Això és el que el professor bonals de calor ha penjat al campus, com a excusa perquè no hagin sortit les notes....i el segon paràgraf el que ha enviat als seus alumnes de calor...
Quina elegància....
Hola a tothom:* avui tenia previst treure les notes de Transferencia
de Calor pero un professor que no es ni el professor Ruiz, ni el prof.
Velo ni jo mateix, m'ha comunicat que te una grip que li impideix tenir
les notes abans del dilluns a la tarda. Per tant si el virus ho permet,
podreu disposar de les notes el dimarts al mati. Sabeu que no m'agrada
tenir que fer aquestes explicacions, pero com diriau vosaltres mateixos,
es lo que hay. Salutacions i bon cap de setmana.
Prof. Lluis Albert Bonals
Nota: el que no puc dir al campus es que fa un moment uns alumnes
(químics) i un professor l'han vist passejantse per el bar i els
ascensors. Molt lamentable.
Pero no hi puc fer-hi res. Al menys, així evito que esteu perden el
temps esperant les notes continuament.
i jo em pregunto...qui deu ser aquest professor misteriós que no ha fet la feina que li tocava...mm...pensem....hi ha 4 professors que donen l'assignatura de calor, Nacenta, Ruiz, Velo, Bonals...si la culpa no és ni del ruiz, ni del velo, ni del bonals...però és d'algú d'ells...de qui és culpa?
Això em recorda que ma germana quan feia mates va fer una assignatura de criptografia en què els donaven la nota encriptada...
més o menys com fa el Bonals, vaja. És una versió fàcil d'aquells passatemps de "no hi ha cap Joan que porti barret, tots els lluïsos duen ulleres, no hi ha cap pol al costat de cap marc....com es diu cadascú?"
Que pesats, ara fins i tot per saber una nota has de pensar...
dissabte, de gener 27, 2007
divendres, de gener 26, 2007
oda al becari
L'altre dia m'explicaven que google earth, en contra del que molta gent s'imagina, no està fet amb la tecnologia super puntera de la hostia, sinó que algú (presumiblement, un becari....que els fundadors de google estan massa enfeinats revolcant-se en piscines de bitllets de 100$) es va dedicar a escanejar planols i més plànols...i més plànols...i més plànols...i més plànols...
entenc (espero) que aquest algú no va fer tota la terra en soltari (jo m'imagino alguna cosa així com els becaris del matí fent l'hemisferi nord i els de la tarda el sud...o pito pito colorito donde vas tu tan bonito...pim pam fuera. Et toca a tu Àfrica i Oceania, jo faig Europa...
o també, perquè no, jugar-s'ho a pedra paper tisora, "avui jo porto cafès i faig fotocòpies, i tu escaneges l'atlàntic...t'aconsello que comencis per l'escala 1:2, ja veuràs els matisos de blaus, fliparàs...." en fi, els becaris tenim moltes maneres imaginatives per repartir-nos la feina...)
Doncs res, el cas és que es veu que hi ha una zona d'Alemanya que és famosa perquè hi havia un escarabat entre el vidre de l'escàner i el plànol quan ho van escanejar, i en comptes de no sé quina regió/ciutat es veu un
escarabat gegant/taca-negra-que-si-li-poses-imaginació-hi-veus-un-escarabat.
Si algú no té feina, ja sabeu...us animo a jugar a aquesta versió de "buscando a wally" a lo bèstia...i a que compartiu els resultats.
I a part d'això, m'han enviat un power point d'aquests que corren per internet...per sort en aquest no em deien que si l'he rebut és perquè m'estimen, etc...
és d'humor, i hi ha algunes diapositives que m'han fet gràcia
us en deixo alguna...de menys a més
salute!entenc (espero) que aquest algú no va fer tota la terra en soltari (jo m'imagino alguna cosa així com els becaris del matí fent l'hemisferi nord i els de la tarda el sud...o pito pito colorito donde vas tu tan bonito...pim pam fuera. Et toca a tu Àfrica i Oceania, jo faig Europa...
o també, perquè no, jugar-s'ho a pedra paper tisora, "avui jo porto cafès i faig fotocòpies, i tu escaneges l'atlàntic...t'aconsello que comencis per l'escala 1:2, ja veuràs els matisos de blaus, fliparàs...." en fi, els becaris tenim moltes maneres imaginatives per repartir-nos la feina...)
Doncs res, el cas és que es veu que hi ha una zona d'Alemanya que és famosa perquè hi havia un escarabat entre el vidre de l'escàner i el plànol quan ho van escanejar, i en comptes de no sé quina regió/ciutat es veu un
escarabat gegant/taca-negra-que-si-li-poses-imaginació-hi-veus-un-escarabat.
Si algú no té feina, ja sabeu...us animo a jugar a aquesta versió de "buscando a wally" a lo bèstia...i a que compartiu els resultats.
I a part d'això, m'han enviat un power point d'aquests que corren per internet...per sort en aquest no em deien que si l'he rebut és perquè m'estimen, etc...
és d'humor, i hi ha algunes diapositives que m'han fet gràcia
us en deixo alguna...de menys a més
pd. ja veieu...qui no té feina el gat pentina!
diumenge, de gener 21, 2007
ARA SÍ...vacasions per un tub
ja estic de vacasions. Una mica abans del que tenia pensat, perquè jo em pensava que acabava exàmens demà dimarts...
Però ahir tot parlant per telèfon amb un company de l'assignatura, com qui no vol la cosa, va dir no sé què de "demà després de l'examen"...clar, jo el vaig corregir..."demà? no, demà no! l'examen és dimarts....no?" El "no" interrogatiu final, dit amb la boca petita, era fruit de les múltiples cagades que he tingut en el passat en aquesta mateixa línia...que han anat minant la confiança en mi mateixa.
Com ha passat altres cops, era jo qui estava equivocada.
Calendari 7, milena 0. Això en un partit de futbol seria una pallissa. Però jo tinc tota la vida per remuntar el marcador. No tinc pressa...que la venjança es serveix millor freda....
Doncs res, a partir d'aquí (eren les 7 de la tarda) tot van ser més o menys corredisses...que si acabar el treball que els havia dit als meus companys que acabaria jo i que s'havia d'entregar el dia de l'examen, que si anar a l'escola, que si mirar exàmens d'anys anteriors, que si "siusplau, explicar-m'ho"....
Estic contenta, però, perquè he millorat. Sembla que he optat per la quantitat més que no pas la qualitat, i ho prefereixo.
Sembla que ara no perdo avions, ni no em presento a exàmens, ni deixo el freno de mà sense posar...
A canvi, en un mateix període d'examens estic apunt d'equivocar-me en dos exàmens diferents (el de mètodes numèrics pensava que era a les 5 fins 2 dies abans...però també per casualitat em van dir que era a les 8 del matí....va ser una mica problemàtic perquè havia decidit que només l'estudiaria la nit abans, i clar, de cop les hores disponibles es van veure reduïdes a la meitat. Però ho vaig saber abans de l'examen, i això és el que compta)
Està clar, però, que més val 100 "a punt de" que 1 "pensé que"
El que passa és que aquests "a punt de" sempre em fan pensar que el "pensé que" estan aprop. Aguaitant-me. En tombar la cantonada. Qualsevol dia d'aquests. I això m'intranquil·litza.
Qui no té cap ha de tenir cames....per passar-se el dia corrent, segons sembla
Però ahir tot parlant per telèfon amb un company de l'assignatura, com qui no vol la cosa, va dir no sé què de "demà després de l'examen"...clar, jo el vaig corregir..."demà? no, demà no! l'examen és dimarts....no?" El "no" interrogatiu final, dit amb la boca petita, era fruit de les múltiples cagades que he tingut en el passat en aquesta mateixa línia...que han anat minant la confiança en mi mateixa.
Com ha passat altres cops, era jo qui estava equivocada.
Calendari 7, milena 0. Això en un partit de futbol seria una pallissa. Però jo tinc tota la vida per remuntar el marcador. No tinc pressa...que la venjança es serveix millor freda....
Doncs res, a partir d'aquí (eren les 7 de la tarda) tot van ser més o menys corredisses...que si acabar el treball que els havia dit als meus companys que acabaria jo i que s'havia d'entregar el dia de l'examen, que si anar a l'escola, que si mirar exàmens d'anys anteriors, que si "siusplau, explicar-m'ho"....
Estic contenta, però, perquè he millorat. Sembla que he optat per la quantitat més que no pas la qualitat, i ho prefereixo.
Sembla que ara no perdo avions, ni no em presento a exàmens, ni deixo el freno de mà sense posar...
A canvi, en un mateix període d'examens estic apunt d'equivocar-me en dos exàmens diferents (el de mètodes numèrics pensava que era a les 5 fins 2 dies abans...però també per casualitat em van dir que era a les 8 del matí....va ser una mica problemàtic perquè havia decidit que només l'estudiaria la nit abans, i clar, de cop les hores disponibles es van veure reduïdes a la meitat. Però ho vaig saber abans de l'examen, i això és el que compta)
Està clar, però, que més val 100 "a punt de" que 1 "pensé que"
El que passa és que aquests "a punt de" sempre em fan pensar que el "pensé que" estan aprop. Aguaitant-me. En tombar la cantonada. Qualsevol dia d'aquests. I això m'intranquil·litza.
dissabte, de gener 20, 2007
+ BTV - lectura
Ja quasi de vacances, com qui diu...o fent-ho veure, que és el que compta.
Como decíamos ayer...
Relacionat amb el post anterior, perquè no fa massa em van enviar el video de la despedida del programa "el saló de la lectura", en què la presentadora fa un discurs...que a mi m'ha agradat molt,. i que és el que sembla que no es va arribar a emetre, i és arrel d'això que s'acusa de censura a BTV
http://www.youtube.com/watch?v=Uo2qn-KsIxY
M'agrada més que la notícia que vaig penjar en l'últm post perquè...la veritat és que en llegir la notícia vaig sentir una mica de recel, i per això no la vaig trobar tan interessant...vaig sentir el recel de "no es oro todo lo que reluce ni censura todo lo que no se emite", com molt bé diu la dita. Però veient el vídeo d'aquest últim programa, tot pren una altra dimensió, per mi.
Insisteixo, a mi m'ha agradat molt. Us el recomano.
I per si sou mandrosos, us deixo amb l'última frase del discurs que fa la presentadora
"si estem en una botiga i els que porten la botiga el que fan és tancar els ulls, jo crec que el que hem de fer els ciutadans és obrir-los, organitzar-los, i lluitar"
salut!
pd. i aquí una carta que corre per internet d'Emili Manzano, director de l'Institut Ramon Llull i creador del programa.
Amics,
com segurament ja sabeu, la direcció del canal
municipal BTV va decidir fa unes setmanes posar fi a
l'existència del "Saló de lectura", el programa
literari que vaig fundar el mes d'octubre de 2001 i
que vaig dirigir i presentar fins el mes d'abril de
2006, quan m'hi vaig desvincular per poder acceptar
l'encàrrec del president Maragall d'encapçalar un
altre projecte institucional consagrat a la difusió
cultural. El programa va quedar llavors en mans
del meu equip, sota la direcció de Marina Espasa,
garantint així la continuitat dels criteris de
qualitat, rigor i independència que várem voler que
definissin el "Saló de lectura" desde les seves
primeres emissions.
VoVos estalviaré, per evidents, les meves consideracions
sobre el tancament del programa i sobre els motius
exposats per part de la direcció de la cadena per
justificar-lo: el pressumpte "desgast de la fòrmula".
Només recordaré que la dita "fòrmula" no era altra que
la lectura atenta dels textos i la
conversa civilitzada entre autors i lectors. Si
m'adreç a vosaltres en aquests moments és per fer-vos
coneixedors un fet gravíssim: la direcció de la cadena
ha decidit censurar l'habitual redifusió dels
dissabtes del darrer "Saló de lectura", emés
en directe el passat dimecres 27 de desembre, i amb el
qual várem acomiadar-nos dels nostres espectadors.
Amb la correcció i la serietat que la caracteritzen, i
després d'oferir als espectadors una petita antologia
del que han estat aquests cinc anys de
vida i feina del "Saló", la seva directora s'acomiadà
fent unes legítimes observacions, com a professional i
com a ciutadana, sobre el model de ciutat
cap el que les nostres autoritats municipals semblen
voler conduir Barcelona i sobre el paper que hauria de
tenir una televisió pública com BTV, finançada amb
els impostos dels ciutadans. L'expressió d'aquests
pensaments, ho torn a dir,feta amb ferma exquisidesa i
amb tot el respecte institucional indispensable,
és la causa que el "Saló" no arribi aquest dissabte
que ve a un bon gruix dels nostres espectadors, que fa
anys ténen per costum veure el programa en format de
redifusió.
Properament, i gràcies a la iniciativa espontània
d'uns espectadors amics del "Saló", tendreu a la
vostra disposició, via internet, aquest programa
de comiat en la seva integritat.
De moment, jo vos deman que desde els vostres
destacats llocs de generació d'opinió qualificada,
volgueu bonament ajudar-nos a donar conéixer
aquests fets que, torn a dir, em semblen gravíssims a
una societat democràtica i en el marc d'una televisió
de servei públic.
Moltes de gràcies… i bona lectura!
Emili Manzano
Como decíamos ayer...
Relacionat amb el post anterior, perquè no fa massa em van enviar el video de la despedida del programa "el saló de la lectura", en què la presentadora fa un discurs...que a mi m'ha agradat molt,. i que és el que sembla que no es va arribar a emetre, i és arrel d'això que s'acusa de censura a BTV
http://www.youtube.com/watch?v=Uo2qn-KsIxY
M'agrada més que la notícia que vaig penjar en l'últm post perquè...la veritat és que en llegir la notícia vaig sentir una mica de recel, i per això no la vaig trobar tan interessant...vaig sentir el recel de "no es oro todo lo que reluce ni censura todo lo que no se emite", com molt bé diu la dita. Però veient el vídeo d'aquest últim programa, tot pren una altra dimensió, per mi.
Insisteixo, a mi m'ha agradat molt. Us el recomano.
I per si sou mandrosos, us deixo amb l'última frase del discurs que fa la presentadora
"si estem en una botiga i els que porten la botiga el que fan és tancar els ulls, jo crec que el que hem de fer els ciutadans és obrir-los, organitzar-los, i lluitar"
salut!
pd. i aquí una carta que corre per internet d'Emili Manzano, director de l'Institut Ramon Llull i creador del programa.
Amics,
com segurament ja sabeu, la direcció del canal
municipal BTV va decidir fa unes setmanes posar fi a
l'existència del "Saló de lectura", el programa
literari que vaig fundar el mes d'octubre de 2001 i
que vaig dirigir i presentar fins el mes d'abril de
2006, quan m'hi vaig desvincular per poder acceptar
l'encàrrec del president Maragall d'encapçalar un
altre projecte institucional consagrat a la difusió
cultural. El programa va quedar llavors en mans
del meu equip, sota la direcció de Marina Espasa,
garantint així la continuitat dels criteris de
qualitat, rigor i independència que várem voler que
definissin el "Saló de lectura" desde les seves
primeres emissions.
VoVos estalviaré, per evidents, les meves consideracions
sobre el tancament del programa i sobre els motius
exposats per part de la direcció de la cadena per
justificar-lo: el pressumpte "desgast de la fòrmula".
Només recordaré que la dita "fòrmula" no era altra que
la lectura atenta dels textos i la
conversa civilitzada entre autors i lectors. Si
m'adreç a vosaltres en aquests moments és per fer-vos
coneixedors un fet gravíssim: la direcció de la cadena
ha decidit censurar l'habitual redifusió dels
dissabtes del darrer "Saló de lectura", emés
en directe el passat dimecres 27 de desembre, i amb el
qual várem acomiadar-nos dels nostres espectadors.
Amb la correcció i la serietat que la caracteritzen, i
després d'oferir als espectadors una petita antologia
del que han estat aquests cinc anys de
vida i feina del "Saló", la seva directora s'acomiadà
fent unes legítimes observacions, com a professional i
com a ciutadana, sobre el model de ciutat
cap el que les nostres autoritats municipals semblen
voler conduir Barcelona i sobre el paper que hauria de
tenir una televisió pública com BTV, finançada amb
els impostos dels ciutadans. L'expressió d'aquests
pensaments, ho torn a dir,feta amb ferma exquisidesa i
amb tot el respecte institucional indispensable,
és la causa que el "Saló" no arribi aquest dissabte
que ve a un bon gruix dels nostres espectadors, que fa
anys ténen per costum veure el programa en format de
redifusió.
Properament, i gràcies a la iniciativa espontània
d'uns espectadors amics del "Saló", tendreu a la
vostra disposició, via internet, aquest programa
de comiat en la seva integritat.
De moment, jo vos deman que desde els vostres
destacats llocs de generació d'opinió qualificada,
volgueu bonament ajudar-nos a donar conéixer
aquests fets que, torn a dir, em semblen gravíssims a
una societat democràtica i en el marc d'una televisió
de servei públic.
Moltes de gràcies… i bona lectura!
Emili Manzano
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
