diumenge, d’agost 06, 2006

mèxic en tercera persona 2a part.Companys de viatge

EL A és novio de la B. Un noi molt espavilat que veu la natura com un immens restaurant. Per aixo no li agraden les ciutats, pq ha de pagar per menjar en restaurants "de veritat", ha de pagar per dormir, ha de pagar per veure aigua embotellada i no ens pot protegir dels cocodrils, les serps i els escorpins amb els seus coneixements de Trivial Survival.Va a dormir quan se'n va el sol i es lleva a les sis del mati per fer exercicis de karate; el que mes li agrada es anar a collir cocos pq aixi ens soluciona dos problemes (el de la beguda i el del menjar).
LA B es la novia del A, i es qui l'acompanya abnegadament a la cacera del coco. Pq a ella en realitat li agrada la ciutat, beure birra,sortir de nit i llevar-se tard; pero es punki i no te diners, aixi que enlloc de xibeca s'acontenta amb els productes que el A aconsegueix del gran super que es la selva.Aixo si, quan te la oportunitat -quan ens allotgem en un alberg- no es priva de mangar la crema-xampu-reparadora d'alguna albergista despistada que la B titlla de pija; pija pq usa aquests tipus de productes, entenc jo.No vull treure conclusions precipitades.

El A, per enyoranca de la selva, em sembla, a vegades tambe entra als colmados i en treu productes sense pagar. Tambe te la costum de deduir amb gran celeritat qui "deu tenir molta pasta" (que es gairebe tothom,especialment si te un petit comerc) i es mereix una repassada dA. Hood.

EL C a dies es l'home de la meva vida. Es una persona que s'entusiasmaamb facilitat, tanta que a vegades m'espanta. Per exemple, abans d'ahir van entrar cinquanta paramilitars armats amb ametralladores a la radio lliure dela univeristat de Oaxaca. Fa cosa d'un mes van matar vuit persones aquests mateixos paramilitars. L'emissió que aturen i els trets es poden escoltar atraves d'indymedia mexico. Despres d'escoltar-ho, al rambo del meu novio se li il.lumina el rostre, somriu, i diu "hostia, hi hem d'anar, no en tens ganes?"I JO, que soc la que acompanya aquesta tropa de barbars, contesto intentant somriure "i tant... "

Us trobo a faltar, gent del sentit comu.