jo procrastino

m'adono que les entrades al blog són directament proporcionals als treballs a fer (amb un factor de multiplicació no definit, entre 3 i 10)
entre que m'assec davant de l'ordinador i començo a fer el que he de fer poden passar hores, omplertes amb més o menys gràcia amb tot tipus d'activitats no forçosament productives, ni gratificants, ni interessants, fins i tot.

Un cop contestat els mails, mirats els blogs amics -i no tan amics-, mirades 4 webs curioses, notícies, etc....el temps s'ha d'omplir amb entrades així de poc interessants al blog...potser dues en un dia. què hauria de fer, sinó..? Fer el treball?

Si a sobre fa un dia gris, lleig i depriment, com avui, l'agovio ve abans, perquè ja parteixes d'un punt de malestar interior més elevat.....i aviat apareixen les ganes d'estirar-me els cabells, i la samarreta, i els pantalons, com una nena de 3 anys que té calor, està cansada i té pipi....i de cridar i d'apretar alguna cosa amb totes les meves forces, d'estrujar-ho, retoraçar-ho i estripar-ho.....
i tot, per un treball que fa mandra fer, que converteix un dia potencialment bonic en un dia de merda, grisor i malestar. I, com tot, com sempre, sabent que la culpa no és del treball, sinó meva per ser incapaç de matar-ho ràpid si no tinc la pressió del temps a sobre.

Feta la reflexió...a veure si avui sí ho aconsegueixo....
Si faig alguna altra entrada al blog serà que no me n'he sortit.

l'estat del món

un link interessant

http://www.theglobaleducationproject.org/index.php

hi ha informació, gràfiques, i de tot i tot sobre l'estat del món, i també centrat en l'orient mitjà...
trobo que si es té temps, és prou interessant donar-hi un cop d'ull.
I sinó, ara que parlar de la sostenibilitat i el canvi climàtic està tant de moda, aquesta web pot donar eines per omplir converses d'ascensor/silencis incòmodes amb companys de feina, o, si més no, per sentir que s'està "in". Potser la sostenibilitat algun dia desbancarà el futbol quant a conversa estàndard, inòcua i universal que permet establir vincles amb desconeguts?
el canvi climàtic, però, en ser una qüestió global té una clara desavantatge respecte el futbol, i és que no dóna peu al sentiment de "pertànyer".... aquella eufòria col·lectiva que es viu a Barcelona el dia que guanya el Barça una lliga, per exemple. No me la imagino per un augment de la capa d'ozó....o un descencs de 0,01 graus de la temperatura mitjana. Però mai se sap. I si s'arribés a donar, quina gran victòria de l'amor global, no? abraçades amb gent de Bangladesh, Kualalumpur, nova york...
I, qui sap, amb la campanya mediàtica que s'està fent últimament amb el tema del canvi climàtic, potser....

SObre la campanya en si....tot i que que la sostenibilitat estigui de moda en el fons està bé, no deixa de molestar-me que ara sigui el gran tema, que a tot arreu se'n parli, que TV3 faci la setmana del canvi climàtic, es treguin suplements, pel·lícules, llibres....ara el negoci està aquí. (per cert, i sense treure mèrit a la pel·lícula de l'Al gore, que segurament farà més que molts científics fent xerrades a tort i a dret, només dir que l'algore era vicepresident quan EUA va decidir no firmar el protocol de Kyoto. Lo cortés no quita lo valiente...però ho matitza)
Al llibre "el espejismo humanitario", escrit d'un Metge Sense Fronteres que ha anat a moltes guerres i situacions d'emergència, entre d'altres crítiques -rajava bastant de tot el món de la cooperació, etc- criticava el paper dels mitjans de comunicació, parlava de "víctimes sexys". Diria que aquest és l'argot que s'utilitza -no només ell-. Víctimes que interessen als mitjans...els mutilats són víctimes "sexy", que saps que sempre seran un bon reclam. Parlava amb especial cruesa del dels camps de mutilats Sierra Leone, un cop ja acabada la guerra en la què el RUF es va dedicar sistemàticament a amputar braços i cames a tothom a qui es trobaven.
El llibre també parlava-no estic descorbint la sopa d'all- de conflictes que es posen de moda, i els mitjans de comunicació es posen a cobrir-los, es recapten fons a tort i a dret, es fan programes de tele, reportatges i donacions, i personatges mediàtics van allà a fer-se la foto i a donar en mà els xecs o les ajudes. De la mateixa manera que els eixams de periodistes havien arribat, sovint marxaven...i el conflicte quedava igual, però ja lluny de les primeres planes occidentals.

Doncs això, ara el canvi climàtic és el reclam "sexy", que ha entrat en la correcció política...
Està clar que més val això, però...no sé, aquella sensació que el que importa és crear alarmisme i pujar-se al carro...fa 2 mesos havíem d'estar preocupats pel botellon i el consum de drogues del jovent, i en fa 5 pel racisme en el futbol...

Pel que pugui ser, Bon Sant Jordi...jo aprofitaré que a la UPC és festa....yuhu!

i celebraré que jo també faig un any de blog...mira per on. Ara fa un any caminava amb crosses i veia sant jordi des de dins d'un cotxe (emetent CO2, cert....però per compensar des de llavors intento respirar menys).
i us deixo amb una rosa, amb gebre...com a símbol del que potser no veuran els nostres néts, el yel... :)


ara el drac que hem de vèncer, amics, no treu foc, ni menja donzelles....però és molt més gran i poderós....i el portem a dins nostre....(sempre fa por que la gent no entengui que és una ironia, aquest to cursi)
Bon sant jordi, doncs!



pd.
hi ha una campanya "el clima cambia. y tu?" dde zero co2 amb uns cartells preciosos... http://www.frenaelcambioclimatico.org/blog/?cat=22
http://www.fundacionatura.org/cat/noticies/2006/161006.htm
aquí només n'hi ha algun, i que no trobo dels més bonics, però són els únics que he trobat onlíne)

creure-ho per veure-ho....baixant de l'hort

si ho preferiu, aneu a www.etseib.upc.edu.....
sembla que hi ha qui no es pren amb esportivitat que els altres facin el que has fet tu....ara sembla que és super important que la junta d'escola s'hagi pronunciat....
"un fet sense precedents..." ??????????????
jo recordo una llegenda que deia que hi havia una vegada un rector molt dolent que manipulava, extorsionava, mentia i pressionava a la gent, i que va decidir passar-se pel forro una decisió d'una junta d'escola....
ai, no! si no és una llegenda....si ho he viscut en pròpia carn....
clar que, després de molts cops de dir que aquesta decisió, la de marxar, no es va prendre -jo ho he sentit dir infinites vegades, fins al punt que la veritat imperant a la junta d'escola és que l'ETSEIB no s'ha posicionat mai a favor d'anar-se'n- suposo que també es pot defensar que aquest rector no va mentir, manipular, extorsionar i mentir...bé, a mi que no m'ho justifiquin, perquè si a mi m'ha pressionat sent una estudiantilla sense ni pinchar ni cortar, i sense poder-me fer res jo em vaig cagar....

encara m'indigna...fins la medul·la. em crispa. M'entristeix. Em fa rabiar
M'indigna que la mateixa gent que durant anys s'ha passat sistemàticament pel forro les voluntats de la permanent, la junta d'escola, o ha aconseguit consensos basats en la pressió ara esgrimeixi l'insigna demòcrata de "la junta d'escola ha dit", quan MAI se l'han escoltat. M'indigna que s'hagi acabat imperant una veritat que contradiu el que jo he viscut, i el que diuen els documents. Com es pot dir que l'escola no s'ha posicionat mai? Com es pot manipular així? Es fa amb consciència?

A la beca tenim relació amb molts professors....i és quan és fa pal·lès la gran divisió que hi ha a l'escola, i de la qual en formo part, sens dubte. A molts professors els hi tinc un odi desmesurat, o una profunda estima...hi ha alguns punts mitjos, però no gaires....i en tot cas, solen ser als que no he conegut com a delegada....
Em vaig adonar que per explicar les manies sempre acabava parlant del debat de l'edifici, i em va preocupar, perquè no poder suportar als que pensen dirferent no és ser...intolerant? feixista?
Em vaig adonar, però, que el debat de l'edifici el que ha fet ha estat aflorar....tot. Ha obligat a aportar arguments (bons o ridículs), a defensar idees, a respectar -o no- altres opinions....i ha aflorat el que és d'esquerres i sempre ha tingut una "buena relación con los estudiantes, desde que corrí delante de los grises cuando yo lo era" però t'insulta quan no penses com ell, el que riu a la teva cara quan estàs parlant, l'exxrector que t'escriu mails al teu correu personal intimidatoris, el rector que et pressiona i et menteix perquè li facis campanya, el professor pallasso que sempre fa aportacions ridícules, però sempre parla creient-se qui sap què, la que riu sempre i que l'únic que sap aportar és "és normal, sou joves i heu d'estar en contra de tot", el cap d'estudis lolailo que et diu cínica i sempre que parla algun estudiant riu amb menyspreu, la professora amb cara de pocs amics i pintes de convergent que sempre mira amb fàstic els estudiants....
I per altra banda, també hi ha el professor que t'escolta i aporta arguments, el professor que et critica quan cal però t'escolta amb atenció, la professora que es preocupa pels estudiants, el professors apassionat que potser no sempre està allà, però que és capaç d'imaginar una altra escola -era...això anava per l'Albert Prat- i preguntar-se perquè els estudiants no van a classe, en comptes de respondre's que perquè són tots uns vagos...
També crec que valorar tant el respecte pels estudiants (a part, segurament, de perquè nosaltres ho fóssim) , també ve de pensar que se'n pot esperar poc d'algú que no et respongui en funció dels arguments que aportes, sinó de qui ets...la frase m'ha quedat empalagosa, però el sentit és aquest.

Un cop vaig escriure que el pitjor de fer-te gran es entendre que la gent gran tampoc no té respostes.Per mi, una altra putada de fer-te gran -jo ho he entès totalment amb l'escola- és entendre que la gent gran tampoc no es mou per arguments, i que la veritat no interessa sempre....
m'entristeix que els arguments serveixin de tan poc. que la gent pugui ser tan poc crítica. No és quedar-se o marxar. És defensar segons quins arguments. Tan tanquil·lament.
perquè si això passa aquí, en aquest mini entorn tan petit -i tan gris-, en un entorn universitari i tecnològic, on se suposa que les evideències haurien de pesar-...quina merda. Com diu no sé qui a no sé on -agustín, un cable?- hi ha qui necessita "creure-ho per veure-ho"....

Quanta merda infinita hi deu haver, ja no en l'alta política, sinó, simplement, allà fora? Quants interessos personals es deuen imposar al benestar general...? quants....
ja sé que sembla que baixi de l'hort...però és que constatar intuicions d'aquest tipus sempre és una merda.

i quina merda
així que corre, corre, fuig....i que no t'esquitxi. Quan l'escola s'enfonsi en la seva grisor jo no vull ser-hi.

la veritat sobre el acuchillador de tauros....

com és ben sabut, internet ens porta a la veritat de moltes coses...entre elles, aquest testimoni de primera de mà que ens explica què va passar aquell dia que l'horòscop del 20 minutos va vaticinar per als tauros que "todos los hijos de puta de este signo morirán acuchillados"

Podria ser molt més truculent....jo m'hagués imaginat alguna cosa així com que la llicenciada en horoscopia de torn va veure en els astres que això és el que els passaria als tauros fills de puta....m'imaginava, llavors, una lluita al mig de la redacció, amb el jefe dient que això no es podia publicar, i l'horòscopa llicenciada defensant el dret dels lectors a conèixer la veritat...m'imaginava crits, amenaces amb escriure un article acusant el diari de censura, apel·lant al codi deontològic del bon periodista, i del bon horoscopista, m'imaginava un "demà no cal que tornis" dit pel redactor en cap, i l'horoscopista (que no sé perquè, però me l'imagino sent una dona, amb el cabell negre i llarg, arracades penjant, faldilles llargues i amb volada, i potser -només potser- una cabra com a animal de companyia) marxant amb un cop de porta ben fort, no, però, sense abans haver dit un críptic i amenaçador "qui desafia els astres desafia el destí"...

això, però, seria en un món en què la carrera d'horoscopista estigués valorada...o, com a mínim, existís.
En el nostre món, la història és molt més grisa....és el problema que té la realitat, que de vegades supera la ficció, però quan no, és molt més avorrida

http://www.yonkis.com/imagenes01/20minutos_asifue.htm

l'hort balear

Sempre he pensat que més val no fiar-se d'una bleda assoleiada...(apunt lingüístic..."bleda assoleiada" trobo que és una expressió brutal, molt gràfica...una bleda ja és de per si una verdura així, lànguida, amb aquella caiguda de fulles que té, d'aquelles que l'agafes per una punta i és incapaç de mantenir-se dreta....i una bleda deixada al sol, una bleda assoleiada, amb les fulles ja totalment caigudes, pansides, sense força, havent perdut tota la turgència....quina graficitat! quina plasticitat! Agustín, vas veient, els matisos del català?? :) )
Deixant les verdures a part, deia que de les bledes en general més val mantenir-se'n lluny...per mandra, i perquè després encara et poden dir allò de "jo no volia, però...." i posar-se't a plorar...
aquesta reflexió de sobre les bledes m'ha vingut per la següent notícia:
"Maria de la Pau Janer formarà part de la llista balear del pp...."
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2354414

Amb aquell parlar empalagós que té, i aquell posat de "te deix, amor, la mar com a penyora"...
És una ràbia totalment infundada, per la ràbia que li té gent del meu entorn...però és que els enemics dels meus amics són els meus enemics....
i clar, que ara es presenti a la llista del pp balear (dels dolents més dolents, uns dels més dolents) només fa que reafirmar-me (aquell sentiment de victòria estúpid..."ajá...jo ja ho veia!")

En fi. Una reflexió de diumenge matí...
Demà, els tomàquets

(vermell com un tomàquet, expressió popular i d'ús freqüent "jo estic vermell com un tomàquet, tu estàs vermell com un tomàquet, ells estan vermells com un tomàquet, elles estan vermelles com uns tomàquets......". La seva freqüència d'ús, però, no ens hauria d'impedir veure la seva vàlua com a expressió també gràfica.....

semblar una ceba, ser estirat com un rave, etc....són altres expressions a analitzar....però me'n vaig a preparar l'estratègia per guanyar 3000 euros enganxant autobusos amb sika...

peticions populars

ai, mireia!
què més voldria jo que poder escriure...però estic a berga, rodejada de 60 nens i, sobretot, de pluja, molta pluja...per esmorzar, a mig matí, per dinar, a mitja tarda, abans de sopar, durant el sopar, just després de sopar, abans de començar l'activitat de nit, durant l'activitat de nit, abans d'anar a dormir, quan ja estem dormint...!
però bé, com que tu em demanes que escriguis, i ja saps que els teus desitjos són ordres (no tothom s'atreveix a portar-te la contrària :) ), especialment dedicat per tu i el teu instrument (tu ja m'entens), us recomano aquest video del youtube....quan un no està creatiu, més val deixar pas als que sí que ho estan
una abraçada!
http://www.youtube.com/watch?v=OGM7PsXGkgg