Fa un any i pico em va arribar un mail d'una cosa que era "time capsule". Un lloc on et podies autoenviar un mail i que et retornés al cap d'un, 10 o 20 anys. Per por de la nostàlgia, m'ho vaig autoenviar només al cap d'un any...i fa cosa d'un mes em va arribar.
El procés en qüestió d'aquesta remesa de cartes als "futurs jo" es pot trobar a http://www.forbes.com/2005/10/21/email-future-time-capsule_cx_de_comm05_1024email.html
el trobo prou interessant...explicant com es pretén assegurar que una mail, digital, es pugui enviar d'aquí a 20 anys...coma ssegurar que una empresa, la que tingui la base de dades, encara existeixi d'aquí a 20 anys? I google, encara existirà? (si fes cas de la teoria de l'agustin la pregunta seria "encara serem lliures o google ens haurà sotmès i s'haurà convertit en el gran hermano de la societat informatitzada??")
Es veu que també hi ha llocs on ho pots fer, això d'autoenviar-te una carta al teu futur jo, si bé, entenc, no hi ha tantes garanties, sobretot si t'ho autoenvies a 20 anys.
http://futureme.org/
I sobre el mail en qüestió que em vaig autoenviar...el vaig enviar en una de les darreres visites que vaig fer al Consell de l'Estudiantat, quan ja no era coordinadora però estava recuperant hores (entenc que els 10 minuts que vaig tardar en fer-ho no els vaig comptabilitzar, no patiu). I hi deia coses prou interessants...quina tia, amb lo jove que era, i ja plena de saviesa! :P
Bé, el cas és que era l'última setmana que l'agustín corria per l'escola, per una banda, i per altra estava ordenant actes del consell, on hi sortien vells coneguts com txescos, mauris, mikels, agustins, i d'altres... (curiós, que amb aquests noms poc freqüents, n'hi hagués més d'un de cada)...i també hi havia actes on sortíem Marta, Macarena, i jo durant les batalles dels compensables (txescos, mauris, mikels, aguss vs marta, macarena, milena....el tema sexe, a delegació, era realment una qüestió generacional, vist així..ai, vull dir, no vull dir que uns tinguem una vida sexual més activa...vull dir, que en temes de sexe, oralment, vull dir, de parlar en públic, a delegació és...en fi, m'estic empantanegant)
Les actes, passat prou temps (i a delegació n'hi ha del 1800) sempre tenen un punt de nostàlgic...el que deuen representar, per la gent que ho va viure!
Ahir vaig tenir la meva darrera comissió permanent, i no sé perquè em va donar per pensar això...tantes disputes, tantes permanetns tenses...i pa qué? Pols som i pols serem..al final, tot quedarà reflectit en una acta en uns arxius que futurs becaris com la mireia i el jaume valentines recopilaran el 2050... :) PERÒ haurem canviat el curs de la història (juajuajua). Bé, això no, però haurem estat feliços ;)
El cas és que entre les actes i que marxava l'agus de l'escola, i que tothom que estava a delegació quan jo havia entrat estava a punt de marxar...i d'això parlava, i deia (em cito textualment, per no perdre la riquesa, els matisos de les meves pròpies paraules)
"quina tristesa....a poc a poc molta gent que m'estimo ho està deixant. i a poc a poc la lluita deixa de ser meva, i delegació (...)
i potser aquests mateixos són els sentiments que ha tingut tothom que ha estat a delegacuió i ha passat la carrera allà....
això és una cosa que em fa gràcia de tot plegat...que els processos personals es repeteixen, sempre...(...)
bueno, continuaré fent´hores de beca, un dia que pujo
i què estaré fent d'aquí a un any quan llegeixi això?
i si m'ho envio per d'aquí a dos anys,...?
en fi...
qui sap
ja veurem....
em fa por enviar-m'ho d'aquí a massa temps.
20 anys....em moriré de nostalgia?
" Tanco cometes. Ara 5 minuts de reflexió sobre les meves paraules.
Paraula de Milena
Amén
passats els 5 minuts....llàstima no haver-m'ho enviat a 20 anys. Com sempre, només em penedeixo d'allò que no he fet, especialment si és per por (en aquest cas, por de nostàlgia infinita)
pd. per cert...el títol és clarament l'aplicació de la regla número 1 del màrketing: el sexe ven. Ahir en vaig veure l'exemple més clar a la portada del muy interesante, al quisoc. En lletres molt grans "SEXO ORAL", i el subtitol era "porque hombre y mujeres piensan y hablan diferente", o semblant. Imagineu si ven que tot i haver-me llegit el subtítol m'ho vaig estar a punt de comprar! per sort no duia diners, que és l'únic contra el que el marketing no pot fer res.
El procés en qüestió d'aquesta remesa de cartes als "futurs jo" es pot trobar a http://www.forbes.com/2005/10
el trobo prou interessant...explicant com es pretén assegurar que una mail, digital, es pugui enviar d'aquí a 20 anys...coma ssegurar que una empresa, la que tingui la base de dades, encara existeixi d'aquí a 20 anys? I google, encara existirà? (si fes cas de la teoria de l'agustin la pregunta seria "encara serem lliures o google ens haurà sotmès i s'haurà convertit en el gran hermano de la societat informatitzada??")
Es veu que també hi ha llocs on ho pots fer, això d'autoenviar-te una carta al teu futur jo, si bé, entenc, no hi ha tantes garanties, sobretot si t'ho autoenvies a 20 anys.
http://futureme.org/
I sobre el mail en qüestió que em vaig autoenviar...el vaig enviar en una de les darreres visites que vaig fer al Consell de l'Estudiantat, quan ja no era coordinadora però estava recuperant hores (entenc que els 10 minuts que vaig tardar en fer-ho no els vaig comptabilitzar, no patiu). I hi deia coses prou interessants...quina tia, amb lo jove que era, i ja plena de saviesa! :P
Bé, el cas és que era l'última setmana que l'agustín corria per l'escola, per una banda, i per altra estava ordenant actes del consell, on hi sortien vells coneguts com txescos, mauris, mikels, agustins, i d'altres... (curiós, que amb aquests noms poc freqüents, n'hi hagués més d'un de cada)...i també hi havia actes on sortíem Marta, Macarena, i jo durant les batalles dels compensables (txescos, mauris, mikels, aguss vs marta, macarena, milena....el tema sexe, a delegació, era realment una qüestió generacional, vist així..ai, vull dir, no vull dir que uns tinguem una vida sexual més activa...vull dir, que en temes de sexe, oralment, vull dir, de parlar en públic, a delegació és...en fi, m'estic empantanegant)
Les actes, passat prou temps (i a delegació n'hi ha del 1800) sempre tenen un punt de nostàlgic...el que deuen representar, per la gent que ho va viure!
Ahir vaig tenir la meva darrera comissió permanent, i no sé perquè em va donar per pensar això...tantes disputes, tantes permanetns tenses...i pa qué? Pols som i pols serem..al final, tot quedarà reflectit en una acta en uns arxius que futurs becaris com la mireia i el jaume valentines recopilaran el 2050... :) PERÒ haurem canviat el curs de la història (juajuajua). Bé, això no, però haurem estat feliços ;)
El cas és que entre les actes i que marxava l'agus de l'escola, i que tothom que estava a delegació quan jo havia entrat estava a punt de marxar...i d'això parlava, i deia (em cito textualment, per no perdre la riquesa, els matisos de les meves pròpies paraules)
"quina tristesa....a poc a poc molta gent que m'estimo ho està deixant. i a poc a poc la lluita deixa de ser meva, i delegació (...)
i potser aquests mateixos són els sentiments que ha tingut tothom que ha estat a delegacuió i ha passat la carrera allà....
això és una cosa que em fa gràcia de tot plegat...que els processos personals es repeteixen, sempre...(...)
bueno, continuaré fent´hores de beca, un dia que pujo
i què estaré fent d'aquí a un any quan llegeixi això?
i si m'ho envio per d'aquí a dos anys,...?
en fi...
qui sap
ja veurem....
em fa por enviar-m'ho d'aquí a massa temps.
20 anys....em moriré de nostalgia?
" Tanco cometes. Ara 5 minuts de reflexió sobre les meves paraules.
Paraula de Milena
Amén
passats els 5 minuts....llàstima no haver-m'ho enviat a 20 anys. Com sempre, només em penedeixo d'allò que no he fet, especialment si és per por (en aquest cas, por de nostàlgia infinita)
pd. per cert...el títol és clarament l'aplicació de la regla número 1 del màrketing: el sexe ven. Ahir en vaig veure l'exemple més clar a la portada del muy interesante, al quisoc. En lletres molt grans "SEXO ORAL", i el subtitol era "porque hombre y mujeres piensan y hablan diferente", o semblant. Imagineu si ven que tot i haver-me llegit el subtítol m'ho vaig estar a punt de comprar! per sort no duia diners, que és l'únic contra el que el marketing no pot fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada