A voltes (m'encanta com sona, tot i que em queda forçat) tinc ganes d'escriure seriosament, però no m'hi acabo de sentir còmoda, m'entra un rampell de timidesa i acabo escribint bajanades (tinc un bloqueig mental amb escriure barbarismes. Incapaç d'escriure "tonteries")...bajanades amb les que m'ho passo més o menys bé, però que de vegades m'arribo a cansar a mi mateixa. Sempre les mateixes bromes...(Sense anar més lluny, ara ja sé què escriuré al blog ;) ) Vaja, que explicar com et sents sempre és més delicat que parlar de tercers...potser faré un blog anònim...mmm....ja us ho diria ;)
En fi, com a pensament fugaç, dir que és curiosa, la melancolia. Perquè de vegades es presenta amb coses que podries tornar a tenir, però que el que et fa estar melancoliós (melanconiós?) és el fet que ja no et facin il·lusió. De vegades és més el record de la il·lusió amb què ho feia, que no pas el que es feia en si, el que trobo a faltar....Tot molt críptic (o massa explícit?). Podeu trobar l'article complet al meu nou blog, www.blogspot.com i tres números més ;)
I per tornar a temes aliens...ahir vaig veure un reportatge en el meu letargi post examinal que encara em té trasbalsada.
Començaré explicant que el meu pare va voler sintonitzar la sexta per veure el mundial,
i ha canviat totes les cadenes....així, ara mirar la tele a casa meva és un "memory" constant....a quin canal estava la TV...? per posar 3 exemples (les úniques que recordo), TV3 està a la 6, antena 3 està a la 25, TV5 està a la 22...TV1, Tv2 les he perdut, la cuatro està també flotant...i entre mig, una infinitat de canals gratuits que no tenia ni idea que existissin. I això sense tenir cap canal de pagament!
El reportatge en qüestió, anava d'una platja nudista a frança on la gent, a més d'anar despullada, practica sexe a la platja. Fins aquí podries dir, "al cap i a la fi és una cosa natural que la nostra societat plena de tabús hipòcrites intenta amagar". Bueno. Però a mesura que continuava veient el reportatge tot anava prenent un to cada cop més sòrdid.
Des de la platja mateix, on al voltant de les parelles cardant es formaven corros de gent tocant-se i masturbant-se, fins a les discoteques a les nits, on es veia com arribava una dona i al cap de 30 segons estaven tots cardant sobre uns matalassos allà al mig de la discoteca, dit per aquí, mamada per allà, un tumult de carn sense ordre ni concert...ni res que pogués semblar morbós, creieu-me. Diria sodoma i gomorra, però em sona a moral cristiana, i crec que la sordidesa que m'inspirava no tenia res a veure amb una moral cristiana que crec que no tinc.
I tot això, sense cap tipus de protecció. Deia un cambrer d'un d'aquells bars que l'any anterior havien mort 12 persones de sida en aquell barri. I tal com anava el tema, allà, si una nit un la tenia, l'endemà al matí la tenien tots.
I, el millor de tot, la policia. A França practicar sexe en llocs públics està prohibit. La policia, doncs, vigila la platja en qüestió, i cada dia dos policies a cavall van a un turonet a prop de la platja, amb un horari regularíssim, arriben a les 17:00 i se'n van a les 19:00...si fossin anglesos ho entendria, perquè una cosa és cardar a la platja, i l'altra fer-ho a l'hora del te....però desconec quina tradició francesa podria explicar una cosa així
En fi, que ja ho sabeu.
I no, no era "canal 69", ni X-TV, ni res d'això...juraria que era a antena 3,cap a la una de la matinada, d'aquells típics cutres de càmara oculta, d'allò que ells diuen "periodismo de investigación"...i tot i la sordidesa que dic que desprenia tot plegat, el vaig veure quasis tot (com hagués fet el 99% de la població) perquè els reportatges culturalitzen, i el coneixement és poder.
L'interès científic em matarà
dimecres, de juny 28, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
ja heu sitonitzat la tele den Justo Molinero!? ja saps que en soc una gran fan. Això de poder veure Poble Nou des del primer capitol (que guapo que era en Martí i en Ferran!) a l'hora de sopar, com els bons serials, i a partir de la una porno gratix diariament, no té preu.
...i sí, els blocs anonims van molt be per explicar i entendre els propis sentiments. Diuen.
Publica un comentari a l'entrada