com que la calor barcelonina desinspira, penjo els relats de les aventures d'una amiga que té viatges amb ibèria gratis per un cúmul de circumstàncies gràcies als quals s'està pegant uns quants viatges...ara Mèxic. Potser sense conèixer-la no fa tanta gràcia com a mi em fan els seus mails, les ironies sempre es veuen millor quan es coneix la persona...però en tot cas, trobo que mereixen ser llegits...
Aquí us deixo la primera, doncs. Confio que pogueu dominar l'enveja malsana que causa algú amb viatges gratis. Jo encara no ho he superat. I la nostra amistat, menys.
Porto poc més d'una setmana a Mèxic, però les meves cames ja són un autèntic mostrari de picades d'insectes de diferents tamanys i característiques: mosquits, mosquits gegants, avespes, avespes de l'Àfrica (gegants), garrapates i formigues.
M'haig de considerar afortunada, perquè la cosa podria ser tan pitjor com l'haver-me quedat sense cama-mostrari. I és que anant cap a la Laguna Miramar has de caminar uns quants kilòmetres de selva. En un primer moment les meves pors es podien ordenar d'aquesta manera:
-Espatllar la delicada permanent que em vaig fer abans de sortir de Barcelona
-Esgarrapar-me els pantalons
-Les serps
-Els escorpins
Els companys d'aventures, però, em van estar explicant que, aquí, la punxada de l'escorpí és pitjor que la malària i la de la serp nauiaca (?) és tan xunga que t'han d'amputar la cama a l'instant.
Tenint en compte que duia les meves clàssiques bambes amb forat al dit i que el bisturí més sofisticat que duiem era una navalla suissa us podreu fer una idea de la importància que va passar a tenir el pentinat dels cabells.
Porto poc més d'una setmana Mèxic però ja he establert contactes amb els zapatistes: alegres manifestacions el dia de les eleccions i una tòrrida aventura amb un dels protegits del "subco" Marcos. Ell amb la meva permanent i jo amb el seu passamuntanyes (i amb por que em detingui la CIA).
Porto uns deu dies a Mèxic però ja m'atreviria constatar que:
-El clàssic bigotet que us ve al cap quan penseu en un mariachi o en Pancho Villa, mai ha deixat les passarel.les d'aquest país, està sempre de moda.
-No només diuen "ándale" sinó que també diuen "pásele" "súbale" o "cómprele un helado".
-De pins no només n'hi ha al Mediterrani
-El típic barret de mexicà es ven més a les rambles que aquí, on triomfa el de cow-boy però fabricat amb palla.
-Les ruïnes maies s'assemblen extraordinàriament a les de Cambodja, serà per l'entorn de selva tropical?
-I pels qui no hagueu viatjat gaire lluny: la selva... tampoc n'hi ha per tant, la que he vist fins ara a Chiapas no és com la dels còmics, sinó que més aaviat s'assembla al Pirineu a la primavera amb la xafogor del Delta de l'Ebre a l'estiu. Us ho podeu imaginar perfectament.
-Les faccions de la gent (sobretot dels nens) són molt similars a les de l'indoxina i (pels que hagueu vist molt Disney) les dones mexicanes s'assemblen molt a la Pocahontas.
I, pels que penseu que el meu univers comparatiu està molt limitat i sospitosament basat en quatre o cinc referències... espereu a que ibèria segueixi subvencionant les meves investigacions.
dimarts, de juliol 25, 2006
divendres, de juliol 21, 2006
relacions tempestuoses
Que consti que ho he intentat...he intentat personalitzar els links...fins i tot m'ha semblat que ho havia aconseguit però per enèssim cop les noves tecnologies, amb les que creia mantenir una relació, si més no, cordial, m'han tornat a apunyalar per l'esquena...he canviat la plantilla, perquè he aconseguit carregar-m'ho tot...i l'he tornat a posar..."no et fiïs mai d'un sistema binari", em deia la meva àvia...PErò amb aquesta sobèrbia tan pròpia de les noves generacions jo m'havia resistit a creure-m'ho. Fins avui. A la merda els 1 i els 0. He tornat a l'era analògica. Aquest és l'últim post que escric. A partir d'ar, ho escriuré en ploma, i ho deixaré penjat a la pantalla de l'ordinador amb bluetack. O xiclet de menta.Abans, però, compartir aquesta foto que tenia guardada des de fa temps, portada de El País del 6 d'abril i que demostra que una imatge pot ser tan tendenciosa com 1000 paraules. No m'imagino una foto tan poc afavoridora del papa que habemus a l'ABC, o a la Razón...i ni La Vanguardia. És una llàstima que no hi hagi cap diari "d'esquerres" (o, si es vol, que no sigui d'ultra dreta) que comparteixi l'afició de La razón per fer fotomuntatge a la portada, art que la Razón ha sabut posar en el lloc que es mereix. Jo pagaria bastant per veure una portada amb el papa i el de la guerra de les galàxies que tant se li assembla, amb un titular de l'estil "el lado oscuro", o un fotomuntatge amb la cara de l'Aznar fosa amb la del Hitler aprofitant que tenen el bigoti en comú i "Aznatler". De moment només tenim roviretxes...Hi ha un buit de mercat.
I parlant de diaris, últimament m'han fet una reflexió que potser és òbvia però que jo he trobat interessant. Sobre la manipulació, etc, etc...com cada diaria està clarament dominat per una tendència política. Que qui llegeix la vanguardia ja sap que és el diari del poder, l'Avui convergent, etc, etc...però que el pitjor són els lectors de El País, perquè està igualment manipulat però els seus lectors van de que ells llegeixen la veritat.
Crec que té raó.
Bé, i fins aquí els comentaris de tertuliana de ràdio, "sentenciando voy, sentenciando vengo, vengo". Més sentències en properes edicions.
dissabte, de juliol 15, 2006
que visqui la correcció política
està començant una guerra amb tots els ets i uts. Una més de les que hi deu haver pel món, però ara aquesta és mediàtica. Un atac israelià contra un convoi de civils que intentaven fugir del país.15 morts. El G-8, que està reunit, es declara preocupat per l'impacte que el conflicte pugui tenir en l'economia. Hi ha gent que no podrà comprar mai més.
Canvio de canal i veig com a antena 3 anuncien el que per mi promet ser la sèrie estrella de la temporada "soy rebelde". L'anunci de "soy rebelde" em posa la pell de gallina. Potser sóc jo que em preocupo sense sentit, potser la gent ho mira sense sentir plaer.
El que no em queda clar si és en comptes de o en paral·lel amb "la fea más fea" o com es digui la continuació de "betty la fea", sèrie que en el seu moment ja em va fer pensar -oh, error, oh, il·lusa- que havíem assolit un màxim de caspa i masclisme insultant. Una noia lletja -que com tots sabem no ho és, però si a una tia bona li impedeixes rentar-se els cabells durant dies, li poses ferros i unes ulleres d'arale (d'aquelles rodones i que van des de mig front a mitja galta), es torna lletja, i, com a conseqüència, tonta, poc interessant, i amb l'únic objectiu vital de casar-se (cosa, es clar, impossible, perquè és lletja)-.
I tot plegat, penso que s'arreglaria amb una mica de correcció política. Que visqui. Que visqui la correcció política. Que visqui la hipocresia. No demano que els guioniestes de betty la fea no siguin masclistes. Demano només no m'ho refreguin pels nassos.
Ja no demano que el bush i el putin -eren els que sortien a la foto- es preocupin pels morts. Però que ho facin veure. Siusplau.
Canvio de canal i veig com a antena 3 anuncien el que per mi promet ser la sèrie estrella de la temporada "soy rebelde". L'anunci de "soy rebelde" em posa la pell de gallina. Potser sóc jo que em preocupo sense sentit, potser la gent ho mira sense sentir plaer.
El que no em queda clar si és en comptes de o en paral·lel amb "la fea más fea" o com es digui la continuació de "betty la fea", sèrie que en el seu moment ja em va fer pensar -oh, error, oh, il·lusa- que havíem assolit un màxim de caspa i masclisme insultant. Una noia lletja -que com tots sabem no ho és, però si a una tia bona li impedeixes rentar-se els cabells durant dies, li poses ferros i unes ulleres d'arale (d'aquelles rodones i que van des de mig front a mitja galta), es torna lletja, i, com a conseqüència, tonta, poc interessant, i amb l'únic objectiu vital de casar-se (cosa, es clar, impossible, perquè és lletja)-.
I tot plegat, penso que s'arreglaria amb una mica de correcció política. Que visqui. Que visqui la correcció política. Que visqui la hipocresia. No demano que els guioniestes de betty la fea no siguin masclistes. Demano només no m'ho refreguin pels nassos.
Ja no demano que el bush i el putin -eren els que sortien a la foto- es preocupin pels morts. Però que ho facin veure. Siusplau.
dijous, de juny 29, 2006
my farmer is rich
sabíeu que hi ha una escola de la UPC que es diu ESAB, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona?
mirant les seves assignatures -per la beca...- tenen també la seva classe d'anglès...no m'hauria de sorprendre, però el cert és que m'ha fet gràcia....no tenen un "technical writing in english", o com es digui la que hi ha a l'ETSEIB, sinó que la seva es diu "english for farming"....no sé ben bé perquè però m'ha fet gràcia....suposo perquè m'imagino un d'aquells diccionaris d'anglès per a nens petits amb tot de dibuixos on posa "window", "farmer", "apple", "cow"....
Ja sé que no deu ser ben bé això, però m'hi recorda
Amb tots els respectes
mirant les seves assignatures -per la beca...- tenen també la seva classe d'anglès...no m'hauria de sorprendre, però el cert és que m'ha fet gràcia....no tenen un "technical writing in english", o com es digui la que hi ha a l'ETSEIB, sinó que la seva es diu "english for farming"....no sé ben bé perquè però m'ha fet gràcia....suposo perquè m'imagino un d'aquells diccionaris d'anglès per a nens petits amb tot de dibuixos on posa "window", "farmer", "apple", "cow"....
Ja sé que no deu ser ben bé això, però m'hi recorda
Amb tots els respectes
dimecres, de juny 28, 2006
nudisme altre vegada....però ara més
A voltes (m'encanta com sona, tot i que em queda forçat) tinc ganes d'escriure seriosament, però no m'hi acabo de sentir còmoda, m'entra un rampell de timidesa i acabo escribint bajanades (tinc un bloqueig mental amb escriure barbarismes. Incapaç d'escriure "tonteries")...bajanades amb les que m'ho passo més o menys bé, però que de vegades m'arribo a cansar a mi mateixa. Sempre les mateixes bromes...(Sense anar més lluny, ara ja sé què escriuré al blog ;) ) Vaja, que explicar com et sents sempre és més delicat que parlar de tercers...potser faré un blog anònim...mmm....ja us ho diria ;)
En fi, com a pensament fugaç, dir que és curiosa, la melancolia. Perquè de vegades es presenta amb coses que podries tornar a tenir, però que el que et fa estar melancoliós (melanconiós?) és el fet que ja no et facin il·lusió. De vegades és més el record de la il·lusió amb què ho feia, que no pas el que es feia en si, el que trobo a faltar....Tot molt críptic (o massa explícit?). Podeu trobar l'article complet al meu nou blog, www.blogspot.com i tres números més ;)
I per tornar a temes aliens...ahir vaig veure un reportatge en el meu letargi post examinal que encara em té trasbalsada.
Començaré explicant que el meu pare va voler sintonitzar la sexta per veure el mundial,
i ha canviat totes les cadenes....així, ara mirar la tele a casa meva és un "memory" constant....a quin canal estava la TV...? per posar 3 exemples (les úniques que recordo), TV3 està a la 6, antena 3 està a la 25, TV5 està a la 22...TV1, Tv2 les he perdut, la cuatro està també flotant...i entre mig, una infinitat de canals gratuits que no tenia ni idea que existissin. I això sense tenir cap canal de pagament!
El reportatge en qüestió, anava d'una platja nudista a frança on la gent, a més d'anar despullada, practica sexe a la platja. Fins aquí podries dir, "al cap i a la fi és una cosa natural que la nostra societat plena de tabús hipòcrites intenta amagar". Bueno. Però a mesura que continuava veient el reportatge tot anava prenent un to cada cop més sòrdid.
Des de la platja mateix, on al voltant de les parelles cardant es formaven corros de gent tocant-se i masturbant-se, fins a les discoteques a les nits, on es veia com arribava una dona i al cap de 30 segons estaven tots cardant sobre uns matalassos allà al mig de la discoteca, dit per aquí, mamada per allà, un tumult de carn sense ordre ni concert...ni res que pogués semblar morbós, creieu-me. Diria sodoma i gomorra, però em sona a moral cristiana, i crec que la sordidesa que m'inspirava no tenia res a veure amb una moral cristiana que crec que no tinc.
I tot això, sense cap tipus de protecció. Deia un cambrer d'un d'aquells bars que l'any anterior havien mort 12 persones de sida en aquell barri. I tal com anava el tema, allà, si una nit un la tenia, l'endemà al matí la tenien tots.
I, el millor de tot, la policia. A França practicar sexe en llocs públics està prohibit. La policia, doncs, vigila la platja en qüestió, i cada dia dos policies a cavall van a un turonet a prop de la platja, amb un horari regularíssim, arriben a les 17:00 i se'n van a les 19:00...si fossin anglesos ho entendria, perquè una cosa és cardar a la platja, i l'altra fer-ho a l'hora del te....però desconec quina tradició francesa podria explicar una cosa així
En fi, que ja ho sabeu.
I no, no era "canal 69", ni X-TV, ni res d'això...juraria que era a antena 3,cap a la una de la matinada, d'aquells típics cutres de càmara oculta, d'allò que ells diuen "periodismo de investigación"...i tot i la sordidesa que dic que desprenia tot plegat, el vaig veure quasis tot (com hagués fet el 99% de la població) perquè els reportatges culturalitzen, i el coneixement és poder.
L'interès científic em matarà
En fi, com a pensament fugaç, dir que és curiosa, la melancolia. Perquè de vegades es presenta amb coses que podries tornar a tenir, però que el que et fa estar melancoliós (melanconiós?) és el fet que ja no et facin il·lusió. De vegades és més el record de la il·lusió amb què ho feia, que no pas el que es feia en si, el que trobo a faltar....Tot molt críptic (o massa explícit?). Podeu trobar l'article complet al meu nou blog, www.blogspot.com i tres números més ;)
I per tornar a temes aliens...ahir vaig veure un reportatge en el meu letargi post examinal que encara em té trasbalsada.
Començaré explicant que el meu pare va voler sintonitzar la sexta per veure el mundial,
i ha canviat totes les cadenes....així, ara mirar la tele a casa meva és un "memory" constant....a quin canal estava la TV...? per posar 3 exemples (les úniques que recordo), TV3 està a la 6, antena 3 està a la 25, TV5 està a la 22...TV1, Tv2 les he perdut, la cuatro està també flotant...i entre mig, una infinitat de canals gratuits que no tenia ni idea que existissin. I això sense tenir cap canal de pagament!
El reportatge en qüestió, anava d'una platja nudista a frança on la gent, a més d'anar despullada, practica sexe a la platja. Fins aquí podries dir, "al cap i a la fi és una cosa natural que la nostra societat plena de tabús hipòcrites intenta amagar". Bueno. Però a mesura que continuava veient el reportatge tot anava prenent un to cada cop més sòrdid.
Des de la platja mateix, on al voltant de les parelles cardant es formaven corros de gent tocant-se i masturbant-se, fins a les discoteques a les nits, on es veia com arribava una dona i al cap de 30 segons estaven tots cardant sobre uns matalassos allà al mig de la discoteca, dit per aquí, mamada per allà, un tumult de carn sense ordre ni concert...ni res que pogués semblar morbós, creieu-me. Diria sodoma i gomorra, però em sona a moral cristiana, i crec que la sordidesa que m'inspirava no tenia res a veure amb una moral cristiana que crec que no tinc.
I tot això, sense cap tipus de protecció. Deia un cambrer d'un d'aquells bars que l'any anterior havien mort 12 persones de sida en aquell barri. I tal com anava el tema, allà, si una nit un la tenia, l'endemà al matí la tenien tots.
I, el millor de tot, la policia. A França practicar sexe en llocs públics està prohibit. La policia, doncs, vigila la platja en qüestió, i cada dia dos policies a cavall van a un turonet a prop de la platja, amb un horari regularíssim, arriben a les 17:00 i se'n van a les 19:00...si fossin anglesos ho entendria, perquè una cosa és cardar a la platja, i l'altra fer-ho a l'hora del te....però desconec quina tradició francesa podria explicar una cosa així
En fi, que ja ho sabeu.
I no, no era "canal 69", ni X-TV, ni res d'això...juraria que era a antena 3,cap a la una de la matinada, d'aquells típics cutres de càmara oculta, d'allò que ells diuen "periodismo de investigación"...i tot i la sordidesa que dic que desprenia tot plegat, el vaig veure quasis tot (com hagués fet el 99% de la població) perquè els reportatges culturalitzen, i el coneixement és poder.
L'interès científic em matarà
dimarts, de juny 27, 2006
i ara...
el pitjor d'acabar exàmens -a 5 hores d'haver sortit del darrer ja em poso nostàlgica- és que arriba el moment de fer tot allò que has anat deixant amb l'excusa d'"estic d'exàmens".
De la mateixa manera que tots els estudiants del món al principi de curs es prometen "aquest any, estudiaré des del primer dia", però només l'aina barceló ho fa, el primer dia de vacances sempre penso "ufff...quant les aprofitaré!!". i al final res de res.
Llegir, tocar el piano, tocar l'acordió, ordenar l'habitació -mai no he entès com, passant-me la vida fent-ho, sempre està desordenada-, posar links al blog, pensar un nom pel blog(de veritat), treure a passejar el gos....
En aquestes 5 hores, però, la bombolla d'il·lusions s'ha començat a desinflar...primer, en recordar que no estic de vacances...i després -i més debastador- en recordar que no tinc gos per treure a passejar, ni n'he tingut mai.
De moment, 2 il·lusions trencades. En només 5 hores. Aquest estiu promet ser un infern
i mentres, aquí, en un estat de cansament sense son força desagradable, acostumada a estudiar de nit...però pitjor seria estar d'exàmens. i entrar a treballar demà a les 8. i tantes altres coses...
De la mateixa manera que tots els estudiants del món al principi de curs es prometen "aquest any, estudiaré des del primer dia", però només l'aina barceló ho fa, el primer dia de vacances sempre penso "ufff...quant les aprofitaré!!". i al final res de res.
Llegir, tocar el piano, tocar l'acordió, ordenar l'habitació -mai no he entès com, passant-me la vida fent-ho, sempre està desordenada-, posar links al blog, pensar un nom pel blog(de veritat), treure a passejar el gos....
En aquestes 5 hores, però, la bombolla d'il·lusions s'ha començat a desinflar...primer, en recordar que no estic de vacances...i després -i més debastador- en recordar que no tinc gos per treure a passejar, ni n'he tingut mai.
De moment, 2 il·lusions trencades. En només 5 hores. Aquest estiu promet ser un infern
i mentres, aquí, en un estat de cansament sense son força desagradable, acostumada a estudiar de nit...però pitjor seria estar d'exàmens. i entrar a treballar demà a les 8. i tantes altres coses...
dilluns, de juny 26, 2006
ara sí: ja hi sóc
he acabat els exàmens.
punt
suposo que d'aquí a una estona estaré contenta. Ara mateix només estic cansada.
punt
suposo que d'aquí a una estona estaré contenta. Ara mateix només estic cansada.
dilluns, de juny 19, 2006
nudisme de bossa
l'altre dia anava en bici i vaig veure un altre "ciclista" que portava una bossa taronja llampant, la bossa que ens van regalar a la cursa nudista de Premià de mar l'any passat
Em va fer gràcia. Potser hagués hagut d'anar a dir-li "jo també hi era", o "em sembla que ens hem vist en algun lloc: et podries despullar, siusplau, i així sortim de dubtes?".
Però reconec que no ho vaig fer. Simplement vaig somriure per mi, i vaig seguir.
M'hagués agradat, però, portar jo també la bossa, així haguéssim pogut mirar-nos i somriure'ns amb complicitat, sense haver de dir res més. Potser ho faig, portar sempre la bossa taronja a sobre, simplement per poder anar somrient còmplicement a tots aquells que també la portin. Sembla una tonteria, però sento que haver corregut cul amb cul, pit amb pit, panxa amb panxa amb algú t'hi uneixi d'alguna manera. I pertànyer a una col·lectivitat et fa sentir bé.
Un petit gest, que podria semblar insignificant, però dins de l'individualisme salvatge de la ciutat formar petits nuclis de sentiments col·lectius és un atac directe, una mossegada a la iugular del sistema de vida urbà.
Fes la revolució. Despulla't. Mira. Comparteix.
Em va fer gràcia. Potser hagués hagut d'anar a dir-li "jo també hi era", o "em sembla que ens hem vist en algun lloc: et podries despullar, siusplau, i així sortim de dubtes?".
Però reconec que no ho vaig fer. Simplement vaig somriure per mi, i vaig seguir.
M'hagués agradat, però, portar jo també la bossa, així haguéssim pogut mirar-nos i somriure'ns amb complicitat, sense haver de dir res més. Potser ho faig, portar sempre la bossa taronja a sobre, simplement per poder anar somrient còmplicement a tots aquells que també la portin. Sembla una tonteria, però sento que haver corregut cul amb cul, pit amb pit, panxa amb panxa amb algú t'hi uneixi d'alguna manera. I pertànyer a una col·lectivitat et fa sentir bé.
Un petit gest, que podria semblar insignificant, però dins de l'individualisme salvatge de la ciutat formar petits nuclis de sentiments col·lectius és un atac directe, una mossegada a la iugular del sistema de vida urbà.
Fes la revolució. Despulla't. Mira. Comparteix.
dissabte, de juny 17, 2006
crispació, nosaltres?
Algun cop he pensat que l'ambient polític és crispat. Bé, de fet, ho penso gairebé cada dia.
Com amb tot, però, sempre hi ha llocs on és pitjor.
Al març hi va haver eleccions a El salvador. El partit al poder és ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), que està al poder des d'abans d'acabar la guerra civil, i el fundador del qual es considera el cap pensant darrera de l'assassinat de Monsenyor Romero.
Doncs l'himne del partit , que es veu que es sentia molt durant la campanya electoral passada, té trossos com:
Libertad se escribe con sangre,
trabajo con sudor,
unamos sudor y sangre
pero primero El Salvador..."
(...)
"El Salvador será la tumba
donde los rojos terminarán..."
(...)
"Patria sí, comunismo no"
Si ja és fort de per si, encara ho és més tenint en compte que l'altre partit més important és el FMLN que es considera comunista (tot i que es veu que si mires el seu programa electoral està més a la dreta del del PSOE; en el reino de los ciegos el tuerto es el rey, o semblant)
Encara que sigui en sentit figurat (que no ho tinc tant clar, tenint en compte el que van fer durant la guerra civil), és molt fort que un himne institucional, i del partit al poder, parli de la mort dels rojos quan un percentatge elevat de la població se'n sent.
Clar que aquí tenim a l'Esperanza Aguirre dient que els del PP estan a Catalunya com els jueus a l'Alemanya nazi; unes declaracions que trobo que han passat desapercebudes...potser és millor, per allò de "a palabras de hijo de puta, oídos sordos", però em sembla...no tinc paraules per expressar el què em sembla, tant per la falta de respecte cap a les víctimes del nazisme com per l'odi que generen (com que no crec que hi hagi massa gent que s'ho cregui, és més l'odi inflamat cap a la seva persona que altra cosa) I això no és incitació a la violència?
Per mi això hauria de ser delicte.
Però bé, reconec que pitjor seria que ho posessin en el seu himne que, gràcies a déu, no té lletra.
I no he parlat de l'estatut
Com amb tot, però, sempre hi ha llocs on és pitjor.
Al març hi va haver eleccions a El salvador. El partit al poder és ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), que està al poder des d'abans d'acabar la guerra civil, i el fundador del qual es considera el cap pensant darrera de l'assassinat de Monsenyor Romero.
Doncs l'himne del partit , que es veu que es sentia molt durant la campanya electoral passada, té trossos com:
Libertad se escribe con sangre,
trabajo con sudor,
unamos sudor y sangre
pero primero El Salvador..."
(...)
"El Salvador será la tumba
donde los rojos terminarán..."
(...)
"Patria sí, comunismo no"
Si ja és fort de per si, encara ho és més tenint en compte que l'altre partit més important és el FMLN que es considera comunista (tot i que es veu que si mires el seu programa electoral està més a la dreta del del PSOE; en el reino de los ciegos el tuerto es el rey, o semblant)
Encara que sigui en sentit figurat (que no ho tinc tant clar, tenint en compte el que van fer durant la guerra civil), és molt fort que un himne institucional, i del partit al poder, parli de la mort dels rojos quan un percentatge elevat de la població se'n sent.
Clar que aquí tenim a l'Esperanza Aguirre dient que els del PP estan a Catalunya com els jueus a l'Alemanya nazi; unes declaracions que trobo que han passat desapercebudes...potser és millor, per allò de "a palabras de hijo de puta, oídos sordos", però em sembla...no tinc paraules per expressar el què em sembla, tant per la falta de respecte cap a les víctimes del nazisme com per l'odi que generen (com que no crec que hi hagi massa gent que s'ho cregui, és més l'odi inflamat cap a la seva persona que altra cosa) I això no és incitació a la violència?
Per mi això hauria de ser delicte.
Però bé, reconec que pitjor seria que ho posessin en el seu himne que, gràcies a déu, no té lletra.
I no he parlat de l'estatut
divendres, de juny 16, 2006
trinco trinco l'estatú (II)
M'havia sortit un post tant llarg que he preferit penjar-lo en dos parts, així si algú s'ho llegeix podrà anar al lavabo entre part i part. Aquest, doncs, seria la continuació de l'anterior.
Està clar que frivolitzar és molt més fàcil que exposar arguments, sobretot per escrit. No sé si se'm dóna millor el primer, però en tot cas ho faig molt més ràpid. I estic d'exàmens.
És més fàcil, i més covard...sobretot de coses de les quals no tens certeses.
Hi ha aquella fàbula de l'ase que tenia molta set i molta gana, i quan finalment arriba a un oasi, ple de menjar i de beguda, no sabent què fer primer s'acaba morint...No sé quina és la moraleja: que si ets ase i tens molta set i molta gana i arribes a un oasi, no et deixis morir?
No sé ben bé si té massa a veure, però el cas és que la indecisió em persegueix...El sí, no, potser, blanc, marró, gris, nul, transparent se'm van passant pel cap. Decideixo una cosa i em vénen al cap arguments per una altra. I bueno, si algú amb ànims de simplificar em vol titllar de ultranacionalista catalana/espanyolista o el que sigui per tenir dubtes d'una cosa o altra, no li negaré aquest plaer, que l'etiquetatge sempre facilita els judicis, quan de fet sempre són molt més importants els motius que porten als fets que els fets si.
I els motius no els exposaré....Tu ja m'entens, que diria el Raimon, en acabar-se-li el bròquil.
En tot cas, m'ha passat prous cops de sentir-me dir catalanista amb aquell deix de menyspreu que l'esquerra de debò sent cap al catalanisme (sense ànims d'ofendre) i, molt poc després, espanyolista. Això vol dir que sóc jo la equànime, la que ho veu tot des de la centralitat, la moderació i etc etc (com si això fos positiu)?
No crec, simplement que les etiquetes potser no s'adapten sempre a la realitat (està clar que en el meu cas és perquè sóc gran i alta, i clar, em van petites i curtes. I després es queixen que hi hagi anorèxia)
Per acabar, una cançó de la trinca, una versió del bolero "corazón loco" (que també surt -en la versió original- a lagrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala) que em fa força gràcia, sense que vulgui dir que és el que penso...o sí. o no. o blanc. o nul. o abstenció.
No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.
Està clar que frivolitzar és molt més fàcil que exposar arguments, sobretot per escrit. No sé si se'm dóna millor el primer, però en tot cas ho faig molt més ràpid. I estic d'exàmens.
És més fàcil, i més covard...sobretot de coses de les quals no tens certeses.
Hi ha aquella fàbula de l'ase que tenia molta set i molta gana, i quan finalment arriba a un oasi, ple de menjar i de beguda, no sabent què fer primer s'acaba morint...No sé quina és la moraleja: que si ets ase i tens molta set i molta gana i arribes a un oasi, no et deixis morir?
No sé ben bé si té massa a veure, però el cas és que la indecisió em persegueix...El sí, no, potser, blanc, marró, gris, nul, transparent se'm van passant pel cap. Decideixo una cosa i em vénen al cap arguments per una altra. I bueno, si algú amb ànims de simplificar em vol titllar de ultranacionalista catalana/espanyolista o el que sigui per tenir dubtes d'una cosa o altra, no li negaré aquest plaer, que l'etiquetatge sempre facilita els judicis, quan de fet sempre són molt més importants els motius que porten als fets que els fets si.
I els motius no els exposaré....Tu ja m'entens, que diria el Raimon, en acabar-se-li el bròquil.
En tot cas, m'ha passat prous cops de sentir-me dir catalanista amb aquell deix de menyspreu que l'esquerra de debò sent cap al catalanisme (sense ànims d'ofendre) i, molt poc després, espanyolista. Això vol dir que sóc jo la equànime, la que ho veu tot des de la centralitat, la moderació i etc etc (com si això fos positiu)?
No crec, simplement que les etiquetes potser no s'adapten sempre a la realitat (està clar que en el meu cas és perquè sóc gran i alta, i clar, em van petites i curtes. I després es queixen que hi hagi anorèxia)
Per acabar, una cançó de la trinca, una versió del bolero "corazón loco" (que també surt -en la versió original- a lagrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala) que em fa força gràcia, sense que vulgui dir que és el que penso...o sí. o no. o blanc. o nul. o abstenció.
No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.
dijous, de juny 15, 2006
l'estatut nou de trinca
fa dies que hi ha una notícia que em balla pel cap, però encara no sé si té prou força per decantar el meu vot del diumenge:En un dels primers actes de plataformes donant suport a l'estatut hi van anar els 3 de la trinca, que per primer cop en molts anys, van fer un acte conjunt i, a sobre, sense cobrar.
Sense ànims de frivolitzar, per mi, només això ja es mereixeria un sí, rotund i sense condicions...però llavors, quan deixo refredar l'entusiasme, m'adono que la il·lusió m'ha fet perdre el seny, quedant de mi només la rauxa.
I és que només ha estat això: un acte. Ni una mala promesa, ni unes males declaracions. Si em diguessin "voteu sí, i tornarem a estar junts", jo voto sí. Si em diguessin "si hi ha nou estatut, hi haurà nova trinca", jo voto sí. Si em diguessin "idiota: vota sí", jo voto sí.
Però no ho han dit, i això m'entristeix i em fa dubtar.
Sempre ens quedarà l'opció de multiplicar el nostre vot per zero, en forma d'abstenció o de vot nul....si no per convicció política, en honor al Bart Simpson, que és de les poques coses que em semblen fermes en aquests temps d'incertesa.
Sense ànims de frivolitzar, per mi, només això ja es mereixeria un sí, rotund i sense condicions...però llavors, quan deixo refredar l'entusiasme, m'adono que la il·lusió m'ha fet perdre el seny, quedant de mi només la rauxa.
I és que només ha estat això: un acte. Ni una mala promesa, ni unes males declaracions. Si em diguessin "voteu sí, i tornarem a estar junts", jo voto sí. Si em diguessin "si hi ha nou estatut, hi haurà nova trinca", jo voto sí. Si em diguessin "idiota: vota sí", jo voto sí.
Però no ho han dit, i això m'entristeix i em fa dubtar.
Sempre ens quedarà l'opció de multiplicar el nostre vot per zero, en forma d'abstenció o de vot nul....si no per convicció política, en honor al Bart Simpson, que és de les poques coses que em semblen fermes en aquests temps d'incertesa.
dimarts, de juny 13, 2006
imPEDANTcies
Una de les coses que faig a la beca és mirar totes les assignatures de totes les carreres de tots els centres de totes les UPCs (aquest últim "totes les UPCs" és per donar més èmfasi al fet que són moltes, i despertar compassió envers la meva persona per una tasca de tal magnitud i aparentment tan poc engrescadora).Alguna cosa interesant, per això, descobreixo, com que potser m'agradaria fer camins. De moment no tinc intenció de matricular-m'hi, però. Esperaré a veure si CEAC o CCC treu algun curset de "sea ingeniero de caminos en 10 lecciones", que penso que amb més profunditat tampoc no em ve de gust posar-m'hi.
El cas, però, és que avui mirant els professors responsables he vist un nom que m'ha fet gràcia; C.Remartinez Martinez. Trobo que té el seu què. No arriba als mítics Hermoso Conejo, o Dolores Fuertes de BArriga, però bueno, fa el fet. Remartínez ja fa una gràcia, i a sobre martínez de segon....Això sí, es queda a anys llum de la telefonista que amablement em va dir que si tenia qualsevol problema truqués demanant per ella: Vanessa Frixione. A anys llum? potser no és ben bé així; no són del tot comparables. VAnessa Frixione sembla el nom artístic d'una actriu porno, o d'un personatge de "li excursionisti calienti"; en canvi Remartínez Martínez juga més en la lliga de Mortadelo i Filemon.
Té la seva conya que em recordi a Mortadelo i Filemon, perquè no n'he llegit mai res més enllà del que sortia al pequeño país, amb 13 rue del percebe, i que mai no em va fer massa gràcia. Però bé, també hi havia coses/situacions que em recordaven a Blade Runner molt abans de veure-la. Posats a inventar-me referents, però, penso que podria ser més pedant. "això és talment com al mite de la caverna", o "ja ho deia Peit Pois de Lamaison"; nom que m'acabo d'inventar, però que potser, seguint el que passava a la fàbula "el vestit de l'emperador", tothom reconeixeria com un dels grans filòsofs del segle XX per por de no quedar com un ignorant...
Ho provaré, tal com va fer McKornik en la seva famosa pel·lícula "The heart of the city"
diumenge, de maig 28, 2006
Sabies que o "y tu qué sabes?"
FA 15 dies vaig anar a veure una pel·lícula que es diu y tu qué sabes....bàsicament és un documental, amb una història de per mig -totalment secundària-, sobre què és la realitat, la nostra manera d'entrar-hi en contacte.... no ho sabria explicar, en part perquè tracta molts temes diferents, però també perquè hi vaig anar havent sortit el dia anteiror, i tenia el cap que se me n'anava tres quarts de quinze cada dos per tres. (3 i 3 i 3 fan 9, 9 i 3 fan 12, 12 i 13 25, etc, etc)
Alguna cosa, però, em va quedar. Per exemple, que les nostres cèl·lules tenen uns receptors per cada substància; aquests receptors, quan ens habituem a prendre alguna droga, es tornen més petits, la cèl·lula d'alguna manera s'immunitza. És per això que quan es pren alguna droga has d'anar pujant la dosi per obtenir el mateix nivell de plaer.
Segons la pel·lícula, passa el mateix amb les drogues pròpies. Totes les emocions/actituds són una o altra substància química, fabricada a l'hipotàlem: felicitat,victimisme, luxúria, optimisme...i de la mateixa manera com podem ser addictes a una droga externa, també ens tornem addictes a les drogues que nosaltres mateixos produim. És per això que ens trobem repetint els mateixos errors un i altre cop, i que sempre tenim una actitud o una altra davant de les coses...
Per tant, entenc que quan un està molt cansat i ho veu tot negre, és que l'hipotàlem s'ha posat a produir substàncies que t'ho fan veure així...en el meu cas està clar que quan estic molt cansada l'hipotàlem treballa a tota màquina...És bo saber-ho, així, el proper cop que tingui un dia baix, diré "perdoneu-me, és que avui tinc l'hipotàlem tonto", i em retiraré...
Per més referències, aneu-la a veure,que us ho explicaran més i millor.
Alguna cosa, però, em va quedar. Per exemple, que les nostres cèl·lules tenen uns receptors per cada substància; aquests receptors, quan ens habituem a prendre alguna droga, es tornen més petits, la cèl·lula d'alguna manera s'immunitza. És per això que quan es pren alguna droga has d'anar pujant la dosi per obtenir el mateix nivell de plaer.
Segons la pel·lícula, passa el mateix amb les drogues pròpies. Totes les emocions/actituds són una o altra substància química, fabricada a l'hipotàlem: felicitat,victimisme, luxúria, optimisme...i de la mateixa manera com podem ser addictes a una droga externa, també ens tornem addictes a les drogues que nosaltres mateixos produim. És per això que ens trobem repetint els mateixos errors un i altre cop, i que sempre tenim una actitud o una altra davant de les coses...
Per tant, entenc que quan un està molt cansat i ho veu tot negre, és que l'hipotàlem s'ha posat a produir substàncies que t'ho fan veure així...en el meu cas està clar que quan estic molt cansada l'hipotàlem treballa a tota màquina...És bo saber-ho, així, el proper cop que tingui un dia baix, diré "perdoneu-me, és que avui tinc l'hipotàlem tonto", i em retiraré...
Per més referències, aneu-la a veure,que us ho explicaran més i millor.
divendres, de maig 26, 2006
McFelicitat
trencaré el meu silenci per recordar el que tothom sap: avui és l'aniversari de na Macarena.Macarena, tens sort, els 27 són una molt bona edat. Ja has deixat enrera l'acné juvenil, les primeres arrugues tansols s'insinuen, ja no tens el dubte de si et fan descompte o no per tenir carnet jove, la gent comença a dubtar si tractar-te de tu o de vostè....a aquesta edat, Gauss ja havia descobert la llei de la relativitat (tot i que va deixar que el mèrit se l'endugués Einstein) i Edison ja havia inventat 1200 objectes relacionats amb l'electricitat (segons diu el llibre de tecnologia elèctrica, i un episodi dels Simpson, que segurament es van inspirar en susodichu llibre).
Així que, Macarena, tens sort...encara tens 3 anys per fer tot això!
no tinc res més a dir...qualsevol altra cosa seria frivolitzar amb un tema tan important.
(la foto: he buscat aniversari, cumpleaños i birthday al google...de totes les imatges vistes, aquesta supera, amb escreix, qualsevol espectativa de cosa absurda)
dilluns, de maig 22, 2006
procrastinar
Procrastinate: és una paraula en anglès que sempre he trobat brutal. I ara es veu que també existeix en castellà. Increïble. Sublim. Corprenedor.
Procrastinar: és el que estic fent ara. Quan has de fer coses i les vas postposant. I postposant. Ara, per exemple, podria fer un dels 2 treballs que he de fer, o estudiar, o fer el sopar...però no, estic escribint el blog. "Milena está procrastinando", podría posar el diccionari. Desconcec si en català també existeix. Espero que sí: no podria suportar que la nostra llengua tingués una mancança d'aquestes dimensions.
Un parell d'anècdotes que fa dies que em passen pel cap:
1. Indignació. Fàstic i ràbia quan a Antena 3 vaig veure que marinador: ciudad de vacaciones obria una oficina a Xina, buscant mercat Marinador em fa bullir la sang. Doblement ràbia perquè Antena 3 li faci publicitat (que no em sorprengui no vol dir que no em faci bullir la sang igualment) Que obrin una oficina a Xina és realment el de menys. És l'existència d'una cosa d'aquestes dimensions, uns fills de puta forrant-se a costa de destrossar la costa i vendre un món hortera amb l'etiqueta de glamour mentre ells es dediquen a especular i tractar la gent de titelles que es traguen tot el que se'ls dóna. El pitjor de tot és que acabaran venent tots els pisos....oi?
2. Ho sabia! La famosa frase feta " el saber no ocupa lugar" a mi sempre m'ha fet tuf de mentida. DOncs ho he confirmat!! CAda cop que aprenem alguna cosa les estructures neuronals es recol·loquen, se'n formen de noves, etc...Per això quan som petits aprenem tan ràpidament, perquè tenim el cap "buit", les estructures es formen amb facilitat, i són àgils...però a mesura que ens fem grans i anem acumulant records, cada cop costa més gestionar tot aquest volum d'informació...si les neurones s'han de recol·locar, costa molt més, etc...de la mateixa manera que posar un llibre en una biblioteca buida és infinitament més fàcil que posar-lo en una on hagis de moure uns quants llibres per fer-li lloc.
O sigui que oju-al-tantu!! Quan mirem pel·lícules de merda, quan estudiem assignatures de merda, quan llegim notícies de merda...estem ocupant lloc que en algun moment podríem necessitar, perquè mai els oblides del tot. Estigueu a l'aguait. Els ocupadors innecessaris d'espai estan en qualsevol racó.
Aquest blog n´és un. Hahahaha....hahahha.....(quina deu ser l'onomatopeia del riure malèfic?)
Procrastinar: és el que estic fent ara. Quan has de fer coses i les vas postposant. I postposant. Ara, per exemple, podria fer un dels 2 treballs que he de fer, o estudiar, o fer el sopar...però no, estic escribint el blog. "Milena está procrastinando", podría posar el diccionari. Desconcec si en català també existeix. Espero que sí: no podria suportar que la nostra llengua tingués una mancança d'aquestes dimensions.
Un parell d'anècdotes que fa dies que em passen pel cap:
1. Indignació. Fàstic i ràbia quan a Antena 3 vaig veure que marinador: ciudad de vacaciones obria una oficina a Xina, buscant mercat Marinador em fa bullir la sang. Doblement ràbia perquè Antena 3 li faci publicitat (que no em sorprengui no vol dir que no em faci bullir la sang igualment) Que obrin una oficina a Xina és realment el de menys. És l'existència d'una cosa d'aquestes dimensions, uns fills de puta forrant-se a costa de destrossar la costa i vendre un món hortera amb l'etiqueta de glamour mentre ells es dediquen a especular i tractar la gent de titelles que es traguen tot el que se'ls dóna. El pitjor de tot és que acabaran venent tots els pisos....oi?
2. Ho sabia! La famosa frase feta " el saber no ocupa lugar" a mi sempre m'ha fet tuf de mentida. DOncs ho he confirmat!! CAda cop que aprenem alguna cosa les estructures neuronals es recol·loquen, se'n formen de noves, etc...Per això quan som petits aprenem tan ràpidament, perquè tenim el cap "buit", les estructures es formen amb facilitat, i són àgils...però a mesura que ens fem grans i anem acumulant records, cada cop costa més gestionar tot aquest volum d'informació...si les neurones s'han de recol·locar, costa molt més, etc...de la mateixa manera que posar un llibre en una biblioteca buida és infinitament més fàcil que posar-lo en una on hagis de moure uns quants llibres per fer-li lloc.
O sigui que oju-al-tantu!! Quan mirem pel·lícules de merda, quan estudiem assignatures de merda, quan llegim notícies de merda...estem ocupant lloc que en algun moment podríem necessitar, perquè mai els oblides del tot. Estigueu a l'aguait. Els ocupadors innecessaris d'espai estan en qualsevol racó.
Aquest blog n´és un. Hahahaha....hahahha.....(quina deu ser l'onomatopeia del riure malèfic?)
diumenge, de maig 21, 2006
la Mola mola
m'estic llegitn un llibre molt divertit; és d'allò més ocurrent. PEr exemple, en un paràgraf diu coses com "los conductores eléctricos contituyen una parta del equipo eléctrico que está permanentemente en tensión (...). Se puede hacer una clasificación de los conductores en función de sus características más importantes---"
Es diu Tecnología Eléctrica i si no us l'heu llegit, us el recomano.
Només vaig pel capítol 2, però és d'aquells que t'enganxen des del primer moment.
Com que d'aquí a un mes me l'hauria d'haver acabat, si algú volgués que li passi, ja sabeu
L'altre dia vaig tenir la fatídica visió que tard o d'hora arriba: d'aquí a un mes hauré fet 4 exàmens. Hmmm....Bé, això ho vaig veure fa uns dies, o sigui que ja estic a punt d'arribar als 5.
Però creieu que això em va fer perdre la calma i posar-me a estudiar com una histèrica??!! NO!!
He sabut mantenir el cap fred. Res d'histerismes. Res de preocupacions. Res d'estudiar.
Avui, com qui no vol la cosa, me n'he anat amb tota la família a fer el dominguero de cap a peus, a pujar la Mola, muntanyeta prop de Terrassa. El Clan Ràfols al complet, pujar, dinar a dalt, baixar, tot fent festa i xerinola...Tot el dia, entre una cosa i altra...
Tard o d'hora, però, suposo que s'imposarà la immediatesa i m'hauré de submergir en l'apassionant món de l'electricitat...que de fet, si que pot ser interessant, però que començo a pensar que se'm dóna francament malament (pels 3 cops que he fet electrotècnia, i per la velocitat a la que avanço amb el llibre de tecnologia elèctrica. Si algú em veiés llegir-me'l, tant lentament com ho faig, es pensaria que l'estic intentant memoritzar per poder-lo recitar com si es tractés d'una poesia)
El que més mandra em fa dels exàmens, però, no és haver d'estudiar, sinó que tantes hores asseguda sense fer res més a mi sempre m'acaben transtocant i provocant tot tipus de desequilibris emocionals.
en fi, qui no té un all té una ceba, qui no té un nap, té una col, i qui no es consola és perquè no vol.
salut!
Es diu Tecnología Eléctrica i si no us l'heu llegit, us el recomano.
Només vaig pel capítol 2, però és d'aquells que t'enganxen des del primer moment.
Com que d'aquí a un mes me l'hauria d'haver acabat, si algú volgués que li passi, ja sabeu
L'altre dia vaig tenir la fatídica visió que tard o d'hora arriba: d'aquí a un mes hauré fet 4 exàmens. Hmmm....Bé, això ho vaig veure fa uns dies, o sigui que ja estic a punt d'arribar als 5.
Però creieu que això em va fer perdre la calma i posar-me a estudiar com una histèrica??!! NO!!
He sabut mantenir el cap fred. Res d'histerismes. Res de preocupacions. Res d'estudiar.
Avui, com qui no vol la cosa, me n'he anat amb tota la família a fer el dominguero de cap a peus, a pujar la Mola, muntanyeta prop de Terrassa. El Clan Ràfols al complet, pujar, dinar a dalt, baixar, tot fent festa i xerinola...Tot el dia, entre una cosa i altra...
Tard o d'hora, però, suposo que s'imposarà la immediatesa i m'hauré de submergir en l'apassionant món de l'electricitat...que de fet, si que pot ser interessant, però que començo a pensar que se'm dóna francament malament (pels 3 cops que he fet electrotècnia, i per la velocitat a la que avanço amb el llibre de tecnologia elèctrica. Si algú em veiés llegir-me'l, tant lentament com ho faig, es pensaria que l'estic intentant memoritzar per poder-lo recitar com si es tractés d'una poesia)
El que més mandra em fa dels exàmens, però, no és haver d'estudiar, sinó que tantes hores asseguda sense fer res més a mi sempre m'acaben transtocant i provocant tot tipus de desequilibris emocionals.
en fi, qui no té un all té una ceba, qui no té un nap, té una col, i qui no es consola és perquè no vol.
salut!
dijous, de maig 18, 2006
si no m'explico....
marçal m'ha comentat que no ha entès res del post anterior...
resumint: vam dir de fer reunió a l'hora de dinar i el del fòrum d'empreses ens va respondre que fer la reunió dinant, i havent de parlar amb la boca plena no li semblava ÈTIC...a partir d'aquí, em "remeteixo" al meu post anterior
salute
resumint: vam dir de fer reunió a l'hora de dinar i el del fòrum d'empreses ens va respondre que fer la reunió dinant, i havent de parlar amb la boca plena no li semblava ÈTIC...a partir d'aquí, em "remeteixo" al meu post anterior
salute
la Mala educación
Estem pendents d'una reunió amb una associació de l'escola, de la qual no en puc dir el nom per no posar-me en problemes, (només puc dir que un cop a l'any organitzen un forum d'empreses) Sembla que estan molestos perquè en un tríptic de "l'altre", forum alternatiu, etc...es deia alguna cosa que els va molestar. Reclamen des de fa temps una reunió delegació-direcció-ells etc...
Se'ls va proposar que vinguessin un dia a dinar i en parléssim, però amb qui vam parlar va dir que reunir-nos a l'hora de dinar, havent de parlar amb la boca plena, no li semblava "ètic".
La Marina,becària de "l'altre" (o, més aviat, la "haselotodo") es va veure obligada a explicar la diferència entre bona educació i ètica, i el possible funcionament d'una reunió d'aquestes característiques sense atemptar contra el sentit de la bona educació que, sembla, tenen tant desenvolupat: mentre els altres parlen tu menges, i a l'inrevés. És una llàstima, jo els hagués explicat que durant les reunions ens dediquem a menjar natilles i dir pamplona amb la boca plena compulsivament...i, a poder ser, a menys de 10cm de la cara dels altres.
El més aclaridor de tot plegat, però, és aquesta confusió entre ètica i bona educació...potser quan ve EADS al fòrum d'empreses es pensen que és una empresa maleducada, cosa que, efectivament, no és tant greu...Tinc clar que podria ser molt amiga d'algú amb una falta total d'educació, però no d'algú amb una falta total d'ètica.
Com diu l'agustin, "no atribuyas a la mala fe lo que puedas atribuir a la incomptencia" (ara ho diria en català, suposo ;) )...tants anys rajant del fòrum perquè ara resulti que, en comptes de rajar, havíem de fer pedagogia.
Realment, com deia l'intel·lectual Jesús Vázquez quan jo era petita, Hablando se entiende la vasca (basca?)
Se'ls va proposar que vinguessin un dia a dinar i en parléssim, però amb qui vam parlar va dir que reunir-nos a l'hora de dinar, havent de parlar amb la boca plena, no li semblava "ètic".
La Marina,becària de "l'altre" (o, més aviat, la "haselotodo") es va veure obligada a explicar la diferència entre bona educació i ètica, i el possible funcionament d'una reunió d'aquestes característiques sense atemptar contra el sentit de la bona educació que, sembla, tenen tant desenvolupat: mentre els altres parlen tu menges, i a l'inrevés. És una llàstima, jo els hagués explicat que durant les reunions ens dediquem a menjar natilles i dir pamplona amb la boca plena compulsivament...i, a poder ser, a menys de 10cm de la cara dels altres.
El més aclaridor de tot plegat, però, és aquesta confusió entre ètica i bona educació...potser quan ve EADS al fòrum d'empreses es pensen que és una empresa maleducada, cosa que, efectivament, no és tant greu...Tinc clar que podria ser molt amiga d'algú amb una falta total d'educació, però no d'algú amb una falta total d'ètica.
Com diu l'agustin, "no atribuyas a la mala fe lo que puedas atribuir a la incomptencia" (ara ho diria en català, suposo ;) )...tants anys rajant del fòrum perquè ara resulti que, en comptes de rajar, havíem de fer pedagogia.
Realment, com deia l'intel·lectual Jesús Vázquez quan jo era petita, Hablando se entiende la vasca (basca?)
diumenge, de maig 14, 2006
barrufa
intentaré no caure en el dogmatisme, però no asseguro aconseguir-ho
Fa temps que en un moment o altre vaig pensant en els diferents rols masculí/femení. Ja no dels casos extrems de goril·les sense cervell i pàmfiles sense remei, sinó en entorns on se suposa que el tema està més normalitzat, i les relacions són més de tu a tu que d'home-dona.
Parlant d'això amb una amiga em va dir una cosa que vaig trobar molt forta: els barrufets.
Hi ha el barrufet dormilega, el barrufet aprenent, el barrufet vanitós...(podria ser que ho confongués amb els 7 nans)...cada barrufet té el seu tret característic, excepte la barrufeta, que simplement és la barrufeta.
Crec que en versió simplista, blava, i de gent que viu en cases de bolets, és un petit reflex del que passa de vegades, com si la noia amb ser noia en tingués prou, mentre que els nois tinguin més interessos...
Que quedi clar que això no vol dir que no hi hagi homes/nois/nens insuportablement grisos i vitalment avorrits.L'Agnès m'ho va recordar, recordant-me l'ingenierus típicus que corre per l'escola. Ni tampoc no vol dir que no hi hagi dones/noies/nenes apassionanants i interessants.
Com a generalització que és té una infinitat d'excepcions, per sort. PErò m'he trobat prous cops amb aquesta sensació com per creure que la mereix, la generalització.
El que està clar, també, és que si no esteu d'acord amb mi és perquè no m'enteneu.
AIxò sí: al creador dels barrufets. Moltes gràcies per perpetuar l'esquema patriarcal que ens ha oprimit durants segles. I ara no em vinguis amb l'excusa que als anys 30 quan te'ls vas inventar no es parlava d'aquests temes, perquè tampoc no es parlava de bolets i bé que hi viuen.
Feixista! Masclista! Opressor!
A cada porc el seu sant martí
Fa temps que en un moment o altre vaig pensant en els diferents rols masculí/femení. Ja no dels casos extrems de goril·les sense cervell i pàmfiles sense remei, sinó en entorns on se suposa que el tema està més normalitzat, i les relacions són més de tu a tu que d'home-dona.
Parlant d'això amb una amiga em va dir una cosa que vaig trobar molt forta: els barrufets.
Hi ha el barrufet dormilega, el barrufet aprenent, el barrufet vanitós...(podria ser que ho confongués amb els 7 nans)...cada barrufet té el seu tret característic, excepte la barrufeta, que simplement és la barrufeta.
Crec que en versió simplista, blava, i de gent que viu en cases de bolets, és un petit reflex del que passa de vegades, com si la noia amb ser noia en tingués prou, mentre que els nois tinguin més interessos...
Que quedi clar que això no vol dir que no hi hagi homes/nois/nens insuportablement grisos i vitalment avorrits.L'Agnès m'ho va recordar, recordant-me l'ingenierus típicus que corre per l'escola. Ni tampoc no vol dir que no hi hagi dones/noies/nenes apassionanants i interessants.
Com a generalització que és té una infinitat d'excepcions, per sort. PErò m'he trobat prous cops amb aquesta sensació com per creure que la mereix, la generalització.
El que està clar, també, és que si no esteu d'acord amb mi és perquè no m'enteneu.
AIxò sí: al creador dels barrufets. Moltes gràcies per perpetuar l'esquema patriarcal que ens ha oprimit durants segles. I ara no em vinguis amb l'excusa que als anys 30 quan te'ls vas inventar no es parlava d'aquests temes, perquè tampoc no es parlava de bolets i bé que hi viuen.
Feixista! Masclista! Opressor!
A cada porc el seu sant martí
dimarts, de maig 09, 2006
si Déu existís
últimament estic a la beca i em vénen ganes de plorar d'alegria. Si creiés en Déu li donaria les gràcies per haver-me enviat allà, però en no creure-hi em trobo amb unes quantitats ingents d'agraïment que no sé a on dirigir..
Faig 2 beques, una és una merda, venia amb el pack, però l'altra m'agrada molt. Tirar un projecte endavant, coordinant-se amb gent, administrar-me jo els horaris..i, sobretot, treballar en una oficina amb un equip de 13 persones brutal on es fan coses molt interessants.
L'agraïment es veu incrementat perquè ha estat per un munt de casualitats que hi he anat a parar; perquè el d'electrònica em va deixar penjada, perquè un parell de beques van fallar a l'últim moment, perquè estava vacant quan ja havia acabat el termini, i jo la vaig veure quasi per error...
Ara he de pensar què fer amb aquest agraïment sobrant...me'l gasto, l'estalvio...crec que l'intentaré reinvertir.
Només em queda pensar el com
Faig 2 beques, una és una merda, venia amb el pack, però l'altra m'agrada molt. Tirar un projecte endavant, coordinant-se amb gent, administrar-me jo els horaris..i, sobretot, treballar en una oficina amb un equip de 13 persones brutal on es fan coses molt interessants.
L'agraïment es veu incrementat perquè ha estat per un munt de casualitats que hi he anat a parar; perquè el d'electrònica em va deixar penjada, perquè un parell de beques van fallar a l'últim moment, perquè estava vacant quan ja havia acabat el termini, i jo la vaig veure quasi per error...
Ara he de pensar què fer amb aquest agraïment sobrant...me'l gasto, l'estalvio...crec que l'intentaré reinvertir.
Només em queda pensar el com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
