fa dies que hi ha una notícia que em balla pel cap, però encara no sé si té prou força per decantar el meu vot del diumenge:En un dels primers actes de plataformes donant suport a l'estatut hi van anar els 3 de la trinca, que per primer cop en molts anys, van fer un acte conjunt i, a sobre, sense cobrar.
Sense ànims de frivolitzar, per mi, només això ja es mereixeria un sí, rotund i sense condicions...però llavors, quan deixo refredar l'entusiasme, m'adono que la il·lusió m'ha fet perdre el seny, quedant de mi només la rauxa.
I és que només ha estat això: un acte. Ni una mala promesa, ni unes males declaracions. Si em diguessin "voteu sí, i tornarem a estar junts", jo voto sí. Si em diguessin "si hi ha nou estatut, hi haurà nova trinca", jo voto sí. Si em diguessin "idiota: vota sí", jo voto sí.
Però no ho han dit, i això m'entristeix i em fa dubtar.
Sempre ens quedarà l'opció de multiplicar el nostre vot per zero, en forma d'abstenció o de vot nul....si no per convicció política, en honor al Bart Simpson, que és de les poques coses que em semblen fermes en aquests temps d'incertesa.
dijous, de juny 15, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada