no plou i fa sol!

el meu silenci d'últimament es deu a que un bon dia (bon?) d'ara fa 17 dies vaig decidir que volia intentar entregar el projecte al maig en comtpes del juny....
en fi, que les sessions de 16-18 hores diàries no em deixen temps ni ganes d'escriure (i si algú dels típics ja enginyers em ve amb allò tan típic de -ui, sí,ja veus, tots hi hem passat- jo li diré: mira, XXXX (els insults no els poso per escrit, però estaria encantada de dir-li a la cara), jo també m'he trencat el menisc i no per això el dia que a tu et passi et diré que va ser una bona experiència. Així que a xitar-la)
En fi, deia...fa un dia preciós. Està fent uns dies preciosos. El sol ja ha decidit -des de fa dies- començar a remuntar, i el tímid sol que al desembre no pujava del 10 graus respecte a l'horitzó (aprox...diguem) ara llu alt i ufanós, escalfa la cara, espanta els núvols, i et fa venir molt de gust, molt, estar a fora...i llavors els suecs es posen a fer barbacoes a fora, i les noies segueixen portant els mateixos models de minifaldilla i samarretes en tirants que veies en ple hivern a la nit a la zona pija de goteborg...però ara ho entens i no et preocupes per una societat -l'occidental, s'entén- en què la gent prefereix córrer el risc de morir d'una hipotèrmia abans que estar sensilla...el ja nostrat antes muerta que sensilla, no sé si se m'explico.

Lluny queden aquells dies en què sense ni un núvol al cel podies mirar al sol a la cara i dir-li "pa eso quédate en casa", que era el que més em venia de gust dir els pocs dies que la pluja sí que decidia quedar-se a casa...
recordo un cop -quan la mireia estava aquí, diria- que vam quedar en una parada d'autobús. Vaig arribar allà abans que ella, i vaig pensar que no moriria congelada perquè hi havia sol -si bé escalfar escalfar no escalfava, psicològicament ajudava- i perquè la parada estava a 30 m de l'edifici més proper. Quina no va ser la meva desil·lusió en veure que, tot i ser les dotze del migdia, el sol estava tan baix que l'ombra de l'edifici (de 2 plantes, els gratacels per aquí no es porten) devia tenir uns 200 m i que per tant a la parada, de sol, ni gota. L'ombra de qualsevol cosa, aquí, era moooolt allargada. Bé, això abans de les 16h, que era quan es feia de nit, es clar.

I bé. Fa sol, però fresca. les gavines cantes, els arbres comencen a expressar la seva vida interior...preciós. :)

També relacionat amb la trajectòria solar...no he investigat en el tema, però deu ser interessant veure què deien els científics suecs abans que es descobrís la teoria gravitatòria...vull dir, a casa nostra més o menys el sol està controlat. Surt més o menys sempre per un lloc, més o menys sempre per un altre, tenim alguna hora més de llum a l'estiu, alguna estona menys a l'hivern...però bé, si no t'hi fixes cronòmetre en mà, és difícil de dir...
Aquí, però, les diferències són brutals. El sol puja i baixa, ara surt per aquí, ara per allà...les postes de sol que veia des de lameva habitació al setembre es van anar apartant, fins que al desembre ni l'ensumava, el sol des de la meva habitació....després va anar tornant, ara a partir de les 13h em toca de ple i ja quasi s'està passant de llarg...
en fi, que abans que algú descobrís que la terra era rodona i estava inclinada, els pobres científics suecs devien parar bojos...imagino que les teories per explicar aquests moviments pseudoaleatoris devien ser interessants....potser la terra en la mitologia vikinga és un espiral? un dodecaedre irregular i el sol un pentagon amb només alguns costat illuminats?
o potser tot depenia d'un déu que puja, baixa, dorm i es lleva quan li dóna la gana?
No ho sé. Sigui com sigui, a mi em tranquil·litza saber que, en principi, demà hi haurà una mica més de sol que avui...no podria viure atemorida per si aquest déu capriciós es desperta girat i decideix, de cop, tornar a l'hivern...
perquè està clar que si ara tot és tan bonic i preciós és perquè efectivament està bonic i preciós, però també perquè els mesos de tempus horribilis t'ho permeten apreciar en tota la seva magnitud.

sabies què...
i sinó, només cal veure una de les dites sueques
"Det finns inga dåliga väder, bara dåliga kläder", "no hi ha temps dolent, només roba dolenta"...poc més a dir.
és a dir, que si estàs a -20ºC i tens fred, no és perquè faci fred, sinó és que vas mal abrigat.
I si, com passa aquí a goteborg, està plovent per 7 dia consecutiu de la setmana, i et mulles i n'estàs farta, no és perquè faci un temps de merda, sinó perquè no estàs prou impermeabilitzat...com un acudit de plastificar, tan vell com el de "no, pero me gustaria verlas....", que formen ja part del nostre imaginari popular. en fi.
I ja per últim....també és interessant que moltes de les cançons tradicionals parlen justament d'aioxò...ara és fosc a fora, fa fred, però quan vingui la primavera...quan vingui la llum...