FA 15 dies vaig anar a veure una pel·lícula que es diu y tu qué sabes....bàsicament és un documental, amb una història de per mig -totalment secundària-, sobre què és la realitat, la nostra manera d'entrar-hi en contacte.... no ho sabria explicar, en part perquè tracta molts temes diferents, però també perquè hi vaig anar havent sortit el dia anteiror, i tenia el cap que se me n'anava tres quarts de quinze cada dos per tres. (3 i 3 i 3 fan 9, 9 i 3 fan 12, 12 i 13 25, etc, etc)
Alguna cosa, però, em va quedar. Per exemple, que les nostres cèl·lules tenen uns receptors per cada substància; aquests receptors, quan ens habituem a prendre alguna droga, es tornen més petits, la cèl·lula d'alguna manera s'immunitza. És per això que quan es pren alguna droga has d'anar pujant la dosi per obtenir el mateix nivell de plaer.
Segons la pel·lícula, passa el mateix amb les drogues pròpies. Totes les emocions/actituds són una o altra substància química, fabricada a l'hipotàlem: felicitat,victimisme, luxúria, optimisme...i de la mateixa manera com podem ser addictes a una droga externa, també ens tornem addictes a les drogues que nosaltres mateixos produim. És per això que ens trobem repetint els mateixos errors un i altre cop, i que sempre tenim una actitud o una altra davant de les coses...
Per tant, entenc que quan un està molt cansat i ho veu tot negre, és que l'hipotàlem s'ha posat a produir substàncies que t'ho fan veure així...en el meu cas està clar que quan estic molt cansada l'hipotàlem treballa a tota màquina...És bo saber-ho, així, el proper cop que tingui un dia baix, diré "perdoneu-me, és que avui tinc l'hipotàlem tonto", i em retiraré...
Per més referències, aneu-la a veure,que us ho explicaran més i millor.
diumenge, de maig 28, 2006
divendres, de maig 26, 2006
McFelicitat
trencaré el meu silenci per recordar el que tothom sap: avui és l'aniversari de na Macarena.Macarena, tens sort, els 27 són una molt bona edat. Ja has deixat enrera l'acné juvenil, les primeres arrugues tansols s'insinuen, ja no tens el dubte de si et fan descompte o no per tenir carnet jove, la gent comença a dubtar si tractar-te de tu o de vostè....a aquesta edat, Gauss ja havia descobert la llei de la relativitat (tot i que va deixar que el mèrit se l'endugués Einstein) i Edison ja havia inventat 1200 objectes relacionats amb l'electricitat (segons diu el llibre de tecnologia elèctrica, i un episodi dels Simpson, que segurament es van inspirar en susodichu llibre).
Així que, Macarena, tens sort...encara tens 3 anys per fer tot això!
no tinc res més a dir...qualsevol altra cosa seria frivolitzar amb un tema tan important.
(la foto: he buscat aniversari, cumpleaños i birthday al google...de totes les imatges vistes, aquesta supera, amb escreix, qualsevol espectativa de cosa absurda)
dilluns, de maig 22, 2006
procrastinar
Procrastinate: és una paraula en anglès que sempre he trobat brutal. I ara es veu que també existeix en castellà. Increïble. Sublim. Corprenedor.
Procrastinar: és el que estic fent ara. Quan has de fer coses i les vas postposant. I postposant. Ara, per exemple, podria fer un dels 2 treballs que he de fer, o estudiar, o fer el sopar...però no, estic escribint el blog. "Milena está procrastinando", podría posar el diccionari. Desconcec si en català també existeix. Espero que sí: no podria suportar que la nostra llengua tingués una mancança d'aquestes dimensions.
Un parell d'anècdotes que fa dies que em passen pel cap:
1. Indignació. Fàstic i ràbia quan a Antena 3 vaig veure que marinador: ciudad de vacaciones obria una oficina a Xina, buscant mercat Marinador em fa bullir la sang. Doblement ràbia perquè Antena 3 li faci publicitat (que no em sorprengui no vol dir que no em faci bullir la sang igualment) Que obrin una oficina a Xina és realment el de menys. És l'existència d'una cosa d'aquestes dimensions, uns fills de puta forrant-se a costa de destrossar la costa i vendre un món hortera amb l'etiqueta de glamour mentre ells es dediquen a especular i tractar la gent de titelles que es traguen tot el que se'ls dóna. El pitjor de tot és que acabaran venent tots els pisos....oi?
2. Ho sabia! La famosa frase feta " el saber no ocupa lugar" a mi sempre m'ha fet tuf de mentida. DOncs ho he confirmat!! CAda cop que aprenem alguna cosa les estructures neuronals es recol·loquen, se'n formen de noves, etc...Per això quan som petits aprenem tan ràpidament, perquè tenim el cap "buit", les estructures es formen amb facilitat, i són àgils...però a mesura que ens fem grans i anem acumulant records, cada cop costa més gestionar tot aquest volum d'informació...si les neurones s'han de recol·locar, costa molt més, etc...de la mateixa manera que posar un llibre en una biblioteca buida és infinitament més fàcil que posar-lo en una on hagis de moure uns quants llibres per fer-li lloc.
O sigui que oju-al-tantu!! Quan mirem pel·lícules de merda, quan estudiem assignatures de merda, quan llegim notícies de merda...estem ocupant lloc que en algun moment podríem necessitar, perquè mai els oblides del tot. Estigueu a l'aguait. Els ocupadors innecessaris d'espai estan en qualsevol racó.
Aquest blog n´és un. Hahahaha....hahahha.....(quina deu ser l'onomatopeia del riure malèfic?)
Procrastinar: és el que estic fent ara. Quan has de fer coses i les vas postposant. I postposant. Ara, per exemple, podria fer un dels 2 treballs que he de fer, o estudiar, o fer el sopar...però no, estic escribint el blog. "Milena está procrastinando", podría posar el diccionari. Desconcec si en català també existeix. Espero que sí: no podria suportar que la nostra llengua tingués una mancança d'aquestes dimensions.
Un parell d'anècdotes que fa dies que em passen pel cap:
1. Indignació. Fàstic i ràbia quan a Antena 3 vaig veure que marinador: ciudad de vacaciones obria una oficina a Xina, buscant mercat Marinador em fa bullir la sang. Doblement ràbia perquè Antena 3 li faci publicitat (que no em sorprengui no vol dir que no em faci bullir la sang igualment) Que obrin una oficina a Xina és realment el de menys. És l'existència d'una cosa d'aquestes dimensions, uns fills de puta forrant-se a costa de destrossar la costa i vendre un món hortera amb l'etiqueta de glamour mentre ells es dediquen a especular i tractar la gent de titelles que es traguen tot el que se'ls dóna. El pitjor de tot és que acabaran venent tots els pisos....oi?
2. Ho sabia! La famosa frase feta " el saber no ocupa lugar" a mi sempre m'ha fet tuf de mentida. DOncs ho he confirmat!! CAda cop que aprenem alguna cosa les estructures neuronals es recol·loquen, se'n formen de noves, etc...Per això quan som petits aprenem tan ràpidament, perquè tenim el cap "buit", les estructures es formen amb facilitat, i són àgils...però a mesura que ens fem grans i anem acumulant records, cada cop costa més gestionar tot aquest volum d'informació...si les neurones s'han de recol·locar, costa molt més, etc...de la mateixa manera que posar un llibre en una biblioteca buida és infinitament més fàcil que posar-lo en una on hagis de moure uns quants llibres per fer-li lloc.
O sigui que oju-al-tantu!! Quan mirem pel·lícules de merda, quan estudiem assignatures de merda, quan llegim notícies de merda...estem ocupant lloc que en algun moment podríem necessitar, perquè mai els oblides del tot. Estigueu a l'aguait. Els ocupadors innecessaris d'espai estan en qualsevol racó.
Aquest blog n´és un. Hahahaha....hahahha.....(quina deu ser l'onomatopeia del riure malèfic?)
diumenge, de maig 21, 2006
la Mola mola
m'estic llegitn un llibre molt divertit; és d'allò més ocurrent. PEr exemple, en un paràgraf diu coses com "los conductores eléctricos contituyen una parta del equipo eléctrico que está permanentemente en tensión (...). Se puede hacer una clasificación de los conductores en función de sus características más importantes---"
Es diu Tecnología Eléctrica i si no us l'heu llegit, us el recomano.
Només vaig pel capítol 2, però és d'aquells que t'enganxen des del primer moment.
Com que d'aquí a un mes me l'hauria d'haver acabat, si algú volgués que li passi, ja sabeu
L'altre dia vaig tenir la fatídica visió que tard o d'hora arriba: d'aquí a un mes hauré fet 4 exàmens. Hmmm....Bé, això ho vaig veure fa uns dies, o sigui que ja estic a punt d'arribar als 5.
Però creieu que això em va fer perdre la calma i posar-me a estudiar com una histèrica??!! NO!!
He sabut mantenir el cap fred. Res d'histerismes. Res de preocupacions. Res d'estudiar.
Avui, com qui no vol la cosa, me n'he anat amb tota la família a fer el dominguero de cap a peus, a pujar la Mola, muntanyeta prop de Terrassa. El Clan Ràfols al complet, pujar, dinar a dalt, baixar, tot fent festa i xerinola...Tot el dia, entre una cosa i altra...
Tard o d'hora, però, suposo que s'imposarà la immediatesa i m'hauré de submergir en l'apassionant món de l'electricitat...que de fet, si que pot ser interessant, però que començo a pensar que se'm dóna francament malament (pels 3 cops que he fet electrotècnia, i per la velocitat a la que avanço amb el llibre de tecnologia elèctrica. Si algú em veiés llegir-me'l, tant lentament com ho faig, es pensaria que l'estic intentant memoritzar per poder-lo recitar com si es tractés d'una poesia)
El que més mandra em fa dels exàmens, però, no és haver d'estudiar, sinó que tantes hores asseguda sense fer res més a mi sempre m'acaben transtocant i provocant tot tipus de desequilibris emocionals.
en fi, qui no té un all té una ceba, qui no té un nap, té una col, i qui no es consola és perquè no vol.
salut!
Es diu Tecnología Eléctrica i si no us l'heu llegit, us el recomano.
Només vaig pel capítol 2, però és d'aquells que t'enganxen des del primer moment.
Com que d'aquí a un mes me l'hauria d'haver acabat, si algú volgués que li passi, ja sabeu
L'altre dia vaig tenir la fatídica visió que tard o d'hora arriba: d'aquí a un mes hauré fet 4 exàmens. Hmmm....Bé, això ho vaig veure fa uns dies, o sigui que ja estic a punt d'arribar als 5.
Però creieu que això em va fer perdre la calma i posar-me a estudiar com una histèrica??!! NO!!
He sabut mantenir el cap fred. Res d'histerismes. Res de preocupacions. Res d'estudiar.
Avui, com qui no vol la cosa, me n'he anat amb tota la família a fer el dominguero de cap a peus, a pujar la Mola, muntanyeta prop de Terrassa. El Clan Ràfols al complet, pujar, dinar a dalt, baixar, tot fent festa i xerinola...Tot el dia, entre una cosa i altra...
Tard o d'hora, però, suposo que s'imposarà la immediatesa i m'hauré de submergir en l'apassionant món de l'electricitat...que de fet, si que pot ser interessant, però que començo a pensar que se'm dóna francament malament (pels 3 cops que he fet electrotècnia, i per la velocitat a la que avanço amb el llibre de tecnologia elèctrica. Si algú em veiés llegir-me'l, tant lentament com ho faig, es pensaria que l'estic intentant memoritzar per poder-lo recitar com si es tractés d'una poesia)
El que més mandra em fa dels exàmens, però, no és haver d'estudiar, sinó que tantes hores asseguda sense fer res més a mi sempre m'acaben transtocant i provocant tot tipus de desequilibris emocionals.
en fi, qui no té un all té una ceba, qui no té un nap, té una col, i qui no es consola és perquè no vol.
salut!
dijous, de maig 18, 2006
si no m'explico....
marçal m'ha comentat que no ha entès res del post anterior...
resumint: vam dir de fer reunió a l'hora de dinar i el del fòrum d'empreses ens va respondre que fer la reunió dinant, i havent de parlar amb la boca plena no li semblava ÈTIC...a partir d'aquí, em "remeteixo" al meu post anterior
salute
resumint: vam dir de fer reunió a l'hora de dinar i el del fòrum d'empreses ens va respondre que fer la reunió dinant, i havent de parlar amb la boca plena no li semblava ÈTIC...a partir d'aquí, em "remeteixo" al meu post anterior
salute
la Mala educación
Estem pendents d'una reunió amb una associació de l'escola, de la qual no en puc dir el nom per no posar-me en problemes, (només puc dir que un cop a l'any organitzen un forum d'empreses) Sembla que estan molestos perquè en un tríptic de "l'altre", forum alternatiu, etc...es deia alguna cosa que els va molestar. Reclamen des de fa temps una reunió delegació-direcció-ells etc...
Se'ls va proposar que vinguessin un dia a dinar i en parléssim, però amb qui vam parlar va dir que reunir-nos a l'hora de dinar, havent de parlar amb la boca plena, no li semblava "ètic".
La Marina,becària de "l'altre" (o, més aviat, la "haselotodo") es va veure obligada a explicar la diferència entre bona educació i ètica, i el possible funcionament d'una reunió d'aquestes característiques sense atemptar contra el sentit de la bona educació que, sembla, tenen tant desenvolupat: mentre els altres parlen tu menges, i a l'inrevés. És una llàstima, jo els hagués explicat que durant les reunions ens dediquem a menjar natilles i dir pamplona amb la boca plena compulsivament...i, a poder ser, a menys de 10cm de la cara dels altres.
El més aclaridor de tot plegat, però, és aquesta confusió entre ètica i bona educació...potser quan ve EADS al fòrum d'empreses es pensen que és una empresa maleducada, cosa que, efectivament, no és tant greu...Tinc clar que podria ser molt amiga d'algú amb una falta total d'educació, però no d'algú amb una falta total d'ètica.
Com diu l'agustin, "no atribuyas a la mala fe lo que puedas atribuir a la incomptencia" (ara ho diria en català, suposo ;) )...tants anys rajant del fòrum perquè ara resulti que, en comptes de rajar, havíem de fer pedagogia.
Realment, com deia l'intel·lectual Jesús Vázquez quan jo era petita, Hablando se entiende la vasca (basca?)
Se'ls va proposar que vinguessin un dia a dinar i en parléssim, però amb qui vam parlar va dir que reunir-nos a l'hora de dinar, havent de parlar amb la boca plena, no li semblava "ètic".
La Marina,becària de "l'altre" (o, més aviat, la "haselotodo") es va veure obligada a explicar la diferència entre bona educació i ètica, i el possible funcionament d'una reunió d'aquestes característiques sense atemptar contra el sentit de la bona educació que, sembla, tenen tant desenvolupat: mentre els altres parlen tu menges, i a l'inrevés. És una llàstima, jo els hagués explicat que durant les reunions ens dediquem a menjar natilles i dir pamplona amb la boca plena compulsivament...i, a poder ser, a menys de 10cm de la cara dels altres.
El més aclaridor de tot plegat, però, és aquesta confusió entre ètica i bona educació...potser quan ve EADS al fòrum d'empreses es pensen que és una empresa maleducada, cosa que, efectivament, no és tant greu...Tinc clar que podria ser molt amiga d'algú amb una falta total d'educació, però no d'algú amb una falta total d'ètica.
Com diu l'agustin, "no atribuyas a la mala fe lo que puedas atribuir a la incomptencia" (ara ho diria en català, suposo ;) )...tants anys rajant del fòrum perquè ara resulti que, en comptes de rajar, havíem de fer pedagogia.
Realment, com deia l'intel·lectual Jesús Vázquez quan jo era petita, Hablando se entiende la vasca (basca?)
diumenge, de maig 14, 2006
barrufa
intentaré no caure en el dogmatisme, però no asseguro aconseguir-ho
Fa temps que en un moment o altre vaig pensant en els diferents rols masculí/femení. Ja no dels casos extrems de goril·les sense cervell i pàmfiles sense remei, sinó en entorns on se suposa que el tema està més normalitzat, i les relacions són més de tu a tu que d'home-dona.
Parlant d'això amb una amiga em va dir una cosa que vaig trobar molt forta: els barrufets.
Hi ha el barrufet dormilega, el barrufet aprenent, el barrufet vanitós...(podria ser que ho confongués amb els 7 nans)...cada barrufet té el seu tret característic, excepte la barrufeta, que simplement és la barrufeta.
Crec que en versió simplista, blava, i de gent que viu en cases de bolets, és un petit reflex del que passa de vegades, com si la noia amb ser noia en tingués prou, mentre que els nois tinguin més interessos...
Que quedi clar que això no vol dir que no hi hagi homes/nois/nens insuportablement grisos i vitalment avorrits.L'Agnès m'ho va recordar, recordant-me l'ingenierus típicus que corre per l'escola. Ni tampoc no vol dir que no hi hagi dones/noies/nenes apassionanants i interessants.
Com a generalització que és té una infinitat d'excepcions, per sort. PErò m'he trobat prous cops amb aquesta sensació com per creure que la mereix, la generalització.
El que està clar, també, és que si no esteu d'acord amb mi és perquè no m'enteneu.
AIxò sí: al creador dels barrufets. Moltes gràcies per perpetuar l'esquema patriarcal que ens ha oprimit durants segles. I ara no em vinguis amb l'excusa que als anys 30 quan te'ls vas inventar no es parlava d'aquests temes, perquè tampoc no es parlava de bolets i bé que hi viuen.
Feixista! Masclista! Opressor!
A cada porc el seu sant martí
Fa temps que en un moment o altre vaig pensant en els diferents rols masculí/femení. Ja no dels casos extrems de goril·les sense cervell i pàmfiles sense remei, sinó en entorns on se suposa que el tema està més normalitzat, i les relacions són més de tu a tu que d'home-dona.
Parlant d'això amb una amiga em va dir una cosa que vaig trobar molt forta: els barrufets.
Hi ha el barrufet dormilega, el barrufet aprenent, el barrufet vanitós...(podria ser que ho confongués amb els 7 nans)...cada barrufet té el seu tret característic, excepte la barrufeta, que simplement és la barrufeta.
Crec que en versió simplista, blava, i de gent que viu en cases de bolets, és un petit reflex del que passa de vegades, com si la noia amb ser noia en tingués prou, mentre que els nois tinguin més interessos...
Que quedi clar que això no vol dir que no hi hagi homes/nois/nens insuportablement grisos i vitalment avorrits.L'Agnès m'ho va recordar, recordant-me l'ingenierus típicus que corre per l'escola. Ni tampoc no vol dir que no hi hagi dones/noies/nenes apassionanants i interessants.
Com a generalització que és té una infinitat d'excepcions, per sort. PErò m'he trobat prous cops amb aquesta sensació com per creure que la mereix, la generalització.
El que està clar, també, és que si no esteu d'acord amb mi és perquè no m'enteneu.
AIxò sí: al creador dels barrufets. Moltes gràcies per perpetuar l'esquema patriarcal que ens ha oprimit durants segles. I ara no em vinguis amb l'excusa que als anys 30 quan te'ls vas inventar no es parlava d'aquests temes, perquè tampoc no es parlava de bolets i bé que hi viuen.
Feixista! Masclista! Opressor!
A cada porc el seu sant martí
dimarts, de maig 09, 2006
si Déu existís
últimament estic a la beca i em vénen ganes de plorar d'alegria. Si creiés en Déu li donaria les gràcies per haver-me enviat allà, però en no creure-hi em trobo amb unes quantitats ingents d'agraïment que no sé a on dirigir..
Faig 2 beques, una és una merda, venia amb el pack, però l'altra m'agrada molt. Tirar un projecte endavant, coordinant-se amb gent, administrar-me jo els horaris..i, sobretot, treballar en una oficina amb un equip de 13 persones brutal on es fan coses molt interessants.
L'agraïment es veu incrementat perquè ha estat per un munt de casualitats que hi he anat a parar; perquè el d'electrònica em va deixar penjada, perquè un parell de beques van fallar a l'últim moment, perquè estava vacant quan ja havia acabat el termini, i jo la vaig veure quasi per error...
Ara he de pensar què fer amb aquest agraïment sobrant...me'l gasto, l'estalvio...crec que l'intentaré reinvertir.
Només em queda pensar el com
Faig 2 beques, una és una merda, venia amb el pack, però l'altra m'agrada molt. Tirar un projecte endavant, coordinant-se amb gent, administrar-me jo els horaris..i, sobretot, treballar en una oficina amb un equip de 13 persones brutal on es fan coses molt interessants.
L'agraïment es veu incrementat perquè ha estat per un munt de casualitats que hi he anat a parar; perquè el d'electrònica em va deixar penjada, perquè un parell de beques van fallar a l'últim moment, perquè estava vacant quan ja havia acabat el termini, i jo la vaig veure quasi per error...
Ara he de pensar què fer amb aquest agraïment sobrant...me'l gasto, l'estalvio...crec que l'intentaré reinvertir.
Només em queda pensar el com
dilluns, de maig 08, 2006
tuto o muerte/un tuto de muerte
El dilluns després de la festa, la Marta, amb el seu entusiasme, savoir-faire i capacitat de treballar habitual va anar apagant tots els focs que s'havien encès amb els extintors i altres...(les metàfores sempre donen vidilla)
Hi va haver, però, moments dignes d'entrar en el "top malrolloss"
Ens van trucar de direcció preguntant si en sabíem alguna cosa d'un noi que s'havia quedat tancat a un lavabo (o no l'havien deixat sortit) on havien buidat un extintor i semblava que estava ingressat per intoxicació, no se'n sabia la gravetat...
Al final sembla que el professor que ho havia vist havia confós la intoxicació etílica -motiu pel qual el noi estava al lavabo- amb intoxicació d'extintor -motiu pel qual va haver de sortir del mateix-...el que no acabo de veure és amb què devia confondre això d'estar ingressat...potser va dir enyesat?
Costava de quadrar...per on havia entrat l'ambulància? o per on havia sortit el noi? NO podia ser que no ens n'haguéssim assabentat, però fins que els raonaments no es van imposar i es veia que no es rebien notícies, vam passar -tots, crec- una mala estona, perquè és inevitable pensar en el "i si...", frase que mai no acabes per por.
Sembla que la calma retorna al nostre llogarret de la Diagonal...
Hi va haver, però, moments dignes d'entrar en el "top malrolloss"
Ens van trucar de direcció preguntant si en sabíem alguna cosa d'un noi que s'havia quedat tancat a un lavabo (o no l'havien deixat sortit) on havien buidat un extintor i semblava que estava ingressat per intoxicació, no se'n sabia la gravetat...
Al final sembla que el professor que ho havia vist havia confós la intoxicació etílica -motiu pel qual el noi estava al lavabo- amb intoxicació d'extintor -motiu pel qual va haver de sortir del mateix-...el que no acabo de veure és amb què devia confondre això d'estar ingressat...potser va dir enyesat?
Costava de quadrar...per on havia entrat l'ambulància? o per on havia sortit el noi? NO podia ser que no ens n'haguéssim assabentat, però fins que els raonaments no es van imposar i es veia que no es rebien notícies, vam passar -tots, crec- una mala estona, perquè és inevitable pensar en el "i si...", frase que mai no acabes per por.
Sembla que la calma retorna al nostre llogarret de la Diagonal...
dissabte, de maig 06, 2006
el infienno en forma de festa
divendres va ser la festa de l'escola...Balanç:
tot alcohol i 54 barrils de cervesa venuts, 4 o 5 extintors oberts (amb la merderada corresponent), vidre planta 0 trencat, vidre planta 8 trencat, carret de la neteja trencat a la planta 2, mecanisme d'obertura porta del pàrking trencat ...unes quantes baralles, sembla que un de seguretat va acabat amb una luxació o semblant, i el mauri va fer de casc blau en alguna altra de les que hi va haver...
Nosaltres, cremats. No sabem ben bé perquè però molts vam estar tota les festa pensant en quin agovio en comptes de gaudint-ne...jo només vaig desconnectar durant el concert del nardi, i l'última mitja hora de festa....
érem pocs? mal organitzats? massa gent per allà? els problemes tècnics tampoc van ajudar, els ploms de la xurreria no paraven de saltar, es va fondre el focus del tickets, se'n va anar la llum de l'escenari una estona....a la barra hi va estar molta estona gent que ningú no coneixia de res, que convidaven a qualsevol que els ho demanés 2 cops fins que els vam fer fora, cosa que no els va sentar gens bé...
no queda clar perquè, però el sentiment de "esta fiesta és un infienno" va ser comú a molta gent...
jo per primer cop vaig pensar que preferiria només estar per allà parlant amb els amics que organitzant...potser perquè cada cop tinc més amics que estan fora de la barra?
i fins i tot hi ha crisis vocacionals....perquè fer la festa?
El Raul es preguntava, veient el concurs de birres que ell presentava, "a això dedico jo el meu voluntariat? A que un grup de joves beguin cervesa barata?". S'ha de dir que últimament el Raul està bastant místic, però tot i que és una simplificació extrema, està bé com a reflexió...potser de la resposta en poden sortir els motius reals per fer-la...
S'ha de dir, però, que el Raul va tenir un inici esplèndid de presentació de concursos...."camarero, camarero...una de champiñones..." "champiñooones, champiñoooones, oe, oe, oe".
I un cop tothom havia corejat la cançó dels campeones, campeones....va fer un petit discurs de "està molt bé que celebrem que el barça és campeó, però hauríem de sortir al carrer per més coses"..."aquesta setmana s'ha celebrat l'altre fòrum, una iniciativa de la delegació, ESf, AEP...felicitar als organitzadors, i col·laboradors..."
Jo crec que la gent no ho va saber apreciar, però felicitats
La rallada també ve de les destrosses dins l'escola....em posa de mala llet que hi hagi gent tan imbècil que només sàpiga passar-s'ho bé així...jo (serà la Marta, però ho sento com a propi) m'he de menjar marrons perquè una colla de gilipolles covards i de vida trista es sentin rebels fent a casa dels altres el que mai farien a la pròpia? jo he de fer esforços per aquesta gent?
crec que el Perquè sempre és més important que el Què...si les destrosses anessin acompanyades de motius (destrossem l'edifici, a veure si comencen les obres....o buidem els extintors per recordar que cada any es cremen milions d'hectàrees i es perden espècies úniques....) em podria plantejar si ho comparteixo o no, però saber que són perquè sí, per passar-s'ho bé, m'omple de menyspreu i ràbia.
i tot això ho pagarà l'escola?... en total, més de mig milio de pessetes (extintors, més equips neteja, més vidres, més seguretat...) de diners de l'escola, de la universitat...públics.
en fi, també hi va haver moments bons....però aquests mai s'escriuen, no?
tot alcohol i 54 barrils de cervesa venuts, 4 o 5 extintors oberts (amb la merderada corresponent), vidre planta 0 trencat, vidre planta 8 trencat, carret de la neteja trencat a la planta 2, mecanisme d'obertura porta del pàrking trencat ...unes quantes baralles, sembla que un de seguretat va acabat amb una luxació o semblant, i el mauri va fer de casc blau en alguna altra de les que hi va haver...
Nosaltres, cremats. No sabem ben bé perquè però molts vam estar tota les festa pensant en quin agovio en comptes de gaudint-ne...jo només vaig desconnectar durant el concert del nardi, i l'última mitja hora de festa....
érem pocs? mal organitzats? massa gent per allà? els problemes tècnics tampoc van ajudar, els ploms de la xurreria no paraven de saltar, es va fondre el focus del tickets, se'n va anar la llum de l'escenari una estona....a la barra hi va estar molta estona gent que ningú no coneixia de res, que convidaven a qualsevol que els ho demanés 2 cops fins que els vam fer fora, cosa que no els va sentar gens bé...
no queda clar perquè, però el sentiment de "esta fiesta és un infienno" va ser comú a molta gent...
jo per primer cop vaig pensar que preferiria només estar per allà parlant amb els amics que organitzant...potser perquè cada cop tinc més amics que estan fora de la barra?
i fins i tot hi ha crisis vocacionals....perquè fer la festa?
El Raul es preguntava, veient el concurs de birres que ell presentava, "a això dedico jo el meu voluntariat? A que un grup de joves beguin cervesa barata?". S'ha de dir que últimament el Raul està bastant místic, però tot i que és una simplificació extrema, està bé com a reflexió...potser de la resposta en poden sortir els motius reals per fer-la...
S'ha de dir, però, que el Raul va tenir un inici esplèndid de presentació de concursos...."camarero, camarero...una de champiñones..." "champiñooones, champiñoooones, oe, oe, oe".
I un cop tothom havia corejat la cançó dels campeones, campeones....va fer un petit discurs de "està molt bé que celebrem que el barça és campeó, però hauríem de sortir al carrer per més coses"..."aquesta setmana s'ha celebrat l'altre fòrum, una iniciativa de la delegació, ESf, AEP...felicitar als organitzadors, i col·laboradors..."
Jo crec que la gent no ho va saber apreciar, però felicitats
La rallada també ve de les destrosses dins l'escola....em posa de mala llet que hi hagi gent tan imbècil que només sàpiga passar-s'ho bé així...jo (serà la Marta, però ho sento com a propi) m'he de menjar marrons perquè una colla de gilipolles covards i de vida trista es sentin rebels fent a casa dels altres el que mai farien a la pròpia? jo he de fer esforços per aquesta gent?
crec que el Perquè sempre és més important que el Què...si les destrosses anessin acompanyades de motius (destrossem l'edifici, a veure si comencen les obres....o buidem els extintors per recordar que cada any es cremen milions d'hectàrees i es perden espècies úniques....) em podria plantejar si ho comparteixo o no, però saber que són perquè sí, per passar-s'ho bé, m'omple de menyspreu i ràbia.
i tot això ho pagarà l'escola?... en total, més de mig milio de pessetes (extintors, més equips neteja, més vidres, més seguretat...) de diners de l'escola, de la universitat...públics.
en fi, també hi va haver moments bons....però aquests mai s'escriuen, no?
dimarts, de maig 02, 2006
Yahoo i el perquè de Momo
Crec que en el post anterior no vaig mencionar que tota la parrafada de Momo ve d'haver-me'l tornat a llegir, en un moment de regressió a l'infantesa....
I és que quan me'l vaig llegir a 5è d'EGB, em va agradar, però potser no em va marcar prou la infantesa com perquè 15 anys més tard en parli amb tant apassionament.
Sabíeu que yahoo ha estat denunciat per col·laborar amb el govern xinès per detenir dissidents, donant-ne dades que després han estat utilitzades per empresonar-los?
A més de també de comprometre's a no difondre webs amb continguts subversius...
Google 1, yahoo 2...
encara guanya google
I és que quan me'l vaig llegir a 5è d'EGB, em va agradar, però potser no em va marcar prou la infantesa com perquè 15 anys més tard en parli amb tant apassionament.
Sabíeu que yahoo ha estat denunciat per col·laborar amb el govern xinès per detenir dissidents, donant-ne dades que després han estat utilitzades per empresonar-los?
A més de també de comprometre's a no difondre webs amb continguts subversius...
Google 1, yahoo 2...
encara guanya google
dilluns, de maig 01, 2006
momo i el temps
en primer lloc....Bolívia ha nacionalitzat els recursos energètics! Que fort. Les empreses petrolieres tenen 180 dies per adaptar-se...A veure. A veure què fan. M'extranyaria tant que es retirin així com així. Però i si....i si funcionés?
És una notícia que fa tanta il·lusió com por; bé, més aviat, és d'aquelles coses que fan una por il·lusionadora, que et fan estar de bon humor, però amb els dits creuats, i pensant...siusplau, que vagi bé.
Doncs això, siuplau, que vagi bé.
Del que volia parlar, abans de veure això, però era de MOMO, un llibre del Michael Ende (la Historia Interminable) que havia llegit a 5è d'EGB a l'escola, i que em va agradar molt.
L'argument és que hi ha uns homes grisos, tots iguals, que viuen del temps de la gent; els fan una visita i els convencen que han d'estalviar temps... a la llarga la gent s'oblida d'aquesta visita, només es queda amb la idea d'estalviar temps i a poc a poc la gent va deixant de tenir temps per qualsevol cosa que no sigui productiva...ni els amics, ni els fills, ni jugar, ni ser feliços...es perd el plaer de parlar, d'imaginar, de jugar.
la grisor es va apoderant de tot.
La reflexió és evident....però és molt bonic...i el pitjor de tot és que hi havia moments de dubte: i si a mi també m'han visitat?
Suposo que coicidint amb les meves 3 setmanes de vacances, empalmant setmana santa, campus basquet, dies a casa, operació, dies embenada..i, sobretot, haver de caminar lentament, i no poder córrer per agafar l'autobús, no sé, és com si donés una nova prespectiva....amb més calma. (llevar-me quan vulgui i no anar a classe segur que hi han tingut alguna cosa a veure)
Segurament d'aquí a dos dies tornaré a l'estress característic, com a mínim, de la meva vida....no per ganes, sinó perquè si no ho he sabut evitar en 24 anys, no crec que ara en sigui capaç...però l'intent hi serà.
Hare-krishna-Milena
És una notícia que fa tanta il·lusió com por; bé, més aviat, és d'aquelles coses que fan una por il·lusionadora, que et fan estar de bon humor, però amb els dits creuats, i pensant...siusplau, que vagi bé.
Doncs això, siuplau, que vagi bé.
Del que volia parlar, abans de veure això, però era de MOMO, un llibre del Michael Ende (la Historia Interminable) que havia llegit a 5è d'EGB a l'escola, i que em va agradar molt.
L'argument és que hi ha uns homes grisos, tots iguals, que viuen del temps de la gent; els fan una visita i els convencen que han d'estalviar temps... a la llarga la gent s'oblida d'aquesta visita, només es queda amb la idea d'estalviar temps i a poc a poc la gent va deixant de tenir temps per qualsevol cosa que no sigui productiva...ni els amics, ni els fills, ni jugar, ni ser feliços...es perd el plaer de parlar, d'imaginar, de jugar.
la grisor es va apoderant de tot.
La reflexió és evident....però és molt bonic...i el pitjor de tot és que hi havia moments de dubte: i si a mi també m'han visitat?
Suposo que coicidint amb les meves 3 setmanes de vacances, empalmant setmana santa, campus basquet, dies a casa, operació, dies embenada..i, sobretot, haver de caminar lentament, i no poder córrer per agafar l'autobús, no sé, és com si donés una nova prespectiva....amb més calma. (llevar-me quan vulgui i no anar a classe segur que hi han tingut alguna cosa a veure)
Segurament d'aquí a dos dies tornaré a l'estress característic, com a mínim, de la meva vida....no per ganes, sinó perquè si no ho he sabut evitar en 24 anys, no crec que ara en sigui capaç...però l'intent hi serà.
Hare-krishna-Milena
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
