momo i el temps

en primer lloc....Bolívia ha nacionalitzat els recursos energètics! Que fort. Les empreses petrolieres tenen 180 dies per adaptar-se...A veure. A veure què fan. M'extranyaria tant que es retirin així com així. Però i si....i si funcionés?
És una notícia que fa tanta il·lusió com por; bé, més aviat, és d'aquelles coses que fan una por il·lusionadora, que et fan estar de bon humor, però amb els dits creuats, i pensant...siusplau, que vagi bé.
Doncs això, siuplau, que vagi bé.

Del que volia parlar, abans de veure això, però era de MOMO, un llibre del Michael Ende (la Historia Interminable) que havia llegit a 5è d'EGB a l'escola, i que em va agradar molt.
L'argument és que hi ha uns homes grisos, tots iguals, que viuen del temps de la gent; els fan una visita i els convencen que han d'estalviar temps... a la llarga la gent s'oblida d'aquesta visita, només es queda amb la idea d'estalviar temps i a poc a poc la gent va deixant de tenir temps per qualsevol cosa que no sigui productiva...ni els amics, ni els fills, ni jugar, ni ser feliços...es perd el plaer de parlar, d'imaginar, de jugar.
la grisor es va apoderant de tot.

La reflexió és evident....però és molt bonic...i el pitjor de tot és que hi havia moments de dubte: i si a mi també m'han visitat?
Suposo que coicidint amb les meves 3 setmanes de vacances, empalmant setmana santa, campus basquet, dies a casa, operació, dies embenada..i, sobretot, haver de caminar lentament, i no poder córrer per agafar l'autobús, no sé, és com si donés una nova prespectiva....amb més calma. (llevar-me quan vulgui i no anar a classe segur que hi han tingut alguna cosa a veure)

Segurament d'aquí a dos dies tornaré a l'estress característic, com a mínim, de la meva vida....no per ganes, sinó perquè si no ho he sabut evitar en 24 anys, no crec que ara en sigui capaç...però l'intent hi serà.

Hare-krishna-Milena