FA 15 dies vaig anar a veure una pel·lícula que es diu y tu qué sabes....bàsicament és un documental, amb una història de per mig -totalment secundària-, sobre què és la realitat, la nostra manera d'entrar-hi en contacte.... no ho sabria explicar, en part perquè tracta molts temes diferents, però també perquè hi vaig anar havent sortit el dia anteiror, i tenia el cap que se me n'anava tres quarts de quinze cada dos per tres. (3 i 3 i 3 fan 9, 9 i 3 fan 12, 12 i 13 25, etc, etc)
Alguna cosa, però, em va quedar. Per exemple, que les nostres cèl·lules tenen uns receptors per cada substància; aquests receptors, quan ens habituem a prendre alguna droga, es tornen més petits, la cèl·lula d'alguna manera s'immunitza. És per això que quan es pren alguna droga has d'anar pujant la dosi per obtenir el mateix nivell de plaer.
Segons la pel·lícula, passa el mateix amb les drogues pròpies. Totes les emocions/actituds són una o altra substància química, fabricada a l'hipotàlem: felicitat,victimisme, luxúria, optimisme...i de la mateixa manera com podem ser addictes a una droga externa, també ens tornem addictes a les drogues que nosaltres mateixos produim. És per això que ens trobem repetint els mateixos errors un i altre cop, i que sempre tenim una actitud o una altra davant de les coses...
Per tant, entenc que quan un està molt cansat i ho veu tot negre, és que l'hipotàlem s'ha posat a produir substàncies que t'ho fan veure així...en el meu cas està clar que quan estic molt cansada l'hipotàlem treballa a tota màquina...És bo saber-ho, així, el proper cop que tingui un dia baix, diré "perdoneu-me, és que avui tinc l'hipotàlem tonto", i em retiraré...
Per més referències, aneu-la a veure,que us ho explicaran més i millor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
No ens enganyis. Si havies sortit de festa és impossible que te'n recordis d'aquest nom. Així que deixa d'inventar-te amics invisibles per substituir el cafè i/o justificar l'apatia dels dies de cansament:-)
Au, ves a descansar!
l'hipotalem no es allo de les noies verges?
no bernat, estic segura que no ho és, però me n'alegro que plantegis el dubte perquè veig que això de dir "perdoneu, però és que avui tinc l'hipotàlem tonto" o, avui "tinc l'hipotàlem hiperactiu" podria portar a equívocs...crec que, vist així, ho evitaré ;)
La paraula que busques crec que és hímen o semblant, per si ho vols saber
Dra. Ochoa (es deia així, no?)
Publica un comentari a l'entrada