mèxic en tercera persona tercera part

Soc a San Cristobal de las Casas (Chiapas, Mexic), una ciutat-poble encantadora, on el 50% de la poblacio deu ser indigena. Amb indigena vull dir pre-hispanic, i aixo no es nomes una mica de morenor, sino vestits decolors, jaquetes de llana, conreu del camp i llengua propia (alguns no entenen el castella).
Ahir al vespre, en un local d'aquesta ciutat, em vaig trobar ficada en una xerrada sobre Cuba.
Deviem ser unes 25 persones: una brasilera, quatre ocinc mexicans, cinc o sis italians, nosaltres quatre i la resta -per mi-d'aspecte i accent indefinible. Indefinible fins que, en sentir-nos parlar,un senyor mig tartamut brama "collons, sou catalans!" i el C, es clar,"valencià", i la noia del costat (francesa?) es gira "yo solamente conozco un pueblo: FINESTRAT".Els que conegueu el C entendreu rapidament la conya de la situacio. I el tartamut que ens va desenmascarar primer era de"Barcelona, pero visc a Palafrugell". De Palafrugell son els meus tiets que,com molts hippies d'aquell moment, van emigrar a les masies de l'Empordaquan eren joves. Evidentment el senyor els coneixia de militar en una plataforma ecologista, i no nomes els meus tiets, sino tambe la meva cosina.
La xerrada mes el video (realitzat per un jove de Denia -Valencia- alla present) va durar tres hores i jo tenia son i cap ganes de seguir indagant amb els italians (havia sentit que eren de Napols) noves connexions inversemblants. Segur que participaven en algun dels centres socials que vaig trepitjar arrossegada pel C quan vaig viure per alla.I que vull dir amb tot aixo? Que aquest local de San Cristobal reuneix lagent que dona suport, de forma mes o menys explicita, a la causa zapatista.Ja m'hi he trobat en alguna altra presentacio o manifestacio, que s'ha creat una mena de caldo de cultiu de voluntaris internacionals -pero, com veieu, de la familia- que ha fet seva aquesta causa, fins al punt d'esdevenir majoria (per sobre dels propis mexicans, i ja ni parlar dels indigenes, que viuen nomes a la muntanya), majoria en aquests actes i majoria a l'hora de generar escrits i videos sobre el tema.I jo no se que pensar.
D'entrada em produeix una certa aversio: em sembla ridicul i fins i tot ilegitim que s'apoderin del que no es seu (perque de segur que no ho entenen igual, cultures tan diferents), pero alhora encara m'indigna mes que en critiquin alguns punts (la durada de l'actual alerta roja, per exemple, que collons sabran?). Per altra banda penso -i els zapatistes tambe, ja que ho fomenten- que tenen un paper diferent del dels indigenes i militars, mes encarat a la difusio de la seva lluita.
En fi.Les properes contraddiccionns en el proper correu