dilluns, de maig 08, 2006

tuto o muerte/un tuto de muerte

El dilluns després de la festa, la Marta, amb el seu entusiasme, savoir-faire i capacitat de treballar habitual va anar apagant tots els focs que s'havien encès amb els extintors i altres...(les metàfores sempre donen vidilla)
Hi va haver, però, moments dignes d'entrar en el "top malrolloss"
Ens van trucar de direcció preguntant si en sabíem alguna cosa d'un noi que s'havia quedat tancat a un lavabo (o no l'havien deixat sortit) on havien buidat un extintor i semblava que estava ingressat per intoxicació, no se'n sabia la gravetat...
Al final sembla que el professor que ho havia vist havia confós la intoxicació etílica -motiu pel qual el noi estava al lavabo- amb intoxicació d'extintor -motiu pel qual va haver de sortir del mateix-...el que no acabo de veure és amb què devia confondre això d'estar ingressat...potser va dir enyesat?
Costava de quadrar...per on havia entrat l'ambulància? o per on havia sortit el noi? NO podia ser que no ens n'haguéssim assabentat, però fins que els raonaments no es van imposar i es veia que no es rebien notícies, vam passar -tots, crec- una mala estona, perquè és inevitable pensar en el "i si...", frase que mai no acabes per por.

Sembla que la calma retorna al nostre llogarret de la Diagonal...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bah! Si no va haver bronca al final amb ambulancia inclosa, destroça de totes (una per una!) les rajoles d'un lavabo, llençament de taules d'examens des de la planta 4, incendi del carro dels diaris,... no es pot parlar de festa conflictiva.

La resta, ganes de figurar...

milena ha dit...

mikel? Mauri?...Mauri, crec. Ja hi som amb el "a la meva època sí que patíem de veritat"...el que tu potser no saps és que el que he escrit al blog és només una part...he omès, per por de ferir sensibilitats, els detalls més escabrosos (les rajoles del lavabo estan intactes, és cert, però algun desaprensiu ha arrencat tots, TOTS, els fulls on posa "estan prohibits els jocs d'atzar a tot el recinte de l'ETSEIB". Posa els pèls de punta saber que vam estar bevent cervesa colze amb colze amb algú capaç de fer una cosa així)

O sigui que no em parlis de festes xungues, que no en tens ni idea del que és passar por de veritat

Bernat Agullo ha dit...

pero com, aquest any no hi havia xungos amb cascos de moto?
vinga hombre aixo es una festa de parvulari!
ah -- i a veure quan implementeu el concurs de kancho (pregunteu a dani/mireia per detalls)

Mikel Rius ha dit...

Sens dubte, ja no es fan festes com abans...

milena ha dit...

sort que el txesco i el marçal han sabut estar a l'alçada, perquè a mi tanta nostàlgia transformada en bilis em remou les entranyes...
Si ja sou així poc abans dels 40, no vull ni imaginar-me com sereu quan en tingueu 80

Anònim ha dit...

ei!!! que jo no he estat el del comentari, milena!!
jo m'ho vaig passar de puta mare, només em va posar la por en el cos el tiu que va sortir de la barra a menjar-se l'espavilat que li va tirar la birra a la cara...
la resta molt divertit! els comentaris casposos en realitat son envejosos!!
a veure si ens trobem per fer una birra tranquilament!
a cuidarsus