amics,
diu ryanair que dimarts agafo un vol. Una servidora, que ja comença a ser un gat vell, no s'ho creurà fins que no estigui a dins de l'avió -no seria el primer cop que a l'últim moment em canvien el dia o l'hora de sortida de l'avió...o d'un examen....o d'una cita al metge. Quan impresentable suelto, per Déu!-.
En tot cas, pel que pugui ser, i perquè no m'agafi amb els pixats al ventre això de tornar cap a Göteborg....em despedeixo.
Pensava veure'us algun cop més -o, simplement, veure'us- però un refredat traïcioner, sumat amb els exàmens d'alguns de vosaltres, reis, i compromisos familiars diversos, nombrosos i gaudits, no ho han volgut...
això sí, sense ànims que sigui una despedida, demà dilluns a partir de les 22h anirem alguns al Michael Collins, pub irlandès de birra cara, però on els dilluns hi ha música irlandesa en viu...diuen les males llengües que el Llibert hi toca. Si us va bé us hi podeu passar...sinó, imagino que cap a l'abril/maig tornaré a Barcelona i ens tornarem a veure les cares...Ara em sembla lluny, molt més lluny del que em semblava Nadal quan marxava al setembre. Curiós.
Michael Collins
Placa de la Sagrada Familia, 4
En tot cas...una abraçada molt gran i que em trobeu a faltar menys del que jo us hi trobaré :)
milena
ps...però no ens diem adéu, sinó arreveure i fins demà, que cada dia és bo per començar...(com dirien els Garigots, grup d'animació infantil que per desgràcia de la quitxalla (!) catalana, es va dissoldre fa anys....cosa que, sense ser tremebundista, es pot relacionar molt fàcilment amb algunes desgràcies que assolen el país, començant per la pobresa moral de la classe política i segurament, fins i tot, la sequera que se'ns acosta)
diumenge, de gener 06, 2008
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
