il·lega-il·legalització

Hi ha una campanya a internete de recollida de firmes per la il·legalització del PP.
https://www.firmasonline.com/1Firmas/camp1.asp?C=173
Trobo que es queden una mica curts en els motius pels quals es demana, però bé, elque importa és uqe és per una causa noble.
L'humor ens farà lliures...

visites d'altres terres

no vull ser jo qui aixequi la llebre...però sembla que hi ha algú que normalment viu en un país que escriuen amb jeroglífics, mengen sushi, i es saluden abaixant el cap que corre per aquí...(mai m'ha agradat caure en els tòpics)
no us puc avançar més, però això és un missatge pel viatger: si en menys de 72 hores no t'he vist faré públic el teu nom.

per cert, avui hi ha festa a arquitectura

Sense-Crossing

Ja no porto la bena...ja puc començar a doblegar el genoll; amb compte, però avui l'he aconseguit girar 90 graus...confio en menys d'una setmana arribar als 360....i en un parell de setmanes estar fent molinets de vent amb la cama esquerra...però això no ho asseguro.
Ara que començava a dominar l'art del crossing!

bé, aprofito per fer difusió...difusió és la paraula? si de moment ningú no sap que tinc el blog...potser és el moment de descobrir la meva doble vida i reconèixer que jo també tinc un blog...fins ara podia anar fent, però recomanar una pel·lícula en un lloc que només llegeixo jo em sembla que és portar-ho massa lluny. El següent pas quin serà? escriure'm comentaris jo mateixa? això ho he d'aturar.

En fi, la pel·lícula és un documental sobre endesa en terra mapuche, fet per algú amb qui tinc una relació de desconeixença total, però la tieta-àvia del qual és amiga de la meva mare. Com veieu, les referències del director no podrien ser més sòlides; però el documental sí que me l'ha recomanat gent més propera. Queda dit.

Bé....crec que em llançaré al buit i destaparé el meu secret des de fa 4 dies. Si no rebeu cap mail meu és que no ho he fet, i, per tant, no esteu llegint això.

St. Jordi de Somni

meravellós....les roses, els llibres, la gent pel carrer...passejar per les rambles, sentit l'escalfor humana...els rajos de sol acariciant-te amb suavitat el rostre, mentre un pètal vermell cau dolçament...
va, home!.... amb les mans ja adolorides pels 500m que he caminat entre ahir i avui amb crosses, he optat per quedar-me a casa...per sort hem anat a dinar fora amb la família per celebrar l'aniversari de ma mare; sempre ho hem celebrat a casa, però era una bona excusa per treure'm a que em toqui l'aire...ni que fos anant-hi amb cotxe. Anar a un restaurant amb cotxe sembla que sigui més legítim que anar a passejar amb cotxe; realment, quin greu no haver pogut passejar...
si com a mínim lloguessin papa-mòbils....

l'anestessista insensible o el principi del blog

el perquè....el perquè de tot plegat és perqè sestic a casa amb crosses, perquè mai havia estat conscient de fins a quin punt portar crosses és una MERDA; de fins a quin punt et limita, de fins a quin punt fer 100 m es converteix en un suplici, de fins a quin punt de cop et ve de gust córrer, saltar, ballar, sortir...de fins a quin punt acabes escribint un blog, quan pensaves que potser no era el moment, que ja vindria (que ja sentiria la crida del blog com mowgly va sentir la crida de la selva, o ferran adrià de les deconstruccions de verdures...)
pensava que algun dia en tindria ganes....aquest dia es va començar a gestar el dimarts, quan un senyor amb cara sèria em deia, abans de posar-me l'epidoral per entrar a quiròfan, que no patís, que el que potser havia sentit a dir que l'epidoral et pot deixar paralítica era mentida....no li retrec, els anestessistes no es llicencien en psicologia: la seva feina era adormir-me cintura en avall, i això ho va fer....que just abans d'entrar al quiròfan intercanviés 15 paraules amb mi, amb un 100% de desencert, em sembla secundari. Clar que no sé què en pensaria d'una hostessa de vol que mentre els passatgers entren a l'avió els vagi dient: no es preocupin, no es preocupin, que lo de "viven" no és freqüent.

En tot cas, a l'anestessista insensible li dec molt....Aquell va ser el principi de la fi del meu tros de menisc alliberat, que corria lliure des de feia pocs mesos, lliure de la resta de menisc....i aquell moment també va ser l'inici d'uns dies que m'han obert els ulls: a partir d'ara quan vegi algú amb crosses que somriu aniré corrent a preguntar-li: "COM HO FAS???", quan vegi algú amb la cama trencada que sembla feliç no dubtaré en fer una reverència i besar el terra que trepitgi....
I us demano, amics, que feu el mateix

1,2,3..sí, sí...provant, provant

tot fent proves.....
em resistia a escriure un blog....en part per timidesa, crec. Una cosa és compartir els teus pensaments amb el que tens al teu costat, i l'altra penjar-ho a la web perquè tot quisqui ho vegi....és com despullar-te.I ho vull fer?
clar que el grau de despullament és a gust de cadascú...i el blog pot ser simplement un lloc per anar escribint...ara que no tinc fulloneros per escriure, potser necessito algun substitut....

Està clar que internet no aïlla, no? Jo crec que sí que ens deu convertir una mica més analfabets emocionals, i que amb la seguretat que et dóna una pantalla i la possibilitat de pensar-nos les coses 2 i 3 cops abans de dir-les, es deu perdre espontaneitat...però és obvi que ens permet sentir-nos aprop de gent que està a l'altra punta del món...i gent que no està tan lluny però que potser en l'era pre-internete no hi mantindries el contacte, per entorns diferents, per timidesa, perquè no...
(cosa que amb les cartes, evidentment, no passava. Per més romàntic que sigui, escriure cartes a mà és un conyàs, no ens enganyem. I de ben segur que Romeo i Julieta, per més que ara des de la distància sembli que estaven contents de poder-se deixar notes furtivament, haguessin estat encantats de tenir messenger...)
bé, aquí ho deixo...
de moment és un blog només per mi....el continuaré?
ara que he començat a escriure me n'han agafat ganes...
però, per altra banda, no m'agradaria que es convertís en una obligació més... internet ens acosta a la gent, però també, massa fàcilment, acaba xuclant temps i temps de la resta d'àmbits....
continuarà?
ja veurem
salut!