balonant i fent coneguts

La setmana passada va començar a ser intensa en activitats....

dilluns, en un altre moment de rallada, em vaig posar a mirar més associacions a les que pogués apuntar-me en el paper de buscadora d’amics o....en mig de la llista immensa (on a part del can can i les que fan sopars de dones i ganxet, hi ha una freakades de l’estil de club del cub de rubik ...) hi havia la Chalmers hot ballong corps, sent ballong globus aerostàtic, segons www.wordreference.com (cunya publicitària. Recomanacio efusiva).

Segons la seva web, són l’associació de ballong més gran de suècia, i com que ami sempre m’han agradat les coses grans, dilluns els vaig enviar un mail preguntant, i en 1 hora ja havia quedat per apuntar-me a la sortida de l’endemà, a les 6:45 del mati a chalmers.

Així que el dimarts m’hi vaig arribar....als soterranis de ponts i camins, en un local d’associació d’estudiants tal com jo els havia conegut a l’escola –en gran-...ronyosillo, ple de coses, ordinadors vells, sofàs atrotinats...amb una gran quantitat d’ampolles buides esperant a ser retornades (algunes d’aigua amb gas, no us penseu), i tota la pinta que allà es reunien per dinar, fer festes i el que fos.

Després d’unes trucades a l’aeroport i al servei metereològic per saber d’on venia el vent, previsió, etc...es van posar el mono amb el logo de Chalmers Balong society, vam agafar les coses, i cap al cotxe de l’associació (!!!!!!) per sortir de Göteborg.

El lloc elegit estava a uns 30 minuts de camí –retenció inclosa-. Vam parar, inflar un globus d’heli per veure la velocitat del vent, comprovar que era d’uns 4km/h, tornar a pujar el cotxe, i a buscar un camp des d’on poguéssim despegar amb el globus aerostàtic que portàvem al darrera de la furgoneta.

Un cop localitzat el camp i demanat al pagès si li feia res, ens disposàvem a treure la cistella de la furgo quan....: es van adonar que faltaven els pals que sostenen el globus perquè quan aterris no et caigui a sobre....Algo tan tan bàsic que no ho havien ni comprovat, perquè sempre eren allà.

DEsprés de demanar perdó uns quants cops, van decidir anar a comprar galetes a una fàbrica que hi havia per allà a prop, on venen els paquets defectuosos molt barats, i de tornada a göteborg per arribar-hi a les 9:30 i anar a treballar com si no hagués passat res.

Pel camí m’havia dedicat a acribillar amb preguntes als 3 que eren (normalment són més, diuen). Doncs es veu que van fent sortides –això m’interessa-, si et treus el títol de pilot amb l’associació et surt més barat –això ja no-, i hi ha un equip, dins de l’associació, que competeix –no crec que em deixin, però deu ser fascinant veure el mundillo competitiu del globus aerostàtic....hi deu haver dopatge??- i fins i tot un d’ells és el campió de suècia en vol de globus, o alguna cosa semblant.

En què deu consistir una competició de globus aerostàtics??....mirar-s’ho des de terra deu ser encara més trepidant que mirar el tour de frança. Imagino que no ho deuen retransmetre per la tele, però seria molt divertit sentir què dirien els retransmissors.

En fi...intentaré que la història no s’acabi aquí.

Per altra banda, cada dimarts uns quants del departament van a jugar a inebandy –una espècia de hockey en pista- al gimnàs que hi ha aprop de Chalmers, i després a dinar per un dels restaurants universitaris que hi ha per la zona....així que aquest dimarts finalment vaig anar amb ells –com veieu, si hi hagués algun bombardeig per aquí correria a apuntar-m’hi-, i em va agradar molt...Així que un objectiu de la setmana, que era no dinar sempre al departament es va complir –estar en mig de converses en suec sempre acaba sent pesat-.

Amb això ens plantem a dimecres, dia en què finalment vaig conèixer el David Pallarès, l’altre català del departament, que havia estat a barcelona durant les 4 setmanes que porto aquí....i es va constatar la teoria de la condició de mocador del món.

Però això serà per al proper mail....

Ah...ja he aconseguit penjar fotos. Tambe n- hi ha algunes del viatge de l= estiu, que no havia penjat encara (de bolivia)...les d= argentina encara no

http://www.flickr.com/photos/milenars/

milena

Sabies que....

Segons la llei sueca de boscos, tot el que hi ha als boscos és de tothom. Diria que els terrenys dels boscos poden ser privats, però encara que siguin privats tothom té dret a passejar-s’hi i a recollir-hi rovellons, llanegues, xampinyons i castanyes. Això ha portat que vinguin bandes d’europa de l’est a “saquejar” de bolets els boscos suecs, per vendre’ls en els mercats internacionals. I clar, estan en el seu dret, segons la llei sueca.

Fa poc,però, es veu que ha sortit a la llum un cas més dramàtic, màfies que portaven gent des de tailàndia fins al nord del país, on els tenien en estat de semiesclavitud recollint fruits del bosc, suposo que per fer yougurts i sucs de “blackberries” que trobes per aquí, i tot de coses amb blackberries, cranberries, blueberries i tots els “berries” que mai he sabut traduir al català.

La veritat és que quan m’ho van explicar em va costar aguantar-me el riure, tot i que no fa gens de gràcia per la tragèdia humana que segur que hi ha al darrera, però la idea que les màfies, allà espanya, es dediquin al tràfic de persones, tràfic de blanques per a prostitució, etc...i aquí els portin forçats per recollir mores, així d’entrada, em va fer gràcia, dins del tòpic de que aquí tot és més innocent, i quasi com aquell gag dels monty python del soft cushion i l’extra soft cushion

Pensant-hi, però, realment em crec que siguin condicions de semiesclavitud i duríssimes. En un país com Suècia, on el 80% de la població viu al terç sud del país..(seran comodons! :) ), amb un nord totalment despoblat i immens (entre el sud i el nord de suècia hi ha la mateixa distància que del sud de suècia a roma), i amb les condicions climatògiques....tot això segur que ho converteix en una presó natural de la qual deu ser quasi impossible escapar i arribar a un altre lloc poblat amb vida.