trinco trinco l'estatú (II)

M'havia sortit un post tant llarg que he preferit penjar-lo en dos parts, així si algú s'ho llegeix podrà anar al lavabo entre part i part. Aquest, doncs, seria la continuació de l'anterior.

Està clar que frivolitzar és molt més fàcil que exposar arguments, sobretot per escrit. No sé si se'm dóna millor el primer, però en tot cas ho faig molt més ràpid. I estic d'exàmens.
És més fàcil, i més covard...sobretot de coses de les quals no tens certeses.
Hi ha aquella fàbula de l'ase que tenia molta set i molta gana, i quan finalment arriba a un oasi, ple de menjar i de beguda, no sabent què fer primer s'acaba morint...No sé quina és la moraleja: que si ets ase i tens molta set i molta gana i arribes a un oasi, no et deixis morir?
No sé ben bé si té massa a veure, però el cas és que la indecisió em persegueix...El sí, no, potser, blanc, marró, gris, nul, transparent se'm van passant pel cap. Decideixo una cosa i em vénen al cap arguments per una altra. I bueno, si algú amb ànims de simplificar em vol titllar de ultranacionalista catalana/espanyolista o el que sigui per tenir dubtes d'una cosa o altra, no li negaré aquest plaer, que l'etiquetatge sempre facilita els judicis, quan de fet sempre són molt més importants els motius que porten als fets que els fets si.
I els motius no els exposaré....Tu ja m'entens, que diria el Raimon, en acabar-se-li el bròquil.
En tot cas, m'ha passat prous cops de sentir-me dir catalanista amb aquell deix de menyspreu que l'esquerra de debò sent cap al catalanisme (sense ànims d'ofendre) i, molt poc després, espanyolista. Això vol dir que sóc jo la equànime, la que ho veu tot des de la centralitat, la moderació i etc etc (com si això fos positiu)?
No crec, simplement que les etiquetes potser no s'adapten sempre a la realitat (està clar que en el meu cas és perquè sóc gran i alta, i clar, em van petites i curtes. I després es queixen que hi hagi anorèxia)

Per acabar, una cançó de la trinca, una versió del bolero "corazón loco" (que també surt -en la versió original- a lagrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala) que em fa força gràcia, sense que vulgui dir que és el que penso...o sí. o no. o blanc. o nul. o abstenció.


No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.