feina...i un gir inesperat

1. ja he aconseguit rentar roba. Visca.
2. Encara no sé tirar el plàstic.
3. he començat a descobrir l’oferta alternocúlturo-festiva de göteborg.

Les coses van evolucionant....Quant a la feina –PFC- al departament en si, de moment està sent força...una merda diria que és una expressió prou acurada. Perquè clar, aquí, com que tenen tantes instal·lacions i tantes coses, clar, tinc una habitació per mi sola, amb un ordinador per mi sola...amb lo bé que estaria jo a barcelona en una taula auxiliar en un racó, compartint despatx amb 15 persones més i havent de demanar pas cada cop que volia anar al lavabo! Tanta instal·lació es tradueix en hores i hores davant de l’ordinador, jo sola, fins que el silenci interior se m’ha instal·lat en tots els resquicis de l’ànima, i la llengua se’m comença a emmandrir a base de no utilitzar-la. I tot això agreujat perquè encara no està del tot definit el que he de fer, i el poc que sé que he de fer és buscar informació a internet...cosa que, ja de per sí, és poc estimulant....Podríem dir, doncs, que el dia a dia a la feina és una mica merdós (resum per als més mandrosos)

Per sort, hi ha pauses cafè instuticionalitzades a tot el país –també conegudes com a fika, que és cafè+pastís-. Al departament hi ha les fika en serio –dimarts i dijous a les 10, en què grans i petits ens reunim i mengem cafè i pastís que posa el departament-, les menys institucionals –divendres a les 15h, només a la planta 1, on hi ha doctorands i porojectistes, i el pastís es porta de manera rotativa entre els participants-, i de tant en tant alguna que cau perquè sí i que et vénen a avisar –vi ska ha en fika nu-....POdríem dir, doncs, que els suecs fan pauses de cafè en què mengen pastís i que s'agraeixen molt quan estàs treballant sola

Els dinars de moment sempre dino al departament, i solen ser prou divertits –segons la mostra estudiada, el sentit de l’humor suec és tirant a anglès....i a mi em fa tanta gràcia que algun cop he pensat que hauria de riure menys perquè acabaran pensant que sóc una ximpleta-. No sempre es riure incontrolat, però...clar, també hi ha converses normals, i dies de cara de póker i concentració quan parlen en suec. Però tothom al departament –a la planta 1, que és on estic com a projectista que sóc- és molt molt amable i molt més acollidors del que esperava, atenent-me al tòpic suec. A la MArta mateos li ha passat el mateix. Podríem dir, doncs, que els suecs són simpàtics i acollidors.

Dijous vaig tenir un dia especialment merdós, a la feina, per molts motius.Però a la tarda tot va acabar fent un gir inesperat...

En el següent capítol, descobrireu com ho va fer la milena per acabar tenint un bon dia. Podríem dir, doncs, que no us heu de perdre el proper capítol!!

Petons

Milena

Sabies què....

En honor a un tros de full escrit amb mala bava, de nom Fullonero, avui inauguro aquesta secció, en què escriuré petites anècdotes/informacions sobre la realitat sueca vista per la meva persona.O , simplement, de la meva realitat viscuda a Suècia, que no és lu mismu

brushing the cat

com tots sabem, "who doesn´t haver any thing to do, brushes the cat", que es exactament el que estic fent...

els caps de setmana sempre son mes dificils d´omplir que el dia a dia, on la rutina, la feina, les classes de suec, t´omplen el temps (be, m´han omplert el temps aquesta setmana....posar-ho en termes atemporals quan nomes porto 7 dies em sembla exagerat)

Aquest cap de setmana, pero, he tingut prou sort...l írlandes del departament toca en un grup de musica folk irlandesa, i vam anar a un pub a sentir-lo tocar...d´alla, a un club de salsa....dissabte vam anar amb el meu tutor a una casa que te en una illa dels llacs que hi ha pel nord de göteborg, i despres al cine amb la marta i familia...i avui he tornat a quedar amb la marta per donar votles per göteborg. Aixi que no m´he dedicat tant a la meva vida interior com el cap de setmana passat, i espero que una mica menys que el cap de setmana que ve....

aixo si, es confirma la tendencia a convertir-me en una frik de la neteja per omplir el temps (que no de l´ordre), cosa que, creieu-me, soc la primera sorpresa que m´hagi donat per aqui. Abans hagues jurat que em aprendria a fer punt de creu...pero la vida dona moltes voltes....encara soc a temps a reorientar-me cap el punt de creu, gracies a deu.

En fi, un petit mail...doncs, apurant els ultims minuts de l´internet cafe....

i un apunt curios sobre la mania dels suecs per ballar salsa...cosa que, a part de semblar-me curiosa, es una font constant de decepcio entre la gent que practica aquest ball i pensen que la meva sang llatina es sinonim de balladora compulsiva de salsa, quan per mi la salsa esta en la mateixa nebulosa indistinguible que el merengue i tants altres balls que ballen alla, a l´america llatina (on per cert, segur que, ells si, pel fet de ser llatins ho ballen...no?)

lesson 9: renting and tiring

JA estic quasi del tot instal·lada....vaig cremant etapes. Avui, he quasi acabat la lliçó 9 (de 9999) del curs "swedish way of life", i he donat un pas mes en la direcció d'entendre com rentar la roba i tirar les escombraries

Perquè...no tinc rentadora a casa, i en algun lloc en el meu edifici havia d'haver-hi la Sala de Rentadores, la porta de la qual s'havia d'obrir amb la Tercera Clau (a partir d'ara, TC) del joc de claus que em van donar amb el pis....fins aquí tot bé. Però les expedicions exploratòries als baixos de l'edifici havien acabat sempre amb fracàs, després d'intents infructuosos d'obrir portes amb cartells en suec amb la T.C....i sempre amb la por de trobar-me un veí mentre intentava obrir una porta equivocada i veure'm una d'aquelles situacions de "no és el que sembla" i intentar explicar en suec que, tot i les aparences, no estava intentant forçar un pany. En fi, m'hagués semblat una situació compromesa......(sí, l`opció de baixar amb diccionari era intel·ligent, però la vaig deixar per una tercera incursió, que no va arribar mai)

Al final, doncs, ho vaig preguntar al departament, que em van dir que a cada casa era diferent. Que ho preguntés als veïns (això era dilluns).

El dimarts (dilluns tenia suec i vaig arribar a les 9 a casa…hora que em feia por que fos massa tard per destorbar una llar sueca) vaig anar a casa la veïna a preguntar-li on podia rentar la roba. A l'edifici del costat, em va respondre amablement.

Il·lusa, vaig pensar que dimecres podria rentar la roba, però en anar-hi no vaig aconseguir entendre com resevar la rentadora…

dijous al matí, finalment, amb l'ajuda d'una altra veïna vaig entendre el complex mecanisme per reservar rentadora –tot es complica si en comptes de paraules només veus lletres juntes sense cap sentit aparent-…i vaig entendre que fins d'aquí una setmana no puc rentar la roba...!hauran passat 20 dies des que vaig marxar de barcelona (i els 15kg de ryanair, amb diccionaris, bambes, i abrics inclosos, no donen per massa roba)..Així que, mentrestant, esgotats els límits de la reducció i la reutilització, m'hauré de conformar a rentar a mà....

El reciclatge ha seguit un procés semblant…dia rere dia em dedicava a observar els meus veïns i el meu entorn a la cerca d'una pista que desbloquegés el misteri que envoltava la recollida selectiva per aquestes latituds...i he de dir, també, que la naturalitat amb que els suecs tiren les escombraries m'ha omplert d'enveja i de rancúnia durant tot aquest temps, pel sentiment que era un món, el del tir d'escombraries amb naturalitat, que no semblava estar al meu abast…Després de les explicacions de la meva veïna amable, però, tinc esperances....de moment ja sé tirar paper, orgànica, i reste....el plàstic, el vidre i les llaunes seran per la setmana que ve (lliçó 10).

Ja he començat amb la rutina, doncs...anar a la universitat, dinar al departament, llevar-me cada dia escoltant la mateixa emissora de ràdio, que, curiosament, els tres últims dies ha posat "la flauta màgica", cosa que li dóna a cada despertar un aire de "el dia de la marmota" que no deixa de ser divertit (els que no hagueu vist "atrapado en el tiempo" npotser no entendreu la referència...però no us perdeu res, és una pel·lícula a la que li tinc una tírria especial, però que per algun motiu la tinc molt present...). Em sembla molt raro, això que posin la mateixa òpera cada dia...perquè diria que no són trossos diferents (aquesta mania operística d'anar repetint una melodia sovint no em facilita la feina...). Potser forma part d'un programa estatal perqruè tots els suecs se la sàpiguen de memòria???

Començant a sentir-me instal·lada, doncs, l'altre dia vaig entendre que o em dedicava a conèixer gent o em menjaré 6 mesos de lectures i pel·lícules (bé, i de quedar amb la Marta Mateos, gràcies a déu, que, per sorpresa de les dues, està a la mateixa classe que jo de suec!)o sigui que he començat a mirar associacions i coses per fer...entre les descartades d'entrada, n'hi ha una de ball que fan can-can (no m'he portat el lligacama), i una que inicialment només era de dones i fan "women dinners", i diria que algo així com ganxet...i bé, la d'estudiants bangladeshians a chalmers tampoc no sembla que estigui feta per mi. PErò alguna trobaré....

i ja tinc bici! es diu björk...però això serà en un altre mail :)

venecia i aterrada de nou a göteborg

He estat una setmana a venecia a un curs de edificacio, urbanisme, energia i sostenibilitat...el nom exacte en catala no el sabria, però per aquí va. Per dir-ho moolt suaument, ha estat una gran decepcio. Feia molt bona pinta, als matins hi havia xerrades, i a les tardes treball en grup...tot estava organitzat –i pagat- per la unió europea. Però...les xerrades del matí no eren d'un gran nivell, tot i que n'hi havia d'interessants...ara, els grups de treball de la tarda....ens dividíem en grups i havíem de fer propostes per solucionar els problemes de venecia perquè sigui una ciutat sostenible d'aqui a 50 anys. Aixi d'entrada podria sonar un pèl massa ambiciós, però bé....si l'important fos el proces d'aprenentatge, de treball en equips muçtidisciplinars, multiètnics, multilíngüics i multifruti, podria passar...el problema era que cada equip tenia el seu "team leader", i el meu era un....alemany que, per dir-ho suaument, era un....no se m'acudeix cap paraula per definir-lo que sigui suau i no traeixi l'essència del que era....podria començar per egòlatra, però la continuació no la deixaré per escrit...

En fi.les tardes han estat un absurd (veure ANNEX I) , mes aviat, i les desavinences amb el team leader les feien encara mes dificils d+aguantar. El curs, pero, també ha tingut coses positives, com conèixer molta gent (en llenguatge flins seria "networking"), gent que fa investigació en el mateix que jo faré...i gent que no, però que ha estat molt bé conèixer, com dues italianes, o una basca....i compartir un temps amb una ex-companya de feina del cities.

I estar a venècia, una setmana...i vivint-la no com a turista, que et dona un altre punt de vista. A la nit teníem una mica de temps lliure, i ens dedicàvem a passejar per allà, i l'últim dia vam fer una visita tècnica al MOSE, els murs que estan construint per minimitzar les inundacions a Venècia.Es una obra d+enginyeria molt bestia (Mose es moises en italia)

De fet, també ha estat molt interessant saber una mica de la problemàtica de Venecia. El seu major problema és que s'està despoblant, els preus de les cases són molt cars, i és una ciutat dedicada totalment al turisme. Al centre, cada 20 metres hi ha una botiga de màsqueres, però costa molt trobar un supermercat. Hi ha pocs serveis per als habitants, que cada vegada opten més per anar-se'n a terra ferma, o a maestre (la ciutat que hi ha a la costa) o algun altre lloc. I a sobre, la majoria de turistes només hi passen el dia i després se'n van, perquè és molt car dormir-hi (és difícil dormir-hi per menys de 80 eurus la nit), per la qual cosa el turisme massiu que té tampoc no hi deixa molts molts diners. Hi viuen unes....50.000 persones? no recordo exactament, però té uns 18 milions de visitants cada any.

Les cases són molt antigues, i per fer qualsevol reforma necessites milions de permisos perquè són patrimoni històric. No hi pots anar amb cotxe, ni amb bici, de fet. Has de caminar per anar a tot arreu. No tracta les seves aigües negres, que se'n van a les afores de la ciutat i són abocades directament al mar. I, a sobre, quan fa molt mala mar, s'inunda, i com que es va enfonsant una mica cada any, i el nivell del mar va pujant, cada cop s'inundarà més sovint.

En fi, que viure a venècia no és un no parar de sopars romàntics entre gondolers cantant "oh sole mio", sino que és una ciutat incòmoda, cara, i envaïda per turistes.

Això, i molt més....però ja estic de tornada a Göteborg, avui començo el curs de suec, i comença també la pesca, la caça i captura de gent que vulgui ser amiga meva. Espero tenir més èxit que quan vaig intentar pescar piranyes a la selva, allà bolívia....que vaig ser de les úniques que no en va pescar NI UNA. Espero que els suecs i les sueques es deixin convèncer més fàcilment per venir amb mi :) i que no mosseguin :))

i sinó hauré de tirar de la vida d'erasmus, tot i que no hi tinc una entrada fàcil...i l'altre dia vaig veure un grup d'espanyols de polo amb caballitu i jersei lligat al coll que així d'entrada em va treure les ganes d'apropar-m'hi....però la desesperació ja sabem que treu totes les barreres mentals, o sigui que no puc dir que d'aquesta aigua no en beuré, per, si n'he de beure, no haver-me-la de beure acompanyada de les meves pròpies paraules :)

milena

ANNEX I

S+ha de dir, pero, que he apres una gran llico: NO CAL LLUITAR PER TOT.

Les sessions de la tarda es convertien en un intent de fer-ho millor que la resta d'equips, i, per això, el més important era fer una presentació que estigués ben feta (cada tarda es feia una presentació de 10 minuts sobre el que s'havia parla), amb un bon format, sense importar que el que s'hi digués tingués algun sentit. El tercer dia, rallada de portar 30 minuts (dels 90 que teníem) parlant de si haviem de posar una foto al principi o una altra, vaig dir que perquè no parlàvem del contingut i no de la forma, i que si jo no sabia què dir no ho podia presentar bé, el meu team leader alemany em va dir que amb la meva actitud negativa desanimava a tot l'equip.

L'últim dia, però, vaig aprendre la lliço: no val la pena lluitar per tot, i, realment, posar-me pedres al fetge per una cosa com aquella no feia falta...així que vaig optar per fer el que em demanaven. I, efectivament, vaig ser molt més feliç. Ens vam passar l'hora i mitja parlant de com faríem la presentació, i tothom es preparava la seva part. A mi em tocava parlar de l'energia a la venècia del futur, i va ser molt fàcil: canvi climàtic, combustible fòssils, efecte hivernacle, fotovoltaica i alguna paraula clau més, en un discurs buit. Quan, en acabar la meva part, li vaig preguntar amb un somriure al meu team leader si li havia agradat em va dir que havia estat "perfect". I lo fort és que estic segura que ho pensava, al cap i a la fi, ho havia fet en el temps correcte! (el dia anterior ens havíem passat de temps i ens havien dit que només amb això ja estava malament tot)

A l'equip hi havia també una italiana, de 37 anys, amb qui ens enteníem molt. L'últim dia ella també va optar per fer el mateix. Actitud positiva, un somriure als llavis...un somriure que sortia naturalment de pensar que era l'últim dia d'aquell absurd.Un absurd pagat amb els vostres impostos, per cert :)

arribada a Göteborg

uns 125 centims inicials (5 centims sempre mhan semblat poc)
ja estic installada a l+apartament, que esta prou be...de fet, esta molt be, fins i tot. Te molta llum, tot molt nou, tot molt net....i te una mica de tot. Fins i tot te estris per cuinar que no se perque serveixen, una tele, un rellotge de paret, un despertador...en fi, mes coses de les que caldrien i tot.
Esta a 10 minuts caminant de Chalmers -la universitat-, i a uns 25 del centre de la ciutat, en una zona de blocs de pisos grans i relativament lletjos, pero que com que estan envoltats de verd la lletjor queda dissimulada. De fet, fins i tot diria que te una bones vistes, dona a un parc amb arbres (arbres!!), i les postes de sol que s+hi veuen (es un 5e, i dona a l´oest), sobre els arbres, son boniques i tot.
l+unic negatiu seria que en no compartir-lo amb ningu, i no tenir amics, clar, m+haure de buscar mes la vida. Pero aixo no es cap impediment per una noia intrepida com jo.
un altre petit inconvenient es que a prop no te massa cosa, esta en mig d+una epsecie de zona residencial on tot son grans blocs de pisos, i nomes molt de tant en tant trobes alguna tenda estil gasolinera (tabac, alguna cosa de menjar, 4 pomes i 2 platans)
Mentre he estat a casa de moment m+he dedicat a netejar, ordenar les coses, sobretot...Un cop estigui realment intallada ja veurem com omplo el temps...potser em torno una frik de la neteja i l´ordre, per omplir el temps. Deu no ho vulgui. Arribat el cas, esperem que la tele em distregui de tan horrible temptacio.
A part d+aixo...realment, aqui tothom parla en suec. Ignoro si ho fan per molestar, com tants catalans, o perque es la seva llengua, pero si que es cert que la majoria de gent parla un molt bon angles -nomes en arribar no trobava on havia quedat amb els del departament, i li vaig preguntar a un segurata, que em va respondre amb un angles perfecte....cosa que a espanya sembla poc probable...de fet, si li preguntes al president del govern espanyol segur que tindria dificultats per respondre en angles.
Tambe he trobat algu que no en parla massa (Entre ells, el kioskero de sota casa meva, que diria que es pakistani o semblant...hi ha coses internacionals ) pero de moment son una aclaparadora minoria. '
Pero, clar una cosa es fer-te entendre, que de moment -nomes de moment!- amb l+angles ja faig, i l+altra anar sola a comprar en un super on tot esta en suec, que es converteix en un proces llarg i dificil, i amb uns inevitables errors...

el resum seria que tot molt be. Divendres vaig estar a Chalmeres, i em van presentar a tothom del departament, amb una majoria aclaparadora de nois, homes, i joves de sexe masculi enfront de les dones. Jo nomes vaig coneixer la secretaria (certs rols, fins i tot aqui, semblen tenir un sexe assignat), pero es veu que n+hi ha dues mes....en un departament de 45 persones, no es massa, no?
I be, el meu tutor es encantador, i hi ha un irlandes, que es amb qui treballare, que es el que em va venir a buscar a laeroport, que tambe sesta portant molt be amb mi. Entre el meu tutor i ell, doncs, m+estan cuidant molt. De fet, avui a la tarda anire amb l´irlandes i amics seus a una festa d+entrada de pis, i abans a jugar a un parc...i el tutor m´ha trucat fa una estona (es dissabte!) per saber si tot anava be.

Per continuar amb les bones noticies, l´irlandes aquest em va dir que anaven a fer escalada amb uns amics a un gimnas que esta entre casa meva i chalmers, i avui m´hi he passat i tambe juguen a volei, 3 cops a la setmana....
o sigui que, un cop torni de venecia, ja m´anire installant. La cosa pinta forca be

I goterborg,...es prou bonic. Tot i no haver estat a massa ciutats nordiques, m+atreviria a dir que es un prototipus de ciutat nordica. Molts tramvies, molta gent amb bicicleta, tot bonic, sembla que tot mes silencios, net i discret que a barcelona...fins i tot els punkis suecs (que n+hi ha) semblen que vagin mes ben pentinats que els de casa.
I de moment els 2 dies que he tingut aqui han estat molt bonics, amb un cel molt blau, molt de sol, i una mica de fresca a la nit...seria una temperatura de finals de marc nostra, amb una mica mes fred a les nits.

I be, despres d aquesta primera impressio, dema men vaig a venecia a un curs, una setmana, per fer lultim tast del desordre i caos mediterrani que tan interioritzat tinc...abans que aquests nordics no em transformin en una persona ordenada.

s'ha acabat....

recollint l'habitació -una cosa que faig amb certa freqüència, en una lluita contrarellotge contra el caos...que, en el meu cas, sempre és més ràpid- he trobat uns resguards de pagament de crèdits ALE, i he decidit entrar a veure si ja me'ls havien convalidat....i, en el meu expedient, hi he trobat el que hi ha a dalt....
només em queda el projecte
Tot i que ja ho sabia....i tot i que estic contenta...i tot i que em fa il·lusió marxar...i tot i que fa temps que l'escola m'agovia, les assignatures se'm fan pesades, i tenia ganes d'acabar, entrar a un campus digital que ja no faré servir ha tingut el mateix punt nostàlgic que la visita a l'escola que vaig fer ahir per parlar amb el meu tutor...
no és més que el punt nostàlgic d'etapa passada, d'etapa que va ser il·lusionant en el seu moment i que ja no ho és, i ara la il·lusió està centrada en iniciar-ne una altra.... però és un punt nostàlgic, al cap i a la fi

En fi. Muntanyes de merda m'esperen. Confio en ser capaç d'amagar-la sota l'alfombra ràpid, o no dormiré d'aquí a dijous, quan agafi l'avió....i el vol per anar fins a goteborg no dura 12 interminables hores a omplir amb un son profund i reparador com va passar amb Madrid-Lima...