la panyuelitat del mon

El David, doncs, el catala del departamanet, va venir aquí a fer el projecte, s’hi va quedar un temps més, va tornar a barcelona a treballar en una empresa, i va tornar aquí a fer el doctorat....en total, hi deu haver estat uns 7 anys. PArla suec perfectament –segons diu tothom- i...així d’entrada em va caure molt bé.

aquí ve una petita parrafada que només entendreu els de delegació:

Estudiant de l’ETSEIB, pla 64 (n’he conegut un!!), parlant em va comentar que els dos últims anys de carrera se’ls havia passat a....Delegació!!!!Delegació, arreplegats, BEI.Aquest és el seu currículum –d’arreplegats, de l’època pre-pique amb delegació... ja li vaig explicar que havia acabat com el rosari de l’aurora, i la mania heredada i irracional que tenia jo als arreplegats-. Em va començar a dir noms, doncs...xavi pastor? inés alomar? Ell és del 75. vaig dir algun de nom de la generació del 77 i no li sonàveu. Els de més tard menys, clar.

L’ombra de delegació és realment moolt allargada....perquè amb la marta també ens coneixem de delegació, clar!

Sense més estudis, diria que estic en condicions d’afirmar que Göteborg és, ara mateix, la ciutat sueca –i segurament del món- amb major densitat d’exdelegats fora de Barcelona. Dóna això per un estúpid récord guiness??

LA conversa va continuar, amb ell dient-me que era de sants, jo dient-li que tenia familia a sants, feliu, jo conec uns feliu, però no sé si seran els mateixos, albert feliu. Ets neboda de l’Albert Feliu????? Home, l’albert!! (és el meu tiet pallasso, alguns el coneixeu de la festa de ma mare)

Total, que a més de delegació coneix al meu tiet dels castellers de sants.

Les caramboles de la setmana passada es completen amb que la seva nòvia vol aprendre català i jo suec. Ja hem quedat que quedarem (es un principi)…i una festa a la “kulturnatta”, la cultura de la nit que va ser el divendres, espectacles, concerts i festes gratis per tota la ciutat, i acabant en una festa hippie amb foguera inclusa al mig de Goteborg…

Aixo sera un altre dia…

Sabies que....

Suècia té una televisió pública de “qualitat” –ho dic sense saber ben bé què vol dir...suposo que l’antítesi d’antena 3, simpsons exclosos- i en la que no posen anuncis. Es finança a través de l’impost de la televisió. La peculiaritat és com recapten els impostos de televisió...el paga només qui té tele, i són uns 120 euros a l’any. I com saben qui té tele? Trucant. “Té vostè tele?” SI dius que no, no pagues.

Clar, com que és d’esperar que hi hauria gent que diria que no i seria que sí, hi ha la figura de l’inspector/a, que va per les cases a comprovar si la gent té tele o no. Llavors, si truquen a la porta i no esperes a ningú, i no tens intenció de pagar l’0impost de televisió, és molt important que apaguis la tele i l’amaguis, o la posis en un lloc no visible des de la porta (perquè només poden mirar DES DE la porta, no poden entrar al teu pis).

Un dels escàndols polítics més grans que hi ha hagut darrerament al país va ser fa un any, quan es va descobrir que dos dels ministres del nou govern (un d’ells el de cultura) no havia pagat l’impost de televisió durant anys. Evidentment, van haver de dimitir.

I parlant de televisió (però baixant el nivell dràsticament), una petita anècdota escatològica que em va fer molta gràcia i que eclipsa el rotet del francino durant la retransmissió de la nit elecctoral, i el seu intent de camuflar-ho després dient “tos”...

no fa massa a una presentadora de telenoticíes se li va escapar un pet mentre parlava, al telenotícies nit, i va reaccionar dient “ups...no sé què dec haver menjat”. Quina naturalitat.