lesson 9: renting and tiring

JA estic quasi del tot instal·lada....vaig cremant etapes. Avui, he quasi acabat la lliçó 9 (de 9999) del curs "swedish way of life", i he donat un pas mes en la direcció d'entendre com rentar la roba i tirar les escombraries

Perquè...no tinc rentadora a casa, i en algun lloc en el meu edifici havia d'haver-hi la Sala de Rentadores, la porta de la qual s'havia d'obrir amb la Tercera Clau (a partir d'ara, TC) del joc de claus que em van donar amb el pis....fins aquí tot bé. Però les expedicions exploratòries als baixos de l'edifici havien acabat sempre amb fracàs, després d'intents infructuosos d'obrir portes amb cartells en suec amb la T.C....i sempre amb la por de trobar-me un veí mentre intentava obrir una porta equivocada i veure'm una d'aquelles situacions de "no és el que sembla" i intentar explicar en suec que, tot i les aparences, no estava intentant forçar un pany. En fi, m'hagués semblat una situació compromesa......(sí, l`opció de baixar amb diccionari era intel·ligent, però la vaig deixar per una tercera incursió, que no va arribar mai)

Al final, doncs, ho vaig preguntar al departament, que em van dir que a cada casa era diferent. Que ho preguntés als veïns (això era dilluns).

El dimarts (dilluns tenia suec i vaig arribar a les 9 a casa…hora que em feia por que fos massa tard per destorbar una llar sueca) vaig anar a casa la veïna a preguntar-li on podia rentar la roba. A l'edifici del costat, em va respondre amablement.

Il·lusa, vaig pensar que dimecres podria rentar la roba, però en anar-hi no vaig aconseguir entendre com resevar la rentadora…

dijous al matí, finalment, amb l'ajuda d'una altra veïna vaig entendre el complex mecanisme per reservar rentadora –tot es complica si en comptes de paraules només veus lletres juntes sense cap sentit aparent-…i vaig entendre que fins d'aquí una setmana no puc rentar la roba...!hauran passat 20 dies des que vaig marxar de barcelona (i els 15kg de ryanair, amb diccionaris, bambes, i abrics inclosos, no donen per massa roba)..Així que, mentrestant, esgotats els límits de la reducció i la reutilització, m'hauré de conformar a rentar a mà....

El reciclatge ha seguit un procés semblant…dia rere dia em dedicava a observar els meus veïns i el meu entorn a la cerca d'una pista que desbloquegés el misteri que envoltava la recollida selectiva per aquestes latituds...i he de dir, també, que la naturalitat amb que els suecs tiren les escombraries m'ha omplert d'enveja i de rancúnia durant tot aquest temps, pel sentiment que era un món, el del tir d'escombraries amb naturalitat, que no semblava estar al meu abast…Després de les explicacions de la meva veïna amable, però, tinc esperances....de moment ja sé tirar paper, orgànica, i reste....el plàstic, el vidre i les llaunes seran per la setmana que ve (lliçó 10).

Ja he començat amb la rutina, doncs...anar a la universitat, dinar al departament, llevar-me cada dia escoltant la mateixa emissora de ràdio, que, curiosament, els tres últims dies ha posat "la flauta màgica", cosa que li dóna a cada despertar un aire de "el dia de la marmota" que no deixa de ser divertit (els que no hagueu vist "atrapado en el tiempo" npotser no entendreu la referència...però no us perdeu res, és una pel·lícula a la que li tinc una tírria especial, però que per algun motiu la tinc molt present...). Em sembla molt raro, això que posin la mateixa òpera cada dia...perquè diria que no són trossos diferents (aquesta mania operística d'anar repetint una melodia sovint no em facilita la feina...). Potser forma part d'un programa estatal perqruè tots els suecs se la sàpiguen de memòria???

Començant a sentir-me instal·lada, doncs, l'altre dia vaig entendre que o em dedicava a conèixer gent o em menjaré 6 mesos de lectures i pel·lícules (bé, i de quedar amb la Marta Mateos, gràcies a déu, que, per sorpresa de les dues, està a la mateixa classe que jo de suec!)o sigui que he començat a mirar associacions i coses per fer...entre les descartades d'entrada, n'hi ha una de ball que fan can-can (no m'he portat el lligacama), i una que inicialment només era de dones i fan "women dinners", i diria que algo així com ganxet...i bé, la d'estudiants bangladeshians a chalmers tampoc no sembla que estigui feta per mi. PErò alguna trobaré....

i ja tinc bici! es diu björk...però això serà en un altre mail :)