Aquests dies la intensa activitat REM em deixa poc temps per res més. Cuino. Toco l’acordió. Llegeixo. Però amb moderació. Un estat letàrgic s’ha apoderat de tota la meva persona i em deixa poc temps i energies per fer res que m’obligui a estar amb els ulls oberts. Si em passés com al poeta, "és quan dormo que hi veig clar", estaria passant una època francament lúcida.
Entre clapada i clapada, però, trobo estonetes per llegir una mica, i vaig trobar un llibre per casa “el malestar en la globalización”, de Joseph. e. Stiglitz. La meva intenció era intentar treure l’entrellat sobre quin paper fa cadascú, perquè per ignorància sempre he posat FMI, BM, OMC, etc, etc...en una mateix bossa de maldat sense saber ben bé qui fa què.
Stiglitz va ser assessor del govern Clinton i vicepresident del BM, i en raja bastant. Però, sobretot, raja sense pausa de l’FMI. Porto 95 pàgines de les 300 que té i de moment s’ha dedicat a això. Raja de l’FMI sobretot per ineptes. Arrogants. Ignorants. Irresponsables. Curts de mires. I perquè amb la seva arrogància, ignorància, ineptitud i curtesa de mires es dediquen a condemnar a la misèria països sencers.
És prou interessant, posa exemples –tant de països que per fer cas (obligadament) del que els deia l’FMI es van veure abocats a profundíssimes crisis econòmiques com de països que gràcies a haver ignorat les seves recomanacions van aconseguir certa prosperitat-. Encara no ha parlat, però, del Banc Mundial, i no sé si té intenció de fer-ho.
I tot plegat, amb un to divulgato-best-celler (per simplificar) prou interessant. Potser no tant com “el espejismo humanitario”, però no massa lluny.
La tesi de Stiglitz és més que l’FMI està plagat de funcionaris internacionals curts de mires ineptes i arrogants que no pas d’anti-Robin Hoods amb una vocació clara de robar al pobre per donar-li al ric...i que de bones intencions l’infern n’està ple, es clar.
En fi. Si a algú li interessa, ja sap. Potser no enganxa tan com Harry Potter, però si us fa mandra llegir-lo sempre podeu esperar a que en facin la pel·lícula. Això sí, espereu asseguts.
Doncs res, me'n vaig a prosseguir amb la lluita diària FMI vs. REM: llegir o clapar? De moment sempre ha guanyat REM, però no perdo l'esperança en una remuntada de l'FMI. Ja veurem
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Oh, mileneta, quina il·lusió trobar un nou missatge. Ja q no rebo emails últimament ni tinc prou temps per escriure'n jo, només busco llegir alguna cosa per omplir aquells 5 minuts q vull distreure'm (cada hora durant aquestes 12 llargues hores davant la pantalla... (veu tormentosa)). I després de les vacances a bcn m'he guardat la teva direcció del blog. I et diré més, he entès el pq d'ell. I així doncs, és un goig trobar-hi una novetat!
Sobre la lluita REM... et diré q em passa igual. Des de juliol q estic llegint "The protestant ethic and the spirit of capitalism" de Max Weber. I té la fantàstica capacitat de cada vegada q obro el llibre, començo a pensar en alguna cosa totalment diferent. O simplement caic lentament en un estat de sopor (bé, sent sincers, això de lentament és un dir). Així doncs, per evitar passar-me totes les hores dormint, m'he donat una pausa i m'he passat als contes de ciència-ficció. Lo mismo.
Només volia compartir aquesta notícia del país:
"Para todas aquellas personas que cuando salen de la tienda de fotos tiran la mitad a la papelera (“qué mal he salido en ésta”), la tecnología da un nuevo paso adelante. Olvídese del Photoshop y piense ya en cámaras con software como el desarrollado por un investigador de la Universidad de Tel Aviv, en Israel, que incluye algoritmos de “embellecimiento”. Alarga la cara allí, recorta ese moflete allá… y todo automático. El resultado es sorprendente, pero el sentido del invento, muy discutible: ¿para qué quiere uno como recuerdo una foto en la que el que no sale uno mismo, sino una versión falsa?"
El Papa l'hauria d'utilitzar en la foto q tens penjada aquí al blog! És q el primer q vaig pensar quan vaig veure la foto va ser en el cartell/broma de "algo pasa con mary". No entro a fer més comentaris sobre el tema.
I parlant sobre fotos volia afegir un punt d'indignació sobre el fet q El País parli del populisme a França per haver publicat fotos de segolène en biquini, però després ell també les publiqui.
Bé, només volia deixar constància de les meves més q constants visites a la pàgina a la recerca d'excusables distraccions. Donat q poc en trobo, m'he volcat al fòrum de word reference per parlar sobre qüestions lingüístiques (anglès, català i espanyol) (per cert, sabies q tramuntana significa nord en totes les llengües llatines (incluït el català, òbviament) i existeix la frase "perdre la tramuntana" per dir q t'has tornat boig en totes aquestes llengües?). I també hi ha fòrums sobre costums i creences. Un únicament dedicat a hàbits dels diferents països a com eixugar-se després de fer les reals necessitats (pq es deu dir així?). La veritat és q em va semblar sorprenent el fet de q només al cap d'uns 90 comentaris la cosa comencés a degenerar.
La veritat és q no em deixo de preguntar qui són els altres raros q van a fòrums lingüístics.
Bé, tu, la veritat és q com sempre q em poso a escriure m'hi acabo passant més temps de l'esperat. Només volia deixar paraules d'encomi (quina paraula més bonica, no?) a la teva escriptura i vaja, q a veure si m'entretens més! ;-)
un petonàs!
felicitats, ariadna, has aconseguit fer un comentari més llarg que el meu post...
SAbies que hi ha l'opció de llegir els comentaris abans de publicar-los, per poder fer "censura"?
Si continues així potser l'activaré, no fos cas que em fessis ombra ;)
Ah, i moltes gràcies per "només busco llegir alguna cosa per omplir aquells 5 minuts q vull distreure'm", ha estat un dels elogis més subtils que he rebut mai a la meva escriptura...
i ja per finalitzar, un consell. Els llibres com "The protestant ethic and the spirit of capitalism" no són per llegir, són per DIR que s'han llegit....ai, et queda tant, per aprendre!
Publica un comentari a l'entrada