1,2,3..sí, sí...provant, provant

tot fent proves.....
em resistia a escriure un blog....en part per timidesa, crec. Una cosa és compartir els teus pensaments amb el que tens al teu costat, i l'altra penjar-ho a la web perquè tot quisqui ho vegi....és com despullar-te.I ho vull fer?
clar que el grau de despullament és a gust de cadascú...i el blog pot ser simplement un lloc per anar escribint...ara que no tinc fulloneros per escriure, potser necessito algun substitut....

Està clar que internet no aïlla, no? Jo crec que sí que ens deu convertir una mica més analfabets emocionals, i que amb la seguretat que et dóna una pantalla i la possibilitat de pensar-nos les coses 2 i 3 cops abans de dir-les, es deu perdre espontaneitat...però és obvi que ens permet sentir-nos aprop de gent que està a l'altra punta del món...i gent que no està tan lluny però que potser en l'era pre-internete no hi mantindries el contacte, per entorns diferents, per timidesa, perquè no...
(cosa que amb les cartes, evidentment, no passava. Per més romàntic que sigui, escriure cartes a mà és un conyàs, no ens enganyem. I de ben segur que Romeo i Julieta, per més que ara des de la distància sembli que estaven contents de poder-se deixar notes furtivament, haguessin estat encantats de tenir messenger...)
bé, aquí ho deixo...
de moment és un blog només per mi....el continuaré?
ara que he començat a escriure me n'han agafat ganes...
però, per altra banda, no m'agradaria que es convertís en una obligació més... internet ens acosta a la gent, però també, massa fàcilment, acaba xuclant temps i temps de la resta d'àmbits....
continuarà?
ja veurem
salut!