà....

LA MARE QUE ELS VA PARIR

estic trucant a iberia, i les línies estan ocupades...i ocupades...i ocupades...
i un contestador amb veu somrient (a sobre) em diu que les línies estan ocupades i que l'horari d'atenció al client és de 24h (!!!!!!. No se'ls pot acusar de mentir. Dono fe que, efectivament, m'han dit el mateix les darreres 24 hores (ahir a la 1 de la matinada, a les 2, aquest matí,ara... )

Indigna molt més la ràbia que no pots treure i sentir-te que no saps ni a on anar, ni a on queixar-te, i que passen de tu però que els és igual perquè seguiran tenint milions d'euros de beneficis, que no pas la maleta perduda (l'únic amb el que estic passant penúries és amb la roba interior, la resta era roba d'hivern i en portava molt poca...).
Ahir, però, a l'aeroport davant la indignació generalitzada vaig agrair que no hi hagués cap culpable visible i concret de tal caos, perquè estic segura que l'haguessin linxat...i per una maleta perduda tenir un delicte de sang, em sembla exagerat...
Però em va venir al cap una cosa que ens van explicar, d'un alcalde prop de Puno (una de les ciutats del Titicaca), a qui el poble el va agafar, el van fer anar en processó, amb la creu, com jesucrist i el van acabar matant...Fuenteovejuna lo hizo
No cal dir que els alcaldes de les rodalies es van posar a fer carreteres i altres om a bojos, després d'això

Curiosament, mentre estava esperant la maleta també se'm va enganxar aquella canço de ska-p, "españa, país de la patraña...y aquí no pasa nada nos comemos la tostada ni siquiera te levantas del sofá...". Sort dels referents que en moments així et donen forces

Avui anirem a l'aeroport, amb l'escut, la llança i rocinante, a enderrocar el gegant...sabent, a sobre, que el pobre pringat que està darrera la finestreta ni pinxa ni corta i que només està allà per aguntar gent indignada....
I això que a nosaltres només ens va pillar la vaga de neurones...no vull ni pensar el que va viure l'Agustin amb les 150.000 persones el dia de la vaga salvatge
Ja veurem
I a sobre, avui m'assebento que RyanAir, dilluns passat, si anaves a plaça Catalunya amb una pancarta en contra d'Iberia et regalaven un bitllet gratis...dix fois trop tard
McagunIberia
I, mentres, fills de puta tots

Perú 3: McagunIberia definitiu

he trucat a Iberia, i després de posar-me el típic contestador automàtic (no, senyora, no vull informació sobre la meva reserva) les línies estan ocupades durant minuts i minuts
la mare que els va.......
EM CAGO EN IBERIA

Perú 2: McagunIberia de tornada

Avui, lima-Madrid tot bé. només 11,45 hores, en comptes de les 15 que va durar el d'anada. Perfecte.
Arribem a Barajas. El vol a Barcelona té 1,15h de retard. Bueno.
En embarcar, primer criden als que venen de costa rica. No hi ha lloc en aquell avió per a ells, que s'han de recol·locar en diferents avions que van a Barcelona. Alguns en pont aeri, altres en altres avions. El pont aeri s'agafa a l'altre terminal. "allà, lluny, creues la terminal, surts de la terminal, agafes un autobús que et porti a l'altra terminal, entres a l'altra terminal, trobes la porta d'embarcament i te n'hi vas. "No le molestará, no?". McagunIberia. La resta embarquem en mig d'un campi-qui-pugui-jo-no-em-quedo-a-terra
A l'avió, com a mínim dues persones tenien assignat el mateix seient, que no sé com s'ha resolt (no m'ha semmblat veure sang a la tapisseria en sortir, o sigui que ho deuen haver arreglat pacíficament). "les damos la bienvenida al vuelo de Iberia 65612. SAludamos especialmente a los clientes de iberia plus, i con especial efusividad a los clientes de los programs de fidelización de iberia -one world, deséandoles una feliz estancia entre nosotros". Els hi faltava dir algo així com "a los que no pertenecen a esta categoría, les invitamos amablemente a que se vayan a la mierda". Aquesta era la sensació del missatge caspós de fons. També han dit alguna cosa així com que als passatgers de classe turista ens oferien un suc amb una ambrosía (nom pijo, pel que sembla, de kitkat petit), i que als altres no sé què...Als de primera, els interessa saber què ens ofereixen? i a nosaltres, el que no ens ofereixen??
Sort que les assafates antipàtiques et feien oblidar el missatge caspós, el retard, el caos i la falta d'informació.

En arribar a Barcelona i sentir com el 80% d'humitat omplia les meves fosses nassals (castigades durament per la sequetat andina, que convertia qualsevol secreció mucosa (també dit burilles) en afilades dagues disposades a perforar-te el nas al més mínim oblit), he comès l'error de dir als meus pares "molt millor, no, el vol de tornada?"

Anem a la recollida de maletes. El nostre vol no surt enunciat enlloc. McagunIberia.
Només hi ha una cinta que funcioni, les altres parades, sense gent. Fent una incursió veiem una cinta, ja parada, plena de maletes que estan sent retirades al costat d'una cua de gent davant de la finestreta de "reclamacions d'equipatges". Esperem davant l'única cinta que funciona, creient que en algun moment anunciaran el nostre vol. Abans, però, apareix la maleta de ma mare a la cinta amb vols provenint de Menorca (que portaven 40 minuts allà i no els havia sortit cap maleta) i Londres.
De cop venen les maletes de Menorca. NO en surt cap més del vol de Madrid. Venen les Maletes de londres. El nostre vol segueix sense ser anunciat.
Anuncien, en aquesta mateixa cinta transportadora, maletes del vol de turquia. El meu pare se'n va a reclamacions d'equipatges.
Entre mig d'aquestes de turquia, n'apareixen algunes del vol de Madrid (que no és -ni serà- anunciat) La del meu pare, la d'una senyora peruana...
Així ha continuat durant 2hores, jo fent veure que tenia alguna esperança de trobar la meva maleta i parlant amb la senyora peruana, a qui ni faltaven 2, amb uns que venien de Costa Rica (els que havien hagut de venir en diferents vols), que no en tenien cap, amb una parella d'aquí, que els n'hi faltava una, que havien vist com es deixaven tirada al mig de la pista. Tot, mentre el meu pare feia cua (d'una hora) a les reclamacions.
Els de reclamacions li han dit que
1. la meva maleta està a madrid
2. Que arribarà al vol de les 00:30
3. Que truquem per preguntar si arriba (?!??!!!!)
4. A la pregunta de si agafarien el telefon, han respost..."...bueno....hombre...sí, en principio sí...pero no siempre, porque como tienen muchas llamadas...." (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)
5. Que l'anem a buscar a l'aeroport, perquè com que ve de Lima pot ser que ens la retinguin (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)

D'aquestes experiències, se'n deriven dues reflexions
1. estic molt contenta de no haver viscut plenament l'època de monopoli aeri d'ibèria. Si fan això estant subjectes a la llei del mercat, diuen, no vull ni pensar què feien quan fessin el que fessin havies de viatjar amb ells.
2. Vista la gestió exemplar que fan de ports i aeroports, suposo que apliquen la tàctica más vale mal conocido que bueno por conocer a l'hora de decidir no traspassar-ho a la generalitat.

McagunIBERIA

Perú 1: McagunIberia d'anada

ja he tornat de terres peruanes...en principi sana, tot i haver deixat gran part de la meva flora intestinal per aquelles terres. Espero que el retorn a casa acabi amb aquesta bactèria que amb una interpretació molt seva de l'intercanvi cultural s'ha allotjat en els meus intestins els darrers dies...
Tot molt bé, i vindran molts posts parlant-ne...De moment només un post de retrobada, i per cagar-me -metafòricament- en els ineptes d'ibèria

bé, comencem pel caos, anant cap a Lima. Vols Bcn-Madrid-Lima. En arribar a Barajas, T4 (molt bonica, això sí), un avió ple de gent histèrica perquè perdia les connexions a Puerto Rico, Costa Rica, Perú, Ecuador, Panamà i tants altres països..
ARribem al control de passaports. 2 taulells. Ningú. La gent comença a anar pels laberints aquells fets amb cinta per quan hi ha cua, cap el taulell de la dreta. Aapareix algú i els diu que vagin al de l'0esquerra. Corredisses. Quan la massa de gent s'ha començat a desplaçar cap al taulell de l'esquerra, ens diuen que tornem al de la dreta. Corredisses. Finalment tots fent cua. Gent avançant perquè perd la connexió. Un de seguretat omnipotent fent de filtre entre el "passa o el perds" i "probablement hi arribes. Fes la cua".
Unes quantes corredisses més i arribem a l'avió Madrid-Lima. Ens acomodem tots. Barajas col·lapsat, esperem permís per anar a la cua d'enlairament. 40 minuts més tard arrenquem, anem cua enlairament, esperem. Tenim avaria que ha de ser reparada, tornem a l'aparcament, esperem, com que ja portem 2 hores i això fa que el total de temps de viatge sigui de 14 h es necessita un altre pilot, que ha de venir, esperem, esperem.
Total, després de les corredisses, 3 hores tancats a l'avió (que es sumarien a les 12 de vol), amb molta calor, gana, embutiment, i mal rollo per la poca informació que donava la tripulació rància d'ibèria. Després d'aquestes 3 hores de gratis d'estar aseguts als seients el vol es va fer especialment pesat...

En mig hi ha Perú, del qual ja parlaré....però avui és el post de "mcagunIberia".
McagunIBERIA

volando voy....plutó RESISTEIX

El notición de la setmana, que no sé com ha acabat...s’estan plantejant treure la categoria de planeta a Plutó. Em sembla indignant. I la meva infantesa, què? Mercuri, venus, la terra, mart, júpiter, saturn, urà, netpú, i plutó...El que he seguit, diuen que si no li treuen la categoria a Plutó, li hauran de donar a dos “planetes més”. I jo em pregunto: i QUÈ???? Que potser hi ha subvencions a repartir entre planetes? Que potser el títol de planeta fa mal a algú?

El que em fa més gràcia de tot plegat és saber que els perdedors de la votació (avui es votava si es degrada Plutó de la categoria de “planeta” a la següent, que deu ser alguna cosa així com “rocot de merda”) sortiran indignadíssims. M’imagino al científic Paul X, de massachussets (ho poso en masculí perquè mal que ens pesi l’astronomia és avui en dia un feu bàsicament masculí. A no confondre amb l’astrologia, on les dones trepitgem fort)...el Paul, doncs, me l’imagino arribant a casa cagant-se amb la incompetència i ignorància dels que defensaven l’opció contrària –guanyadora-. Sempre passa així. Per més poc sagnant que pugui semblar una discussió des de fora, els de dins estan disposats a arrencar-se els ulls. I ja està bé. Fa molta més ràbia la gent amb sang d’orxata.
Jo, doncs, també vull pendre partit. Defenso que no es pot privar Plutó de la categoria de planeta. Si es canvia la definició de planeta, en CAP CAS hauria de tenir efectes retroactius. On s’és vist.
Però jo aniria més lluny. Crec que tot roc que es vulgui autoproclamar planeta ho hauria de poder fer, lluny dels corsés imposats per l’astronomia moderna.
Proposo una campanya de recollida de firmes per solidaitzar-nos amb aquest planeta resistent:
JO TAMBÉ SÓC PLANETA
Amics, ara és la nostra

fins la tornada

volando voy...pupurri de noticies

d'aquí a 6 hores estaré volant amb destinació final Lima...Un viatge que de tan enunciat ja tenia més de farol que de realitat, s'està a punt de consumar...Fa 13 anys que en parlem...Però com molt bé diu la meva àvia, "la paciència tot ho alcança, que deia santa teresa"...també alcansarà els gairebé 5000m d'alçada del Titicaca? Ja veurem

Abans, però,i malgrat el cansament infinit d'alguna que altra nit de mala vida, em ve de gust escriure, presa del síndrome "ja dormiré a l'avió" també conegut com "el jet lag que puguis tenir ara, no el deixis per demà", o "más vale dolor de cabeza en mano que ciento volando".

Tot són retalls de premsa/tele que he vist darrerament que em van indignar/divertir en el seu moment...
El primer, La vanguardia, els primers dies de la crisi de salut de fidel a Cuba. Portada, foto immensa a color, senyora gran cubana mostrant una nevera buida i titular “estoy harta de comer arroz con frijoles”....no faré comentaris per no caure en l’obvietat. Sí, ja, la vanguardia. Però igualment.
Volia fer un seguiment de prop del tema cubà als diferents diaris, ara és el moment de crear un estat d’opinió i ha de ser molt interessant veure amb quin èmfasi i en quin sentit ho tracta cada diari...però no ho he fet. Ho faré l’any que ve, quan comenci a fer esport, deixi de fumar i estudiï una mica cada dia.

Segon El País. D’aquest en tenia bastants, però sobretot, un article del Millás “¿Es o no es para tenerles miedo?” (dilluns 21), que comença “En los congresos de escritores los participantes hablan de literatura; en los de cardiología del corazón; en los de agricultura, de los tomates, y así sucesivamente, excepto en los congresos de obispos donde, en vez de hablar de Dios, se habla de la unidad de España, de la moral, de la biología, de la familia, de la cultura, de la educación, de la sociedad y de las células madre.” És curiós com sense descobrir res de nou aconseguia posar-te els pèls de punta recordant-te qui són i que diuen des de la conferència episcopal espanyola.

Tercer. Antena 3. Llegada de 800 inmigrantes a las islas canarias, etc...la “notícia” continua dient que “una legislación demasiado blanda, las regularizaciones masivas y las expectativas de conseguir papeles son la causa de esta llegada masiva de inmigrantes”. Quina manera més descaradament capciosa (manipuladora?) de donar una notícia i de donar certeses sense que n’hi hagi...Sí, ja, Antena 3. Però igualment.

Quart. El país, en un article traduït del “financial Times”. Parlant de la reducció de la joranada laboral. Tots els europeus hi estan en contra, excepte els espanyols, i, diu el tio del financial times “segurament perquè ja els sembla un esforç massa gran tornar a treballar després de la siesta”. Serà capullo. Veste’n a menjar fish and chips al pub de la cantonada, amargat, més que amargat, que amb el clima de merda que teniu no m’estranya que la vostra gastronomia sigui encara més merdosa i grisa que els núvols que us envolten permanentment el cap. La veritat és que m´és igual, però no deixo de trobar-ho arrogant.
Amargat.
continuarà...