Aquesta setmana he fet dues activitats novedoses...
he començat el curs de suec, el que en principi m'ha de permetre, d'aquí 6 mesos, anar a comprar el pa sense haver de fer servir la llengua de l'imperi (americà). Aquesta és la visió optimista del tema. La pessimista és que com a molt em servirà per fer-me la interessant, perquè en 4 mesos no aprendré a dir ni hola. El que encara he de trobar el públic entre el qual em pugui fer la interessant dient que estudio suec...però algú hi haurà, no?
El curs l'he començat amb bon peu...vaig arribar a classe el dimarts amb 2 fulls (total, el primer dia no farem res, no?) i amb la cara de pardilla de tot primer dia de classe. La professora, però, només entrar, saluda, i es posa a esciure paraules a la pissarra. Ni un joc de presentació?
Ni una ronda de noms?
"recordeu com es pronunciava això??" i la gent, en comptes de fer cara de sorpresa, contestava....
mmm...tot començava a prendre un aire sospitosament familiar, com un dejavu de tants cops de cagades pròpies...però vaig mantenir el tipus.. i vaig observar els meus companys....tothom tenia els llibres del curs...responien a preguntes de suec...es mostraven extranyament relaxats per ser el primer dia de classe (sempre hi ha un cert encarcarament el primer dia...)
Finalment, vaig entendre que una de les dues premises amb què jo havia afrontat la classe eren FALSES, és a dir que
1. o bé no era el curs d'introducció a la introducció al suec
2. o bé no era el primer dia de classe
Finalment li vaig preguntar a la meva "klasskomrade" de la dreta si estava al curs d'introducció a la introducció de suec....i em va dir que sí...i...però...no és el primer dia de classe? I la molt...la molt...em va dir que NO!!! amics, amigues...ho vaig saber....M'HAVIA TORNAT A UCURRIR!!! Una data falsa s'havia implantat en el meu cervell en algun moment en què estava despistada...i havia suplantat la veritable data...
ha estat més una tocada de nassos que res greu, un petit esprint que hauré de fer per intentar recuperar algunes coses ja explicades en les 4 hores perdudes... (l'alfabet, les persones verbals...això sí, m'he perdut com es pronuncien les vocals en suec...però bé que en àrab no tenen vocals i s'entenen, no???
a part d'això, quina alegria, quina il·lusió, mai hagués pensat que m'agradés tant aprendre un idioma nou (potser dir-ho després de 2 classes és precipitat....per`ro ja em coneixeu, sóc pura rauxa)...
en fi, un nou...interès? hobby? (passió potser seria precipitat...) en una setmana de retrobament amb un d'antic, el volei, que m'ha fet més feliç del que em pensava, també
He anat a la final de volei universitari de catalunya. Ahir i avui, a Lloret de mar. Semifinal contra la ramon llul (guanyat) i final contra la UB (perdut...per poc). Anirem a fases, a galícia.
Tot l'ambient, el partit contra la UB, que ha estat molt renyit...he disfrutat tant...-si, agustin, es diu gaudir...però la llengua de l¡imperi ha fagocitat tant les llengües minoritàries, com ara el català, que els catalano parlants necessitem recorrer-hi per sentir-nos-hi còmodes en segons quins aspectes-
Tant de temps -3 anys- més rodejada de basketboleros que altra cosa havien minat la meva confiança en el volei. Allà, al campus de basket, que si el magic johnson, que si el gasol, que si boto la pilota... :)
Però, sobretot, feia 8 anys que no estava en un partit sèrio de volei ...i m'ha fet enyorar-ho.I el més bo del cas, és que jo he jugat poquíssim....
em recordo a aquell acudit de "m'agrada tant jugat als escacs i perdre!"
"i guanyar?"
"ja deu ser la hòstia"
Doncs si estic així de contenta havent-me mirat el partit des de la banqueta....si hagués jugat ja seria la hòstia :)
he estat analitzant perquè no he jugat. De moment estic tendint a pensar que l'entrenador em té mania....però encara ho he d'acabar de perfilar :)
En fi, que així estem
bona nit!
he començat el curs de suec, el que en principi m'ha de permetre, d'aquí 6 mesos, anar a comprar el pa sense haver de fer servir la llengua de l'imperi (americà). Aquesta és la visió optimista del tema. La pessimista és que com a molt em servirà per fer-me la interessant, perquè en 4 mesos no aprendré a dir ni hola. El que encara he de trobar el públic entre el qual em pugui fer la interessant dient que estudio suec...però algú hi haurà, no?
El curs l'he començat amb bon peu...vaig arribar a classe el dimarts amb 2 fulls (total, el primer dia no farem res, no?) i amb la cara de pardilla de tot primer dia de classe. La professora, però, només entrar, saluda, i es posa a esciure paraules a la pissarra. Ni un joc de presentació?
Ni una ronda de noms?
"recordeu com es pronunciava això??" i la gent, en comptes de fer cara de sorpresa, contestava....
mmm...tot començava a prendre un aire sospitosament familiar, com un dejavu de tants cops de cagades pròpies...però vaig mantenir el tipus.. i vaig observar els meus companys....tothom tenia els llibres del curs...responien a preguntes de suec...es mostraven extranyament relaxats per ser el primer dia de classe (sempre hi ha un cert encarcarament el primer dia...)
Finalment, vaig entendre que una de les dues premises amb què jo havia afrontat la classe eren FALSES, és a dir que
1. o bé no era el curs d'introducció a la introducció al suec
2. o bé no era el primer dia de classe
Finalment li vaig preguntar a la meva "klasskomrade" de la dreta si estava al curs d'introducció a la introducció de suec....i em va dir que sí...i...però...no és el primer dia de classe? I la molt...la molt...em va dir que NO!!! amics, amigues...ho vaig saber....M'HAVIA TORNAT A UCURRIR!!! Una data falsa s'havia implantat en el meu cervell en algun moment en què estava despistada...i havia suplantat la veritable data...
ha estat més una tocada de nassos que res greu, un petit esprint que hauré de fer per intentar recuperar algunes coses ja explicades en les 4 hores perdudes... (l'alfabet, les persones verbals...això sí, m'he perdut com es pronuncien les vocals en suec...però bé que en àrab no tenen vocals i s'entenen, no???
a part d'això, quina alegria, quina il·lusió, mai hagués pensat que m'agradés tant aprendre un idioma nou (potser dir-ho després de 2 classes és precipitat....per`ro ja em coneixeu, sóc pura rauxa)...
en fi, un nou...interès? hobby? (passió potser seria precipitat...) en una setmana de retrobament amb un d'antic, el volei, que m'ha fet més feliç del que em pensava, també
He anat a la final de volei universitari de catalunya. Ahir i avui, a Lloret de mar. Semifinal contra la ramon llul (guanyat) i final contra la UB (perdut...per poc). Anirem a fases, a galícia.
Tot l'ambient, el partit contra la UB, que ha estat molt renyit...he disfrutat tant...-si, agustin, es diu gaudir...però la llengua de l¡imperi ha fagocitat tant les llengües minoritàries, com ara el català, que els catalano parlants necessitem recorrer-hi per sentir-nos-hi còmodes en segons quins aspectes-
Tant de temps -3 anys- més rodejada de basketboleros que altra cosa havien minat la meva confiança en el volei. Allà, al campus de basket, que si el magic johnson, que si el gasol, que si boto la pilota... :)
Però, sobretot, feia 8 anys que no estava en un partit sèrio de volei ...i m'ha fet enyorar-ho.I el més bo del cas, és que jo he jugat poquíssim....
em recordo a aquell acudit de "m'agrada tant jugat als escacs i perdre!"
"i guanyar?"
"ja deu ser la hòstia"
Doncs si estic així de contenta havent-me mirat el partit des de la banqueta....si hagués jugat ja seria la hòstia :)
he estat analitzant perquè no he jugat. De moment estic tendint a pensar que l'entrenador em té mania....però encara ho he d'acabar de perfilar :)
En fi, que així estem
bona nit!
2 comentaris:
ei, si pot ser repassa quan marxes a suecia, no fos cas que es tractes del quatrimestre passat... fer tants quilometres per res també seria tonteria.
(Val... ja se que el comentari es ranci i previsible, ningú va dir que fos un geni de la originalitat).
suposo q el fet d'haver suat si fa o no fa el mateix q la gent q sí juga, fa q al volei sigui més fàcil aquesta germanor... :P
Publica un comentari a l'entrada