companys de departament i Irlanda

Envio el mail que vaig escriure fa uns dies (els solc escriure a casa per enviar-los despres a l’interné del departament)…per això no parlo de la visita de l’agustín, de dijous a dilluns…

La seva visita ha coincidit amb el cap de setmana amb més vida social que he tingut des que vaig arribar, cosa que ha anat bé perquè l’Agustín es pensi que estic totalment integrada en la vida goteborguiense…i perquè així ha conegut la gent amb qui em faig per aquestes contrades...ara us els presento a vosaltres.

el meu dia a dia, per sort, ha canviat força en aquests quasi dos mesos (dos mesos!) que porto aquí. Al departament, l’arribada del David va fer una gran diferència en el dia a dia..

segueixo dinant la majoria de dies allà, però els dimarts anem a dinar fora uns quants del departament, després de jugar una hora a innebandy. L’innebandy és una espècie de hockey en pista força popular per aquestes contrades. És un joc una mica histèric, de córrer molt a munt i avall sense massa ordre ni concert, anar-se pegant trompassos salvatges amb la gent quan es lluita per la pilota, i quan t’arriba passar-la com abans millor a algú que tingui més domini de l’estick...en el meu cas, tinc un ampli ventall de gent a qui passar-la - I tot això estick en mà, amb el plus de perillositat –i morbo- que aporta. Algun blau sol caure a cada partit)

Del departament em faig sobretot amb David el català, Daniel l’alemany i Eoin Ó Broin l’irlandès (a pronunciar Owen), nom que comparteix amb un dels liders del Sinn Féin , però sense ser-ho. En menys grau, també em faig amb l’Erik el suec (que toca el digeridoo –paraula que ni els aborígens saben escriure- en un grup de reggae), l’Elsa la sueca (que toca l’acordió –de teclat- en un grup de tango i que abans tocava musica tradicional sueca)...I un element important és German l’ecuatorià, un home del departament que porta 30 anys a suècia....molt amable i que explica coses interessants, però a qui els anys del silenci suec li han passat factura en forma d’una verborrea inacabable que t’atrapa quan tela d’aranya a les bestioles voladores....i, com aquestes, un cop a dins, ja pots patalejar, moure les potes frenèticament intentant fugir, que no escaparàs.

L’Eoin toca un tipus de flauta irlandesa cada 15 dies en un pub, en unes espècies de jam sessions de música irlandesa (aquest sembla que és el format típic per aquest tipus de música)....i fa 2 caps de setmana va anar –i jo m’hi vaig afegir- a un festival de música folk irlandesa a Kalmar, al sud-est del país.

NO era massa gran, potser uns 60-80 músics...acordions, violins, flautes travesseres, guitarres, banjos i bazukis, tocant durant hores i hores....rodejada de friks, doncs, que després de 12 hores tocant, en arribar a l’hotel a les 4 de la matinada van seguir tocant, molt aprop de la barrera que convertia el plaer en dolor....

Va ser un grandíssim cap de setmana...i jo mentrestant, per allà pululant, parlant amb gent a tort i a dret (quan s’està sol, les habilitats socials es multipliquen per 20...i si a sobre ets estrangera, les converses surten de sota les pedres, i poden ser molt interessants i tot, sempre i quan es passi dels 5 primers minuts i el –d’on-ets-de-barcelona-oh-que-bonic-jo-hi-vaig-estar.... perquè hi ha una espècie de fal·lera malaltissa a tot el país per barcelona....cosa que suposo que em facilita les converses, si bé el meu ego prefereix pensar que socialitzo gràcies al meu encant personal i no a anys del clos & co. venent barcelona als mercats de turisme internacional com si es tractés d’un fuet)

aquí hi ha alguns videos...

www.milenars.blip.tv

La sobredosi de música irlandesa ha desembocat en què un dels del seu grup m’ha deixat un acordió (cromàtic....físicament com el meu –de botons- però amb diferents escales), i intentaré aprendre alguna cançó per tocar amb ells.... no deixa de fer-me gràcia que quan vaig venir aquí volia conèixer frikis folkies, però en cap moment se m’havia acudit que poguessin ser-ho d’alguna cosa que no fos música sueca....

I amb l’Elsa la sueca tinc pendent alguna classe d’intercanvi, ella ensenyar-me l’acordió de teclat i jo el de botons

i mentrestant, també tinc el meu acordió aquí qu em’acompanya en les tardes plujoses (es a dir, quasi totes, excepte les que ha viscut l’agustín :) )

Potser aconsegueixo finalment conèixer freaks de música sueca (i no només irlandesa!)....he trobat una porta...a veure quan l’exploro....

A veure, doncs....

Sabies que...

Avui el sabies què serà d’Irlanda...

És interessant veure que tenim més en comú amb Irlanda que amb Suècia....suposo que el catolicisme i haver estat dels països més pobres d’Europa durant tant de temps ens dóna més en comú que amb els protestants-socialistes-rics dels suecs. Es veu (ja ho he dit en altres fòrums :) ) que durant temps a Irlanda basava el seu orgull en la tradició i l’arrelament, i s’hi deia que “si vols progrés, vés-te’n a Anglaterra” (semblant al nostrat “que inventen ellos” ).

De fet durant la guerra civil espnayola més irlandesos van anar a lluitar en el bàndol franquista que en el republicà (si bé també n’hi va haver algun que va anar al republicà, i que ara els hi descobreixen plaques i canten cançons...http://www.indymedia.ie/article/84680,
http://www.youtube.com/watch?v=HUxIUB__7V0)

També en el panorama polític...un cop l’Eoin va començar a parlar de corrupció urbanística a Irlanda i feia gràcia –si és que es pot dir així- com conceptes que nosaltres tenim tan interioritzats com especulació, tràfic d’influències o recalificacions, per als suecs eren conceptes tan estranys com agafar un tros de tomàquet i refregar-lo amb el pa per acabar-ne tirant la meitat, i se’ls havien d’explicar de zero. Les seves cares de concentració quan els explicava diferents casos en què es podia donar la corrupció no tenien pèrdua.

Amb el tema del català i llengües minoritàries també compartim força punts de vista...com a mínim una sensibilitat, tot i que les desenes de milers de gaèlic-parlants puguin parlar en gaèlic al parlament europeu, cosa qeu no poden fer els 7 milions de catalans. En fi, que hi ha una certa connexió en aquests temes, com sol passar entre els llengua-minoritàrio-parlants i nació-sense-estat habitants per dir-ho d’alguna manera....tot i que no és ben bé una nació sense estat, però han tingut la invasió anglesa durant segles (cosa que a la que et rodeges de més d’un irlandès acaba sortint a la conversa, juntament amb com en són de malvats i desgraciats els anglesos), i hi continua a Irlanda del nord.

DE fet, aquesta connexió es repeteix amb dues gallegues que hi ha per aquí a göteborg, i amb qui clarament compartim un punt de vista sobre la bandera espanyola i la una grande y libre. L’altre dia ens vam tobar home que es va presentar com a madrileny i ens va començar a dir que avui en dia no pots dir que ets espanyol perquè, clar, hi ha tants merders, i... només vam aconseguir estar d’acord amb que, efectivmane,t els espanyols ja no maten a milions i exterminen cultures senceres, però va ser divertit com el tio s’esforçava per trobar complicitats, i nosaltres no soltàvem prenda (feia mandra començar una discussió amb aquell home....)

Tornant a Irlanda, la independència d’Irlanda va ser just abans de la de l’Índia, i els irlandesos diuen que Gandhi es va inspirar en ells....cosa que pot ser veritat, i potser és culpa dels anglesos que ningú ho sap (això ja és collita pròpia)....però...em va fer gràcia, en tot cas.