bones bones
el viatge avanca, juntament amb el temps, que passa...
ara estic a stockholm, amb unes quantes hores de tren a l esquena (i al cul), a punt d agafar un avio fins al nord de suecia, per anar finalment a les llargament anhelades illes lofoten, a la costa noruega...
10 dies a grecia visitant konstantinos-el-grec, 3 dies a rotterdam amb baldiria i patricia-la-gallega-coneguda-a-göteborg, 3 dies a stuttgart amb el raul...i ara una setmana sola per acabar a göteborg visitant alguns amics que no estan de vacances.
la tongada mes llarga de viatge van ser les 62hores atenes-rotterdam (3h bus+33h vaixell+6h estacions+20h tren), pero no es van fer massa pesades gracies al vaixell...en canvi les 23h de Stuttgart-Stockholm han tingut moments-infinenno, per culpa de la mania dels alemanys d agafar trens...despres d una setmana dormint poc per culpa dels amics que he estat visitant, 5:30h de viatge en un compartiment ple de preadolescents alemanys excitats per anar d excursio va ser un mal principi de viatge...que va continuar amb un tren a petar fins a copenhague, amb un rus que fotia al rollo a dues alemanyes durant tot el trajecte (si a mi em va posar el cap com un bombo, a elles no vull ni pensar-ho....malgrat els seus intents de treure el llibre per fer-li veure que volien llegir.
pero be.
el balanc en general es molt positiu....poder anar veient la diferencia de paisatge, creuar els alps despres d haver estat a grecia, passar per les planitud d holanda, per la industrialitzacio d alemanya, per lescarpament dels alps, per les oliveres de grecia....ha estat bonic.
aixo si, crec que el meu cos s esta a punt d esquerdar, per una barreja de fatiga termica (carlor brutal a atenes, fred i pluja a holanda) i fatiga mecanica de les vibracions del tren...
Despres de la calor d atenes en que despres d anar en bici queien gotes de suor dels bracos, el fred i pluja d holanda em va desconcertar tant que vaig tardar 2 dies en adonarmen que mhavia de posar el forro polar...
i be, tambe m he creuat amb una vaga de trens a venecia, amb un accident a alemanya...he descobert fins a quin punt mengen malament els holandesos (res que us expliquin us permetra entendre-ho...increible), he vist que efectivament els alemanys mengen salsitxes a la que poden, que els italians son caotics, i que els motxilleros son uns pollosos :)
i tot aixo, acompanyada d una armonica i una cosa de malabars que em fan molta companyia en la meva solitud....
internetes s acaba
dimarts, de juliol 15, 2008
dimarts, de juny 10, 2008
presentació projecte hora i lloc
FInalment la presentació del meu projecte fi de carrera serà el
dilluns 16/06/2008 a les 11:15 a l'aula 28.8, a la planta de direcció,
de l'ETSEIB/industrials de Barcelona. (Diagonal 647)
Després hi haurà un pica pica a delegació.
Està clar que tothom que pugui i vulgui venir, sigui perquè no té res
a fer, o perquè em vol fer companyia, o perquè vol apuntar-se a un
aperitiu de després (de gratis!!) serà molt benvingut....
i si a sobre m'ho vol dir, prefecte.......no tant perquè hi hagi
menjar per tothom al pica pica, sinó més aviat perquè no n'hi hagi
massa...sempre m'ha fet por la imatge de la pobra noia amb el vestit
rosa, i els rínxols, les patates fregides i els entrepanets de nocilla
ben posats, en una habitació plena de globus i guirlandes i esperant
els convidats a la seva festa d'aniversari, que al final no arriben...
i llavors la mare l'intenta abraçar i dir-li "no te preocupes,
hijita..." i ella se'n va a plorar a l'habitació després d'un "déjame
en paz" i donar un portasso tan sonor com els seus plors.
Curiós que m'ho imagini en castellà i que me la imagini a ella vestida
de rosa...però és així.
Tot i que la presentació serà en català,que així d'entrada no tenia
pensat vestir-me de rosa, i que no hi haurà entrepanets de nocilla,
aquesta por sempre em persegueix....els efectes perversos de
holliwood.
Fins llavors, o fins una altra ocasió...fins aviat, en tot cas!
milena-ai-quasi-ja-falta-poc
dilluns 16/06/2008 a les 11:15 a l'aula 28.8, a la planta de direcció,
de l'ETSEIB/industrials de Barcelona. (Diagonal 647)
Després hi haurà un pica pica a delegació.
Està clar que tothom que pugui i vulgui venir, sigui perquè no té res
a fer, o perquè em vol fer companyia, o perquè vol apuntar-se a un
aperitiu de després (de gratis!!) serà molt benvingut....
i si a sobre m'ho vol dir, prefecte.......no tant perquè hi hagi
menjar per tothom al pica pica, sinó més aviat perquè no n'hi hagi
massa...sempre m'ha fet por la imatge de la pobra noia amb el vestit
rosa, i els rínxols, les patates fregides i els entrepanets de nocilla
ben posats, en una habitació plena de globus i guirlandes i esperant
els convidats a la seva festa d'aniversari, que al final no arriben...
i llavors la mare l'intenta abraçar i dir-li "no te preocupes,
hijita..." i ella se'n va a plorar a l'habitació després d'un "déjame
en paz" i donar un portasso tan sonor com els seus plors.
Curiós que m'ho imagini en castellà i que me la imagini a ella vestida
de rosa...però és així.
Tot i que la presentació serà en català,que així d'entrada no tenia
pensat vestir-me de rosa, i que no hi haurà entrepanets de nocilla,
aquesta por sempre em persegueix....els efectes perversos de
holliwood.
Fins llavors, o fins una altra ocasió...fins aviat, en tot cas!
milena-ai-quasi-ja-falta-poc
 Respon | Reenvia |
dilluns, de juny 09, 2008
presentacio projecte final de carrera
estimats amics familia i de tot,
dilluns 16 de juny, a una hora indeterminada però que sembla que serà
cap a 11h del matí presentaré el meu projecte fi de carrera.
Ja aviso que
1. estaré nerviosa
2. si em surten palabrejes en anglès no és que es faci la guais, és
que els darrers 8 mesos suecs m'han penetrat les neurones.
4. segur que em farà il·lusió que m'acompanyeu en aquest moment de
final de la festa que ha estat industrials -una festa per l'ànima més
que pel cos, però festa al cap i a la fi :) Després hi haurà algun
pica pica a delegació (jo pico pico pico pico...ja sabeu).
jo el dia abans estaré despedint-me de suècia i de
goteborg...aiaiaiiii....i ja us podeu estalviar les brometes..."ai,
milena, aquest avió no el perdis.."perquè no cal dir que ara mateix és
el que més m'agunieja. Aconseguiré arribar a l'aula on he de
presentar???
aiaiaiiii....
Ja us avanço que el primer que he fet ha estat comprovar que el
bitllet de tornada el tingués efectivament per al 15. i sí, de mometn,
això està en ordre.
Faltarà no perdre'l...no perdre la connexió a
estocolm...aiaiaiaiai.....aiaiai.....
Quan aconsegueixi esbrinar l'hora exacta us ho confirmo, així com
l'aula i tot i tot. Tenir un tutor encantador però una mica despistat
té els seus inconvenients.
Fins aviat!
abraçades a tothom
dilluns 16 de juny, a una hora indeterminada però que sembla que serà
cap a 11h del matí presentaré el meu projecte fi de carrera.
Ja aviso que
1. estaré nerviosa
2. si em surten palabrejes en anglès no és que es faci la guais, és
que els darrers 8 mesos suecs m'han penetrat les neurones.
4. segur que em farà il·lusió que m'acompanyeu en aquest moment de
final de la festa que ha estat industrials -una festa per l'ànima més
que pel cos, però festa al cap i a la fi :) Després hi haurà algun
pica pica a delegació (jo pico pico pico pico...ja sabeu).
jo el dia abans estaré despedint-me de suècia i de
goteborg...aiaiaiiii....i ja us podeu estalviar les brometes..."ai,
milena, aquest avió no el perdis.."perquè no cal dir que ara mateix és
el que més m'agunieja. Aconseguiré arribar a l'aula on he de
presentar???
aiaiaiiii....
Ja us avanço que el primer que he fet ha estat comprovar que el
bitllet de tornada el tingués efectivament per al 15. i sí, de mometn,
això està en ordre.
Faltarà no perdre'l...no perdre la connexió a
estocolm...aiaiaiaiai....
Quan aconsegueixi esbrinar l'hora exacta us ho confirmo, així com
l'aula i tot i tot. Tenir un tutor encantador però una mica despistat
té els seus inconvenients.
Fins aviat!
abraçades a tothom
dimecres, de juny 04, 2008
tornada a barcelona i temps suec
l'engany que representa la tornada de la setmana que ve a goteborg només ha suavitzat una mica la tristesa del marxar, gràcies al David-el-català que presenta el doctorat en el moment adequat, donant-me l'exucsa per tornar i perquè les despedides d'avui fossin ens-veiem-la-setmana-que-ve i dosificar la tristesa. Gràcies...doncs (un cop més... :)) tot i així, ha estat un engany relatiu...no ha aconseguit enganyar-me prou com per no ser conscient que això s'ha acabat, i algunes de les despedides de "fins la setmana que ve" han estat igualment molt tristes, i s'hi ha sumat una despedida dolorosa d'un amic-veí-grec que no hi serà quan torni i que no se sap quan tornaré a veure...però ha estat l'únic adéu-espero-que-fins-aviat,-estimat-amic,
així que ja a barcelona, amb la feina feta...m'he despedit, m'he entristit, he format part del grup de gent que hi ha en qualsevol aeroport amb llàgrimes als ulls, he estat mirant els cels nòrdics i les illes sueques per la finestra fins que la falta de son dels últimes dies m'ha fer dormir i m'he despertat a girona, rebuda pel meu pare content que la filla torni (i no vull semblar mala filla..contenta de veure'l, es clar...però trista igualment), però acompanyat d'una humitat asquerosa que m'ha fer venir al cap "ai...el temps a goteborg és millor". cosa que aquests dies que fa sol és veritat..i davant de l'esplendorositat de la naturalesa goteborguiense, de les 20 hores de llum, dels dies radiants i de la fresca agradable a la nit, qui recorda els 6 mesos de pluja i grisor que t'has hagut de tragar??
doncs tothom, ho recorda.
després d'un temps allà et transformes, i el sol es converteix en una obsessió. Quan surt el sol els habitants de Suècia es llencen al carrer. Les barbacoes instal·lades per tot arreu de cop estan sempre plenes, i barbacoes d'un sol ús inunden els parcs i jardins de la ciutat, que passa, tota ella, a fer olor de barbacoa. Les terrasses on a l'hivern hi ha 3 persones abrigades amb mantes -proporcionades pels mateixos restaurants- de cop estan totes plenes, i costa trobar un sol lloc lliure on et deixin pagar 5 euros per una cervesa. Quan t'asseus, si el sol està molt baix et sap greu fer-li ombra al del darrera i adoptes postures inversemblants per tal de no cometre el pitjor crim que es pot cometre en aquetes ocasions....privar de sol a algú.
I llavors només pots pensar en sortir a fora. si compres dinar, en agafar-lo per endur i anar-te'n al sol. I qualsevol passeig es converteix en un zic-zac, on el que compta no és el camí més curt sinó el camí que creua menys trossos d'ombra. Si cal creuar d'acera per evitar caminar 10m a l'ombra, es canvia. Com a mínim en el meu cas, i em consta que no sóc l'única.
I tota aquesta obsessió per gaudir del sol també és perquè no se sap quan durarà. Fa 3 setmanes va fer unes dies molt calurosos. Després va tornar el fred. Quan hi havia la marta a goteborg, una nit estàvem a uns 2 graus. Ahir estàvem a 27ºC..no saber si és l'últim dia de sol de tot l'estiu també te fa viure'l més intensament. Els estius poden ser preciosos o terriblement plujosos....de fet diuen que l'any passat "l'estitu va ser un dijous". La resta de temps, pluja i pluja. I també, després de passar un temps allà entens una mica el que al principi sobtava...i és que els suecs parlin tant del temps.
Al principi pensava que formava part de les converses d'ascensor, inevitables amb companys de departament que no coneixes...però no, després he anat veient que es parla molt molt del temps...cosa que en el meu anàlisis sociològic de carajillu -no vindrà d'un, oi?- jo atribuiria a dues causes1. l'aparent incapacitat dels suecs per generar conversa fàcilment.
1. El temps és un bon comodin. (un amic suec del david que ha estat temps a portugal sempre diu que els suecs han d'aprendre molt de nosaltres en quant a habilitats socials. en canvi, jo trobo que l'extremada bona educació sueca fa també que tot sigui en general més fàcil...potser l'homo socialis adequat seria algú amb la bona educació i consideració sueques -en general, sempre somrient i atent als altres- i la nostra manera d'interaccionar un cop passada la barrera de la bona educació, en nosaltres de vegades inexistent -la bona educació- i que, en canvi, en el suecs de vegades sembla que és l'únic que hi ha. Una muralla de bona educació que fa que sigui molt fàcil un primer contacte però molt difícil anar més enllà...ho seguiré elaborant)
2. el temps aquí és tan extrem que realment et governa la vida. Els extrems no són jaqueta i samarreta sense mànigues, sinó 4 o 20 hores de llum, grisor absoluta o cel radiant...després de dies seguits de pluja, grisor absoluta i foscor, quan surt el sol ´només et ve de gust parlar de que fa sol. I no cal dir que despres de 6 mesos de fred i foscor i pluja, i arbres morts i cares blanques, quan tot això canvia només et ve de gust parlar-ne i "regodearte", revolcar-te verbalment en la nova situació climàtica.
I, durant els mesos d'hivern et dediques a parlar de com de bonic serà tot quan arribi la primavera. Sembla una exageració, però només ho és parcialment. M'he fet farts de sentir converses sobre lo bonic que és tot quan ve la primavera,, o de suecs parlant-me del temps i dient-me durant l'hivern "hauries d'haver vingut a la primavera"...."t'hauries de quedar per veure la primavera"..i després "com a mínim t'has quedat i has vist la primvaera".
doncs això. Potser ni una flor no fa estiu ni una barbacoa no fa primavera, però ara sé que hi ajuda.
així que ja a barcelona, amb la feina feta...m'he despedit, m'he entristit, he format part del grup de gent que hi ha en qualsevol aeroport amb llàgrimes als ulls, he estat mirant els cels nòrdics i les illes sueques per la finestra fins que la falta de son dels últimes dies m'ha fer dormir i m'he despertat a girona, rebuda pel meu pare content que la filla torni (i no vull semblar mala filla..contenta de veure'l, es clar...però trista igualment), però acompanyat d'una humitat asquerosa que m'ha fer venir al cap "ai...el temps a goteborg és millor". cosa que aquests dies que fa sol és veritat..i davant de l'esplendorositat de la naturalesa goteborguiense, de les 20 hores de llum, dels dies radiants i de la fresca agradable a la nit, qui recorda els 6 mesos de pluja i grisor que t'has hagut de tragar??
doncs tothom, ho recorda.
després d'un temps allà et transformes, i el sol es converteix en una obsessió. Quan surt el sol els habitants de Suècia es llencen al carrer. Les barbacoes instal·lades per tot arreu de cop estan sempre plenes, i barbacoes d'un sol ús inunden els parcs i jardins de la ciutat, que passa, tota ella, a fer olor de barbacoa. Les terrasses on a l'hivern hi ha 3 persones abrigades amb mantes -proporcionades pels mateixos restaurants- de cop estan totes plenes, i costa trobar un sol lloc lliure on et deixin pagar 5 euros per una cervesa. Quan t'asseus, si el sol està molt baix et sap greu fer-li ombra al del darrera i adoptes postures inversemblants per tal de no cometre el pitjor crim que es pot cometre en aquetes ocasions....privar de sol a algú.
I llavors només pots pensar en sortir a fora. si compres dinar, en agafar-lo per endur i anar-te'n al sol. I qualsevol passeig es converteix en un zic-zac, on el que compta no és el camí més curt sinó el camí que creua menys trossos d'ombra. Si cal creuar d'acera per evitar caminar 10m a l'ombra, es canvia. Com a mínim en el meu cas, i em consta que no sóc l'única.
I tota aquesta obsessió per gaudir del sol també és perquè no se sap quan durarà. Fa 3 setmanes va fer unes dies molt calurosos. Després va tornar el fred. Quan hi havia la marta a goteborg, una nit estàvem a uns 2 graus. Ahir estàvem a 27ºC..no saber si és l'últim dia de sol de tot l'estiu també te fa viure'l més intensament. Els estius poden ser preciosos o terriblement plujosos....de fet diuen que l'any passat "l'estitu va ser un dijous". La resta de temps, pluja i pluja. I també, després de passar un temps allà entens una mica el que al principi sobtava...i és que els suecs parlin tant del temps.
Al principi pensava que formava part de les converses d'ascensor, inevitables amb companys de departament que no coneixes...però no, després he anat veient que es parla molt molt del temps...cosa que en el meu anàlisis sociològic de carajillu -no vindrà d'un, oi?- jo atribuiria a dues causes1. l'aparent incapacitat dels suecs per generar conversa fàcilment.
1. El temps és un bon comodin. (un amic suec del david que ha estat temps a portugal sempre diu que els suecs han d'aprendre molt de nosaltres en quant a habilitats socials. en canvi, jo trobo que l'extremada bona educació sueca fa també que tot sigui en general més fàcil...potser l'homo socialis adequat seria algú amb la bona educació i consideració sueques -en general, sempre somrient i atent als altres- i la nostra manera d'interaccionar un cop passada la barrera de la bona educació, en nosaltres de vegades inexistent -la bona educació- i que, en canvi, en el suecs de vegades sembla que és l'únic que hi ha. Una muralla de bona educació que fa que sigui molt fàcil un primer contacte però molt difícil anar més enllà...ho seguiré elaborant)
2. el temps aquí és tan extrem que realment et governa la vida. Els extrems no són jaqueta i samarreta sense mànigues, sinó 4 o 20 hores de llum, grisor absoluta o cel radiant...després de dies seguits de pluja, grisor absoluta i foscor, quan surt el sol ´només et ve de gust parlar de que fa sol. I no cal dir que despres de 6 mesos de fred i foscor i pluja, i arbres morts i cares blanques, quan tot això canvia només et ve de gust parlar-ne i "regodearte", revolcar-te verbalment en la nova situació climàtica.
I, durant els mesos d'hivern et dediques a parlar de com de bonic serà tot quan arribi la primavera. Sembla una exageració, però només ho és parcialment. M'he fet farts de sentir converses sobre lo bonic que és tot quan ve la primavera,, o de suecs parlant-me del temps i dient-me durant l'hivern "hauries d'haver vingut a la primavera"...."t'hauries de quedar per veure la primavera"..i després "com a mínim t'has quedat i has vist la primvaera".
doncs això. Potser ni una flor no fa estiu ni una barbacoa no fa primavera, però ara sé que hi ajuda.
dimarts, de juny 03, 2008
retocant
rellegint-me he vist que m'ha faltat remarcar que...això que clarament
nosaltres no tenim aquesta sobèrbia era una broma....
m'ha semblat una puntualització important....sobretot perquè un cop em
vaig trobar uns espanyols a un bar aquí a, que polo i caballet a
puesto (sobre el cor) es van pensar que era...no sé, però em van
preguntar en anglès si coneixia la bandera que tenien com a fons de
pantalla al mobil, una bandera roja y gualba
davant del meu "ya la conozco, gracias"
em van preguntar un "la quieres besar" que em va deixar fora de joc.
en fi...però he de dir a favor seu que no portaven ulleres de sol :)
nosaltres no tenim aquesta sobèrbia era una broma....
m'ha semblat una puntualització important....sobretot perquè un cop em
vaig trobar uns espanyols a un bar aquí a, que polo i caballet a
puesto (sobre el cor) es van pensar que era...no sé, però em van
preguntar en anglès si coneixia la bandera que tenien com a fons de
pantalla al mobil, una bandera roja y gualba
davant del meu "ya la conozco, gracias"
em van preguntar un "la quieres besar" que em va deixar fora de joc.
en fi...però he de dir a favor seu que no portaven ulleres de sol :)
aurevoire hej då adéu....
demà dimarts arribo a barcelona per estar-m'hi una setmana per
compromisos familiars :)
la setmana que ve tornaré per la presentació del David, aquí a
Chalmers, Göteborg, aquí a Suècia....aquí, però només per 5 dies
sembla que a barcelona fins el 21 de juny no tindré tampoc massa
temps....però després seré una dona de BArcelona, un altre cop
disposada a fer cerveses, braves, gelats i orxates, per esmorzar, a
mig matí, per dinar, per berenar, al capvespre, a la nit, a la
matinada...
Aquesta marxa en dos trams (marxar i tornar d'aquí a una setmana) té
l'avantatge que no dic adéu a goteborg, sinó un arreveure i fins demà,
cosa que enganya una mica (només una mica, però) la tristesa de la
partida que lluita per sortir...
però bé...
com sempre, m'han quedat moltes coses per explicar...però entre
barbacoes i prendre el sol se me n'ha anat el temps sense adonar-me'n.
escric uns temes dels que volia parlar per si algun dia tinc
temps....tant de bo el trobi, perquè tot i que inicialment no era per
això ara veig, rellegint el que escrivia al principi veig que em
serveix per recordar, i fa il·lusió.
1. les cues i els suecs
2. el salmó i les sueques (per qüestions d'equitat...). Menjar suec.
3. el diàleg...Attac, G8 a goteborg. Violència i dialog polis. 1 de
maig a göteborg. TEstimonis gràfics
4. el temps i els suecs...lo bogeria del sol.
5. la seguretat...soroll, etc..
6.invencions sueques: el buròcrata servicial
7. educació sueca. La baralla amb educació, l'expulsió amable
8. el treball a suècia. estrangers que hi treballen.
9. les tradicions seguides. Curses, maratons, esport, st lucia...modes
i diversitat
10. Màfies sueques
11. segregació i escoles privades
12. grecs a suècia, iran i la revolució islàmica
11...a seguir completant
dit això...fins aviat!
milena
pd alguns sabies que ràpids....
(la font d'informació és el David en la majoria de casos. Per a
qulasevol reclamació
1. una ministra sueca va dimitir perquè la van pillar que havia
comprat xuxes amb la targeta ministerial? (uns 3 euros)
2. en temes de prostitució, suècia va ser un dels països on es va
començar a castigar al client en comptes de la a la prostituta. Durant
un temps, al prinicipi d'implantar aquesta llei a la portada del diari
de goteborg per excel·lència (que té l'original nom de Göteborg Post)
publicava fotos de gent que anava amb cotxe pel carrer on hi havia
prostitució, en el moment en què els clients negociaven amb les
prostitutes. Una manera dràstica d'acabar amb el problema...
3. Hi ha molts estudiants de medicina grecs que vénen a Suècia, perquè
aquí els falten metges, i perquè a grècia un cop acabada la carrera
has de fer l'especialitat, i pots tardar anys en poder-la començar. A
més, aquí a Suècia
3.a. et paguen més
3.b. treballes menys
3.c les hores que es treballen durant guardies es comptabilitzen com a
hores treballades, cosa que es tradueix en que els metges tenen quasi
3 mesos de vacances, amb la qual cosa els grecs se'n poden anar aquest
temps a casa a menjar feta com uns condemnats i a fer el que més d'un
diu, i és que " a grècia, només de vacances". Cosa que jo també he
sentit a una amiga gallega que explica un panorama molt semblant al de
"los lunes al sol" en qüestions de feina a santiago de compostela...
i tot això també ho dic perquè últimament he conegut força grecs...i
bé, he elaborat una teoria que diu que a part de confirmar el que
tothom sospitava, i és que hi ha clarament una cultura mediterrània o
sud europea que contrasta clarament amb la nòrdica...i que sí,
compleix el tòpic de riure més, parlar més, cridar més, tocar-se més
-els uns als altres, s'entén-...les converses amb sudeorupeus solen
fluir molt més que amb suecs, on molt molt sovint es dona el fenomen
"conversa fronton", consistent en tu fer una pregunta per generar
conversa i només aconseguir respostes monosil·làbiques, una rera
l'altra, fins que al final tens la sensació d'estar en un
interrogatori en què el subjecte interrogat té alguna cosa a amagar i
li fa por contradir-se.
Doncs bé...a part d'aquesta cultura mediterrània, jo diria que amb
grecs els semblants potser són més grans que els italians, un poble
que -posats a dir tòpics amb la "brocha gorda"- tenen uns certs tics
afrancesats -un poble, el francès, que, per cert, he descobert que
desperta antipatia a tota Europa-...no sé, un cert xobinisme, una
certa sobèrbia. Cosa que nosaltres clarament no tenim. De fet, es veu
que a holanda hi ha la broma que la manera de distingir un espanyol
d'un italià, tant semblants físicament, és que si porta ulleres de sol
és italià.
vaja, és una llàstima, però he de marxar a fer un altre sopar de
despedida...ara que m'estava animant. Va, perquè no sigui dit diré que
tots els belgues mengen xocolata i tots els anglesos roast-beef
fins aviat!
compromisos familiars :)
la setmana que ve tornaré per la presentació del David, aquí a
Chalmers, Göteborg, aquí a Suècia....aquí, però només per 5 dies
sembla que a barcelona fins el 21 de juny no tindré tampoc massa
temps....però després seré una dona de BArcelona, un altre cop
disposada a fer cerveses, braves, gelats i orxates, per esmorzar, a
mig matí, per dinar, per berenar, al capvespre, a la nit, a la
matinada...
Aquesta marxa en dos trams (marxar i tornar d'aquí a una setmana) té
l'avantatge que no dic adéu a goteborg, sinó un arreveure i fins demà,
cosa que enganya una mica (només una mica, però) la tristesa de la
partida que lluita per sortir...
però bé...
com sempre, m'han quedat moltes coses per explicar...però entre
barbacoes i prendre el sol se me n'ha anat el temps sense adonar-me'n.
escric uns temes dels que volia parlar per si algun dia tinc
temps....tant de bo el trobi, perquè tot i que inicialment no era per
això ara veig, rellegint el que escrivia al principi veig que em
serveix per recordar, i fa il·lusió.
1. les cues i els suecs
2. el salmó i les sueques (per qüestions d'equitat...). Menjar suec.
3. el diàleg...Attac, G8 a goteborg. Violència i dialog polis. 1 de
maig a göteborg. TEstimonis gràfics
4. el temps i els suecs...lo bogeria del sol.
5. la seguretat...soroll, etc..
6.invencions sueques: el buròcrata servicial
7. educació sueca. La baralla amb educació, l'expulsió amable
8. el treball a suècia. estrangers que hi treballen.
9. les tradicions seguides. Curses, maratons, esport, st lucia...modes
i diversitat
10. Màfies sueques
11. segregació i escoles privades
12. grecs a suècia, iran i la revolució islàmica
11...a seguir completant
dit això...fins aviat!
milena
pd alguns sabies que ràpids....
(la font d'informació és el David en la majoria de casos. Per a
qulasevol reclamació
1. una ministra sueca va dimitir perquè la van pillar que havia
comprat xuxes amb la targeta ministerial? (uns 3 euros)
2. en temes de prostitució, suècia va ser un dels països on es va
començar a castigar al client en comptes de la a la prostituta. Durant
un temps, al prinicipi d'implantar aquesta llei a la portada del diari
de goteborg per excel·lència (que té l'original nom de Göteborg Post)
publicava fotos de gent que anava amb cotxe pel carrer on hi havia
prostitució, en el moment en què els clients negociaven amb les
prostitutes. Una manera dràstica d'acabar amb el problema...
3. Hi ha molts estudiants de medicina grecs que vénen a Suècia, perquè
aquí els falten metges, i perquè a grècia un cop acabada la carrera
has de fer l'especialitat, i pots tardar anys en poder-la començar. A
més, aquí a Suècia
3.a. et paguen més
3.b. treballes menys
3.c les hores que es treballen durant guardies es comptabilitzen com a
hores treballades, cosa que es tradueix en que els metges tenen quasi
3 mesos de vacances, amb la qual cosa els grecs se'n poden anar aquest
temps a casa a menjar feta com uns condemnats i a fer el que més d'un
diu, i és que " a grècia, només de vacances". Cosa que jo també he
sentit a una amiga gallega que explica un panorama molt semblant al de
"los lunes al sol" en qüestions de feina a santiago de compostela...
i tot això també ho dic perquè últimament he conegut força grecs...i
bé, he elaborat una teoria que diu que a part de confirmar el que
tothom sospitava, i és que hi ha clarament una cultura mediterrània o
sud europea que contrasta clarament amb la nòrdica...i que sí,
compleix el tòpic de riure més, parlar més, cridar més, tocar-se més
-els uns als altres, s'entén-...les converses amb sudeorupeus solen
fluir molt més que amb suecs, on molt molt sovint es dona el fenomen
"conversa fronton", consistent en tu fer una pregunta per generar
conversa i només aconseguir respostes monosil·làbiques, una rera
l'altra, fins que al final tens la sensació d'estar en un
interrogatori en què el subjecte interrogat té alguna cosa a amagar i
li fa por contradir-se.
Doncs bé...a part d'aquesta cultura mediterrània, jo diria que amb
grecs els semblants potser són més grans que els italians, un poble
que -posats a dir tòpics amb la "brocha gorda"- tenen uns certs tics
afrancesats -un poble, el francès, que, per cert, he descobert que
desperta antipatia a tota Europa-...no sé, un cert xobinisme, una
certa sobèrbia. Cosa que nosaltres clarament no tenim. De fet, es veu
que a holanda hi ha la broma que la manera de distingir un espanyol
d'un italià, tant semblants físicament, és que si porta ulleres de sol
és italià.
vaja, és una llàstima, però he de marxar a fer un altre sopar de
despedida...ara que m'estava animant. Va, perquè no sigui dit diré que
tots els belgues mengen xocolata i tots els anglesos roast-beef
fins aviat!
dilluns, de juny 02, 2008
fa calor...
que tal si encetem una síndria què tal si me dius que m'estimes durant els següents trenta-mil demantins...com diria l'antònia...
i sí, realment, fa molta calor...
i ha fet molta calor....
dilluns, de maig 12, 2008
tack gràcies grazzie te-lu-agradeixcu nofamal-dil-ho....
com diria un bon amic...llegó la hora de agradecer...
aquests són els agraïments que hi ha al meu PFC-versió catalana...
EL primer agraïment de tots es queda especialment curt...estic corregint el PFC (aquí a Chalmers també el volen i l'he de corregir), és un exercici dolorós perquè em dóna ocasió de veure tots els errors que hi ha (petits i grans, mitjans, garrafals, faltetes...)...rellegint la versió entregada a BArcelona vaig produint sons i exclamacions de l'estil "no m'ho puc creure" -aquesta és la meva prefe- o..."merda!" o..."ostres.." i d'altres més malsonants. Hi ha alguns errors greus que són directament culpa de la word-crisi que malgrat l'ajuda de super-agus m'he menjat amb patates i que en rellegir-les han reforçat el meu bill-odi.
En fi. Que us deixo amb els agraïments...amb una certa vergonya, però estar secretament agraït a algú té poca gràcia, i, a més, la gran majoria dels que rebeu aquests mails hi sortiu d'una manera o altra mencionats...
abraçades vàries
milena
ACKNOWLEDGEMENTS
Abans de tot, agrair a Microsoft l'haver creat una eina com Microsoft Word, que ha sabut fallar en els moments claus afegint una emoció mai buscada a aquest projecte i recordant-me, constantment i amb insistència, que el futur està en el software lliure.
Dit això, queden els agraïments importants…
To Filip Jonsson, for giving me the opportunity to carry out this work at Chalmers.
To Eoin Ó Broin, co-supervisor and friend. For working on weekends to help me finish on time. for all the time he has spent correcting the same English mistakes over and over again. For his corrections, advice, patience, support, help….Thank you.
To Luis Calixto architect from Universidad de Lisboa, for his kind patience and useful answers.
A Francesc Reventós, per acceptar supervisar-me des de Barcelona i el seu ajut per qüestions importants.
A la casualitat, per haver-me permès treballar al Centre per a la Sostenibiliat i haver pogut aprendre, conèixer i formar-m'hi. A tota la gent que hi treballa i entorn (Didac, Francisco, Anna Luz, Josep, Marta, Anna Paula, Heloise, Mireia, Rosa, Fabian...) per haver facilitat directa o indirectament la meva anada a Suècia. Per resoldre'm dubtes concrets en moments concrets. Per la tasca que duen a terme.
Menció a part al Galdric, per sempre agafar-me el telèfon (i fins i tot donar-me conversa) malgrat la freqüència de les meves trucades, i per ajudar-me més del que es pensa. També agrair a l'Erika Matas i l'Anna Pagès el seu ajut i revisions en temes d'arquitectura a una enginyera en formació.
A l'Ayala i a l'Olga, per enfrontar-se per mi a la burocràcia i permetre'm entregar des de la distància.
A la gent i amics que he conegut a Göteborg, culpables que m'hagi costat tant decidir-me a tornar.
Especialment, a David Pallarès, company de despatx i de dinars de les últimes setmanes de projecte, gran suport -sense ser-ne del tot conscient, crec- durant el meu temps a Göteborg. Company –sense saber-ho cap dels dos- de camí durant molts anys...i amic que serà trobat molt a faltar mentre el síndrome de Stockholm no el deixi tornar a Barcelona.
I a la gent que ha convertit els anys a l'ETSEIB en el que han estat. A aquells professors, PAS, conserges, amics…que durant els intensos anys de carrera han fet de l'ETSEIB una segona casa i en una veritable escola en molts aspects més enllà de–i més rellevants que- l'enginyeria. I sobretot, a la Delegació d'Estudiants de l'ETSEIB (i Enginyeria Sense Fronteres), pels seus projectes, la seva gent, els meus amics. Per intentar canviar l'entorn i per haver-me canviat a mi.
A l'Agustín, per fer-me de padrí en el duel amb Microsoft, i ajudar-me a sortir-ne, sinó il•lesa, sí airosa. Pel seu suport tècnic, en general. Pel seu ajut per aguantar les envestides de Microsoft, en concret. I pel seu suport i ajut en tota la resta, sempre.
A la família, per jugar el paper de clan que tant ens agrada i enorgulleix.
I, sobretot, i sempre, i per tot, als meus pares i la meva germana, per tots aquests anys d'oportunitats i de suport per aprofitar-les.
aquests són els agraïments que hi ha al meu PFC-versió catalana...
EL primer agraïment de tots es queda especialment curt...estic corregint el PFC (aquí a Chalmers també el volen i l'he de corregir), és un exercici dolorós perquè em dóna ocasió de veure tots els errors que hi ha (petits i grans, mitjans, garrafals, faltetes...)...rellegint la versió entregada a BArcelona vaig produint sons i exclamacions de l'estil "no m'ho puc creure" -aquesta és la meva prefe- o..."merda!" o..."ostres.." i d'altres més malsonants. Hi ha alguns errors greus que són directament culpa de la word-crisi que malgrat l'ajuda de super-agus m'he menjat amb patates i que en rellegir-les han reforçat el meu bill-odi.
En fi. Que us deixo amb els agraïments...amb una certa vergonya, però estar secretament agraït a algú té poca gràcia, i, a més, la gran majoria dels que rebeu aquests mails hi sortiu d'una manera o altra mencionats...
abraçades vàries
milena
ACKNOWLEDGEMENTS
Abans de tot, agrair a Microsoft l'haver creat una eina com Microsoft Word, que ha sabut fallar en els moments claus afegint una emoció mai buscada a aquest projecte i recordant-me, constantment i amb insistència, que el futur està en el software lliure.
Dit això, queden els agraïments importants…
To Filip Jonsson, for giving me the opportunity to carry out this work at Chalmers.
To Eoin Ó Broin, co-supervisor and friend. For working on weekends to help me finish on time. for all the time he has spent correcting the same English mistakes over and over again. For his corrections, advice, patience, support, help….Thank you.
To Luis Calixto architect from Universidad de Lisboa, for his kind patience and useful answers.
A Francesc Reventós, per acceptar supervisar-me des de Barcelona i el seu ajut per qüestions importants.
A la casualitat, per haver-me permès treballar al Centre per a la Sostenibiliat i haver pogut aprendre, conèixer i formar-m'hi. A tota la gent que hi treballa i entorn (Didac, Francisco, Anna Luz, Josep, Marta, Anna Paula, Heloise, Mireia, Rosa, Fabian...) per haver facilitat directa o indirectament la meva anada a Suècia. Per resoldre'm dubtes concrets en moments concrets. Per la tasca que duen a terme.
Menció a part al Galdric, per sempre agafar-me el telèfon (i fins i tot donar-me conversa) malgrat la freqüència de les meves trucades, i per ajudar-me més del que es pensa. També agrair a l'Erika Matas i l'Anna Pagès el seu ajut i revisions en temes d'arquitectura a una enginyera en formació.
A l'Ayala i a l'Olga, per enfrontar-se per mi a la burocràcia i permetre'm entregar des de la distància.
A la gent i amics que he conegut a Göteborg, culpables que m'hagi costat tant decidir-me a tornar.
Especialment, a David Pallarès, company de despatx i de dinars de les últimes setmanes de projecte, gran suport -sense ser-ne del tot conscient, crec- durant el meu temps a Göteborg. Company –sense saber-ho cap dels dos- de camí durant molts anys...i amic que serà trobat molt a faltar mentre el síndrome de Stockholm no el deixi tornar a Barcelona.
I a la gent que ha convertit els anys a l'ETSEIB en el que han estat. A aquells professors, PAS, conserges, amics…que durant els intensos anys de carrera han fet de l'ETSEIB una segona casa i en una veritable escola en molts aspects més enllà de–i més rellevants que- l'enginyeria. I sobretot, a la Delegació d'Estudiants de l'ETSEIB (i Enginyeria Sense Fronteres), pels seus projectes, la seva gent, els meus amics. Per intentar canviar l'entorn i per haver-me canviat a mi.
A l'Agustín, per fer-me de padrí en el duel amb Microsoft, i ajudar-me a sortir-ne, sinó il•lesa, sí airosa. Pel seu suport tècnic, en general. Pel seu ajut per aguantar les envestides de Microsoft, en concret. I pel seu suport i ajut en tota la resta, sempre.
A la família, per jugar el paper de clan que tant ens agrada i enorgulleix.
I, sobretot, i sempre, i per tot, als meus pares i la meva germana, per tots aquests anys d'oportunitats i de suport per aprofitar-les.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
