repulsa

per una cosa de google he arribat a aquest link

http://www.freerice.com/faq.html
"ajuda als famolencs, sense problemes, fàcilment!"
10 grans d'arròs!! per cada paraula correcta!
m-ha produit una repulsió que havia de compartir amb algú...tot i que segurament la millor manera no sigui posant un link..però potser hi ha algun hacker que s'anima a intentar trencar la pàgina....
si és així, siusplau, no us deixen la tasca educativa d'explicar perquè s'ha fet
salut
milena

qüestió d'olfacte / quins nassos / aquí fa pudor / cop al nas

se m’ha acumulat molt feina, amb això d’escriure...tinc pendents molts mails per contestar, però últimament la vida se m'ha frenetitzat una mica

tinc moltes coses a explicar

Començaré pel tremebundisme i la hostia que em vaig pegar la setmana passada anant amb bici, i que em va permetre conèixer el costat obscur del tramvia...i dels suecs . Anava tota ràpida i tota abrigada baixant per un carrer amb força pendent de göteborg, quan de sobte, zas, roda del davant a dins del carril...A partir d’aquí, vaig seguir estrictament el protocol establert per a caigudes previsibles: pensar “aiaiai ara em mato” en els dos segons que tens entre que t’adones que te la pegaràs i el moment en què estàs estirada a terra, i un seguit de cops a diverses parts del cos amb diferents parts de la bici i de la calçada. I per afegir-hi emoció, mentre queia vaig sentir (de oir, escuchar) un crec al nas (imagino, en la meva lògica newtoniana, que va ser just després que el mateix rebés l’impacte contra el terra, però tot va anar tant ràpid que no m’atreviria a assegurar-ho).

Després d’això, corre aixeca’t que estàs al mig del carrer, agafa la bici, ves a l’acera, i una avaluació dels danys. Fora guants, comprovació que no hi ha sang del nas i que diries que no el tens trencat....mal al colze, hi deus tenir alguna rascada sota les capes de jerseis i jaquetes....Més o menys veia que tot bé, però el nas....amb el fred, el cop, tot. no podia dir si el tenia molt malament o no. I llavors vaig mirar si hi havia algú que em vingués a ajudar....I no. En el carrer desert de göteborg (era un diumenge a les 8:30 de la nit), hi havia només un testimoni, una dona dins d’un cotxe a uns 5 metres d’on vaig caure, i que ho va veure tot des de dins el cotxe. Quan ja estava dreta i comprovant que el nas no em rajava, la tia va arrencar el cotxe, va passar per davant meu (mirant-me), i jo em vaig quedar al mig del carrer al·lucinant, espantada per la caiguda, intrigada per si el meu nas havia adoptat una forma nova, i indignada contra aquella tia que em deixava en aquell estat sola al mig del carrer sense ni preguntar-me com estava (sobretot perquè amb el pinyo que m’acabava de pegar, m’hagués pogut fer realment molt mal)

El resum seria que al cap de dos dies, en mig d’una conferència sobre energia i sostenibilitat a la que havia anat a Stockholm, i amb el bony que m’havia sortit començant a disminuir, em vaig adonar que de resultes de la caiguda no em notava la punta del nas quan me la tocava, cosa que que com a conseqüència immediata va tenir que no vaig escoltar res de la resta de conferència i em vaig dedicar a explorar els graus de pressió a què havia de sotmetre el meu nas per notar qeu me l’estava tocant. Dit així, fa quasi gràcia. Veient que no em millorava, de tornada a göteborg, el dijous, vaig anar a urgències.

La veritat és que anar a urgències perquè no em notava la punta del nas em feia una certa vergonya, però també vaig pensar que ja feia 4 dies i que potser no era normal, i que si s¡’havia d’arreglar alguna cosa, segur que més valia abans que tard. A la vergonya s’hi afegia la dificultat del suec; poc previsora de mi, havia centrat el meu estudi de l’idioma en pastanagues, cols i patates, i no en cirurgia, traumatologia o ginecologia…cosa que li afegia certa emoció a pulular per l’hospital i a obrir qualsevol porta (em tranquil·litzava pensant que els quiròfans on es fan operacions a cor obert no solen donar al passadís principal, cosa que minimitzava els riscos d’obrir la porta equivocada i interrompre una operació per culpa d’un nas insensible…tot i que fantasiejant, la imatge de metges bisturí en mà donant instruccions –mira, segueix el passadís, i la primera porta a mà dreta…- no deixava de fer-me gràcia)

PReguntatn, però, s’arriba a Roma i a urgències, i hi vaig arribar (a urgències) i vinga explicar que no em notava la punta del nas a tothom que m’ho preguntava. Vaig veure que tothom era molt professional perquè ningú no reia, sinó que em miraven amb cara de preocupació, i em deien que m’havien d’enviar al metge del nas en casos posttraumàtics. (amb un nom així, va ser a mi a qui li va costar aguantar el riure...segurament es tracta simplement d'una traducció massa literal del suec)

Al final, em van donar hora per al cap de 4 hores a l’otorrino (öron-näsa-halsäkare que vindria a ser un metge de l’orella-nas-coll, nom que, fracament, dóna poca confiança. A casa nostra hi ha una certa selecció, perquè tots aquells que es pensen que un otorrinolaringòleg és un mamífer palmímede que viu a Austràlia i pon ous hauran agafat alguna altra especialitat...Però aquí és justament al revés.)

I sobre el nas en si: doncs l’amable metgessa del nas (en el meu cas no va haver d’exercir en l’àmbit de l’orella i el coll) em va dir que, bé, que tenim moltes terminacions nervioses allà on em vaig donar el cop...i que pot ser que em millori, o que no em millori, però que no hi ha res a fer, en qualsevol cas. Si em millora pot tardar fins a 2 mesos. La no millora, però, és immediata. (vull dir, no cal esperar-la....cosa que no deixa de tenir el seu atractiu en la societat de ritme frenètic en què vivim)

En tot cas, ella creia que em milloraria...I la veritat és que crec que sí. De vegades sense fer res sento un pessigolleig al nas....i diria que ara me’l noto més que fa uns dies.

De tot això, doncs, n’he après diverses lliçons, que lligaré amb el sabies què del dia

milena

SAbies què

1. comentant el que m’havia passat amb suecs, hi ha un cert consens que l’actitud de la dona que em va veure caure des del cotxe és típicament sueca, i la gent anava explicant històries semblants amb caigudes vàries i cap reacció per part de la gent del voltant. També hi ha un cert consens (menys, però) en què si no m’hagués aixecat del terra hagués com a mínim vingut a veure si respirava, cosa que suposo que m’hauria de tranquil·litzar. Encara menys consens hi ha sobre perquè aquesta actitud...alguns creuen que de fet és per timidesa, i per no saber què dir...o potser pequè quan caus després passes vergonya, i no voldrien que et sentissis incòmode (tot i que a mi em sembla –des de la ignorància, certament, perquè mai m’he trencat cap costella- que estar al mig del carrer amb una costella trencada i amb dificultats per posar-se dret/a també hagi de ser una posició una mica incòmode, per dir-ho d’alguna manera. Potser, doncs, en la seva extremada consideració, no voldrien afegir incomoditat a la teva ja de per si incòmoda situació fruit de la caiguda)

SUposo que venint de la commoció de la pallissa al vagó del metro davant de la indiferència del tercer passatger, aquesta indiferència sembla quasi merescuda. El que em sembla fort, suposo, és que tots els suecs coincideixin en que és una cosa típica..

volia parlar també del sistema sanitari suec, però és tard, tinc moltes coses a explicar, i ja porto un mail força llarg...

així que ho posaré a la llista de coses pendents a explicar....

1. menjar suec i paneres de fruita
2. educaciói sueca
3. condicions laborals sueques i històries de la patricia
4. sanitat sueca
5. suècia vs. finlandia

si algú té una preferència, que ho digui :)

la panyuelitat del mon

El David, doncs, el catala del departamanet, va venir aquí a fer el projecte, s’hi va quedar un temps més, va tornar a barcelona a treballar en una empresa, i va tornar aquí a fer el doctorat....en total, hi deu haver estat uns 7 anys. PArla suec perfectament –segons diu tothom- i...així d’entrada em va caure molt bé.

aquí ve una petita parrafada que només entendreu els de delegació:

Estudiant de l’ETSEIB, pla 64 (n’he conegut un!!), parlant em va comentar que els dos últims anys de carrera se’ls havia passat a....Delegació!!!!Delegació, arreplegats, BEI.Aquest és el seu currículum –d’arreplegats, de l’època pre-pique amb delegació... ja li vaig explicar que havia acabat com el rosari de l’aurora, i la mania heredada i irracional que tenia jo als arreplegats-. Em va començar a dir noms, doncs...xavi pastor? inés alomar? Ell és del 75. vaig dir algun de nom de la generació del 77 i no li sonàveu. Els de més tard menys, clar.

L’ombra de delegació és realment moolt allargada....perquè amb la marta també ens coneixem de delegació, clar!

Sense més estudis, diria que estic en condicions d’afirmar que Göteborg és, ara mateix, la ciutat sueca –i segurament del món- amb major densitat d’exdelegats fora de Barcelona. Dóna això per un estúpid récord guiness??

LA conversa va continuar, amb ell dient-me que era de sants, jo dient-li que tenia familia a sants, feliu, jo conec uns feliu, però no sé si seran els mateixos, albert feliu. Ets neboda de l’Albert Feliu????? Home, l’albert!! (és el meu tiet pallasso, alguns el coneixeu de la festa de ma mare)

Total, que a més de delegació coneix al meu tiet dels castellers de sants.

Les caramboles de la setmana passada es completen amb que la seva nòvia vol aprendre català i jo suec. Ja hem quedat que quedarem (es un principi)…i una festa a la “kulturnatta”, la cultura de la nit que va ser el divendres, espectacles, concerts i festes gratis per tota la ciutat, i acabant en una festa hippie amb foguera inclusa al mig de Goteborg…

Aixo sera un altre dia…

Sabies que....

Suècia té una televisió pública de “qualitat” –ho dic sense saber ben bé què vol dir...suposo que l’antítesi d’antena 3, simpsons exclosos- i en la que no posen anuncis. Es finança a través de l’impost de la televisió. La peculiaritat és com recapten els impostos de televisió...el paga només qui té tele, i són uns 120 euros a l’any. I com saben qui té tele? Trucant. “Té vostè tele?” SI dius que no, no pagues.

Clar, com que és d’esperar que hi hauria gent que diria que no i seria que sí, hi ha la figura de l’inspector/a, que va per les cases a comprovar si la gent té tele o no. Llavors, si truquen a la porta i no esperes a ningú, i no tens intenció de pagar l’0impost de televisió, és molt important que apaguis la tele i l’amaguis, o la posis en un lloc no visible des de la porta (perquè només poden mirar DES DE la porta, no poden entrar al teu pis).

Un dels escàndols polítics més grans que hi ha hagut darrerament al país va ser fa un any, quan es va descobrir que dos dels ministres del nou govern (un d’ells el de cultura) no havia pagat l’impost de televisió durant anys. Evidentment, van haver de dimitir.

I parlant de televisió (però baixant el nivell dràsticament), una petita anècdota escatològica que em va fer molta gràcia i que eclipsa el rotet del francino durant la retransmissió de la nit elecctoral, i el seu intent de camuflar-ho després dient “tos”...

no fa massa a una presentadora de telenoticíes se li va escapar un pet mentre parlava, al telenotícies nit, i va reaccionar dient “ups...no sé què dec haver menjat”. Quina naturalitat.

balonant i fent coneguts

La setmana passada va començar a ser intensa en activitats....

dilluns, en un altre moment de rallada, em vaig posar a mirar més associacions a les que pogués apuntar-me en el paper de buscadora d’amics o....en mig de la llista immensa (on a part del can can i les que fan sopars de dones i ganxet, hi ha una freakades de l’estil de club del cub de rubik ...) hi havia la Chalmers hot ballong corps, sent ballong globus aerostàtic, segons www.wordreference.com (cunya publicitària. Recomanacio efusiva).

Segons la seva web, són l’associació de ballong més gran de suècia, i com que ami sempre m’han agradat les coses grans, dilluns els vaig enviar un mail preguntant, i en 1 hora ja havia quedat per apuntar-me a la sortida de l’endemà, a les 6:45 del mati a chalmers.

Així que el dimarts m’hi vaig arribar....als soterranis de ponts i camins, en un local d’associació d’estudiants tal com jo els havia conegut a l’escola –en gran-...ronyosillo, ple de coses, ordinadors vells, sofàs atrotinats...amb una gran quantitat d’ampolles buides esperant a ser retornades (algunes d’aigua amb gas, no us penseu), i tota la pinta que allà es reunien per dinar, fer festes i el que fos.

Després d’unes trucades a l’aeroport i al servei metereològic per saber d’on venia el vent, previsió, etc...es van posar el mono amb el logo de Chalmers Balong society, vam agafar les coses, i cap al cotxe de l’associació (!!!!!!) per sortir de Göteborg.

El lloc elegit estava a uns 30 minuts de camí –retenció inclosa-. Vam parar, inflar un globus d’heli per veure la velocitat del vent, comprovar que era d’uns 4km/h, tornar a pujar el cotxe, i a buscar un camp des d’on poguéssim despegar amb el globus aerostàtic que portàvem al darrera de la furgoneta.

Un cop localitzat el camp i demanat al pagès si li feia res, ens disposàvem a treure la cistella de la furgo quan....: es van adonar que faltaven els pals que sostenen el globus perquè quan aterris no et caigui a sobre....Algo tan tan bàsic que no ho havien ni comprovat, perquè sempre eren allà.

DEsprés de demanar perdó uns quants cops, van decidir anar a comprar galetes a una fàbrica que hi havia per allà a prop, on venen els paquets defectuosos molt barats, i de tornada a göteborg per arribar-hi a les 9:30 i anar a treballar com si no hagués passat res.

Pel camí m’havia dedicat a acribillar amb preguntes als 3 que eren (normalment són més, diuen). Doncs es veu que van fent sortides –això m’interessa-, si et treus el títol de pilot amb l’associació et surt més barat –això ja no-, i hi ha un equip, dins de l’associació, que competeix –no crec que em deixin, però deu ser fascinant veure el mundillo competitiu del globus aerostàtic....hi deu haver dopatge??- i fins i tot un d’ells és el campió de suècia en vol de globus, o alguna cosa semblant.

En què deu consistir una competició de globus aerostàtics??....mirar-s’ho des de terra deu ser encara més trepidant que mirar el tour de frança. Imagino que no ho deuen retransmetre per la tele, però seria molt divertit sentir què dirien els retransmissors.

En fi...intentaré que la història no s’acabi aquí.

Per altra banda, cada dimarts uns quants del departament van a jugar a inebandy –una espècia de hockey en pista- al gimnàs que hi ha aprop de Chalmers, i després a dinar per un dels restaurants universitaris que hi ha per la zona....així que aquest dimarts finalment vaig anar amb ells –com veieu, si hi hagués algun bombardeig per aquí correria a apuntar-m’hi-, i em va agradar molt...Així que un objectiu de la setmana, que era no dinar sempre al departament es va complir –estar en mig de converses en suec sempre acaba sent pesat-.

Amb això ens plantem a dimecres, dia en què finalment vaig conèixer el David Pallarès, l’altre català del departament, que havia estat a barcelona durant les 4 setmanes que porto aquí....i es va constatar la teoria de la condició de mocador del món.

Però això serà per al proper mail....

Ah...ja he aconseguit penjar fotos. Tambe n- hi ha algunes del viatge de l= estiu, que no havia penjat encara (de bolivia)...les d= argentina encara no

http://www.flickr.com/photos/milenars/

milena

Sabies que....

Segons la llei sueca de boscos, tot el que hi ha als boscos és de tothom. Diria que els terrenys dels boscos poden ser privats, però encara que siguin privats tothom té dret a passejar-s’hi i a recollir-hi rovellons, llanegues, xampinyons i castanyes. Això ha portat que vinguin bandes d’europa de l’est a “saquejar” de bolets els boscos suecs, per vendre’ls en els mercats internacionals. I clar, estan en el seu dret, segons la llei sueca.

Fa poc,però, es veu que ha sortit a la llum un cas més dramàtic, màfies que portaven gent des de tailàndia fins al nord del país, on els tenien en estat de semiesclavitud recollint fruits del bosc, suposo que per fer yougurts i sucs de “blackberries” que trobes per aquí, i tot de coses amb blackberries, cranberries, blueberries i tots els “berries” que mai he sabut traduir al català.

La veritat és que quan m’ho van explicar em va costar aguantar-me el riure, tot i que no fa gens de gràcia per la tragèdia humana que segur que hi ha al darrera, però la idea que les màfies, allà espanya, es dediquin al tràfic de persones, tràfic de blanques per a prostitució, etc...i aquí els portin forçats per recollir mores, així d’entrada, em va fer gràcia, dins del tòpic de que aquí tot és més innocent, i quasi com aquell gag dels monty python del soft cushion i l’extra soft cushion

Pensant-hi, però, realment em crec que siguin condicions de semiesclavitud i duríssimes. En un país com Suècia, on el 80% de la població viu al terç sud del país..(seran comodons! :) ), amb un nord totalment despoblat i immens (entre el sud i el nord de suècia hi ha la mateixa distància que del sud de suècia a roma), i amb les condicions climatògiques....tot això segur que ho converteix en una presó natural de la qual deu ser quasi impossible escapar i arribar a un altre lloc poblat amb vida.

adreces, telèfons i possessions

1. El mòbil espanyol ja no em funciona.

2. ja tinc telefon suec
(+46)0737168767

3. ja tinc adreca
Dr. Forselius Backe 58/73
41326 göteborg
suècia

5. ja tinc telefon al departament
(+46) 031-772-1428
m´hi podeu trobar fins les 5 (per si us ve de cami....)

i ja puc anar a jugar a volley, ja he comencat les classes de ball (jeje), ja tinc bici, ja...ja he conegut una associacio super friki que promet moltissim. Avui he fet la primera sortida...ja explicare (ultra cosa no, pero explicar...)

I be, ja em podeu visitar, enviar regals, fer trucades, enviar-me missatges...tot aixo que estaveu desitjant poder fer pero no sabieu com. Espero que ara que teniu tota la informacio al vostre abast no us entri la timidesa, ni allò de "ai, si li envio un mail de dues línies...m´estare fent pesat/da???", o "potser prefereix estar sola en el seu despatx", o "segur que no li agrada tenir notícies de barcelona"...
Així que espero que l´allau de visites, regals, trucades i missatges sigui imparable...vaja, com l´allau de mails, ni més ni menys :)
besus

aquest m´ha quedat una mica llarg...jeje

després del dia terribel –emocionalment parlant- que havia tingut el dijous, vaig quedar amb una companya del curs de suec per anar al “språkcaféet”, un cafè on es reuneix gent per parlar algun idioma....la companya en qüestió era una santiaguenya (de compostela) de 31 anys ,que va venir fa 2 anys i li va agradar tant que ha tornat per intentar quedar-se..

Ja hi havia anat dimarts, que em van dir que el dia de suec era el dijous, pero en anar-hi el dijous em van dir que era el dimarts. Sera aquest l inici dún cercle infinit? dema ho sabre. En canvi, hi havia una taula de castellà, i ens vam afegir a parlar castellà amb suecs que volien practicar. VA ser molt divertit, jo vaig estar parlant amb una sueca de pare gallec que el parlava força bé, i la seva amiga, que tenia un novio sevillà –o havia tingut...els senzillíssims temps verbals espanyols no eren el seu fort-.

Per allà també hi havia un bolivià que porta 20 anys aquí, que havia vingut com a refugiat polític –cosa que enllaça, amics, amb el sabies què d’avui...-, i que explicava coses força interessants...llàstima de la sensació que intentava lligar amb tot quisqui –amb frases com “todas las catalans son tan simpáticas??”....evidentment, per deixar-vos bé, mares, amigues, cosines, i germanes, vaig dir que sí, que i tant!, que de fet jo era de les mes antipàtiques que hi havia...però no va entendre la broma- En fi, aquesta galanteria/palabrería molt més típica de l’amèrica llatina que de la freda europa del nord, on per sort ningú t’obre la porta per ser noia...ni se’t tanca, tampoc (aqeust seria un joc de paraules digne d’antena 3...no el faré, per tant.)

Després del språkcaféet vam anar a un pub (pustervik, que a mi em sona a rus) on havia de tocar un grup que es deia ni més ni menys que “yiddish salsa group”, format per suecs. La combinació comença a ser rara. Com si això no fos prou, tocaven música balcànica.

El concert va estar molt bé, i després va començar la disco, on van posar des de música balcànica, fins a alguna que a mi em sonava a índia fins, oju al datu, Dusminguet!! “este es el ritmo americano....”. Em va agafar tan desprevinguda que tot i que postrof és un dels cds que més he estat escoltant aquí, vaig tardar tota la cançó en caure que era Dusminguet....

El millor de tot, però, era l’ambient de ball. A la sala de ball del pub hi havia 10 gats, dels quals 4 estàvem ballant, amb una edat compresa entre 25 –jo- i 50. Em va semblar especialment....guay? guapo? -en llenguatge no juvenívol no sabria com dir-ho- una dona de 50 i bastants i un home d¡edat semblant que ballaven amb naturalitat per allà el mig... També hi havia algú amb cadira de rodes, i un noi amb síndrome de down. Tot plegat, col·lectius que rarament he vist representats a les discoteques a barcelona....

Amb tot això, la sueca amiga de la santiaguenya va decidir que les sabates li molestaven, així que se les va treure, i va seguir ballant com una loca... Al cap d’una estona va veure que els mitjons li seguien fent calor, i se’ls va treure per seguir ballant.... i ningú no va semblar mínimament sorprès. Davant d’això, i seguint la màxima “allí donde fueres…”, jo m’hi vaig afegir –amb mitjons, però- , i per allà juraria que hi havia una altra noia que també anava descalça....Potser està relacionat amb la tradició que quan arribes a casa d’algú, aquí, et treus les sabates...

No sé si d’aquesta experiencia en podem deduir que el 5% dels suecs ballen descalços a la discoteca…però el que és segur que el 100% dels catalans ballen calçats.

Cal dir, també, que el terra estava sorprendentment net per ser una discoteca...a més de no poder fumar, segur que el preu de l’alcohol hi ajuda, perquè tothom deu fer l’impossible perquè no li caigui ni una gota al terra. O potser el tenen tan net perquè si a algú li cau la beguda la pugui recollir amb una bayeta i tornar-se-la a posar al got?

En fi. Que estar a suècia, amb una sueca i una santiaguenya, en un pub de nom pseudo-rus, després d’haver sentit un concert de música balcànica d’un grup de nom “yiddish salsa group”, descalça, ballant dusminguet, rodejada de gent curiosa pels estàndards discotequeros barcelonins, després d’haver parlat en castellà amb una sueca de pare gallec, una altra de novio sevillà, i un bolivià refugiat polític, em va semblar una combinació francament curiosa. I perquè no hi sumo com es coneixien la santiaguenya i la sueca (la història començaria “van un braslieny –resident a suècia-, un argentí –resident a Galícia- i una gallega i es troben a alemanya, i un li diu a l’altre....”

Suposo que això deu ser la globalització....no?

I, després d’això, a les 00h cap a casa...a fer els 40 minuts de pujada-que-flipes-neng que separa casa meva d’allà on érem. De fet, la pujada que separa casa meva de qualsevol lloc a göteborg, perquè tinc la dubtosa sort de viure en el punt més alt de la ciutat...cosa que per altra banda té l’avantatge que als matins mai no em fa mandra agafar la bici...

fins aquí la crònica de la meva primera inversió en la vida nocturna intrasetmanal göteborguiense...

Milena

sabies què...

Actualment aprox. 1 de cada 5 suecs és originari de fora de Suecia. Tothom diu que en els últims anys suècia ha canviat molt, ha tingut molta immigració, i comencen a tenir alguns problemes, vells coneguts d’altres països, que els agafen desprevinguts…. guettos, fills d’immigrants que no parlen suec –gràcies també a la televisió per satèl·lit- , i índex creixents de delinqüència –diria que a anys llums dels nostres, però-.

Fins fa pocs anys, aquests problemes s’havien mantingut a ralla per la dificultat per aconseguir la nacionalitat sueca, juntament amb una política d’integració, d’ensenyament de la llengua, d’una xarxa de biblioteques públiques molt potent –la meva mare ho sap bé-, beques a tort i a dret...En fi, que el que diu el tòpic sembla que és veritat: aquí l’estat ho paga tot. Una cosa que sorprèn, per exemple, és que a les biblioteques hi ha llibres en infinits idiomes. JO hi vaig anar preguntant per llibres en anglès –pensava que era l’únic que hi podria trobar que entengués-, i em vaig trobar amb tot un pis amb llibres en àrab, hindi, hindu, marsala, rus, txec, swahili i desenes de llengües que no sabia que existissin, a més, es clar, del francès, castellà, alemany i aquestes llengües més properes geogràficament parlant. Català diria que no. És el que té no tenir una comunitat catalano-monoparlant.

I tot això, perquè en els últims anys s’ha obert bastant a la immigració, cosa que també ha generat que hi hagi algun grup d’extrema dreta contra immigració, però que diria que no passen de la categoria de “4 pillats racistes”, en un país on el partit de dreta estaria a l’extrema esquerra en el nostra panorama polític.

Com deia, tradicionalment havia estat difícil aconseguir la residència sueca, excepte per als refugiats polítics, que sempre han estat molt ben acollits per Suècia. D’aquí que els col·lectius d’immigrants més nombrosos siguin iranians, somalians, i, diria que més recentment, iraquians.

De fet quan portava 2 dies aquí vaig anar a una festa on vaig conèixer un iranià –de nom mohammed, per ser original- i va ser el primer en estar-me explicant això...i em va estar parlant també del seu president iranià, –aquell d’ulls junts, símbol segons la cultura popular de poca intel·ligència-, i explicant-me que estava grillat.VA ser molt divertit i interessant, parlar amb ell, perque des de la incultura –meva- podria pensar que tots els iranians son uns retrògrades masclistes fanatics islamistes. Suposo que com tots els nordamericans uns fatxes, i tots els espanyols votants del pp, ultracatòlics, menjadors de paella i balladors de flamenc.

Moraleja: la diversitat despista.