intentaré no caure en el dogmatisme, però no asseguro aconseguir-ho
Fa temps que en un moment o altre vaig pensant en els diferents rols masculí/femení. Ja no dels casos extrems de goril·les sense cervell i pàmfiles sense remei, sinó en entorns on se suposa que el tema està més normalitzat, i les relacions són més de tu a tu que d'home-dona.
Parlant d'això amb una amiga em va dir una cosa que vaig trobar molt forta: els barrufets.
Hi ha el barrufet dormilega, el barrufet aprenent, el barrufet vanitós...(podria ser que ho confongués amb els 7 nans)...cada barrufet té el seu tret característic, excepte la barrufeta, que simplement és la barrufeta.
Crec que en versió simplista, blava, i de gent que viu en cases de bolets, és un petit reflex del que passa de vegades, com si la noia amb ser noia en tingués prou, mentre que els nois tinguin més interessos...
Que quedi clar que això no vol dir que no hi hagi homes/nois/nens insuportablement grisos i vitalment avorrits.L'Agnès m'ho va recordar, recordant-me l'ingenierus típicus que corre per l'escola. Ni tampoc no vol dir que no hi hagi dones/noies/nenes apassionanants i interessants.
Com a generalització que és té una infinitat d'excepcions, per sort. PErò m'he trobat prous cops amb aquesta sensació com per creure que la mereix, la generalització.
El que està clar, també, és que si no esteu d'acord amb mi és perquè no m'enteneu.
AIxò sí: al creador dels barrufets. Moltes gràcies per perpetuar l'esquema patriarcal que ens ha oprimit durants segles. I ara no em vinguis amb l'excusa que als anys 30 quan te'ls vas inventar no es parlava d'aquests temes, perquè tampoc no es parlava de bolets i bé que hi viuen.
Feixista! Masclista! Opressor!
A cada porc el seu sant martí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
...jo ja saps que defens la pràctica dels xinos: Si sé que ha de ser dona, abortaré!
No suportaria tenir una dona (amb tot això que has explicat que comporta) a la família.
:-)
Abans de parlar informeu-vos!!! (i encara rajareu més...)
entreu a http://www.geocities.com/barrufetsweb/2creavid.htm
us deixo alguna perla
--La barrufeta és creada per en Gargamel, en el primer dels capítols que analitzem de la sèrie de dibuixos. En un estudi per trobar el punt feble dels barrufets, el bruixot, fart de fracassar en els seus incomptables intents per capturar tots els barrufets, s'adona que "són petits, però tenen un gran cor". Això el porta a crear una barrufeta "bella però maquiabèlica"---
Ai, Mile, és veritat... hi ha cada tio tan superficial i barroer i... insensible a la uni!!! Ara, que també n'hi ha cada un que té un cul... i per cert, l'altre dia vaig veure a aquell que ens hi fa anar (ja saps qui vull dir) amb un cotxàs... mmmmm... diria que era un audi... ooohhh... m'encanta! Tia, però saps què? Anava amb una pava!! Sí, nena, sí... però si vols que et digui la veritat, no era gens mona, tu i jo som molt més guapes, amb diferència, i no ho dic per enveja, ni molt menys... i la vaig veure com així pujada de fums. Vaja, una imbècil, segur.
Bé, Mile, que me n'alegro molt d'aixo que fas d'escriure un blog. I m'ha agradat molt el teu últim post, segueix així i lluita per treure aquest estereotip que tenen de nosaltres que no m'explico d'on el treuen...
se m'ha acumulat la feina.
1. Cata, aquest post era clarament un guinyu cap a tu...sabia que hi tindries alguna cosa a dir ;)
2. Sobre la barrufeta bella però maquiavèlica creada per distreure els homes només se m'acudeix que ja els està bé, per tontos...el que no queda clar és si la barrufeta també va ser creada amb una costella de barrufet..
3. Agnès: lo de l'audi és veritat? Saps si era robat?
de cara a casar-m'hi i que em mantingui, em semblaria molt millor que l'hagués robat...si és seu, a aquesta edat, segurament li hauran pagat els pares, cosa que em dóna poca informació de com és ell; com a molt, una tendència a dilapidar la fortuna heredada estúpidament. Ara bé, si l'ha robat és que és un tio espavilat...són aquests els que ens interessen, agnès, no et confonguis, perquè et donin el que vols...joies, perles, diamants, fama...en fi, aquestes coses que només les dones valorem
Publica un comentari a l'entrada