Mexic en tercera persona. Primera part

com que la calor barcelonina desinspira, penjo els relats de les aventures d'una amiga que té viatges amb ibèria gratis per un cúmul de circumstàncies gràcies als quals s'està pegant uns quants viatges...ara Mèxic. Potser sense conèixer-la no fa tanta gràcia com a mi em fan els seus mails, les ironies sempre es veuen millor quan es coneix la persona...però en tot cas, trobo que mereixen ser llegits...
Aquí us deixo la primera, doncs. Confio que pogueu dominar l'enveja malsana que causa algú amb viatges gratis. Jo encara no ho he superat. I la nostra amistat, menys.

Porto poc més d'una setmana a Mèxic, però les meves cames ja són un autèntic mostrari de picades d'insectes de diferents tamanys i característiques: mosquits, mosquits gegants, avespes, avespes de l'Àfrica (gegants), garrapates i formigues.

M'haig de considerar afortunada, perquè la cosa podria ser tan pitjor com l'haver-me quedat sense cama-mostrari. I és que anant cap a la Laguna Miramar has de caminar uns quants kilòmetres de selva. En un primer moment les meves pors es podien ordenar d'aquesta manera:
-Espatllar la delicada permanent que em vaig fer abans de sortir de Barcelona
-Esgarrapar-me els pantalons
-Les serps
-Els escorpins
Els companys d'aventures, però, em van estar explicant que, aquí, la punxada de l'escorpí és pitjor que la malària i la de la serp nauiaca (?) és tan xunga que t'han d'amputar la cama a l'instant.
Tenint en compte que duia les meves clàssiques bambes amb forat al dit i que el bisturí més sofisticat que duiem era una navalla suissa us podreu fer una idea de la importància que va passar a tenir el pentinat dels cabells.

Porto poc més d'una setmana Mèxic però ja he establert contactes amb els zapatistes: alegres manifestacions el dia de les eleccions i una tòrrida aventura amb un dels protegits del "subco" Marcos. Ell amb la meva permanent i jo amb el seu passamuntanyes (i amb por que em detingui la CIA).

Porto uns deu dies a Mèxic però ja m'atreviria constatar que:
-El clàssic bigotet que us ve al cap quan penseu en un mariachi o en Pancho Villa, mai ha deixat les passarel.les d'aquest país, està sempre de moda.
-No només diuen "ándale" sinó que també diuen "pásele" "súbale" o "cómprele un helado".
-De pins no només n'hi ha al Mediterrani
-El típic barret de mexicà es ven més a les rambles que aquí, on triomfa el de cow-boy però fabricat amb palla.
-Les ruïnes maies s'assemblen extraordinàriament a les de Cambodja, serà per l'entorn de selva tropical?
-I pels qui no hagueu viatjat gaire lluny: la selva... tampoc n'hi ha per tant, la que he vist fins ara a Chiapas no és com la dels còmics, sinó que més aaviat s'assembla al Pirineu a la primavera amb la xafogor del Delta de l'Ebre a l'estiu. Us ho podeu imaginar perfectament.

-Les faccions de la gent (sobretot dels nens) són molt similars a les de l'indoxina i (pels que hagueu vist molt Disney) les dones mexicanes s'assemblen molt a la Pocahontas.


I, pels que penseu que el meu univers comparatiu està molt limitat i sospitosament basat en quatre o cinc referències... espereu a que ibèria segueixi subvencionant les meves investigacions.