sabíeu que hi ha una escola de la UPC que es diu ESAB, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona?
mirant les seves assignatures -per la beca...- tenen també la seva classe d'anglès...no m'hauria de sorprendre, però el cert és que m'ha fet gràcia....no tenen un "technical writing in english", o com es digui la que hi ha a l'ETSEIB, sinó que la seva es diu "english for farming"....no sé ben bé perquè però m'ha fet gràcia....suposo perquè m'imagino un d'aquells diccionaris d'anglès per a nens petits amb tot de dibuixos on posa "window", "farmer", "apple", "cow"....
Ja sé que no deu ser ben bé això, però m'hi recorda
Amb tots els respectes
dijous, de juny 29, 2006
dimecres, de juny 28, 2006
nudisme altre vegada....però ara més
A voltes (m'encanta com sona, tot i que em queda forçat) tinc ganes d'escriure seriosament, però no m'hi acabo de sentir còmoda, m'entra un rampell de timidesa i acabo escribint bajanades (tinc un bloqueig mental amb escriure barbarismes. Incapaç d'escriure "tonteries")...bajanades amb les que m'ho passo més o menys bé, però que de vegades m'arribo a cansar a mi mateixa. Sempre les mateixes bromes...(Sense anar més lluny, ara ja sé què escriuré al blog ;) ) Vaja, que explicar com et sents sempre és més delicat que parlar de tercers...potser faré un blog anònim...mmm....ja us ho diria ;)
En fi, com a pensament fugaç, dir que és curiosa, la melancolia. Perquè de vegades es presenta amb coses que podries tornar a tenir, però que el que et fa estar melancoliós (melanconiós?) és el fet que ja no et facin il·lusió. De vegades és més el record de la il·lusió amb què ho feia, que no pas el que es feia en si, el que trobo a faltar....Tot molt críptic (o massa explícit?). Podeu trobar l'article complet al meu nou blog, www.blogspot.com i tres números més ;)
I per tornar a temes aliens...ahir vaig veure un reportatge en el meu letargi post examinal que encara em té trasbalsada.
Començaré explicant que el meu pare va voler sintonitzar la sexta per veure el mundial,
i ha canviat totes les cadenes....així, ara mirar la tele a casa meva és un "memory" constant....a quin canal estava la TV...? per posar 3 exemples (les úniques que recordo), TV3 està a la 6, antena 3 està a la 25, TV5 està a la 22...TV1, Tv2 les he perdut, la cuatro està també flotant...i entre mig, una infinitat de canals gratuits que no tenia ni idea que existissin. I això sense tenir cap canal de pagament!
El reportatge en qüestió, anava d'una platja nudista a frança on la gent, a més d'anar despullada, practica sexe a la platja. Fins aquí podries dir, "al cap i a la fi és una cosa natural que la nostra societat plena de tabús hipòcrites intenta amagar". Bueno. Però a mesura que continuava veient el reportatge tot anava prenent un to cada cop més sòrdid.
Des de la platja mateix, on al voltant de les parelles cardant es formaven corros de gent tocant-se i masturbant-se, fins a les discoteques a les nits, on es veia com arribava una dona i al cap de 30 segons estaven tots cardant sobre uns matalassos allà al mig de la discoteca, dit per aquí, mamada per allà, un tumult de carn sense ordre ni concert...ni res que pogués semblar morbós, creieu-me. Diria sodoma i gomorra, però em sona a moral cristiana, i crec que la sordidesa que m'inspirava no tenia res a veure amb una moral cristiana que crec que no tinc.
I tot això, sense cap tipus de protecció. Deia un cambrer d'un d'aquells bars que l'any anterior havien mort 12 persones de sida en aquell barri. I tal com anava el tema, allà, si una nit un la tenia, l'endemà al matí la tenien tots.
I, el millor de tot, la policia. A França practicar sexe en llocs públics està prohibit. La policia, doncs, vigila la platja en qüestió, i cada dia dos policies a cavall van a un turonet a prop de la platja, amb un horari regularíssim, arriben a les 17:00 i se'n van a les 19:00...si fossin anglesos ho entendria, perquè una cosa és cardar a la platja, i l'altra fer-ho a l'hora del te....però desconec quina tradició francesa podria explicar una cosa així
En fi, que ja ho sabeu.
I no, no era "canal 69", ni X-TV, ni res d'això...juraria que era a antena 3,cap a la una de la matinada, d'aquells típics cutres de càmara oculta, d'allò que ells diuen "periodismo de investigación"...i tot i la sordidesa que dic que desprenia tot plegat, el vaig veure quasis tot (com hagués fet el 99% de la població) perquè els reportatges culturalitzen, i el coneixement és poder.
L'interès científic em matarà
En fi, com a pensament fugaç, dir que és curiosa, la melancolia. Perquè de vegades es presenta amb coses que podries tornar a tenir, però que el que et fa estar melancoliós (melanconiós?) és el fet que ja no et facin il·lusió. De vegades és més el record de la il·lusió amb què ho feia, que no pas el que es feia en si, el que trobo a faltar....Tot molt críptic (o massa explícit?). Podeu trobar l'article complet al meu nou blog, www.blogspot.com i tres números més ;)
I per tornar a temes aliens...ahir vaig veure un reportatge en el meu letargi post examinal que encara em té trasbalsada.
Començaré explicant que el meu pare va voler sintonitzar la sexta per veure el mundial,
i ha canviat totes les cadenes....així, ara mirar la tele a casa meva és un "memory" constant....a quin canal estava la TV...? per posar 3 exemples (les úniques que recordo), TV3 està a la 6, antena 3 està a la 25, TV5 està a la 22...TV1, Tv2 les he perdut, la cuatro està també flotant...i entre mig, una infinitat de canals gratuits que no tenia ni idea que existissin. I això sense tenir cap canal de pagament!
El reportatge en qüestió, anava d'una platja nudista a frança on la gent, a més d'anar despullada, practica sexe a la platja. Fins aquí podries dir, "al cap i a la fi és una cosa natural que la nostra societat plena de tabús hipòcrites intenta amagar". Bueno. Però a mesura que continuava veient el reportatge tot anava prenent un to cada cop més sòrdid.
Des de la platja mateix, on al voltant de les parelles cardant es formaven corros de gent tocant-se i masturbant-se, fins a les discoteques a les nits, on es veia com arribava una dona i al cap de 30 segons estaven tots cardant sobre uns matalassos allà al mig de la discoteca, dit per aquí, mamada per allà, un tumult de carn sense ordre ni concert...ni res que pogués semblar morbós, creieu-me. Diria sodoma i gomorra, però em sona a moral cristiana, i crec que la sordidesa que m'inspirava no tenia res a veure amb una moral cristiana que crec que no tinc.
I tot això, sense cap tipus de protecció. Deia un cambrer d'un d'aquells bars que l'any anterior havien mort 12 persones de sida en aquell barri. I tal com anava el tema, allà, si una nit un la tenia, l'endemà al matí la tenien tots.
I, el millor de tot, la policia. A França practicar sexe en llocs públics està prohibit. La policia, doncs, vigila la platja en qüestió, i cada dia dos policies a cavall van a un turonet a prop de la platja, amb un horari regularíssim, arriben a les 17:00 i se'n van a les 19:00...si fossin anglesos ho entendria, perquè una cosa és cardar a la platja, i l'altra fer-ho a l'hora del te....però desconec quina tradició francesa podria explicar una cosa així
En fi, que ja ho sabeu.
I no, no era "canal 69", ni X-TV, ni res d'això...juraria que era a antena 3,cap a la una de la matinada, d'aquells típics cutres de càmara oculta, d'allò que ells diuen "periodismo de investigación"...i tot i la sordidesa que dic que desprenia tot plegat, el vaig veure quasis tot (com hagués fet el 99% de la població) perquè els reportatges culturalitzen, i el coneixement és poder.
L'interès científic em matarà
dimarts, de juny 27, 2006
i ara...
el pitjor d'acabar exàmens -a 5 hores d'haver sortit del darrer ja em poso nostàlgica- és que arriba el moment de fer tot allò que has anat deixant amb l'excusa d'"estic d'exàmens".
De la mateixa manera que tots els estudiants del món al principi de curs es prometen "aquest any, estudiaré des del primer dia", però només l'aina barceló ho fa, el primer dia de vacances sempre penso "ufff...quant les aprofitaré!!". i al final res de res.
Llegir, tocar el piano, tocar l'acordió, ordenar l'habitació -mai no he entès com, passant-me la vida fent-ho, sempre està desordenada-, posar links al blog, pensar un nom pel blog(de veritat), treure a passejar el gos....
En aquestes 5 hores, però, la bombolla d'il·lusions s'ha començat a desinflar...primer, en recordar que no estic de vacances...i després -i més debastador- en recordar que no tinc gos per treure a passejar, ni n'he tingut mai.
De moment, 2 il·lusions trencades. En només 5 hores. Aquest estiu promet ser un infern
i mentres, aquí, en un estat de cansament sense son força desagradable, acostumada a estudiar de nit...però pitjor seria estar d'exàmens. i entrar a treballar demà a les 8. i tantes altres coses...
De la mateixa manera que tots els estudiants del món al principi de curs es prometen "aquest any, estudiaré des del primer dia", però només l'aina barceló ho fa, el primer dia de vacances sempre penso "ufff...quant les aprofitaré!!". i al final res de res.
Llegir, tocar el piano, tocar l'acordió, ordenar l'habitació -mai no he entès com, passant-me la vida fent-ho, sempre està desordenada-, posar links al blog, pensar un nom pel blog(de veritat), treure a passejar el gos....
En aquestes 5 hores, però, la bombolla d'il·lusions s'ha començat a desinflar...primer, en recordar que no estic de vacances...i després -i més debastador- en recordar que no tinc gos per treure a passejar, ni n'he tingut mai.
De moment, 2 il·lusions trencades. En només 5 hores. Aquest estiu promet ser un infern
i mentres, aquí, en un estat de cansament sense son força desagradable, acostumada a estudiar de nit...però pitjor seria estar d'exàmens. i entrar a treballar demà a les 8. i tantes altres coses...
dilluns, de juny 26, 2006
ara sí: ja hi sóc
he acabat els exàmens.
punt
suposo que d'aquí a una estona estaré contenta. Ara mateix només estic cansada.
punt
suposo que d'aquí a una estona estaré contenta. Ara mateix només estic cansada.
dilluns, de juny 19, 2006
nudisme de bossa
l'altre dia anava en bici i vaig veure un altre "ciclista" que portava una bossa taronja llampant, la bossa que ens van regalar a la cursa nudista de Premià de mar l'any passat
Em va fer gràcia. Potser hagués hagut d'anar a dir-li "jo també hi era", o "em sembla que ens hem vist en algun lloc: et podries despullar, siusplau, i així sortim de dubtes?".
Però reconec que no ho vaig fer. Simplement vaig somriure per mi, i vaig seguir.
M'hagués agradat, però, portar jo també la bossa, així haguéssim pogut mirar-nos i somriure'ns amb complicitat, sense haver de dir res més. Potser ho faig, portar sempre la bossa taronja a sobre, simplement per poder anar somrient còmplicement a tots aquells que també la portin. Sembla una tonteria, però sento que haver corregut cul amb cul, pit amb pit, panxa amb panxa amb algú t'hi uneixi d'alguna manera. I pertànyer a una col·lectivitat et fa sentir bé.
Un petit gest, que podria semblar insignificant, però dins de l'individualisme salvatge de la ciutat formar petits nuclis de sentiments col·lectius és un atac directe, una mossegada a la iugular del sistema de vida urbà.
Fes la revolució. Despulla't. Mira. Comparteix.
Em va fer gràcia. Potser hagués hagut d'anar a dir-li "jo també hi era", o "em sembla que ens hem vist en algun lloc: et podries despullar, siusplau, i així sortim de dubtes?".
Però reconec que no ho vaig fer. Simplement vaig somriure per mi, i vaig seguir.
M'hagués agradat, però, portar jo també la bossa, així haguéssim pogut mirar-nos i somriure'ns amb complicitat, sense haver de dir res més. Potser ho faig, portar sempre la bossa taronja a sobre, simplement per poder anar somrient còmplicement a tots aquells que també la portin. Sembla una tonteria, però sento que haver corregut cul amb cul, pit amb pit, panxa amb panxa amb algú t'hi uneixi d'alguna manera. I pertànyer a una col·lectivitat et fa sentir bé.
Un petit gest, que podria semblar insignificant, però dins de l'individualisme salvatge de la ciutat formar petits nuclis de sentiments col·lectius és un atac directe, una mossegada a la iugular del sistema de vida urbà.
Fes la revolució. Despulla't. Mira. Comparteix.
dissabte, de juny 17, 2006
crispació, nosaltres?
Algun cop he pensat que l'ambient polític és crispat. Bé, de fet, ho penso gairebé cada dia.
Com amb tot, però, sempre hi ha llocs on és pitjor.
Al març hi va haver eleccions a El salvador. El partit al poder és ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), que està al poder des d'abans d'acabar la guerra civil, i el fundador del qual es considera el cap pensant darrera de l'assassinat de Monsenyor Romero.
Doncs l'himne del partit , que es veu que es sentia molt durant la campanya electoral passada, té trossos com:
Libertad se escribe con sangre,
trabajo con sudor,
unamos sudor y sangre
pero primero El Salvador..."
(...)
"El Salvador será la tumba
donde los rojos terminarán..."
(...)
"Patria sí, comunismo no"
Si ja és fort de per si, encara ho és més tenint en compte que l'altre partit més important és el FMLN que es considera comunista (tot i que es veu que si mires el seu programa electoral està més a la dreta del del PSOE; en el reino de los ciegos el tuerto es el rey, o semblant)
Encara que sigui en sentit figurat (que no ho tinc tant clar, tenint en compte el que van fer durant la guerra civil), és molt fort que un himne institucional, i del partit al poder, parli de la mort dels rojos quan un percentatge elevat de la població se'n sent.
Clar que aquí tenim a l'Esperanza Aguirre dient que els del PP estan a Catalunya com els jueus a l'Alemanya nazi; unes declaracions que trobo que han passat desapercebudes...potser és millor, per allò de "a palabras de hijo de puta, oídos sordos", però em sembla...no tinc paraules per expressar el què em sembla, tant per la falta de respecte cap a les víctimes del nazisme com per l'odi que generen (com que no crec que hi hagi massa gent que s'ho cregui, és més l'odi inflamat cap a la seva persona que altra cosa) I això no és incitació a la violència?
Per mi això hauria de ser delicte.
Però bé, reconec que pitjor seria que ho posessin en el seu himne que, gràcies a déu, no té lletra.
I no he parlat de l'estatut
Com amb tot, però, sempre hi ha llocs on és pitjor.
Al març hi va haver eleccions a El salvador. El partit al poder és ARENA (Alianza Republicana Nacionalista), que està al poder des d'abans d'acabar la guerra civil, i el fundador del qual es considera el cap pensant darrera de l'assassinat de Monsenyor Romero.
Doncs l'himne del partit , que es veu que es sentia molt durant la campanya electoral passada, té trossos com:
Libertad se escribe con sangre,
trabajo con sudor,
unamos sudor y sangre
pero primero El Salvador..."
(...)
"El Salvador será la tumba
donde los rojos terminarán..."
(...)
"Patria sí, comunismo no"
Si ja és fort de per si, encara ho és més tenint en compte que l'altre partit més important és el FMLN que es considera comunista (tot i que es veu que si mires el seu programa electoral està més a la dreta del del PSOE; en el reino de los ciegos el tuerto es el rey, o semblant)
Encara que sigui en sentit figurat (que no ho tinc tant clar, tenint en compte el que van fer durant la guerra civil), és molt fort que un himne institucional, i del partit al poder, parli de la mort dels rojos quan un percentatge elevat de la població se'n sent.
Clar que aquí tenim a l'Esperanza Aguirre dient que els del PP estan a Catalunya com els jueus a l'Alemanya nazi; unes declaracions que trobo que han passat desapercebudes...potser és millor, per allò de "a palabras de hijo de puta, oídos sordos", però em sembla...no tinc paraules per expressar el què em sembla, tant per la falta de respecte cap a les víctimes del nazisme com per l'odi que generen (com que no crec que hi hagi massa gent que s'ho cregui, és més l'odi inflamat cap a la seva persona que altra cosa) I això no és incitació a la violència?
Per mi això hauria de ser delicte.
Però bé, reconec que pitjor seria que ho posessin en el seu himne que, gràcies a déu, no té lletra.
I no he parlat de l'estatut
divendres, de juny 16, 2006
trinco trinco l'estatú (II)
M'havia sortit un post tant llarg que he preferit penjar-lo en dos parts, així si algú s'ho llegeix podrà anar al lavabo entre part i part. Aquest, doncs, seria la continuació de l'anterior.
Està clar que frivolitzar és molt més fàcil que exposar arguments, sobretot per escrit. No sé si se'm dóna millor el primer, però en tot cas ho faig molt més ràpid. I estic d'exàmens.
És més fàcil, i més covard...sobretot de coses de les quals no tens certeses.
Hi ha aquella fàbula de l'ase que tenia molta set i molta gana, i quan finalment arriba a un oasi, ple de menjar i de beguda, no sabent què fer primer s'acaba morint...No sé quina és la moraleja: que si ets ase i tens molta set i molta gana i arribes a un oasi, no et deixis morir?
No sé ben bé si té massa a veure, però el cas és que la indecisió em persegueix...El sí, no, potser, blanc, marró, gris, nul, transparent se'm van passant pel cap. Decideixo una cosa i em vénen al cap arguments per una altra. I bueno, si algú amb ànims de simplificar em vol titllar de ultranacionalista catalana/espanyolista o el que sigui per tenir dubtes d'una cosa o altra, no li negaré aquest plaer, que l'etiquetatge sempre facilita els judicis, quan de fet sempre són molt més importants els motius que porten als fets que els fets si.
I els motius no els exposaré....Tu ja m'entens, que diria el Raimon, en acabar-se-li el bròquil.
En tot cas, m'ha passat prous cops de sentir-me dir catalanista amb aquell deix de menyspreu que l'esquerra de debò sent cap al catalanisme (sense ànims d'ofendre) i, molt poc després, espanyolista. Això vol dir que sóc jo la equànime, la que ho veu tot des de la centralitat, la moderació i etc etc (com si això fos positiu)?
No crec, simplement que les etiquetes potser no s'adapten sempre a la realitat (està clar que en el meu cas és perquè sóc gran i alta, i clar, em van petites i curtes. I després es queixen que hi hagi anorèxia)
Per acabar, una cançó de la trinca, una versió del bolero "corazón loco" (que també surt -en la versió original- a lagrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala) que em fa força gràcia, sense que vulgui dir que és el que penso...o sí. o no. o blanc. o nul. o abstenció.
No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.
Està clar que frivolitzar és molt més fàcil que exposar arguments, sobretot per escrit. No sé si se'm dóna millor el primer, però en tot cas ho faig molt més ràpid. I estic d'exàmens.
És més fàcil, i més covard...sobretot de coses de les quals no tens certeses.
Hi ha aquella fàbula de l'ase que tenia molta set i molta gana, i quan finalment arriba a un oasi, ple de menjar i de beguda, no sabent què fer primer s'acaba morint...No sé quina és la moraleja: que si ets ase i tens molta set i molta gana i arribes a un oasi, no et deixis morir?
No sé ben bé si té massa a veure, però el cas és que la indecisió em persegueix...El sí, no, potser, blanc, marró, gris, nul, transparent se'm van passant pel cap. Decideixo una cosa i em vénen al cap arguments per una altra. I bueno, si algú amb ànims de simplificar em vol titllar de ultranacionalista catalana/espanyolista o el que sigui per tenir dubtes d'una cosa o altra, no li negaré aquest plaer, que l'etiquetatge sempre facilita els judicis, quan de fet sempre són molt més importants els motius que porten als fets que els fets si.
I els motius no els exposaré....Tu ja m'entens, que diria el Raimon, en acabar-se-li el bròquil.
En tot cas, m'ha passat prous cops de sentir-me dir catalanista amb aquell deix de menyspreu que l'esquerra de debò sent cap al catalanisme (sense ànims d'ofendre) i, molt poc després, espanyolista. Això vol dir que sóc jo la equànime, la que ho veu tot des de la centralitat, la moderació i etc etc (com si això fos positiu)?
No crec, simplement que les etiquetes potser no s'adapten sempre a la realitat (està clar que en el meu cas és perquè sóc gran i alta, i clar, em van petites i curtes. I després es queixen que hi hagi anorèxia)
Per acabar, una cançó de la trinca, una versió del bolero "corazón loco" (que també surt -en la versió original- a lagrimas negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala) que em fa força gràcia, sense que vulgui dir que és el que penso...o sí. o no. o blanc. o nul. o abstenció.
No en puc treure l'entrellat
"corason loco"
jo no sé qui t'ha enredat
menjant-te el coco.
I és que no me'n sé avenir
com això no et fa patir
ni t'atabala
és dificil esbrinar
com es poden mantenir
dues pàtriesi no estar
tocat de l'ala.
Això ens passa als de per aquí
i als d'algunes altres zones
que mantenim dues pàtries
com qui manté dues dones.
Una pàtria és la parenta
que m'hi van casar per força
i no em deixa divorciar
és una dona dolenta
que m'esbronca i m'estomaca
i que em parla castellà.
L'altra pàtria és la fulana
perquè a mi em dóna la gana
perquè ella em té el cor robat
tot i que algunes vegades
quan anàven tan mal dades
l'he estimada d'amagat.
Te'n faré cinc cèntims més
que si molt no m'equivoco
encara no has entès res
"corason loco".
Una pàtria em fiscalitza
m'inspecciona, em fa la guitza
i em té el jornal controlat
i com una sangonera
m'escorcolla la cartera
fins que em deixa ben pelat
i ara surten manifestos
on expliquen quatre llestos
que ja m'estic excedint
i vomiten la parida
de que som jo i la querida
els qui l'estem oprimint.
Vet-aquí el meu embolic
"corason loco"
jo també fa temps que estic
trencant-m'hi el coco.
Qui és el burro que et va dir
que a mi això no em fa patir
ni m'atabala?
jo tampoc no veig gens clar
com es poden mantenir
dues pàtries i no estar
tocat de l'ala.
dijous, de juny 15, 2006
l'estatut nou de trinca
fa dies que hi ha una notícia que em balla pel cap, però encara no sé si té prou força per decantar el meu vot del diumenge:En un dels primers actes de plataformes donant suport a l'estatut hi van anar els 3 de la trinca, que per primer cop en molts anys, van fer un acte conjunt i, a sobre, sense cobrar.
Sense ànims de frivolitzar, per mi, només això ja es mereixeria un sí, rotund i sense condicions...però llavors, quan deixo refredar l'entusiasme, m'adono que la il·lusió m'ha fet perdre el seny, quedant de mi només la rauxa.
I és que només ha estat això: un acte. Ni una mala promesa, ni unes males declaracions. Si em diguessin "voteu sí, i tornarem a estar junts", jo voto sí. Si em diguessin "si hi ha nou estatut, hi haurà nova trinca", jo voto sí. Si em diguessin "idiota: vota sí", jo voto sí.
Però no ho han dit, i això m'entristeix i em fa dubtar.
Sempre ens quedarà l'opció de multiplicar el nostre vot per zero, en forma d'abstenció o de vot nul....si no per convicció política, en honor al Bart Simpson, que és de les poques coses que em semblen fermes en aquests temps d'incertesa.
Sense ànims de frivolitzar, per mi, només això ja es mereixeria un sí, rotund i sense condicions...però llavors, quan deixo refredar l'entusiasme, m'adono que la il·lusió m'ha fet perdre el seny, quedant de mi només la rauxa.
I és que només ha estat això: un acte. Ni una mala promesa, ni unes males declaracions. Si em diguessin "voteu sí, i tornarem a estar junts", jo voto sí. Si em diguessin "si hi ha nou estatut, hi haurà nova trinca", jo voto sí. Si em diguessin "idiota: vota sí", jo voto sí.
Però no ho han dit, i això m'entristeix i em fa dubtar.
Sempre ens quedarà l'opció de multiplicar el nostre vot per zero, en forma d'abstenció o de vot nul....si no per convicció política, en honor al Bart Simpson, que és de les poques coses que em semblen fermes en aquests temps d'incertesa.
dimarts, de juny 13, 2006
imPEDANTcies
Una de les coses que faig a la beca és mirar totes les assignatures de totes les carreres de tots els centres de totes les UPCs (aquest últim "totes les UPCs" és per donar més èmfasi al fet que són moltes, i despertar compassió envers la meva persona per una tasca de tal magnitud i aparentment tan poc engrescadora).Alguna cosa interesant, per això, descobreixo, com que potser m'agradaria fer camins. De moment no tinc intenció de matricular-m'hi, però. Esperaré a veure si CEAC o CCC treu algun curset de "sea ingeniero de caminos en 10 lecciones", que penso que amb més profunditat tampoc no em ve de gust posar-m'hi.
El cas, però, és que avui mirant els professors responsables he vist un nom que m'ha fet gràcia; C.Remartinez Martinez. Trobo que té el seu què. No arriba als mítics Hermoso Conejo, o Dolores Fuertes de BArriga, però bueno, fa el fet. Remartínez ja fa una gràcia, i a sobre martínez de segon....Això sí, es queda a anys llum de la telefonista que amablement em va dir que si tenia qualsevol problema truqués demanant per ella: Vanessa Frixione. A anys llum? potser no és ben bé així; no són del tot comparables. VAnessa Frixione sembla el nom artístic d'una actriu porno, o d'un personatge de "li excursionisti calienti"; en canvi Remartínez Martínez juga més en la lliga de Mortadelo i Filemon.
Té la seva conya que em recordi a Mortadelo i Filemon, perquè no n'he llegit mai res més enllà del que sortia al pequeño país, amb 13 rue del percebe, i que mai no em va fer massa gràcia. Però bé, també hi havia coses/situacions que em recordaven a Blade Runner molt abans de veure-la. Posats a inventar-me referents, però, penso que podria ser més pedant. "això és talment com al mite de la caverna", o "ja ho deia Peit Pois de Lamaison"; nom que m'acabo d'inventar, però que potser, seguint el que passava a la fàbula "el vestit de l'emperador", tothom reconeixeria com un dels grans filòsofs del segle XX per por de no quedar com un ignorant...
Ho provaré, tal com va fer McKornik en la seva famosa pel·lícula "The heart of the city"
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
