venecia i aterrada de nou a göteborg

He estat una setmana a venecia a un curs de edificacio, urbanisme, energia i sostenibilitat...el nom exacte en catala no el sabria, però per aquí va. Per dir-ho moolt suaument, ha estat una gran decepcio. Feia molt bona pinta, als matins hi havia xerrades, i a les tardes treball en grup...tot estava organitzat –i pagat- per la unió europea. Però...les xerrades del matí no eren d'un gran nivell, tot i que n'hi havia d'interessants...ara, els grups de treball de la tarda....ens dividíem en grups i havíem de fer propostes per solucionar els problemes de venecia perquè sigui una ciutat sostenible d'aqui a 50 anys. Aixi d'entrada podria sonar un pèl massa ambiciós, però bé....si l'important fos el proces d'aprenentatge, de treball en equips muçtidisciplinars, multiètnics, multilíngüics i multifruti, podria passar...el problema era que cada equip tenia el seu "team leader", i el meu era un....alemany que, per dir-ho suaument, era un....no se m'acudeix cap paraula per definir-lo que sigui suau i no traeixi l'essència del que era....podria començar per egòlatra, però la continuació no la deixaré per escrit...

En fi.les tardes han estat un absurd (veure ANNEX I) , mes aviat, i les desavinences amb el team leader les feien encara mes dificils d+aguantar. El curs, pero, també ha tingut coses positives, com conèixer molta gent (en llenguatge flins seria "networking"), gent que fa investigació en el mateix que jo faré...i gent que no, però que ha estat molt bé conèixer, com dues italianes, o una basca....i compartir un temps amb una ex-companya de feina del cities.

I estar a venècia, una setmana...i vivint-la no com a turista, que et dona un altre punt de vista. A la nit teníem una mica de temps lliure, i ens dedicàvem a passejar per allà, i l'últim dia vam fer una visita tècnica al MOSE, els murs que estan construint per minimitzar les inundacions a Venècia.Es una obra d+enginyeria molt bestia (Mose es moises en italia)

De fet, també ha estat molt interessant saber una mica de la problemàtica de Venecia. El seu major problema és que s'està despoblant, els preus de les cases són molt cars, i és una ciutat dedicada totalment al turisme. Al centre, cada 20 metres hi ha una botiga de màsqueres, però costa molt trobar un supermercat. Hi ha pocs serveis per als habitants, que cada vegada opten més per anar-se'n a terra ferma, o a maestre (la ciutat que hi ha a la costa) o algun altre lloc. I a sobre, la majoria de turistes només hi passen el dia i després se'n van, perquè és molt car dormir-hi (és difícil dormir-hi per menys de 80 eurus la nit), per la qual cosa el turisme massiu que té tampoc no hi deixa molts molts diners. Hi viuen unes....50.000 persones? no recordo exactament, però té uns 18 milions de visitants cada any.

Les cases són molt antigues, i per fer qualsevol reforma necessites milions de permisos perquè són patrimoni històric. No hi pots anar amb cotxe, ni amb bici, de fet. Has de caminar per anar a tot arreu. No tracta les seves aigües negres, que se'n van a les afores de la ciutat i són abocades directament al mar. I, a sobre, quan fa molt mala mar, s'inunda, i com que es va enfonsant una mica cada any, i el nivell del mar va pujant, cada cop s'inundarà més sovint.

En fi, que viure a venècia no és un no parar de sopars romàntics entre gondolers cantant "oh sole mio", sino que és una ciutat incòmoda, cara, i envaïda per turistes.

Això, i molt més....però ja estic de tornada a Göteborg, avui començo el curs de suec, i comença també la pesca, la caça i captura de gent que vulgui ser amiga meva. Espero tenir més èxit que quan vaig intentar pescar piranyes a la selva, allà bolívia....que vaig ser de les úniques que no en va pescar NI UNA. Espero que els suecs i les sueques es deixin convèncer més fàcilment per venir amb mi :) i que no mosseguin :))

i sinó hauré de tirar de la vida d'erasmus, tot i que no hi tinc una entrada fàcil...i l'altre dia vaig veure un grup d'espanyols de polo amb caballitu i jersei lligat al coll que així d'entrada em va treure les ganes d'apropar-m'hi....però la desesperació ja sabem que treu totes les barreres mentals, o sigui que no puc dir que d'aquesta aigua no en beuré, per, si n'he de beure, no haver-me-la de beure acompanyada de les meves pròpies paraules :)

milena

ANNEX I

S+ha de dir, pero, que he apres una gran llico: NO CAL LLUITAR PER TOT.

Les sessions de la tarda es convertien en un intent de fer-ho millor que la resta d'equips, i, per això, el més important era fer una presentació que estigués ben feta (cada tarda es feia una presentació de 10 minuts sobre el que s'havia parla), amb un bon format, sense importar que el que s'hi digués tingués algun sentit. El tercer dia, rallada de portar 30 minuts (dels 90 que teníem) parlant de si haviem de posar una foto al principi o una altra, vaig dir que perquè no parlàvem del contingut i no de la forma, i que si jo no sabia què dir no ho podia presentar bé, el meu team leader alemany em va dir que amb la meva actitud negativa desanimava a tot l'equip.

L'últim dia, però, vaig aprendre la lliço: no val la pena lluitar per tot, i, realment, posar-me pedres al fetge per una cosa com aquella no feia falta...així que vaig optar per fer el que em demanaven. I, efectivament, vaig ser molt més feliç. Ens vam passar l'hora i mitja parlant de com faríem la presentació, i tothom es preparava la seva part. A mi em tocava parlar de l'energia a la venècia del futur, i va ser molt fàcil: canvi climàtic, combustible fòssils, efecte hivernacle, fotovoltaica i alguna paraula clau més, en un discurs buit. Quan, en acabar la meva part, li vaig preguntar amb un somriure al meu team leader si li havia agradat em va dir que havia estat "perfect". I lo fort és que estic segura que ho pensava, al cap i a la fi, ho havia fet en el temps correcte! (el dia anterior ens havíem passat de temps i ens havien dit que només amb això ja estava malament tot)

A l'equip hi havia també una italiana, de 37 anys, amb qui ens enteníem molt. L'últim dia ella també va optar per fer el mateix. Actitud positiva, un somriure als llavis...un somriure que sortia naturalment de pensar que era l'últim dia d'aquell absurd.Un absurd pagat amb els vostres impostos, per cert :)