no vull ser jo qui aixequi la llebre...però sembla que hi ha algú que normalment viu en un país que escriuen amb jeroglífics, mengen sushi, i es saluden abaixant el cap que corre per aquí...(mai m'ha agradat caure en els tòpics)
no us puc avançar més, però això és un missatge pel viatger: si en menys de 72 hores no t'he vist faré públic el teu nom.
per cert, avui hi ha festa a arquitectura
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
milen? ets tu?
em sembla que soc jo! el dels jeroglifics dic -- my lady, dilluns al mati seguiras a casa teva o estaras fent la marato de minessota?
te llamo cariño
uns arriben quan els altres estan fora. per cert bernat... no m'anava be per quedar pq estava una mica lluny quan vaig rebre el teu sms...
pero b, si el que hagues volgut era deixar un comentari a en bnt potser que ho faci al seu blog.
Milena, que m'algero molt que ens deixis gaudir del teu talent literari via internet i que (pel que sembla)que la intervencio de menisc hagi anat tant b. a veure si arribes recuperada per fer la cursa de l'escola, potser ens hi veiem!!!
Bernat,
de fet no eres tu, el dels jeroglífics, em referia a un amic meu egipci... :-)
estàs de sort, perquè www.volarbaratoaMinesota.com ha fet fallida i al final no podré anar a córrer la marató aquesta...espero que em tornin els diners dels bitllets
un motiu més per fer competència al marçal a la cursa de l'escola....:)
marçal, entrena't, entrena't en les condicions exremes de moçambic, perquè amb la recuperació que estic fent per recuperar la musculatura divendres ja pujaré escales amb l'agilitat d'una llebre, la flexibilitat d'una serp i l'agressivitat d'un tigre.
Publica un comentari a l'entrada