com diria un bon amic...llegó la hora de agradecer...
aquests són els agraïments que hi ha al meu PFC-versió catalana...
EL primer agraïment de tots es queda especialment curt...estic corregint el PFC (aquí a Chalmers també el volen i l'he de corregir), és un exercici dolorós perquè em dóna ocasió de veure tots els errors que hi ha (petits i grans, mitjans, garrafals, faltetes...)...rellegint la versió entregada a BArcelona vaig produint sons i exclamacions de l'estil "no m'ho puc creure" -aquesta és la meva prefe- o..."merda!" o..."ostres.." i d'altres més malsonants. Hi ha alguns errors greus que són directament culpa de la word-crisi que malgrat l'ajuda de super-agus m'he menjat amb patates i que en rellegir-les han reforçat el meu bill-odi.
En fi. Que us deixo amb els agraïments...amb una certa vergonya, però estar secretament agraït a algú té poca gràcia, i, a més, la gran majoria dels que rebeu aquests mails hi sortiu d'una manera o altra mencionats...
abraçades vàries
milena
ACKNOWLEDGEMENTS
Abans de tot, agrair a Microsoft l'haver creat una eina com Microsoft Word, que ha sabut fallar en els moments claus afegint una emoció mai buscada a aquest projecte i recordant-me, constantment i amb insistència, que el futur està en el software lliure.
Dit això, queden els agraïments importants…
To Filip Jonsson, for giving me the opportunity to carry out this work at Chalmers.
To Eoin Ó Broin, co-supervisor and friend. For working on weekends to help me finish on time. for all the time he has spent correcting the same English mistakes over and over again. For his corrections, advice, patience, support, help….Thank you.
To Luis Calixto architect from Universidad de Lisboa, for his kind patience and useful answers.
A Francesc Reventós, per acceptar supervisar-me des de Barcelona i el seu ajut per qüestions importants.
A la casualitat, per haver-me permès treballar al Centre per a la Sostenibiliat i haver pogut aprendre, conèixer i formar-m'hi. A tota la gent que hi treballa i entorn (Didac, Francisco, Anna Luz, Josep, Marta, Anna Paula, Heloise, Mireia, Rosa, Fabian...) per haver facilitat directa o indirectament la meva anada a Suècia. Per resoldre'm dubtes concrets en moments concrets. Per la tasca que duen a terme.
Menció a part al Galdric, per sempre agafar-me el telèfon (i fins i tot donar-me conversa) malgrat la freqüència de les meves trucades, i per ajudar-me més del que es pensa. També agrair a l'Erika Matas i l'Anna Pagès el seu ajut i revisions en temes d'arquitectura a una enginyera en formació.
A l'Ayala i a l'Olga, per enfrontar-se per mi a la burocràcia i permetre'm entregar des de la distància.
A la gent i amics que he conegut a Göteborg, culpables que m'hagi costat tant decidir-me a tornar.
Especialment, a David Pallarès, company de despatx i de dinars de les últimes setmanes de projecte, gran suport -sense ser-ne del tot conscient, crec- durant el meu temps a Göteborg. Company –sense saber-ho cap dels dos- de camí durant molts anys...i amic que serà trobat molt a faltar mentre el síndrome de Stockholm no el deixi tornar a Barcelona.
I a la gent que ha convertit els anys a l'ETSEIB en el que han estat. A aquells professors, PAS, conserges, amics…que durant els intensos anys de carrera han fet de l'ETSEIB una segona casa i en una veritable escola en molts aspects més enllà de–i més rellevants que- l'enginyeria. I sobretot, a la Delegació d'Estudiants de l'ETSEIB (i Enginyeria Sense Fronteres), pels seus projectes, la seva gent, els meus amics. Per intentar canviar l'entorn i per haver-me canviat a mi.
A l'Agustín, per fer-me de padrí en el duel amb Microsoft, i ajudar-me a sortir-ne, sinó il•lesa, sí airosa. Pel seu suport tècnic, en general. Pel seu ajut per aguantar les envestides de Microsoft, en concret. I pel seu suport i ajut en tota la resta, sempre.
A la família, per jugar el paper de clan que tant ens agrada i enorgulleix.
I, sobretot, i sempre, i per tot, als meus pares i la meva germana, per tots aquests anys d'oportunitats i de suport per aprofitar-les.
dilluns, de maig 12, 2008
divendres, de maig 09, 2008
el que m'ha fet el bil
després del mail d’ahir, imagino que les ànimes innocents (que sé que són la majoria, entre aquells que llegiu aquests línies) es preguntaran: però què t’ha fet el Bill, pobre home (no cal dir que en aquest cas això de pobre es refereix únicament al camp espiritual). DOncs bé, en faré un resum (ja sabeu que jo sóc de poques paraules :) )
- 10 dies abans d¡entregar se’m va tancar irremeiablement, en la ja documentada crisi núm. 1
- ja vaig dir que vaig aconseguir obrir-ho amb oppen word...però treballar amb oppen era realment una mala opció..a 10 dies d’entregar, perdent la majoria de formats i referències creuades....faltant-me el que em faltava, em va semblar que potser no era el moment d’aprendre a fer anar un altre software.
- Aquí va entrar l’agustin, que amb una funció del microsoft office 2007 em va aconseguir recuperar i reparar el document.
- aleshores vaig seguir treballant. Espantada, deixant a Word el seu espai, i resant cada cop que em sortia el rellotget de sorra indicant-me que estava pensant
- fins divendres, 3 dies abans del dia D. EVidentment, com a bona professional dels últims minuts, em faltaven força coses per fer, per escriure, anexos, conclusions... però tenia 50 pàgines de les 75 que donava per acabades, i podríem dir que estava més o menys sota control...fins que word va detectar la seva oportuniat d’infligir dolor, com un tauró detecta l’olor de sang a quilòmetres de distància....i llavors...ZAS. “microsoft word ha detectado....”...i “ui, se siente..parece que el documento se ha corrompido”....i “ui, que mal me sabe, pero el documento no puede abrirse...”...i “vaya vaya, parece que alguien deberá volver a empezar...” Això un divendres a la nit, entregant dilluns.
- La solució....que l’agustin i el seu office 2007 agafessin el document i ho enganxessin sense format a un document nou (jo no podia perquè se’m tancava el word), de manera que sense formats, ni taules, ni figures, ni referències creuades, ni estils els word es tornés a pensar que el document no era important per la persona en qüestió i jo hi pogués seguir treballant. .
- Així que un cop acabat d’escriure el que havia d’escriure, a les 5 del matí de dilluns vaig poder-me enfrontar a la deliciosa tasca de tornar a fer el que ja tenia fet...a tornar a posar al sac el que si no fos per word ja estava al sac i ben lligat. I bé, l’agustín també m’havia ajudat reenganxant moltes de les taules i figures (72, en total), algunes de les quals estaven en el document corromput i la utilització del qual portava el meu Word a tancar-se irremeiablement). Sense l’agustin segur que no hagués arribat.
- no cal dir que aquella nit els nivells de paranoia van arribar a tal extrem que vaig fer 28 (sic.) versions diferents...
i bé, així fins a les 3 de la tarda del dia D, després de 28 hores de no aixecar-me de la cadira, amb el cul adolorit, els ulls vermells i la tendinitis galopant, sabent que hi devia haver uns 293170 errors però incapaç (per cansament i per temps) de corregir-ho, ho vaig enviar a l’olga...amb una annexes ridículs, uns formats dubtosos, i uns continguts que no sé ni quins són...però vaig entregar.
Bill 12019. Milena 12020.
Bé, us torno a deixar. Avui potser treballo una mica, però no gaire, que he d’anar a buscar les cerveses que tinc en fred a casa per anar-me’n de picnic :)
Salute
milena
dijous, de maig 08, 2008
confidencial....el bill és un....(shhhttt!)
En primer lloc...
1. sí, el darrer mail volia dir que havia acabat el PFC (i segons dius l’Olga, ja està entregat a ordenació d’estudis i tot....visca.)
2. fins quan em quedo? en principi fins a mitjans de juny, però potser torno abans (depèn d’una possible feina..ja veurem)
i bé, excusar-me per no contestar cap dels mails de suport que he rebut últimament…el cas és que jo pensava que la vida dura s’acabaria amb el PFC, però he descobert amb sorpresa (i desassossec) que no...res és tan fàcil com et penses. ARa toca prendre constantment decisions difícil....quan em desperto: em llevo, o mandrejo una mica més al llit? em poso LA samarreta sense mànigues que tinc, o LA samarreta de màniga curta? (tota la resta són jerseis de 3cm de gruix de llana que no m’afavoreixen gens amb la calor que està fent...)...la cervesa, de quina marca?
en fi, una vida dura. Molt dura.
En tot cas, m’agradaria compartir alguns dels aprenentatges que m’ha donat aquest projecte....
I és que després de les experiències doloroses amb el word...he de dir que tinc una sospita...siusplau, no ho feu córrer, de moment....encara estic reunint proves...però...crec que....
El Bill Gates és una vampir que s’alimenta de l’estress que ell mateix genera en la gent...(ssshhht! Parleu baixet, que ens observa)....i word no és més que la seva eina..el seu fidel servent, ensinistrat per crear aquests nivells d’estress que alimenten l’ànima del seu creador, podrida ja, només capaç de generar el MAL.
Això sí, el word és una eina molt perfeccionada. Tant, que crec que, com els animals, és capaç d’olorar la por, el nerviosisme, en les seves víctimes. No té pressa. Et va testant. Va esperant que creïs pàgines i pàgines, afegint taules i taules, figures i figures, referències i referències....i llavors, quan el document ja està madur, prou madur perquè la pèrdua sigui francament dolorosa, quan l’incaut usuari comença a emetre l’hormona “bé, em puc relaxar perquè veig que hi arribaré...”.zas, es tanca. Zas, “microsoft word ha detectado un problema y debe cerrarse. Desea informar a microsoft del problema”? jo normalment poso que no, no per res, però ....crec que si realment hi estessin interessats en millorar word et deixarien incloure un mail amb insults. Però així, un mail purament informatiu de la teva desgràcia personal, perquè els acòlits del bill sàpiguen quin és el grau de dolor que t’han infligit...no, gràcies.
Encara no tinc clar com ho fa per ensumar la por en l’usuari...tinc la sospita que és a través de les pijadetes i milions d’opcions que té word...estils, referències creuades, quadres de text, taules de taules, índexs...només són trampes per avaluar el grau d’importància del document en el que es treballa (ningú –tret dels psicòpates de l’ordre- es posa a definir tipus d’estil per un document d’una pàgina o per un document que no sigui important)....o potser la freqüència amb la que salves el document...?
No ho sé. ....demà continuaré compartint el coneixement que m’ha reportat aquest PFC, però ara us he de deixar. Vaig a trencar-me el coco per decidir en quina racó vull prendre el sol. Vull que em toqui l’aire o un lloc arrecerat??
buff....amb lo fàcil que era quan els únics dubtes eren si posar negreta o negreta amb cursiva...realment, no hi ha més paraïsos que els perduts
1. sí, el darrer mail volia dir que havia acabat el PFC (i segons dius l’Olga, ja està entregat a ordenació d’estudis i tot....visca.)
2. fins quan em quedo? en principi fins a mitjans de juny, però potser torno abans (depèn d’una possible feina..ja veurem)
i bé, excusar-me per no contestar cap dels mails de suport que he rebut últimament…el cas és que jo pensava que la vida dura s’acabaria amb el PFC, però he descobert amb sorpresa (i desassossec) que no...res és tan fàcil com et penses. ARa toca prendre constantment decisions difícil....quan em desperto: em llevo, o mandrejo una mica més al llit? em poso LA samarreta sense mànigues que tinc, o LA samarreta de màniga curta? (tota la resta són jerseis de 3cm de gruix de llana que no m’afavoreixen gens amb la calor que està fent...)...la cervesa, de quina marca?
en fi, una vida dura. Molt dura.
En tot cas, m’agradaria compartir alguns dels aprenentatges que m’ha donat aquest projecte....
I és que després de les experiències doloroses amb el word...he de dir que tinc una sospita...siusplau, no ho feu córrer, de moment....encara estic reunint proves...però...crec que....
El Bill Gates és una vampir que s’alimenta de l’estress que ell mateix genera en la gent...(ssshhht! Parleu baixet, que ens observa)....i word no és més que la seva eina..el seu fidel servent, ensinistrat per crear aquests nivells d’estress que alimenten l’ànima del seu creador, podrida ja, només capaç de generar el MAL.
Això sí, el word és una eina molt perfeccionada. Tant, que crec que, com els animals, és capaç d’olorar la por, el nerviosisme, en les seves víctimes. No té pressa. Et va testant. Va esperant que creïs pàgines i pàgines, afegint taules i taules, figures i figures, referències i referències....i llavors, quan el document ja està madur, prou madur perquè la pèrdua sigui francament dolorosa, quan l’incaut usuari comença a emetre l’hormona “bé, em puc relaxar perquè veig que hi arribaré...”.zas, es tanca. Zas, “microsoft word ha detectado un problema y debe cerrarse. Desea informar a microsoft del problema”? jo normalment poso que no, no per res, però ....crec que si realment hi estessin interessats en millorar word et deixarien incloure un mail amb insults. Però així, un mail purament informatiu de la teva desgràcia personal, perquè els acòlits del bill sàpiguen quin és el grau de dolor que t’han infligit...no, gràcies.
Encara no tinc clar com ho fa per ensumar la por en l’usuari...tinc la sospita que és a través de les pijadetes i milions d’opcions que té word...estils, referències creuades, quadres de text, taules de taules, índexs...només són trampes per avaluar el grau d’importància del document en el que es treballa (ningú –tret dels psicòpates de l’ordre- es posa a definir tipus d’estil per un document d’una pàgina o per un document que no sigui important)....o potser la freqüència amb la que salves el document...?
No ho sé. ....demà continuaré compartint el coneixement que m’ha reportat aquest PFC, però ara us he de deixar. Vaig a trencar-me el coco per decidir en quina racó vull prendre el sol. Vull que em toqui l’aire o un lloc arrecerat??
buff....amb lo fàcil que era quan els únics dubtes eren si posar negreta o negreta amb cursiva...realment, no hi ha més paraïsos que els perduts
dilluns, de maig 05, 2008
divendres, de maig 02, 2008
kill bill
els problemes amb word continuen
(per mantenir informats, diré que l'oppen office només em va permetre anar-me'n a dormir sense un atac d'histèria, però l'endemà vaig veure que les referències creuades (en total, tranquil·lament unes 120) havien desaparegut...
en fi, clarament era un mal menor en comparació amb haver perdut tot el PFC, però si algú que ha amenaçat amb matar-te al final et diu que només et torturarà, l'alegria inicial a poc a poc es difumina...
en fi, que al final l'agustin em va salvar la vida. Un cop més, vull dir.
però bé...després d'uns dies de relativa calma, el word em torna a...com dir-ho?
se'm penja irremeiablement
així que toca començar de zero (amb el format, oju), treure porqueria, posar-ho en simple, descarregar, descarregar, resar, maleir microsoft, maleir word, maleir els inventors dels ordinadors, esborrar referències creuades, tornar-les a posar, treure negretes, tornar-les a posar, treure taules de continguts, treure numeros de pagina...
i anar pensant...kill bill, kill bill...
(per mantenir informats, diré que l'oppen office només em va permetre anar-me'n a dormir sense un atac d'histèria, però l'endemà vaig veure que les referències creuades (en total, tranquil·lament unes 120) havien desaparegut...
en fi, clarament era un mal menor en comparació amb haver perdut tot el PFC, però si algú que ha amenaçat amb matar-te al final et diu que només et torturarà, l'alegria inicial a poc a poc es difumina...
en fi, que al final l'agustin em va salvar la vida. Un cop més, vull dir.
però bé...després d'uns dies de relativa calma, el word em torna a...com dir-ho?
se'm penja irremeiablement
així que toca començar de zero (amb el format, oju), treure porqueria, posar-ho en simple, descarregar, descarregar, resar, maleir microsoft, maleir word, maleir els inventors dels ordinadors, esborrar referències creuades, tornar-les a posar, treure negretes, tornar-les a posar, treure taules de continguts, treure numeros de pagina...
i anar pensant...kill bill, kill bill...
la magnitud de la tragèdia
això és el que enviava per mail diumenge passat, a les 7 del matí...veig que no ho havia penjat al blog, però ho vull recordar....
són les 7 del matí. Plou. I estic al departament fent el PFC des de la nit.
El que necessito compartir és que porto una hora lluitant contra word,
perquè cap a les 6 de m'ha tancat el document. Fins aquí podria
passar. I m'ho he pres amb relativa calma...
en fi. Que l'arxiu del document se m'ha corrumput. La versió amb la
que treballava. I la que tenia guardada a un altre lloc, d'aquesta
nit, també. I el que word va autosalvant...
com a mínim la versió d'ahir...sí, no?...
tampoc no me la deixava obrir.
Ni imprimir.
Ni veure.
La calma inicial s'ha anat convertint en pànic col·lossal en veure que
ni les mesures de precaució roçant la paranoia -una o fins i tot dues
versions diferents per cada dia, guardades en dos llocs diferents,
d'un dels quals, el servidor de Chalmers, se'n fan còpies de seguretat
cada dia- em protegien contra les urpes del gates, bill gates.
En fi...no allargo, que me'n vaig a dormir.
Com a última opció m'he baixat l'open office.
I he obert el document.
I l'he imprès.
i l'he imprès en pdf.
I..
God save open office. visca el software lliure. mort al bill
són les 7 del matí. Plou. I estic al departament fent el PFC des de la nit.
El que necessito compartir és que porto una hora lluitant contra word,
perquè cap a les 6 de m'ha tancat el document. Fins aquí podria
passar. I m'ho he pres amb relativa calma...
en fi. Que l'arxiu del document se m'ha corrumput. La versió amb la
que treballava. I la que tenia guardada a un altre lloc, d'aquesta
nit, també. I el que word va autosalvant...
com a mínim la versió d'ahir...sí, no?...
tampoc no me la deixava obrir.
Ni imprimir.
Ni veure.
La calma inicial s'ha anat convertint en pànic col·lossal en veure que
ni les mesures de precaució roçant la paranoia -una o fins i tot dues
versions diferents per cada dia, guardades en dos llocs diferents,
d'un dels quals, el servidor de Chalmers, se'n fan còpies de seguretat
cada dia- em protegien contra les urpes del gates, bill gates.
En fi...no allargo, que me'n vaig a dormir.
Com a última opció m'he baixat l'open office.
I he obert el document.
I l'he imprès.
i l'he imprès en pdf.
I..
God save open office. visca el software lliure. mort al bill
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
