FINAL QUADRIMESTER TOTAL 2

he arribat a final de quadrimestre...
he pensat en moltes metàfores per descriure'l, però penso que potser la descricpió més acurada seria que ha estat com un videojoc, on l'objectiu final era anar passant pantalles, unes pantalles (que a la vida real s'assimilaven a una setmana) que cada cop es succeïen amb un ritme més frenètic....
al principi de cada pantalla/setmana l'objectiu final només era arribar a la següent amb una barra d'energia suficient per poder sobreviure a la següent
I les proves a passar eren diverses.

En algunes havies de córrer davant d'un tren -en marxa- que anava accelerant, i jo anava corrent i corrent, per una via plena d'obstacles, sense possibilitat de sortir de la via...el tren anava accelerant, i jo anava mirant enrera i veient com la distància entre nosaltres s'escurçava..i s'escurçava...quan ja estava a punt de ser envestida per la locomotora veia el final, -Cap-de-Setmana's Station-, feia l'últim sprint i arribava, exhausta...pantalla superada

En d'altres, jo feia de Keanu Reeves a Matrix...agents malvats m'anaven tirant projectils, mentre jo intentava arribar a la central d'intel·ligència -Weekend Central- esquivant-los com podia....refugiant-me en braços amics, que de vegades m'oferien projectils per contratacar -en forma de treballs ja fets, petits favors, unes gotetes de llet de soja per tirar endavant-....

també hi havia pantalles on jo feia de portera de futbol, i tenia el ronaldinho, el pelé, el ronaldo en les sevs bones èpoques, el maradona i el guardiola -crec que no hi pintava res, però era un guinyo al públic català- que anaven tirant penalties a la meva porteria, un rere l'altre, i jo només em podia concentrar en anar tirant pilotes fora com podia,i quan n'aturava una no podia gaudir ni de 3 segons de calma, perquè ja tenia al següent amb la punta de la bota endinsant-se a la pilota...L'important no era fer bones parades...l'important era tirar pilotes fora com podia, i prepara-me pel següent xut...

En d'altres havia de sortir a fer un número de circ de malabars. Jo havia assajat el número amb les clàssiques 3 boles, però en treure'm a la pista m'obligaven a fer-lo amb 7 boles, mentre posaven una música frenètica que feia "titotiro-tiroriroriro-tito-tiro-tito-tiro...." un cop, i un altre, mentre cada cop em queien més boles a sobre que jo havia d¡intentar gestionar com podia, però els meus braços ja anaven més ràpid del que havien anat mai, però les boles no paraven d'arribar, i arribar, i la música em taladrava el cervell i m'impedia concentrar-me en agafar les boles, i tenia a tot el públic mirant-me i rient en veure el meu patiment...fins que arribava el final de l'espectacle, el "FINDE", deixava les boles i m'eixugava la suor que em regalimava pel front i que m'havia empapat la samarreta....Pantalla superada.

En d'altres -era un joc de manufactura japonesa, però versionat a lo castizo- jo era un torero, sense capa ni espasa, en mig de la plaça de toros monumental, amb 7 toros embravits volent-me embastir, i jo, entre corredisses i hàbils jocs de cintura havia d'aconseguir evitar les seves embastides....durant 5 interminables dies...rebia alguna cornada que altra, però havia d'aguantar fins que arribés el cap de setmana, que era quan venia el torero substitut.

I les dues últimes setmanes, perdó, pantalles, del "FINAL QUATRIMESTER TOTAL" tot això es sumava, i havia de fer de keanu reeves en mig de la plaça de toros amb una locomotora que m'intetava atropellar mentre havia de parar els xuts a porteria de pelé i companyia tot fent malabars i sabent que el meu únic objectiu era arribar al final de la pantalla i que la barra d'energia no estigués buida del tot...llavors l'esperit de Nadal -en forma d'una immensa targeta de crèdit- em recolliria i em portaria al braços d'un primer ministre blau -és que era un joc republicà, i això dels prínceps blaus està desfassadíssim-, on unes cures intensives em permetrien recuperar-me de les cornades, les bales i l'extanuament....
Si arribaves aquí -i jo hi he arribat- havies guanyat tot el joc. Hi ha una continuació del joc, que es diu "final exam 4", però és un joc de nens en comparació amb això....que avorrit.
Reconec que vaig tenir moment de dubtes de la meva capacitat, quan del no res sortien petits "bonus tracks" en forma de juntes d'escola, beques a demanar, cartes de recomanació a escriure...però en aquests moments m'aferrava a la meva dieta rica en vegetals i tirava endavant..

Quin subidón d'adrenalina....més absurd.
També s'ha de dir que probablement ssi no hagués funcionat amb la filosofia JIT (Just In Time) potser otro gallo hagués cantado...però què havia de fer, treballar els caps de setmana?????

Per sort tot plegat era prou poc important, però, com perquè m'ho hagi pogut prendre amb esportivitat (crec) ....
I tot això, sense la play station....

salut
pd.parlant de plays stations, l'altre dia ma germana em van explicar d'un capítol de south park on un no podia esperar per tenir la play station 4 (o semblant) i demanava als seus amics que el congelessin, i que quan la play station hagués sortit el descongelessin...els amics no ho feien, i ell s'anava posant a tots els congeladors dient "no puc esperar, no puc esperar"...fins que al final se n'anava a la neu i es congelava...però es descongelava al cap de 10000 anys, i ja no hi havia la play station 4...
moraleja? Que la descongelació espontània és poc precisa? pot ser