el infienno en forma de festa

divendres va ser la festa de l'escola...Balanç:
tot alcohol i 54 barrils de cervesa venuts, 4 o 5 extintors oberts (amb la merderada corresponent), vidre planta 0 trencat, vidre planta 8 trencat, carret de la neteja trencat a la planta 2, mecanisme d'obertura porta del pàrking trencat ...unes quantes baralles, sembla que un de seguretat va acabat amb una luxació o semblant, i el mauri va fer de casc blau en alguna altra de les que hi va haver...
Nosaltres, cremats. No sabem ben bé perquè però molts vam estar tota les festa pensant en quin agovio en comptes de gaudint-ne...jo només vaig desconnectar durant el concert del nardi, i l'última mitja hora de festa....
érem pocs? mal organitzats? massa gent per allà? els problemes tècnics tampoc van ajudar, els ploms de la xurreria no paraven de saltar, es va fondre el focus del tickets, se'n va anar la llum de l'escenari una estona....a la barra hi va estar molta estona gent que ningú no coneixia de res, que convidaven a qualsevol que els ho demanés 2 cops fins que els vam fer fora, cosa que no els va sentar gens bé...
no queda clar perquè, però el sentiment de "esta fiesta és un infienno" va ser comú a molta gent...
jo per primer cop vaig pensar que preferiria només estar per allà parlant amb els amics que organitzant...potser perquè cada cop tinc més amics que estan fora de la barra?
i fins i tot hi ha crisis vocacionals....perquè fer la festa?
El Raul es preguntava, veient el concurs de birres que ell presentava, "a això dedico jo el meu voluntariat? A que un grup de joves beguin cervesa barata?". S'ha de dir que últimament el Raul està bastant místic, però tot i que és una simplificació extrema, està bé com a reflexió...potser de la resposta en poden sortir els motius reals per fer-la...
S'ha de dir, però, que el Raul va tenir un inici esplèndid de presentació de concursos...."camarero, camarero...una de champiñones..." "champiñooones, champiñoooones, oe, oe, oe".
I un cop tothom havia corejat la cançó dels campeones, campeones....va fer un petit discurs de "està molt bé que celebrem que el barça és campeó, però hauríem de sortir al carrer per més coses"..."aquesta setmana s'ha celebrat l'altre fòrum, una iniciativa de la delegació, ESf, AEP...felicitar als organitzadors, i col·laboradors..."
Jo crec que la gent no ho va saber apreciar, però felicitats

La rallada també ve de les destrosses dins l'escola....em posa de mala llet que hi hagi gent tan imbècil que només sàpiga passar-s'ho bé així...jo (serà la Marta, però ho sento com a propi) m'he de menjar marrons perquè una colla de gilipolles covards i de vida trista es sentin rebels fent a casa dels altres el que mai farien a la pròpia? jo he de fer esforços per aquesta gent?

crec que el Perquè sempre és més important que el Què...si les destrosses anessin acompanyades de motius (destrossem l'edifici, a veure si comencen les obres....o buidem els extintors per recordar que cada any es cremen milions d'hectàrees i es perden espècies úniques....) em podria plantejar si ho comparteixo o no, però saber que són perquè sí, per passar-s'ho bé, m'omple de menyspreu i ràbia.

i tot això ho pagarà l'escola?... en total, més de mig milio de pessetes (extintors, més equips neteja, més vidres, més seguretat...) de diners de l'escola, de la universitat...públics.

en fi, també hi va haver moments bons....però aquests mai s'escriuen, no?